Segons una noticia publicada a El País el 5 de novembre passat, que portava per títol: “L’ordinador encara no pot amb el guix”, el 80% del alumnes de ESO no utilitza gairebé mai l’ordinador en l’aprenentatge de les diferents matèries.
Tot i que sembla una obvietat que l’ús de les tecnologies de la informació a l’aula té un gran nombre de avantatges reconeguts, la veritat és que a les aules de la majoria de centres, tots ho sabem, es fa patent l’afirmació que encapçala la noticia.
La majoria de docents hem realitzat formació, el Departament mitjançant diferents projectes està dotant a la majoria de centres del maquinari i de les infraestructures necessàries, sembla que tot apunta al “Canvi”, però la realitat ens demostra que hi ha mancances a l’hora de portar a la pràctica un ensenyament assistit per aquestes tecnologies.
Aquest curs s’enceten mesures, podríem dir extraordinàries. Per un costat la nova llei educativa LOE estableix l’ús d’aquestes tecnologies com a objectiu bàsic de l’ensenyament, per tant la novetat és l’imperatiu legal. I per un altre costat les instruccions de principi de curs estableixen la creació de comissions TAC a tots els centres educatius, que vetllin per l’aplicació de les tecnologies a l’aula en tots el nivells.
Tot plegat ens convida a la reflexió. Tenim els mitjans, tot i que som conscients que no són suficients ni en quantitat ni en qualitat, tenim formació a la que podem accedir… S’està treballant des de seminaris i equips de treball en diferents aspectes de cerca i creació d’activitats, fins i tot s’està elaborant una base de dades important, d’activitats i experiències ordenades per àrees. Molts usuaris estan creant blogs força interessants, que són punts de trobada i de treball cooperatiu…
I la part més important, tenim als alumnes: natius digitals, i per tant motivats i receptius a aquestes tecnologies, sovint molt més que nosaltres mateixos.
Per tant, ens cal canviar les formes. Encara es prompte per parlar de suprimir de les aules el guix i la pissarra, de substituir els llibres i els quaderns per ordinadors, però si que és cert que estem en camí. Ara ens toca a nosaltres a pujar definitivament al carro del progrés. Ja no es tracta tant sols d’una opció, és una realitat que no podem defugir.
Josep Badia Castell
CRP del Montsià