“Crec que el pensament abstracte és útil per categoritzar les situacions i per sistematitzar la cerca de solucions. Però em sento molt incòmoda amb les generalitzacions que tenen implicacions d’ordre moral, tant en la vida privada com en la col·lectiva. ¿Deu ser perquè penso que mano no és possible copsar tota la riquesa de la vida i les contradiccions del món, i que no ens podem limitar a les categories ideològiques que responen a les situacions del passat? Potser perquè massa vegades les etiquetes ideològiques són tan sols la coartada dels corruptes i els ganduls, que, un cop adscrits a un club -les esquerres, els liberals, els ecologistes, els bons, ells, nosaltres-, renuncien a pensar o perden la capacitat d’analitzar amb una mirada lliure els problemes i de fer front amb honestedat intel·lectual a les dificultats i contradiccions que no podrem evitar mai.”

Ponsatí, Clara. Molts i ningú. La Campana 2022 pàg. 214-215