El “truc” consisteix en fer unes marques en l’asfalt, de tal manera que, amb el contacte amb els pneumàtics, aquests sonen (pel fregament). Com que les marques són de diferent mida i estan a distàncies diferents entre elles, es canvia la freqüència de la vibració ( per tant,canvien en to) i la durada ( per tant, el ritme).

Mira, aquí es veu millor. Aquesta està a la Xina

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/PHhGzfsqKH0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

He visitat el blog AULA DE MÚSICA , hi m’ha fet gràcia. I també ho he posat.

Clar que, si pensem en el que és una Banda Sonora, automàticament ens ve al cap, la música de les pel·lícules.

• La banda sonora més premiada i que més discs ha venut de la història és la de

La guerra de les galàxies , del compositor John Williams

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/TIqRlubnkjA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Williams prové del món de la música culta (altrement dita clàssica), i es nota. Utilitza grans orquestres.

Saps quants Òscar ha guanyat? Saps quants cops ha estat nominat?

• Abans, en la dècada dels 30 i 40 , gairebé tots els compositors de bandes sonores, eren de formació clàssica.

Com , Erich Wolfgang Korngold  (1897-1957) . Guanyador de 2 Òscars.

Les seves partitures són denses, espectaculars. Cada escena pràcticament amb música. Això és molta feina!

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/E-r6mU2JnKo" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Un altre molt interessant, i  molt  més conegut és Bernard Herrmann.

Col·laborador d’Alfred Hitchcok, compositor de la famosa música de la pel·lícula Psicosi .

Però a mi em sembla genial la banda sonora de  Vértigo . Quan sentim el tema principal, el leitmotiv del vertígen del protagonista, realment ens maregem!

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/f1ukxgNgyPU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Estem vivint una de les pitjors èpoques de sequera de la nostra història recent.

Realment, és un problema terrible.

Ecologistes, científics, polítics, pagesos, han donat un crit d’alerta.

Estan investigant la manera com fer ploure.

Però, com sempre, s’han oblidat de demanar consell als músics.

NOSALTRES TENIM LA SOL·LUCIÓ!

Durant segles, hem contribuït a que no faltés la pluja.

Aquí en pots veure uns exemples.

Anem pel primer.

No us perdeu la cara del violinista de la camisa blanca…..

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/xdLyL2_mFaA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

I dale amb la mateixa ària! Ara és la Florence Foster Jenkins…….la de tota la vida!. La dona tenia calés, i es veu que això ho justifica tot. Perdona-la, Mozart!

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/eM0ly2WTSlw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

La Paulina Rubio…..sense comentaris ….Bé. Sí. Un: el que ha penjat el vídeo avisa que fa un gall al minut 2:43. Està molt equivocat. El gall ja no arriba viu ni al primer mig minut !

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/sL04OpN8JoU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Els indis ja ho van provar.Bona gent…

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/HQGW5a0q51w" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

N’hi ha que no en tenen prou de matar animals. També proven a matar la música

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/Ii_OXQukHkk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Més intents. El noi del trombó, al menys, demana disculpes!

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/RD_rR8-e-8E" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

N’hi ha que culpen fins i tot al silenci! Però home de déu!

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/YuQuFVHH8qY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Si sabeu de més casos, si us plau, escriviu-me.

No us heu preguntat mai com era l’aspecte real dels vostres compositors preferits?

A vegades penso que millor no saber-ho. Una té idealitzada la imatge d’aquell compositor; se l’ha fet seu.

És com quan veus una pel·lícula desprès d’haver llegit el llibre. Mai és com t’ho havies imaginat, i sempre decep .

Però veure-li la cara ,encara que sigui una recreació, a vegades és curiós.

Sempre m’he imaginat Bach (evidentment he vist molts quadres d’ell) com un home amb cara seriosa, serena, amable però estricte, i una mica grassonet. I no sé per què, però molt alt .

Una antropòloga escocesa ha fet una reconstrucció digital, a partir del crani i de la màscara mortuòria del músic.

I aquest n’és el resultat .

Us l’imaginàveu així? O us sembla indiferent?

Voleu VEURE Bach? Realment?

Aquest és el meu petit homenatge als meus alumnes de quart d’Eso, que estan descobrint Bach.

I especialment a Stanislav Zhivkov,alumne acabat d’arribar de Bulgària, al que li agrada molt aquesta obra.

Gràcies a tots ells

Un 21 de Març , d’ara fa 323 anys , neixia el més gran músic de tota la història : Johann Sebastian Bach

Què explicar d’ell que no s’hagi dit millers, milions de vegades, sempre amb un to d’admiració profund i de reconeixement.

Els meus alumnes sempre em diuen que quan parlo d’ell se’m nota com m’apassiona.

Però no sóc l’única …..

Bach continúa agradant, després de 300 anys. Ja sigui escoltant la música tal i com la va composar, com fent versions “modernes” de les seves obres.
Escolta la versió original del seu conegut Preludi en Do Major per a clave BWV 846

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/iT29XpFEFH4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

– Ara escolta l’ Ave Maria de Gounod. Va afegir un cant per a soprano sobre la música del preludi de BACH.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/E0o9ku8yw4U" width="425" height="350" wmode="transparent" /]


La mateixa obra en estil tecno

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/FdPaa6WR2F8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

-I ara, una altra versió, però amb un tema de Maurane , en francès, tipus cançó romàntica.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/LadJeS310kc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Ara una altra obra: l’Air de la Suite per a orquestra en Re Major

Escolta l’original, interpretada per l’  Amsterdam Baroque Orchestra, i dirigida per Ton Koopman

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/NlT8yeEYbMs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

I ara escolta la versió de Sweetbox “Everything’s gonna be alright”

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/lNyjkRlgO5s" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

En versió jazz, amb Jacques Loussier

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/R7_fCWCixDk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

I ara, una versió heavy! Malmsteen,clar!

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ud0nG8OUpZs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

La més famosa de les cantates de Bach, la nº147.

Jesús segueix siguent la meva alegria

Concentus Musicus Vienna.
Arnold Schoenberg Choir. Director: Nikolaus Harnoncourt

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/R9nDemptXA4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

I encara una altra, versió japonesa!!

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/nB3KVSBz4Ls" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Els puristes es posen les mans al cap quan senten aquests tipus de versions trance.A Bach segur que se li posava de punta la perruca!

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/MFehcx6vqJ0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Una altra “novetat” de la música de Bach, és el video per a nadons, Baby Einstein. És una col·lecció de videos per a l’estimulació sensorial dels més petits.

Baby Einstein BACH

Mira quin monograma tenia Bach tan original. Fixa’t com estan amagades les seves inicials (JSB)

M’encanta aquest títol….què bonic!

És el títol d’un llibre d’un metge de medecina alternativa japonès : MASARU EMOTO.

Em va passar l’altre dia la informació una companya meva de Naturals, la Isabel López.

El Masaru Emoto ha estat experimentant sobre l’efecte de les paraules i de la música sobre l’estructura molecular de l’aigua.

L’aigua és la més receptiva dels quatre elements.

Què succeïx si una ampolla d’aigua comuna és exposada a un missatge d’amor i després es congela? Emoto va decidir realitzar l’experiment i després fotografiar els resultats amb un microscopi.

És sorprenent! Depenent de quin missatge se li lliuri a l’aigua, l’estructura molecular es modifica. Això succeïx amb sons, emocions i fins a pensaments.

Cristall d’ aigua destilada corrent

Aigua destil·lada després de l’audició de cant del flokolore Kawachi

…
Un altre exemple impressionant: Cristall de l’aigua exposada a una simfonia de Mozart

Un Cristall de l’aigua exposada a la frase: “Et mataré!”

Cristall d’ aigua exposada a Heavy Metal

Cristall d’aigua exposada a un pensament d’amor i gratitud

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/XWmWWqm1hFs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Us en adoneu? Si els sons i les paraules afecten fins i tot a una simple partícula, com ens afecta a tots nosaltres!!!

Els pensaments agradables, les paraules boniques, la música de Mozart fa que el cristall adquireixi una forma simètrica , equilibrada, bonica, perfecte.

Els sons agressius , pensaments negatius, les males paraules trenquen aquesta harmonia, aquesta simetria.

Recordeu que el nostre cos és un 60 % d’aigua………

Molts compositors s’han inspirat en l’aigua en les seves composicions:

• J.Strauss : El danubi blau
• F.Chopin : Preludi nº 15  “la gota d’aigua”

         La “gota” és un la bemoll que, insistentment, com gotes de pluja que cauen, es repeteix durant tota l’obra.

• Debussy : Reflexes dins l’aigua , La mer.
• Smetana : El Moldava

Aquest compositor nacionalista txec es va inspirar en el riu Moldava, que atravessa el seu país. Fa una descripció dels llocs on va passant, des de que neix . Per exemple, les fonts,el neixament del riu : fragment de la flauta i l’oboè del començament, que descriuen els tolls d’aigua freda i calenta.

Hi ha un fragment de molta força i inquietud, que són els ràpids :és on el riu passa per un lloc de pedres i desnivells, i l’aigua corre molt ràpid (minut 2:45, aprox).

I fins i tot, hi trobem un himne patriòtic, quan les aigües passen davant d’un castell,símbol del seu país.

Sabries dir en quin minut se sent aquest himne?

• Deep Purple : Smoke on the water
  

Una mica de heavy no fa cap mal!

• Haendel : Música acuàtica .

Música composada expressament, al segle XVIII, per entretenir als nobles, en una festa organitzada pel rei d’Anglaterra, durant un passig per riu Tàmesi. Què finolis!

• Vivaldi : L’estiu (de Les quatre estacions).

Segon moviment del concert per a violí, on es descriu d’una manera genial, una gran tempesta, utilitzant només els instruments de corda .

Vivaldi va nèixer a Venècia, la més “acuàtica” de les ciutats .Va ser un violinista increïble( ja es pot deduir per la dificultat de la seva obra), a més de capellà.

• F.Liszt : Jocs d’aigua a la vila d’Est

Dificilíssim de tocar! I l’Arrau, com si res….

Fins aquí aquesta petita ressenya “acuatico-musical”.

Si se t’acudeix alguna obra que puguem afegir aquí, envia’m un comentari, i l’afegiré.

Ho estic esperant!

INSTRUMENTS D’AIGUA

Una flauta d’aigua!

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Hcb5bf_3nWM" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Un orgue d’aigua : punxa aquí , i descubriràs qui el va inventar

Una pista: era pintor, inventor,…..va pintar la Mona Lisa i va inventar una màquina que volava .

Les copes d’aigua també anomenat Arpa de vidre

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/27POI9uH94M" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Toriton plus : és un instrument electrònic

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/bJ9LQHazTRg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

El so és a la música el que el color per a la pintura, una pedra per a la escultura, un maó per a l’arquitectura, una lletra per a la literatura.

Sempre que pensem amb els sons musicals, pensem en el do,re,mi,fa…. Els sons es poden reproduir gràficament, mitjançant notes escrites en un pentagrama.

Però quan escrivim un so, realment és una pobra representació del que és en realitat.

El so és una sensació física : és una vibració. La que produeixen els cossos elàstics quan se’ls posa en moviment.

Mira quins moviments més curiosos s’originen sobre la superfície d’un altaveu quan s’emeten sons diferents.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/s9GBf8y0lY0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Has llegit EL CÓDIGO DA VINCI ? En la novel·la surt una església molt curiosa, que existeix de debò, a Escòcia : Rosslyn Chapel , que data del 1440

Resulta que un dia, mirant les columnes i els arcs, van veure una cosa molt estranya……….

T’agraden els misteris ? El Misteri del Motet de Rosslyn

El misteri és : Com és possible que en el segle XV coneguessin els espectres de les vibracions físiques del so ? És una casualitat?

L’afinació d’un so es mesura físicament en freqüències : són la quantitat de vibracions que fa en un segon (V/S). La freqüència s’expressa en herzs (hz) .

La nota LA té una freqüència de 440 hz.Quan més agut és un so, més alta serà la seva freqüència.I a la inversa.

Experimenta diferents freqüències entrant en aquesta pàgina:

EL SONIDO

El so es propaga en totes direccions formant una ona longitudinal

Perquè el so es propagui, necessita “viatjar” a través d’un mitjà transmissor. Normalment és l’aire , però pot viatjar a través de l’aigua, el ferro, el terra, les parets….. això ja ho sabem gràcies als veïns!!

Es propaga a través dels impulsos que va transmetent a les partícules del mitjà transmissor. D’una manera semblant a aquesta:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/lxzVIUkRIy0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Abans del so, les partícules del mitjà transmissor (l’aire, normalment) estan més o menys repartides . Quan hi ha un so, aquest pertorba les molècules : cada una “passa” l’impuls a la seva veïna,formant com una espècie d’onada. Hi ha llocs on les partícules estan més juntes ( compressió) i en d’altres estan més disperses (rarefacció)

Mira aquest experiment, en el què es veu com la freqüència del so modifica la forma i l’altura d’unes flames.

Allà on hi ha màxima compressió de partícules, la flama és més alta,exactament que una CORBA DE SO . I al revés.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/HpovwbPGEoo" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Per fer-te’n una millor idea :

• Ones “visuals”
  
• Ones sonores dins una tassa de cafè
• Tub de Rubens
• 
  

WEBS per tafanejar :

• Apuntes de acústica musical

La velocitat del so a través de l’aire és de 340 metres per segon (aprox., depèn de la temperatura). O sigui, que el so va a uns 1.200 km per hora . Sort que no hi ha radars per al so, sinó ja estaria a la garjola!.

Hi ha avions que superen aquesta velocitat: són els supersònics.

El moment exacte en que traspassen la “barrera” del so, es produeix una explosió : el so queda momentàneament concentrat i desprès “rebenta”.

En aquesta web expliquen molt bé aquest curiós fenòmen

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/7HbMcg-quwA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/annkM6z1-FE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

La cuina d’una casa o d’un restaurant és un lloc increïble plena d’olors , colors i sorolls. Sorolls de pots, olles, ganivets, paelles..Sorolls de verdures sofregint-se, de xup-xups, de bombolles d’aigua bullint , de batedores elèctriques , de forquilles picant sobre un plat ….. És un microcosmos sonor, una microsonosfera.

Si tenim sons, podem fer música! Però…i si aquests sons resulta que són sorolls?

Si vols escoltar diferents sorolls, entra en aquest banc (tranquis que no cobren res!) Banco de Sonidos

Si aquests sorolls els combinem d’una manera determinada, i els hi donem “vidilla” , o sigui ritme , podria sonar una cosa així :

enllaç al vídeo

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/vZrjC5whEcY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]


O així …

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/fwFBoxpg5QA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

I ja sabem que la cuina i la música més moderna, comparteixen “estris” : la BATERIA.

Una bateria de cuina consta d’olles i cassoles, tapadores, coladors..

Una bateria musical consta de bombos, plats, charles,goliats…

I si no, que li preguntin a l’Isma , el cuiner de TV3, que fa anar les dues bateries d’una manera genial!

O a vegades, ni tan sols necessitem cap estri !!

Mira què fa aquest noi!

Hi ha pel·lícules en què música i gastronomia s’uneixen en una salsa perfecte

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=Vg8S7NhQD3Q[/youtube]

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/6nxjSizw2Zw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

A més de sons, a la cuina trobem, evidentment, menjars.

Menjars relacionats amb la música. La música es pot menjar?

Alguna sí!

Menú

La llista de plats que té un restaurant també es pot cantar. Mira com ho canta una tuna

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/zgH56d83Do0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

I també un menú pot inspirar una cançó divertida. Escolta El menú del Bar Rambo ,de Ricki López .Un menú una mica cutrillo!

I aquí uns salseros cantant els plats que els hi agraden…mmmm

Anem a veure el nostre MENÚ MUSICAL

Primers plats : Ensalada

Aquí tens un fragment d’una ensalada de Mateu Fletxa el vell, compositor català del segle XVI. Porta per títol La Negrina.

Segueix el text mentre escoltes la música

Download link

“San Sabeya, gugurumbé, alangandanga, gugurumbé”. “Mantenga señor Joan Branca, mantenga vossa merçé”. ¿Sabé como é ya nacido aya em Berem, un Niño muy garrido? Sa muy ben, sa muy ben. “Vamo a ver su nacimento, Dios, pesebre echado está. Sa contento. Vamo ayá. ¡Sú! Vení que ye verá. Bonasa, bonasa. Su camisoncico rondaro, çagarano, çagarano. Su sanico coyo roso. Sa hermoso, sa hermoso, çucar miendro ye verá. Alangandanga gugurumbé. San Sabeya, gugurumbé, alangandanga, gugurumbé. Alleluia, alleluia, alleluia.

Pop a la gallega

El pop és un estil de música

Punxa i podràs escoltar a la “Reina del pop”

Segons plats : Sarsuela de peix

La Sarsuela és un gènere operístic menor, típical spanish. No és ben bé una òpera, sinó el que en diuen género chico. Va rebre aquest nom perquè les primeres representacions es van fer en els Jardins de la Zarzuela, a Madrid.

La seva característica és la temàtica costumbrista, amb personatges molt “castizos” : chulapos i chulapas.

S’alternen escenes parlades, altres cantades i balls incorporats.

Les sarsuelas més conegudes són: La verberna de la paloma, La revoltosa, Gigantes y cabezudos,….

Escolta un fragment molt famós de La verbena de la paloma , de Tomás Bretón

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/Oe4gcUJyI6E" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Rap amb Salsa

El rap és un estil de música , de viure, de pensar.Una filosofia. Made in USA.

TOTE KING – MENTIRAS

Vengo de un terreno con sol donde tos se conocen
donde las madres dicen: ” Mi hijo es mu bueno”, y su hijo le pega al profe,
el mismo con 20 se mete en la pasma,
el franquismo aunque no está se siente como un miembro fantasma,
los mejores pucheros, profesionales raperos,
bares de menú que parten la franquicia del Mc donalds entero,
el rayo de Ac/dc no es de Flash Gordon
el flúor no limpia los dientes, los virus los fabrica Norton,
los políticos se han inventao otro idioma,
los desechos somos las personas,
los medios se quieren involucrar
con el rap sin preguntar las dudas y No!

La Salsa és una música que prové del Carib, sobre tot de Cuba i Puerto Rico, i és una fusió de ritmes tradicionals llatins amb elements de jazz, similar al que es va fer amb el mambo i el txa-txa-txa.

El seu ritme característic és el dels claus : tic,tic,tic……tic,tic.

Canelons Rossini

ROSSINI, a més de compositor molt conegut per les seves òperes, era un gran cuiner i un més gran gourmet. En tota la seva vida va plorar únicament en dues ocasions: a la mort del seu pare, i quan se li va caure per la borda del vaixell un gall dindi trufat. Llegeix anècdotes sobre ell aquí

La seva òpera més coneguda és El barber de Sevilla . Escolta l’ària de baríton més coneguda d’aquesta obra:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Dq_0wPYFp9A" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Postres de músic

Tradicionals postres catalans, consistents en un grapat de fruits secs, que es prenen acompanyats d’un got de vi dolç(ratafia,mistela…) . Rep aquest nom perquè els músics d’abans, els primers d’abandonar la taula, se’n duien aquests fruits secs a la butxaca, per a menjar-los més tard.

Sonata gelada de merengue

Una sonata és una obra instrumental ,normalment per un sol instrument , que es divideix en vàries parts o moviments, cada una amb un caràcter diferent.

Beethoven va compondre la sonata Clar de lluna , i li va dedicar a la condessa Giulietta Guicciardi,el gran amor de la seva vida.

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/O6txOvK-mAk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

I el merengue….mmm…

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/3tx7nJwpbDw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Préssecs MELBA

Auguste Escoffier (1846-1935), va ser el més famós xef de finals del segle XIX i principis del XX . Va dedicar aquest deliciós gelat a una soprano que ell admirava: Madame Melba.

Aquí tens la recepta.Està boníssim….!

Si vols escoltar la veu de Mme. Melba , gravada en un gramòfon, punxa aquí

Amb els postres, es sol prendre una copa de cava i brindar. Brindem per la salut, per futur, per l’amistat , per l’amor……….

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/aD9yYj_uluA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Si ens ha pujat el cava al cap, hip! podríem imaginar-nos coses com aquestes

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/NDhHxIz83Ic" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

En el cançoner català, podem trobar cançons com ara:

EN JOAN VE DE LA CUINA

I ja se sap: desprès d’un bon àpat, una bona migdiada.

La “siesta” musical més famosa, probablement sigui la de DEBUSSY : Preludi a la migdiada d’un faune.

Descriu a través de la música, el somni d’un faune,el qual s’ha passat tot el dia corrent darrera unes nimfes que no li feien cap cas. El cansament, el dinar, la caloreta…….uff!..això tomba qualsevol. Vols comprovar-ho?

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/uFRUK2SVeQc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Per cert que Debussy es va inspirar en un poema de Mallarmé, també artista de l’Impressionisme.Aquí tens el text en el que es va inspirar el compositor.

Si som dels que només podem dormir si hi ha silenci complert,John Cage ens hi pot ajudar amb la seva sorprenent obra 4’33”

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/HypmW4Yd7SY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Escriu un comentari a veure quines sensacions t’ha donat aquesta obra. Què has sentit? Has entès el per què del títol?

Hi ha més gent que li ha interessat el tema.

• Música i cuina

Si tens algun “plat” musical o alguna idea que podem afegir a aquest post, escriu un comentari i el publicaré. Anima’t!

L’ Escola de Música de la Banda i Cobla del Col·legi Santa Maria de Blanes (tela el nom, però és el seu de debò) fa més de 20 anys que rutlla.

I quan dic rutlla, vull dir rutlla.

Segons el diccionari de la Llengua catalana, rutllar significa funcionar correctament un mecanisme, fer el seu curs un afer, anar endavant.

Anar endavant….

Des de fa molts anys que la meitat dels músics de cobla del nostre país han sortit de la nostra escola (i no exagero, ho podeu comprovar). Milers de nois i noies de la comarca, han fet els seus estudis musicals amb nosaltres. Alguns d’ells han acabat carreres brillants en els conservatoris.

Molta gent, de totes les edats, han trobat en la nostra escola un lloc on desenvolupar la seva afició, on despertar habilitats i emocions. Un lloc on es comparteix,es reuneix,es gaudeix.

Sembla un lloc màgic, però us puc assegurar que existeix.

Però…com ha estat possible aquest lloc tan especial?

Primer de tot a la iniciativa desinteressada, ja fa més de 40 anys, d’un home,el pare Alquézar , que va crear la cobla i banda del Col·legi.I que més tard va veure la necessitat d’una escola de música per a la formació dels joves músics.

Més endavant, l’escola va anar creixent amb més instruments que no tenen res a veure amb la banda : piano, guitarra, violí….

Aquí vam necessitar l’ajud desinteressat, d’un grup de pares que en les seves estones lliures venien a fer de paletes, electricistes, pintors, etc.,etc.,… i van construir l’escola de la que gaudim encara avui en dia.

Fixeu-vos que ja portem dos punts bàsics, però desinteressats, és a dir, gent que ha fet una gran feina sense esperar res a canvi.

Durant molts anys , molts professors i professores, amb més o menys temps de dedicació hem passat per les aules d’aquesta escola. I si em permeteu, amb unes condicions laborals increïblement precàries. Però hi hem continuat i sempre amb il·lusió

De mica en mica, hem anat comprant instruments, ampliat les aules, contractat més professorat, fet centenars de concerts i audicions ( i sense comptar els de la banda i de la cobla, que són millers!), organitzant concerts de grans professionals ,etc…..

I tot això tan fantàstic , com es manté??

Ara bé lo bo….. doncs a que encara hi ha un grup de pares que creu en el projecte i se’n fa responsable ( Sí,sí, ho heu sentit bé, RESPONSABLE!) i d’una manera DESINTERESSADA (avui en dia….encara queda gent així).

Hi ha una direcció entusiasta i eficaç (gràcies, Josep Maria Piguillem!) que no defalleix davant les adversitats, i sempre pensant en els nostres alumnes.

I, es manté econòmicament, amb les quotes dels alumnes, i amb una petita ajuda de l’Ajuntament (al menys fins ara)

Amb això vull dir que la nostra escola no és municipal, sinó privada.

Això significa que les quotes que s’han de pagar són altes, i que no tothom que ve al nostre centre , interessat per aprendre música, pot assumir-ho.

Què trist és veure gent amb ganes de viure i gaudir amb la música, que se’n van desanimats pel preu d’una cosa que hauria de ser assequible a tot el poble.

O és que la música és elitista? Com pot ser? L’art més UNIVERSAL de tots, i només a l’abast d’uns quants!

Blanes s’enorgulleix de ser la població de Catalunya amb més músics per habitant.

L’Ajuntament també s’enorgulleix, i al mateix temps pensa: mentre hi hagi gent desinteressada que vagi fent la nostra feina, a nosaltres no ens cal assumir responsabilitats ni gastar molts euros.

Els ajuntaments dels pobles del nostre voltant no pensen igual que el nostre (afortunadament per a ells). Palafolls, Malgrat, Pineda, Vidreres….tots tenen escoles de música municipals.

L’ Escola de Música té un lloc en el nostre poble i els nostres ciutadans tenen dret a accedir-hi.

Que sàpiguen els polítics que preparem gent pel futur. Molts dels nostres alumnes seran músics el dia de demà.

Cal que ens ASSEGURIN aquest futur. Ara.

Com deia Nietzsche : La vida sense música seria un error

Ara que vaig llençada al món informaticodigitoticvirtuoso (semblo la Mary Poppins), m’he animat a fer una mena de webquest (vegeu informació sobre el tema).

Em sembla que el que he fet, és una mica difícil per un 4art d’ESO dels temps que corren….. …..Representa que ho faran un cop hagin acabat el tema del barroc.No sé… He intentat animar-ho amb un títol engrescador: El detectiu Conan i el cas del violí robat.

Potser m’ha fet mandra mirar les plantilles de les webquest. Però m’ha fet gràcia de fer-ho com si fos una novel·la policiaca. O sigui, que no és una webquest, és una “xapussillaquest”.L’he penjat a Història mus,per si algú li pot servir.

Però el tema important és un altre: De què fem els docents decents amb tan de material , si , com diu molt alt i molt clar la Lourdes Domènech en el seu (fantàstic i model de tots els docents) blog
, NO TENIM PROU DOTACIONS INFORMÀTIQUES EN ELS CENTRES.

Molt fer blogs, webquests, aules virtuals, moodles, etc,etc,…si quan ho vols aplicar ( que és per això que ho fas, no?) resulta que no hi ha prous aules, prous ordinadors, prous teclats………ufa!

Hem començat la casa per la teulada?

El departament ens “insta” a tots els docents a estar el dia dels TICS . A mí em sembla perfecte. Així és com ha de ser avui en dia l’educació en les escoles.

Però s’han oblidat de que amb el “carro” hi ha d’anar el “cavall”, si no, no tira.

Senyores i senyors del departament: rasqueu-vos la butxaca, que això sí que val la pena!

Que sinó, em vindrà un TIC !!!

     Tots els alumnes de 1er d’ESO (130!) i 7 professors (superguais) hem anat a l’Auditori de Cornellà , a Barcelona, a veure un muntatge de Els comediants sobre l’òpera de Mozart.

El Papageno ens ha fet riure molt. I ens hem quedat meravellats de sentir unes veus tan increïbles en directe. Continue reading →