El dossier sobre Plató dels professors Anna Baiges, Antonio Caballero i Fèlix de Castro pot ser una bona eina introductòria al pensament de l’idealisme platònic.
La proposta versa en relacionar els fragments del dossier amb citacions concretes de la República de Plató tot indicant la raó.
Qui s’hi atreveix?
“I si se l’obligués a mirar la llum mateixa, segurament els ulls li farien mal i ell ho defugiria, i es tombaria cap a allò que pot mirar, convençut que en realitat és més clar que les coses que li mostren. ”
PLATÓ. Llibre VII, República. Atena RBA (2018) Pàg 102.
Podem enllaçar aquesta frase de Plató amb l’explicació del mite de la caverna del dossier (file:///C:/Users/Paula/Downloads/plat%C3%B3%20apunts.pdf).
Tal com diu aquesta frase, si traiem un home presoner fora de la caverna, aquest no acceptaria el que està veient i per tant no ho consideraria com a realitat, sinó que per ell la seva realitat seria allò al que estava acostumat a veure, és a dir, la foscor i les ombres de l’interior de la caverna. En el dossier podem observar aquesta mateixa reflexió en la qual aquest home no acceptaria aquesta realitat, però al final, aquest acabaria adonant-se i acceptant la veritable realitat. Aquí és on el presoner reconeixeria les figures, que anteriorment veia com a ombres projectades dins la caverna.
La referència:
file:///C:/Users/Paula/Downloads/plat%C3%B3%20apunts.pdf)
és incorrecte, va a parar al vostre ordinador, l’adequada seria:
https://www.google.com/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=1&cad=rja&uact=8&ved=2ahUKEwjJzP31qLHeAhUVgHMKHVIFCdoQFjAAegQICRAC&url=https%3A%2F%2Fmoodle.institutmontilivi.cat%2Fpluginfile.php%2F74080%2Fmod_folder%2Fcontent%2F0%2Ftextos%2520i%2520apunts%2Fplat%25C3%25B3%2520apunts.pdf%3Fforcedownload%3D1&usg=AOvVaw242dRMA3h9lDz5Fp1VxnUC
“discerneix la figura de l’amic de la de l’enemic no pas per altra cosa, sinó perquè coneix l’una i desconeix l’altra. Per tant, no serà amic del saber el qui limita el que li és familiar i el que no per tal com ho sàpiga o no ?”
PLATÓ. Llibre II, República. Atena RBA (2018-2019). Pàg 70
Podem relacionar aquesta frase amb “La realitat són les idees (teoria de les idees) ” exposada en el doossier (https://www.google.com/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=1&cad=rja&uact=8&ved=2ahUKEwjJzP31qLHeAhUVgHMKHVIFCdoQFjAAegQICRAC&url=https%3A%2F%2Fmoodle.institutmontilivi.cat%2Fpluginfile.php%2F74080%2Fmod_folder%2Fcontent%2F0%2Ftextos%2520i%2520apunts%2Fplat%25C3%25B3%2520apunts.pdf%3Fforcedownload%3D1&usg=AOvVaw242dRMA3h9lDz5Fp1VxnUC).
Concretament quan parla de la doxa i l’episteme. La frase diu que discerneix en el mon sensible la figura que hi ha davant seu (doxa) però per saber si es amiga o enemiga te que recorre al món intel·ligible el de les Idees (a la episteme), ja que no sempre la mateixa figura pot ser amiga o enemiga perque en el món sensible tot esta en un perpetu canvi.
“ja hem vist tres coses en la nostra ciutat , si jo no m’equivoco: quina pot ser la cosa restant, per la qual la ciutata participa de la virtut? És evident que es tracta de la justícia”
PLATÓ. Llibre IV, República. Atena RBA (2018-2019). Pàg 78
Podem relacionar aquesta frase amb “La coses imitan a les idees (teoria de la participació i de la imitació) ” exposada en el dossier (https://www.google.com/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=1&cad=rja&uact=8&ved=2ahUKEwjJzP31qLHeAhUVgHMKHVIFCdoQFjAAegQICRAC&url=https%3A%2F%2Fmoodle.institutmontilivi.cat%2Fpluginfile.php%2F74080%2Fmod_folder%2Fcontent%2F0%2Ftextos%2520i%2520apunts%2Fplat%25C3%25B3%2520apunts.pdf%3Fforcedownload%3D1&usg=AOvVaw242dRMA3h9lDz5Fp1VxnUC)
Aquesta frase es pot relacionar amb la teoria de la participació i de la imitació, ja que el coratge, la saviesa i la temprança participen de la idea de Virtut i aquesta mateixa de la idea de Justícia. I en la seva posterior aplicació en les diferents ciutats, resulten ser imperfectes, ja que només imiten les idees perfectes, úniques i immutables del món intel·ligible en el món sensible (un món imperfecte i en constant canvi).
“hi pot haver una art de descobrir la menera com serà més fàcil i eficaç perquè aquest orgàn es giri, una art, dic, no pas d’infondre-li visió, sinó de procurar que s’esmeni la que ja té, peró que no s’adreça cap on cal ni mira on hauria de mirar”.
PLATÓ. Llibre VII, República. Atena RBA (2018-2019). Pàg 105
Podem relacionar aquesta frase amb “Com aprenem: La dialèctica i la teoria de la reminiscència” exposada en el dossier (https://www.google.com/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=1&cad=rja&uact=8&ved=2ahUKEwjJzP31qLHeAhUVgHMKHVIFCdoQFjAAegQICRAC&url=https%3A%2F%2Fmoodle.institutmontilivi.cat%2Fpluginfile.php%2F74080%2Fmod_folder%2Fcontent%2F0%2Ftextos%2520i%2520apunts%2Fplat%25C3%25B3%2520apunts.pdf%3Fforcedownload%3D1&usg=AOvVaw242dRMA3h9lDz5Fp1VxnUC)
La frase tracta de l’art que ens ajuda a redescobrir la veritat: a fer-la néixer de nosaltres mateixos a travès de les preguntes adients, ja que la nostra anima (segons la teoria de la reminiscència) té un saber innat. Aquesta art en definitiva, és la dialèctica
“Doncs pel que fa al bé, passa el mateix: el que no està en situació de determinar, distingint-la de tota la resta per mitjà d’un raciocini, la idea del bé i el qui, tal com en un combat, no s’obre pas a través de tots els atacs, maldant en la lluita no per l’opinió sinó per l’essència, i no s’imposa per un raonament indiscutible, del qui es troba en aquestes condicions ni diràs que sap el bé en si ni cap altra mena de bé, sinó que, com sigui, ha arribat a fregar un ídol, una opinió, no un saber, i que, aquesta vida d’ara, la passa ensopit i somiant, i aquí no arribarà a desvetllar-se, perquè abans arribarà a l’Hades, on dormirà un son definitiu”.
Plató. Llibre VII, La República. Atena RBA (2015-2016) pàg.106
Aquesta frase la podem relacionar amb la explicació de Sòcrates al dossier (pàgina 4)
(https://www.google.com/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=1&ved=2ahUKEwiXmLHUlJ3eAhVNXhoKHc2mClQQFjAAegQICRAC&url=https%3A%2F%2Fmoodle.institutmontilivi.cat%2Fpluginfile.php%2F74080%2Fmod_folder%2Fcontent%2F0%2Ftextos%2520i%2520apunts%2Fplat%25C3%25B3%2520apunts.pdf%3Fforcedownload%3D1&usg=AOvVaw242dRMA3h9lDz5Fp1VxnUC)
Ho relacionem amb el cinquè paràgraf de la quarta pàgina del dossier. En aquesta part se’ns parla de l’intel·lectualisme moral, pilar fonamental per establir una certa justícia i convivència entre els habitants de la polis. Aquesta idea de l’intel·lectualisme moral defensa que les persones que fan el bé són aquelles que actuen mitjançant la raó, i aquells que no fan el bé actuen des de la ignorància. En la part del Llibre VII (La República) prèviament citada, en Plató fa referència a aquesta doctrina (Intel·lectualisme Moral) en l’objectiu d’assolir una polis perfecte.
“Doncs escolta si té algun sentit el que ara et dic” -jo que vaig fer-li- “perquè el que des del principi, quan fundàvem la ciutat, hem proposat que cal fer en tota circumstància, és precisament el que em sembla ser la justícia, o bé una certa forma d’ella. Proposàvem, per descomptat, i ho vam repetir moltes vegades, si ho recordes, que cadascú havia de tenir cura d’una sola cosa de les que afecten la ciutat, aquella per a la qual la naturalesa li hagi donat més aptituds”.
“Cert que ho vam dir”.
“I que certament la justícia és fer cadascú el d’ell i no dedicar-se a moltes coses, ho hem sentit de molta gent, i nosaltres mateixos ho hem repetit sovint”.
PLATÓ. Llibre IV, República. Atena RBA (2018-2019). Pàg 79
Aquesta frase la podem relacionar amb l’explicació de la ciutat (polis) ideal, segons Plató (pàgina 13)
Enllaç del dossier: https://www.google.com/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=1&ved=2ahUKEwiXmLHUlJ3eAhVNXhoKHc2mClQQFjAAegQICRAC&url=https%3A%2F%2Fmoodle.institutmontilivi.cat%2Fpluginfile.php%2F74080%2Fmod_folder%2Fcontent%2F0%2Ftextos%2520i%2520apunts%2Fplat%25C3%25B3%2520apunts.pdf%3Fforcedownload%3D1&usg=AOvVaw242dRMA3h9lDz5Fp1VxnUC
Aquest paràgraf prèviament escrit ho relacionem amb l’últim paràgraf de la pàgina 13 del dossier. Ambdós parlen que la justícia resideix en bona part en el fet de què tothom realitzi la tasca per a què està destinat. En cas que la persona no realitzi la tasca per la què està predestinat o bé la polis no li permeti (o ajudi a) realitzar-la, estarem davant un cas d’ injustícia greu, que no permetrà el correcte (o màxim) desenvolupament de la polis.
“«Doncs la virtut, pel que sembla, serà una certa salut, i bellesa, i bona disposició de l’ànima, i el vici una debilitat, una malaltia, una impotència.»”
PLATÓ. Llibre IV, La República. Atena, RBA (2018) pàg. 97
Aquesta cita es relaciona amb la pàgina 13 del dossier on es qüestiona com aconseguir la felicitat, més específicament en la següent frase:
“[…] Plató diu que hem assolit la virtut, perquè ser virtuós vol dir fer ben fet allò que hem de fer.”
Font utilitzada:
https://www.google.com/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=1&ved=2ahUKEwiXmLHUlJ3eAhVNXhoKHc2mClQQFjAAegQICRAC&url=https%3A%2F%2Fmoodle.institutmontilivi.cat%2Fpluginfile.php%2F74080%2Fmod_folder%2Fcontent%2F0%2Ftextos%2520i%2520apunts%2Fplat%25C3%25B3%2520apunts.pdf%3Fforcedownload%3D1&usg=AOvVaw242dRMA3h9lDz5Fp1VxnUC
Podem relacionar aquestes dues frases perquè la virtut es basa en dur a terme la funció o feina en la qual excel·leixes segons la naturalesa de la teva ànima. Aleshores, quan tothom fa allò que se li dóna bé, i per tant són virtuosos, la ciutat assoleix també la virtut i, com a conseqüència, és justa i feliç. Tenint en compte que el concepte d’individualitat a la polis és pràcticament inexistent, arribem a la conclusió que si la ciutat és feliç, el ciutadà també ho és.
“«T’explico» —li vaig dir— «que aquesta mena de constitució que hem recorregut és una sola, però que rep dos noms. Si un home sol hi entra, i es diferencia dels altres magistrats, això serà anomenat regne, quan són més d’un, aristocràcia».”
PLATÓ. Llibre IV, La República. Atena, RBA (2018) pàg. 98-99
Aquesta cita fa referència al primer paràgraf de l’apartat anomenat “Les diferents formes de govern” a la pàgina 14.
Font utilitzada:
https://www.google.com/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=1&ved=2ahUKEwiXmLHUlJ3eAhVNXhoKHc2mClQQFjAAegQICRAC&url=https%3A%2F%2Fmoodle.institutmontilivi.cat%2Fpluginfile.php%2F74080%2Fmod_folder%2Fcontent%2F0%2Ftextos%2520i%2520apunts%2Fplat%25C3%25B3%2520apunts.pdf%3Fforcedownload%3D1&usg=AOvVaw242dRMA3h9lDz5Fp1VxnUC
En aquest paràgraf es menciona que la millor forma de govern és l’aristocràcia. Aquí l’aristocràcia no s’entén com el govern basat en la riquesa o el llinatge/herència, sinó en una meritocràcia en la qual l’elit intel·lectual (els savis) és qui governa.
Segons Plató, els savis, que tenen una ànima racional o d’or, són els filòsofs. Per tant, Plató afirma que aquests són els més aptes a l’hora de governar la ciutat per naturalesa, ja que saben el que la polis necessita i li convé per ser feliç.