Aquesta és la definició d’ oboè:
Oboè
:
Instrument de la família de vent -fusta , de forma cònica i embocadura de llengüeta doble . El tub , d’ uns 60 cm de llargada ,està proveït de forats i claus . Aquest acaba en un pavelló en forma de campana . El seu timbre es caracteritza per una sonoritat penetrant , nasal , però dolça i expressiva .
Cliqueu i podreu escoltar l’ adagio de Marcelo , obra en la que l’ oboè interpreta una melodia especial