Olympe de Gouges, els orígens de la filosofia política feminista

Sabíeu que el 1791 es va escriure la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadania per Olympe de Gouges?

En el llibret que us presento podeu trobar materials per a la seva lectura. Us transcric algun paràgraf per si us animeu a llegir-lo.

“De Gouges no accepta ni la teoria de Hobbes (l’home és un llop per a l’home), ni la de Rousseau (l’home és bo per naturalesa). Defensa, en canvi, que a la naturalesa els sexes col·laboren naturalment i, per tant, és natural que ho facin també l’home i la dona”. (pàg. 19)

“Gouges, com tots els il·lustrats, no es fia del poble que considera manipulable i perillós, sinó que situa les seves esperances en la llei…

Kant també havia vist que hi ha una culpabilitat en la gent que no vol sortir del seu encegament”. (pàg. 54)

“A la pràctica el final de la revolució francesa amb el Codi napoleònic significà una regressió dels drets de les dones. D’aquí el valor d’una denúncia visionària.” (pàg. 67)

 

Aspectes de la nova extrema dreta

Aspectes de la nova extrema dreta

Anoto a mode de resum les frases més destacades d’aquest llibre sota el meu criteri.

Lectura del tot recomanable, on malgrat passat cinquanta anys, ens és del tot vigent si ens estalviem analogies indegudes.

El punt de partença és: “tot i l’enfonsament del feixisme, les premisses socials, encara que les directament polítiques, que determinen els moviments feixistes persisteixen, es mantenen vigents.” (pàg. 10)

“En el fons el que hi ha és por de les conseqüències del procés de desenvolupament de la societat en general … els partidaris del vell feixisme i del neofeixisme es troben representats transversalment en el conjunt de la població.” (pàg. 12)

“Els moviments feixistes són els estigmes, les cicatrius d’una democràcia que no ha estat fins avui dia plenament a l’alçada del seu propi concepte.” (pàg. 15)

“Desitgen la catàstrofe i s’alimenten de fantasies sobre la fi del món.” (pàg. 16)

“La propaganda és genial sobretot en el sentit que aconsegueix d’esborrar la diferència, la indubtable diferència, entre els interessos reals i els falsos objectius que pregonen … la propaganda és també la substància de la política.” (pàg. 18-19)

“L’únic que sembla que realment pot aportar alguna cosa prometedora és que s’adverteixi els seguidors potencials de l’extrema dreta de les conseqüències dels seus actes, que se’ls faci saber amb claredat que aquesta política comporta inevitablement per als seus seguidors la desgràcia i que aquesta desgràcia ha estat prevista d’antuvi.” (pàg.22)

“La conversió en fetitxe de tot allò que és militar, tal com es manifesta per exemple en expressions tan precioses com la de -l’home amb esperit de soldat-, forma part també d’aquest context.” (pàg. 22)

“Invoquem sempre la veritable democràcia i titllen els altres d’antidemocràtics.” (pàg. 27)

“Podem observar que s’hi posen algunes veritats al servei d’una ideologia falsa i que l’art de la defensa consisteix essencialment a criticar aquesta manera d’abusar de la veritat en favor de la falsedat i defensar-se’n. La tècnica fonamental amb la qual es posa la veritat al servei de la falsedat consisteix a aïllar i treure del seu context observacions que en si mateixes poden ser certes.” (pàg. 29)

“La gent tenia la sensació que, justament amb aquest moviment que vol suprimir la llibertat, tindria la possibilitat de decidir lliurament, i actuar amb tota espontaneïtat.” (pàg. 29)

“En el feixisme mai hi hagué una teoria realment estructurada, que se sobreentenia sempre que la qüestió clau era el poder, la praxi sense concepte, i al capdavall el poder sense restriccions.” (pàg. 30)

“Trucs estandarditzats i totalment cosificats … reiteració constant … Peroren a partir de coneixements impossibles de controlar, però que justament per això aporten a qui els branda certa autoritat.” (pàg. 32)

“Cal no moralitzar, sinó anar directament als interessos reals.” (pàg. 37)

“L’efectivitat de l’agitació està garantida pel context de la indústria cultural, al qual s’ajusta fil per randa… la constel·lació de mitjans racionals i objectius irracionals… com que la propaganda està totalment enfocada als mitjans que empra, ella mateixa és el seu veritable contingut.” (pàg. 61)

Una bona idea a compartir

A vegades les idees senzilles resolen problemes complexos. En pedagogia també podem aplicar-ho sovint. Mireu per exemple la següent proposta de Roger Fusté trobada a Twitter: