Herbert von Karajan

http://www.geocities.com/immortalbruckner/karajan.html 

 Enguany s’acompleix el centenari del naixement d’un dels directors més rellevants de la història, Herbert von Karajan (1908-1989) .

“L’art de dirigir consisteix en saber quan s’ha d’abandonar la batuta per no molestar a l’orquestra.”

Herbert Von Karajan

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/s8eigkwmMEo" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/FFltqVS8d9I" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/LdfNTO_o-3k" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Publicat dins de audicions | Comentaris tancats a Herbert von Karajan

La primavera de Vivaldi

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/H97-pR6M_50" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/QQ9ax8Rrqso" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Les quatre estacions (Le quattro Stagioni en l’italià original) és un conjunt de 4 concerts per a violí del compositor barroc Antonio Vivaldi. Les va compondre el 1723, i és l’obra més coneguda de Vivaldi i, també, una de les més popularitzades de tota la música clàssica.

Activitat jclic: Les quatre estacions

Musicograma per Cicle Inicial

El conte

En un bosc, hi vivia un ocell molt rondinaire. Trobava que hi feia sempre un clima primaveral. Ni massa calor, ni massa fred. Tot era cobert de flors i ple de bones olors. Però l’ocell ja n’estava fart.

– Sí, sí. Molt bonic. Però no puc menjar res gustós perquè encara està tot massa verd. M’agradaria que fes més calor, així la fruita es faria grossa i madura i podria atipar-me de valent.

I així va ser com, per desig de l’ocell, va arribar l’estiu. La calor es va ficar per tots els racons del bosc. Tot va créixer i madurar, i la fruita era molt bona, però l’ocell rondinaire aviat se’n va cansar.

– Sí, sí. Molt madur i molt bo, tot. Però tanta calor m’ha fet passar la gana.

Per si no fos prou, la calor va provocar un incendi al bosc. La temperatura encara es va fer més insuportable i els animals havien de fugir per no quedar rostits.

– Acabaré com un pollastre a l’ast. Tant de bo vinguessin les pluges i s’acabés la calor!

I així va arribar la tardor. Va ploure durant dies i nits, i l’ocell rondinaire no va trigar gaire a tornar a protestar.

– Sí, sí. Molt bé. S’ha apagat l’incendi i s’ha acabat la calor, però estic tan xop que no puc volar. Ja sé que el bosc necessita aigua, però tant de bo l’aigua fos sòlida, com la terra.

I va arribar l’hivern, que va cobrir tot el bosc d’aigua sòlida. O sigui, de neu.
L’ocell ja no es mullava, però com que el fred no li agradava gens, aviat va tornar a rondinar.

– Aaai, tan bé que estava a la primavera, quan no feia ni fred, ni calor, ni eren tot pluges, ni tot dies de sol… Sisplau, que torni la primavera…

I així és com, des de no se sap quan, i fins no se sap quin dia, l’ocell rondinaire fa que les estacions vagin canviant i vagin passant primaveres, estius, tardors i hiverns.

Publicat dins de audicions | Comentaris tancats a La primavera de Vivaldi

Conferència de l’Antoni Zabala sobre les competències bàsiques.

En el marc del programa de formació per al professorat de tecnologia, “L’ús metodològic dels projectes a l’aula de tecnologia”, el 30 de gener de 2008, a l’auditori de CosmoCaixa, l’Antoni Zabala va pronunciar la conferència “L’aprenentatge per competències. Del currículum a l’aula: un repte per a la tecnologia”. L’Antoni Zabala presenta com la noció de competència ha arribat al món educatiu i s’ha incorporat com un element clau en la concepció dels aprenentatges. La seva conferència mostra com s’ha d’orientar el desenvolupament curricular per donar resposta a aquest repte, en el qual, la tecnologia, per la seva pròpia idiosincràsia, té els elements per contribuir a les competències bàsiques.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/video2008/7322a.rm" width="352" height="288"/]

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/video2008/7322b.rm" width="352" height="288"/]

Publicat dins de mestres | Comentaris tancats a Conferència de l’Antoni Zabala sobre les competències bàsiques.

Educació en valors i educació musical

Josep Gustems Carnicer i Caterina Calderón Garrido
Universitat de Barcelona i CSMA de Gràcia, Barcelona 

Us proposo la lectura del següent article que ens explica com la música educa en valors a través de la seva pràctica.

Fer música afavoreix valors com:

  • Constància, esforç i concentració.
  • Audició atenta, precisió i memòria.
  • Curiositat, respecte i interès.
  • Sensibilitat.
  • Creativitat, espontaneïtat i esperit lúdic.
  • Compromís, responsabilitat i puntualitat.
  • Atenció, silenci, flexibilitat i paciència.
  • Participació, comunicació, actitud crítica i humilitat.
  • Entusiasme.
  • Llibertat, igualtat i fraternitat.
Llegir l’article…
Publicat dins de mestres | Comentaris tancats a Educació en valors i educació musical

Per molts anys!!!!!!!

 

Sala de concerts projectada per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner i inaugurada l’any 1908.
Aquest edifici es la seu de l’Orfeó Català, aquesta prestigiosa institució catalana ha tingut Des de la seva fundació, per Lluís Millet i Amadeu Vives, l’any 1891 un paper important en la defensa dels valors de la cultura catalana. Aquesta es la raó per la que la decoració de l’ edifici mostri escampats per la sala d’audicions múltiples representacions de les quatre barres, que durant el franquisme es varen mantenir tapades per cortines.
Dintre d’aquesta sala cal destacar la boca de l’escenari, tota ella una escultura que representa la Cavalcada de les Walkiries a una banda i el bust de Beethoven a l’altre, realitzats per Pau Gargallo i Dídac Massana. El fons de l’escenari conté diversos alt relleus amb decoració de mosaic obra d’Eusebi Arnau i Mario Maragliano. Es espectacular la vidriera zenital de Rigalt i Granell.
La façana esta construïda en maó vermell vist i es decora amb mosaics de Lluís Brú, destacant-hi un grup escultòric en homenatge a la Cançó Popular obra del prestigiós escultor Miquel Blay.
La UNESCO va declarar aquest edifici “Patrimoni de l’Humanitat” l’any 1987.

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Per molts anys!!!!!!!