Els primers dies vam escoltar una música molt bonica que va composar un músic polonès que es deia Chopin. Va ser un dels compositors que van utilitzar més el piano, i el va fer molt famós. Ens va agradar molt i ens va ajudar a relaxar-nos.
Aquí en podeu escoltar una interpretació en directe:
Us presentem la propera cançó que aprendrem. Viva la vida, del grup britànic Coldplay. La lletra costa una mica, però és tan xula que segur que ens l’aprendrem ben ràpid!
Aquí la podeu escoltar, junt amb tot l’àlbum Viva la vida, or death and all his friends
Aquí en podeu veure el videoclip
I aquí, la lletra!!
I used to rule the world
Seas would rise when I gave the word
Now in the morning I sleep alone
Sweep the streets I used to own
I used to roll the dice
Feel the fear in my enemy’s eyes
Listen as the crowd would sing
“Now the old king is dead! Long live the king!”
One minute I held the key
Next the walls were closed on me
And I discovered that my castles stand
Upon pillars of salt and pillars of sand
I hear Jerusalem bells a ringing
Roman Cavalry choirs are singing
Be my mirror, my sword and shield
My missionaries in a foreign field
For some reason I can’t explain
Once you go there was never
Never an honest word
And that was when I ruled the world
It was the wicked and wild wind
Blew down the doors to let me in
Shattered windows and the sound of drums
People couldn’t believe what I’d become
Revolutionaries wait
For my head on a silver plate
Just a puppet on a lonely string
Oh who would ever want to be king?
I hear Jerusalem bells a ringing
Roman Cavalry choirs are singing
Be my mirror, my sword and shield
My missionaries in a foreign field
For some reason I can’t explain
I know Saint Peter won’t call my name
Never an honest word
But that was when I ruled the world
I hear Jerusalem bells a ringing
Roman Cavalry choirs are singing
Be my mirror, my sword and shield
My missionaries in a foreign field
For some reason I can’t explain
I know Saint Peter won’t call my name
Never an honest word
But that was when I ruled the world
Un dia d’aquests, vam escoltar una música preciosa. La cantava un cor de nens protagonista d’una fantàstica pel·lícula francesa titulada Les choristes, o Los chicos del coro en castellà. En principi era només per escoltar-la i gaudir-ne, però ens va agradar tant, que ens vam animar a aprendre-la!! I encara més increible, la cantarem en francès!!
Estic segur que junts ho aconseguirem, i sonarà tan bé com els sona a ells… O millor!!!
La cançó es titula Caresse sur l’océan (carícia de l’oceà), i parla de l’emigració d’un ocell que fuig de l’hivern i busca terres més càlides.
Aquesta setmana hem escoltat una música que Haendel, un dels compositor més importants de la Història de la Música ( és l’autor del famós Al·leluia!).
En aquest cas, es tracta d’una obra composada per ésser tocada a l’exterior, per acompanyar els Reials focs d’Artifici que el rei Jordi II va organitzar per meravellar tothom.
Recordeu que va servir-se dels instruments de la família de vent-metall perquè sonen molt fort i aconsegueixen l’efecte espectacular que l’artista buscava.
Que en gaudiu!