Dóna per meditar, i força el capítol “Una democràcia insuficientment representativa” al llibre de Daniel Innerarity “Una teoría de la democracia compleja” a Galaxia Gutenberg.

Destaco algunes afirmacions:

No és que participem o votem poc, sinó que som pocs el que tenim reconegut aquest dret. (pàg. 269)

Les democràcies s’han d’obrir a altres contemporanis, a les generacions futures, a la igualtat de gènere i als entorns ecològics. La democràcia transnacional, la democràcia intergeneracional, la democràcia paritària i la democràcia ecològica haurien de completar el que ara és una reduïda democràcia electoral. (pàg. 271)

Allò públic -l’àmbit de justificació i decisió- no equival a allò estatalment delimitat, sinó que inclou a ‘”tots aquells afectats per un problema” Dewey. (pàg. 275)

Hi ha una colonització del futur que consisteix en viure a costa d’ell. (pàg. 278)

Som okupes del futur. (pàg. 279)

L’exclusió o inclusió de les futures generacions no depèn sols del text de la constitució sinó també del mode com està prevista la seva modificació. (pàg. 283)

La paradoxa del respecte intergeneracional podria formular-se així: hem de prendre ara determinades decisions per a aquells que tinguin després la llibertat d’elegir. (pàg. 287)

De fet, el propi titular del capítol ja és prou provocador, una democràcia insuficientment representativa.