Poques vegades a la vida, una té l’oportunitat de que li obrin una porta i pugui entrar en un món màgic.

Això ens ha passat fa poc a la Selene, la meva alumna del treball de recerca, i a mi.

El mag d’aquesta història és un luthier.

En Josep Carbonell, de Barcelona.

Ja només la mateixa paraula,luthier, ja evoca un món màgic, ancestral.

Entrar en l’estudi d’un luthier o violer, és com entrar en una mena de “Sala de la Revelació”, on els trucs dels mags es tornen aclaridors , però sense perdre aquella aura d’il·lusió que els envolta.

Com quan anem a esperar els reis d’orient , encara que rondem la cinquantena.

Senzillament, és màgia.

Si a més el mag és una persona que et transmet la passió per la seva feina, l’admiració enorme que té pels mestres que l’han precedit, l’amabilitat de la seva rebuda i l’afecte del seu comiat, aleshores et queda el fet d’haver viscut quelcom irrepetible.

En Josep Carbonell, amb tota la paciència ,ens va explicar el perquè es dedica a aquest ofici centenari, el món dels luthiers catalans, i , el que va ser més increïble, el procés de construcció d’un violí.

Vam fer un munt de fotografies i vídeos. Ell es va deixar, i fins i tot hi ha col·laborat.
El seu taller és una preciositat. Amb un gust exquisit. Ens hi vam passar tres hores, però s’hi estava tan bé que van passar en un no-res.

Allà estava tot : les fustes, els motlles, les eines, els vernissos,els tints… amb noms tan suggeridors com “sang de dragó”

Sempre havia pensat que construir un violí a partir d’un tros de fusta era molt complicat i laboriós.
Ara sé que , a demés, és el producte d’una passió.

Gràcies, Josep