Un llibre de Ramon Alcoberro i Pericay que m’ha agradat força, on posa seny a les pors a la revolució en què ens trobem immersos.


Anoto a mode de resum les frases més destacades d’aquest llibre sota el meu criteri.
Lectura del tot recomanable, on malgrat passat cinquanta anys, ens és del tot vigent si ens estalviem analogies indegudes.
El punt de partença és: “tot i l’enfonsament del feixisme, les premisses socials, encara que les directament polítiques, que determinen els moviments feixistes persisteixen, es mantenen vigents.” (pàg. 10)
“En el fons el que hi ha és por de les conseqüències del procés de desenvolupament de la societat en general … els partidaris del vell feixisme i del neofeixisme es troben representats transversalment en el conjunt de la població.” (pàg. 12)
“Els moviments feixistes són els estigmes, les cicatrius d’una democràcia que no ha estat fins avui dia plenament a l’alçada del seu propi concepte.” (pàg. 15)
“Desitgen la catàstrofe i s’alimenten de fantasies sobre la fi del món.” (pàg. 16)
“La propaganda és genial sobretot en el sentit que aconsegueix d’esborrar la diferència, la indubtable diferència, entre els interessos reals i els falsos objectius que pregonen … la propaganda és també la substància de la política.” (pàg. 18-19)
“L’únic que sembla que realment pot aportar alguna cosa prometedora és que s’adverteixi els seguidors potencials de l’extrema dreta de les conseqüències dels seus actes, que se’ls faci saber amb claredat que aquesta política comporta inevitablement per als seus seguidors la desgràcia i que aquesta desgràcia ha estat prevista d’antuvi.” (pàg.22)
“La conversió en fetitxe de tot allò que és militar, tal com es manifesta per exemple en expressions tan precioses com la de -l’home amb esperit de soldat-, forma part també d’aquest context.” (pàg. 22)
“Invoquem sempre la veritable democràcia i titllen els altres d’antidemocràtics.” (pàg. 27)
“Podem observar que s’hi posen algunes veritats al servei d’una ideologia falsa i que l’art de la defensa consisteix essencialment a criticar aquesta manera d’abusar de la veritat en favor de la falsedat i defensar-se’n. La tècnica fonamental amb la qual es posa la veritat al servei de la falsedat consisteix a aïllar i treure del seu context observacions que en si mateixes poden ser certes.” (pàg. 29)
“La gent tenia la sensació que, justament amb aquest moviment que vol suprimir la llibertat, tindria la possibilitat de decidir lliurament, i actuar amb tota espontaneïtat.” (pàg. 29)
“En el feixisme mai hi hagué una teoria realment estructurada, que se sobreentenia sempre que la qüestió clau era el poder, la praxi sense concepte, i al capdavall el poder sense restriccions.” (pàg. 30)
“Trucs estandarditzats i totalment cosificats … reiteració constant … Peroren a partir de coneixements impossibles de controlar, però que justament per això aporten a qui els branda certa autoritat.” (pàg. 32)
“Cal no moralitzar, sinó anar directament als interessos reals.” (pàg. 37)
“L’efectivitat de l’agitació està garantida pel context de la indústria cultural, al qual s’ajusta fil per randa… la constel·lació de mitjans racionals i objectius irracionals… com que la propaganda està totalment enfocada als mitjans que empra, ella mateixa és el seu veritable contingut.” (pàg. 61)
Un llibre d’Antoni Gelonch prou aclaridor, podem destacar aquest fragment de la pàgina 223 per anar fent boca.

Una novel·la on “la idea és com l’herba. anhela la llum, li agraden les paraules, prospera en la barreja, creix amb més puixança quan és aixafada“. pàg. 90-91
A vegades les idees senzilles resolen problemes complexos. En pedagogia també podem aplicar-ho sovint. Mireu per exemple la següent proposta de Roger Fusté trobada a Twitter:
Paquets de preguntes filosòfiques per descobrir el programa d’Història de la Filosofia de 2n batx. pic.twitter.com/dJ3qzjV6Ca
— Roger Fusté (@rogetus) September 7, 2022
Un seguit de citacions extretes de les Meditacions de Marc Aureli que probablement es poden considerar en l’actualitat i en aquesta època on l’estoïcisme sembla donar unes consideracions encara vigents, o no.
Si les llegiu en clau de comprensió del procés català, potser us fa meditar a nivell personal com crec que m’ha passat a mi.
LLIBRE I
(16) “Disponibilitat a escoltar els que fan alguna aportació al bé comú.”
LLIBRE III
(1) “Cal apressar-se, no solament perquè cada vegada som més a la vora de la mort sinó perquè cessen abans la capacitat de comprensió dels fets i d’adaptar-nos-hi.”
LLIBRE IV
(3) “Recorda el refugi del petit camp que hi ha en tu mateix … L’univers és transformació. La vida és opinió.”
(31) “Ni tirà ni esclau de cap dels humans.”
LLIBRE V
(5) “Procura exercir aquelles qualitats que depenen totalment de tu: la sinceritat, la dignitat, la resistència.”
(6) “La persona que ha fet el bé no persegueix un benefici, sinó que després en fa un altre, de la mateixa manera com la vinya continua produint carrassos de raïm a l’estació corresponent.”
(16) “El bé de cadascú és la societat, perquè està demostrat des de fa temps que nosaltres hem nascut per viure en societat.”
LLIBRE VI
(5) “La millor manera de defensar-se d’un enemic és no comportar-se com ell.”
LLIBRE VII
(3) “Cadascú val tant com les coses per les quals s’interessa.”
(55) “Els éssers racionals han estat fets per al bé recíproc.”
(71) “És ridícul no intentar d’evitar la pròpia maldat, la qual cosa és possible, i, en canvi, intentar defugir la dels altres, la qual cosa és impossible.”
LLIBRE VIII
(1) “Res no és bo per a l’ésser humà, si no el fa tornar just, assenyat, coratjós i lliure.”
LLIBRE IX
(3) “Sovint coment injustícia aquell qui no fa res, no solament aquell qui fa alguna cosa.”
LLIBRE X
(16) “No discuteixis més com ha de ser una bona persona, sinó sigues-ho.”
LLIBRE XI
(4) “He fet alguna cosa útil per a la societat? Així, doncs, me n’he beneficiat també jo. Mira de tenir-ho sempre present, i no deixis mai de perseverar-hi.”
(15) “No hi ha res més menyspreable que l’amistat d’un llop.”
(27) “Cap vel oculta les estrelles.”
Ara que ja han passat aquestes festes de Nadal tan diferents a les que havia viscut fins ara, llegir a Marc Aureli, les seves Meditacions, m’he adonat que les seves paraules són adients en molts aspectes, per exemple les de la pàgina 17:
“Cal apressar-se, no solament perquè cada vegada som més a la vora de la mort sinó perquè cessen abans la capacitat de comprensió dels fets i d’adaptar-nos-hi.”
