Podeu trobar les citacions concretes a les que al·ludeixen els esquemes que trobem en aquesta presentació ? Raoneu la resposta. No oblideu que versa sobre el mite de la caverna i per extensió podem aprofundir en el sistema educatiu proposat per Plató.
Cuiner de camins
Filosofia entre tot@s / Aprenents de camins
“Per tant, el nostre deure de fundadors consistirà a forçar les naturaleses més bones a arribar a aquesta noció ara mateix dèiem que és la màxima, la contemplació del bé, i efectuar aquella ascensió, i quan hagin pujat i s’hi vegin suficientment, que ells no cedeixin a allò a què ara cedeixen” Esquema
( L’educació del futur governant) Llibre VII (2018) pàg 106
Aquesta frase la relacionem amb l’esquema de l’educació del futur governant, que exposa que el bon governant és aquell que a través de l’educació ha arribat a conèixer el món de les idees, que és el perfecte i ideal. Només així arribarà a conèixer la idea de justícia i del bé, i per tant, serà l’únic capacitat per governar (filòsof-rei).
– vaig dir -, ” hi pot haver una art de descobrir la manera com serà més facil i eficaç perquè aquest òrgan es giri, una art, dic, no pas d’infondre-li visió, sinó de preocurar que s’esmeni la que ja té, però que no s’adreça cap on cal ni mira on hauria de mirar”.
PLATÓ. Llibre II, La República. Atena RBA (2018) pág 105.
Justificació: La trobem a la diapositiva 1, a l’apartat de Educar és: – El arte de conducir el alma hacia la verdad, de orientar la mirada hacia la contemplación del ser. Educación es el método que debe llevar al fin de conocer la verdad.
“L’educació només és possible per un viratge total de l’ànima”
Llibre VII edició 2018 pàgina 105 Diapositiva 2
Aquesta frase fa referència a que per Sòcrates l’educació és el mètode que s’ha de portar a terme per conèixer la verdadera veritat. Per fer-ho, serà necessari canviar completament l’ànima i la manera de pensar. Per poder-ho assolir primer s’haurà de sortir de la ignorància (les ombres en el mite de la caverna), per finalment passar a la saviesa (la il·lustració,la il·luminació també en el mite de la caverna).
Llibre VII:
“ […] que l’objectiu de la llei no és que a la ciutat hi hagi un llinatge que s’ho passi molt bé, sinó que s’enginya perquè aquest sigui l’estat general de la ciutat, fent controlar els ciutadans per a la persuasió i també per la força, fent que es transfereixin entre ells els profits en què cadascú pugui beneficiar la comunitat, i que la llei mateixa introdueix aquests homes a la ciutat no perquè tothom campi per on vulgui; la llei utilitza aquests homes per reforçar els vincles de la ciutadania” PLATÓ. Llibre VII, La República. Atena RBA (2018) pàg. 107
Em relacionat aquest fragment amb la primera diapositiva del SlideShare. En el text s’explica que les lleis han estat creades amb una finalitat; tothom ha de realitzar tasques individuals per al bé comú de la ciutat i no pel bé personal. Ho relacionem amb la quarta fletxa de la diapositiva “¿Quién lo controla?” perquè en aquesta es menciona la teoria de Plató; mirar per la societat abans que per tu mateix.
“I anomenes també ‘dialèctic’ el qui capeix el sentit de l’essència de totes les coses? I el qui no l’assoleix, com menys pugui donar-se’n raó, a ell mateix i als altres, tant menys diràs que té enteniment d’aquestes coses?” PLATÓ. Llibre VII, La República. Atena RBA (2018) pàg. 110
Em relacionat aquest fragment amb la tercera diapositiva del SlideShare. En el text, s’explica que una persona que no entengui l’essència de totes les coses no se li pot donar la raó ja que aquesta careix d’aquest coneixement. Té relació amb la tercera fletxa “Método dialéctico o método para alcanzar el mundo de las ideas”, ja que la dialèctica és més bé com un trampolí que fa ascendir l’ànima gràcies al coneixement.
Una revisió ortogràfica prèvia sempre és recomanable.
“Hem relacionat” –> verb
“Em … ” –> pronom feble
“I si se l’obligués a mirar la llum mateixa, segurament els ulls li farien mal i ell ho defugiria, i es tombaria cap a allò que pot mirar, convençut que en realitat és més clar que les coses que li mostren.”
PLATÓ. Llibre VII, La República. Atena RBA (2018/2019), pàg. 102.
La diapositiva 3 de la presentació-esquema titulada ”Dialèctica” respon a la frase anterior ja que si ens centrem en el mite de la caverna, s’està comparant la llum del sol amb el màxim grau de coneixement, pròpia del món intel·ligible, mentre que allò que no pot mirar són les ombres que representen les opinions i creences d’una persona, pròpies del món sensible.
Per passar del món sensible al món intel·ligible es posa en pràctica la dialèctica que és el procés de purificar l’ànima fins arribar a la idea del Bé i intentar cercar la veritat i diferenciar-la de l’aparença. Aquest procés dialèctic ascendent és complex i llarg a més, d’indispensable.
En la frase esmentada es proposa que una persona que sempre ha estat exposada al món de les ombres passi a observar directament la llum del sol en un instant. Probablement no seria capaç de mirar la claror i la seva ànima no assimilaria tots aquests nous coneixements, és a dir, no es creuria aquesta recent perspectiva de l’univers que li intenten mostrar sinó que s’acomodaria a aquelles coses que si que entén i que li semblen més veritables que les d’ara.
Correcte. Llàstima que no empreu el terme reminiscència.
“I si se l’obligués a mirar la llum mateixa, segurament els ulls li farien mal i ell ho defugiria, i es tombaria cap a allò que pot mirar, convençut que en realitat és més clar que les coses que li mostren.”
PLATÓ. Llibre VII, La República. Atena RBA (2018/2019), pàg. 102.
La diapositiva 3 de la presentació-esquema titulada ”Dialèctica” respon a la frase anterior ja que si ens centrem en el mite de la caverna, s’està comparant la llum del sol amb el màxim grau de coneixement, pròpia del món intel·ligible, mentre que allò que no pot mirar són les ombres que representen les opinions i creences d’una persona, pròpies del món sensible.
Per passar del món sensible al món intel·ligible es posa en pràctica la dialèctica que és el procés de purificar l’ànima fins arribar a la idea del Bé i intentar cercar la veritat i diferenciar-la de l’aparença. Aquest procés dialèctic ascendent és complex, llarg i indispensable i s’efectua mitjançant la reminiscència, que es conèixer les idees que ja estan a dins nostre i per tant no les podrem aprendre.
En la frase esmentada es proposa que una persona que sempre ha estat exposada al món de les ombres passi a observar directament la llum del sol en un instant. Probablement no seria capaç de mirar la claror i la seva ànima no assimilaria tots aquests nous coneixements, és a dir, no es creuria aquesta recent perspectiva de l’univers que li intenten mostrar sinó que s’acomodaria a aquelles coses que si que entén i que li semblen més veritables que les d’ara.
“Que la dialèctica és la culminació de totes les assignatures, i que la tenim dalt de tot, i que sobre d’ella fóra un error posar-n’hi alguna altre, sinó que ella és la rematada de qualsevol docència”.
Plató. Llibre VII. La República. Atena RBA (2015-2016) pàg. 107.
Ho hem relacionat amb la diapositiva 3 de la presentació (https://es.slideshare.net/dfernan9/platon-esquemalibroviirepublicamuybueno).
La frase esmentada la relacionem amb el punt de la imatge que parla sobre el sentit que té la dialèctica en la majoria dels casos.
La dialèctica és el procés que ens permet arribar a saber veritat a través del diàleg.
Ho relacionem amb que és la última i la principal ensenyança en l’educació del filòsof ja que aquesta és la base de totes les coses, i per tant, és la més important, insuperable per cap altre assignatura.
Només mitjançant la dialèctica, podem saber la veritat, aquest és el fet que la fa tant important.
Recordeu, la dialèctica és el grau de coneixement més elevat per Plató, reservat al tipus d’ànima racional que quan practica l’areté arriba a la virtut de la saviesa. I, són els savi els que han de ser governants, aquest és el paper del filòsof-rei per Plató.
“La dialèctica és la culminació de totes les assignatures”
Atena, PLATÓ, R.DESCARTES, J.LOCKE, D.HUME, I.KANT, J.S MILL, FILL NIETSCHE, Lectures de Filosofia Batxillerat 2018-2019 ( Llibre VII pàg 111)
JUSTIFICACIÓ/RELACIÓ
ENLLAÇ
https://es.slideshare.net/dfernan9/platon-esquemalibroviirepublicamuybueno
DIAPOSITIVA
2
RELACIÓ
Es pot observar com a la diapositiva 2 ens mostren les assignatures explicades una per una, però en canvi la Dialèctica surt al cantó dret al costat del títol com referint-se a ella com un fet molt més important que els altres. En el mite de la caverna és necessari l’ús de la dialèctica per fer ascendir la resta de presos.
I els graus de coneixement? Quin lloc ocupa la dialèctica?
“L’educació no és el que proclamen alguns que és, tot sostenint que quan en l’ànima no hi ha saber ells li posen com si posessin vista en uns ulls cecs.”
Plató. Llibre VII. La República. Atena RBA (2015-2016) pàg. 101.
Relacionem aquesta frase amb l’apartat de “Com educar?” de la diapositiva 1 de (https://es.slideshare.net/dfernan9/platon-esquemalibroviirepublicamuybueno).
El segon punt de “Com educar” ens diu que el saber és una activitat que no es basa en un procés memorístic, sinó en una associació entre lo conegut i el que encara no es coneix.
L’educació realment no és com la societat o la majoria de la població la veu, l’educació es basa en el saber, i no pas en el que ens inculquen o ens fan memoritzar.
Tot ve donat des de l’ànima de cada individu, depenen de la teva ànima, sabràs i pensaràs d’una manera determinada, el que et farà tenir un tipus d’educació en comptes d’un altre.
I el concepte de reminiscència?
“L’educació no és el que proclamen alguns que és, tot sostenint que quan en l’ànima no hi ha saber ells li posen com si posessin vista en uns ulls cecs.”
Plató. Llibre VII. La República. Atena RBA (2015-2016) pàg. 101.
Relacionem aquesta frase amb l’apartat de “Com educar?” de la diapositiva 1 de (https://es.slideshare.net/dfernan9/platon-esquemalibroviirepublicamuybueno).
El segon punt de “Com educar” ens diu que el saber és una activitat que no es basa en un procés memorístic, sinó en una associació entre lo conegut i el que encara no es coneix.
L’educació realment no és com la societat o la majoria de la població la veu, l’educació es basa en el saber, i no pas en el que ens inculquen o ens fan memoritzar.
Tot ve donat des de l’ànima de cada individu, depenen de la teva ànima, sabràs i pensaràs d’una manera determinada, el que et farà tenir un tipus d’educació en comptes d’un altre.
Com bé recolzava Plató, l’anima és immortal i no hi ha res que aquesta no sàpiga, per tant, com diu la reminiscència, l’única funció de l’aprenentatge és, no aprendre de nou, sinó recordar el que l’ànima ja sabia.
“i aleshores ja estaria en condicions d’esbrinar dell que es el que produeix les estacions i els anys, i que és l’ordenador de tot en l’espai visible, i que, d’alguna manera, també és la causa de tot el que veiem abans“
Plató explica la culminació del procés per esbrinar la veritat pel qual es veuen sotmesos els individus que s’alliberen per sortir de la caverna. Així doncs, l’element que permet la culminació del procés és el SOL.
Dins de l’esquema del llibre VII podem trobar una referència d’aquest text a la diapositiva 3 en el cuadre de cites textuals XIII
plato llibre vii la república atena RBA 2017 pág 98
Estic d’acord en el que dieu, però a què es refereix Plató quan anomena el SOL ?
“…l’educació no és el que proclamen alguns que és, tot sostenint que quan l’ànima no hi ha saber ells l’hi posen com si posessin vista en uns ulls cecs.”
PLATÓ. LLibre VII “La República”. RBA (2018) pàg 105.
Podem relacionar el requadre de “Educar no es lo que decían y hacían los sofistas”, de l’esquema (https://es.slideshare.net/dfernan9/platon-esquemalibroviirepublicamuybueno).
Aquesta frase és una crítica cap als sofistes, més concretament cap al seu mètode d’ensenyament . Sòcrates defensa, i així ho menciona en repetides ocasions, que cadascú posseeix una virtut per naturalesa que ha d’aprofitar.
És a dir, que no aprenem, sinó que recordem ( reminiscència ) o descobrim les idees. Cadascú ha de desenvolupar la professió que és, no la que ell vol fer, ja que sinó no serà just i no ho farà igual de bé que algú que sí té tal virtut.
CONTEXT :
[“I els teus mateixos fills, que ara són en la nostra ficció formes i eduqués, si els pugessis de veritat, oi que, si fossin com línies irracionals, no els deixaria el govern de la ciutat i que controlessin els afers més importants?”
“No, de cap manera. -va dir” ]
FRASE:
“Vet aquí, doncs, que legislaràs per a ells principalment aquesta formació, que els capacitarà per a preguntar i respondre al més sabudament possible.”
PLATÓ. Llibre VII, La República. Atena La Meva (2018-2019) pàg 110-111
Relació amb els esquemes 2 i 3 (degut a la referencia de la dialèctica la qual es mencionada als diversos esquemes) de https://es.slideshare.net/mobile/dfernan9/platon-esquemalibroviirepublicamuybueno
Tal i com podem veure, el fragment comença amb el filòsof plantejant la negació a deixar governar dues persones que no han pogut arribar al món de les idees ( “dues línies irracionals”) i a l’altre interlocutor negant-se.
Després, a la frase triada, el filòsof planteja l’educació d’aquelles dues persones per mitjà de la dialèctica fent menció la seva futura capacitat per preguntar i respondre de la millor manera. D’aquesta manera, sí que podrien ser governants de la ciutat justa degut al la seva ascensió al món de les idees gràcies a el seu mètode d’educació.
La dialèctica és vista com la ciència màxima la qual tot governant ha de “posseir” per a poder considerar-se sabí i per tant dirigir a la ciutat justa
FRASE: “Mira, després d’això”” -vaig dir-li- “compara la nostra naturalesa, pel que fa a l’educació o a la manca d’ella, amb el cas següent. Contempla uns homes en un habitacle sota terra, com en una caverna, que té un accés obert a contrallum al llarg de tota la cova. I al seu dedins aquells homes hi viuen, des d’infants, encadenats de cames i braços, de manera que romanen en el mateix lloc i només veuen el que tenen davant, perquè la cadena no els permet girar el cap. Tanmateix tenen la llum d’un foc que crema darrere d’ells, a certa distància i des de dalt. Entre el foc i els empresonats s’enfila un camí, i paral·lel a ell, imagina-t’hi bastida arran una paret com els barandats que els prestidigitadors posen davant del públic quan exhibeixen els seus jocs de mans”.
Plató. Llibre VII, La República. Atena RBA (2015-2016) pàg.96
Relació amb la diapositiva 1/3 (Sistema educatiu) (https://es.slideshare.net/dfernan9/platon-esquemalibroviirepublicamuybueno)
RELACIÓ/JUSTIFICACIÓ: Aquest fragment defineix un dels significats del sistema educatiu, segons Plató. Ell diu que “educar” és l’art de conduir l’ànima cap a la veritat. Educació és el mètode que s’ha d’utilitzar per conèixer la veritat. L’educació i la veritat han d’estar al servei de la polis (la ciutat) per fer que la justícia resplendeixi.
En el text, es parla del mite de la caverna, en el que hi ha uns homes encadenats a una cova, i no poden veure res més del que hi ha davant. Entre ells i el foc hi ha un camí, l’educació que, si el segueixen, en el cas que es puguin treure les cadenes, poden conèixer la veritat (activitat del saber), adquirint coneixement.
“Les altres virtuts de l’ànima, que és com acostumen a anomenar-les, probablement es troben en alguna proximitat del cos (perquè en realitat no se li incorporen si abans no li han estat introduides per costum i exercici), però la virtut del coneixement sembla naturalment que sigui afí a quelcom més que res diví, perquè mai no perd la seva potència, i sotmesa a un viratge, es devé profitosa i útil o bé inútil i perjudicial”.
PLATÓ Libre VII, Republica. Atena RBA (2018) pàg. 106
Aquesta frase fa referència a la diapositiva 1, titulada “Sistema educativo”.
L’objectiu principal, del sistema educatiu per Plató, consisteix a exposar les màximes virtuts de cada individu a l’exterior i extreure el profit més gran. Així aconseguir que cada persona compleixi la seva missió (treball), per la que és més efectiu i ha nascut.
Ser útil i fer el bé tant com ser perjudicial, són idees i raonaments, que formen part d’un mateix, no s’aprenen (reminiscència), sinó que es descobreixen. Són qualitats o dots naturals que mitjançant va passant el temps o les circumstàncies aniran apareixent, les quals mai desapareixeran.
“Oi que la força de la dialèctica és l’única que ho pot palesar a l’expert en les assignatures que dèiem, i que no s’hi pot arribar per cap altre camí?” PLATÓ. Llibre VII, La República. Atena Lectures de la Filosofia (2018-2019) pàg 108.
Relacionant-la amb la presentació “https://es.slideshare.net/dfernan9/platon-esquemalibroviirepublicamuybueno”, aquesta frase ens parla de la manera d’educar. L’expert, és a dir, el filòsof, té l’obligació moral d’ensenyar als ciutadans la seva visió sobre el món intel·ligible. Per fer que aquests ciutadans s’il·luminin i adquireixin la màxima comprensió d’aquest món, deixant de banda el sensible, cal educar-los a través de la dialèctica, per fer-los participar en aquest procés i així orientar la seva ànima cap a la veritat. Aquesta és l’única manera de fer-ho, i no com ho feien els sofistes, que inculcaven els coneixiements als ciutadans de manera que puguessin triomfar, però no orientaven pas la seva ànima, ja que no partcipaven en el procés de recerca de la veritat i, per tant, de la caverna no en sortien.
“I si se l’obligués a mirar la llum mateixa, segurament els ulls li farien mal i ell ho defugiria, i es tombaria cap a allò que es pot mirar, convençut que en realitat és més clar que les coses que li mostren”.
PLATÓ. Llibre VII “ La República”. RBA (2018) pàg. 102 diapositiva 1
L’educació és el camí que ha de seguir un individu i la societat per tal d’arribar a la veritat i crear una ciutat amb ciutadans més justos.
El problema és quan un individu amb dots naturals que ha sigut capaç, per si mateix, d’entendre el món intel·ligible i de concebre la idea del bé (persona que surt de la caverna), intenta obrir el camí de l’educació a un col·lectiu que no posseeix aquests dots i que es nega a recordar el que ja porten a dins (habitants encadenats de la caverna).
Aquesta negació està impedint la reminiscència, tan defensada per Plató, per costum a romandre en el món sensible, ple de foscor i opinions, i la falta de voluntat al canvi de mentalitat.
Per acabar, aquesta frase considera l’opció de fer l’educació obligatòria i no un procés privat i personal.
«El nostre deure de fundadors consistirà a forçar les naturaleses més bones a arribar a aquesta noció que ara mateix dèiem que es la màxima, la contemplació del bé, i efectuar aquella ascensió, i quan hagin pujat i s’hi vegin suficientment, que ells no cedeixin a allò a què ara cedeixen.»
PLATÓ. Llibre VII, La República. Barcelona: RBA. La Magrana, 2018. Pàgina 106.
Aquesta citació es pot relacionar amb la primera diapositiva, en la qual s’explica com han de ser els seleccionats per governar en les ciutats. Es diu que han de ser virtuosos, savis i racionals, per tant justos, ja que coneixen l’essència de la justícia i poden aplicar-la. A més, tenen l’obligació moral de dirigir i ensenyar a la resta de ciutadans, d’aquesta manera, i tal com es diu en la citació, els governants, que són savis i filòsofs, han d’impulsar a aquells que no ho són per ascendir al món de les idees (món intel·ligible) mitjançant la reminiscència.
A més a més, també podem trobar un paral·lelisme entre el què han de fer els governants amb el què ha de fer el presoner alliberat, que ha pogut veure el món real, i que té l’obligació de compartir el seu coneixement amb els altres presoners. Això si, només pot ajudar als altres presoners a trobar el coneixement veritable si el deixen, ja que no els pot obligar.
“Si ha pensat que el mateix ocorre a l’ànima, quan en vegi una d’atabalada i impossibilitada de contemplar el que sigui, no se’n riurà nèciament, sinó que esbrinarà a veure si arriba d’una vida més clara, i pateix foscor per manca de costum, o bé si, ascendint d’una ignorància major a un lloc més clar, ha romàs plena d’un fulgor més viu, i així felicitarà la segona per aquesta experiència de vida, i es compadirà de la primera…”
PLATÓ. Llibre VII “ La República”. RBA (2018) pàg. 105 diapositiva 1
Plató argumenta que a un individu, per molt diferent que sigui el seu pensament, no ha de ser jutjat injustament pels altres, ja que mai se sap d´on prové i quins canvis ha patit la seva vida, ja siguin positius o negatius per a aquesta persona.
Això es pot relacionar amb la transició entre el món sensible i l’intel·ligible. Aquest transcurs és positiu per l’ànima quan passes de la doxa a l’episteme perquè descobreixes la idea del bé.
Però baixar del món intel·ligible al sensible també es positiu perquè la societat, que encara viu en aquest últim, es beneficia de la saviesa de l’individu, el qual té el deure moral de prioritzar el bé comú davant del bé individual. Conseqüentment, el filòsof actuarà com a guia, educant la població.
En resum, la dialèctica, que per Plató és la purificació de l’ànima per a entendre la idea del bé, és la clau per obrir la ment del poble per així evitar la crítica destructiva de punts de vista que no són erronis.
“(…) l’’educació no és el que proclamen alguns que és, tot sostenint que quan en l’ànima no hi ha saber ells li posen com si posessin vista en uns ulls cecs.”
PLATÓ. Llibre VII. La República. Atena RBA (2015-2016) pàg. 101.
Aquesta frase la podem relacionar amb la primera diapositiva de la presentació, just amb l’apartat què és educar.
La frase parla sobre el saber de l’ànima, que quan no hi ha coneixement, és a dir, saber, els educadors o aquells que eduquen hi posen idees. Les ànimes tenen un saber adormit, l’anàmesis i quest relaciona el conèixer amb el recordar, totes les idees són innates, però el descobriment d’aquestes és gràcies al diàleg entre el professor i l’alumne. Relacionem doncs, que posar vista en ulls cecs és l’educació d’una ànima adormida.
Quan Plató es refereix a SOL, es refereix a adquirir el grau de coneixement total, és a dir, la idea de bé màxim.
Perdó anava a l’altre comentari.
“Perquè li mancaria el costum, si hagués de veure les coses de dalt. I primer el que veuria més fàcilment serien les ombres, i a continuació, reflectides en les aigües, les imatges dels homes i de les altres coses, i, finalment les coses en si; d’aquestes el que afigauria més fàcilment foren, de nit, les que hi ha de cel, i el cel mateix, esguardant la llum dels astres i de la lluna, i, posteriorment, de dia, el sol i la seva llum. ”
PLATÓ. Llibre VII “ La República”. RBA (2018) pàg. 102 diapositiva 1
Aquest fragment el relacionem amb la primera diapositiva on esmenta l’idea de descobrir la veritat sobre el que és just, bo, i bell, en la tercera difurcació. Quan parla sobre els diferents àmbits que anirà descobrint el prèviament encadenat fins arribar al Sol és en realitat una metàfora de com arribar fins al coneixement absolut en el qual trobem la justicia.
Quan parlem del SOL, Plató es refereix a adquirir el grau de coneixement màxim, és a dir, la idea de bé màxim.
“Doncs què? Quan es recordi de la seva primera estança, i del que allà sabia, i també dels seus companys de presó, no et creus que ell es felicitarà del canvi i que els companys de presó li faran llàstima?”
PLATÓ. Llibre VII “ La República”. RBA (2018) pàg. 102 i 103 diapositiva 3
Relacionem aquest fragment del llibre amb el que exposa la diapositiva 3, conegut com el viatge dialèctic ascendent i desendent. L’individu que havia estat encadenat, aconsegueix pujar al món de les idees i assolir coneixement. Tot i això com ha passat de ser part del món sensible i per tant ara és un filòsof, decideix baixar un altre cop a la caverna per intentar il·luminar els seus companys en un procés anomenat viatge dialèctic descendent, que finalment el costarà la seva vida.
“Si som com nosaltres -jo vaig fer-li- Perquè, ans que res, creus que, de si mateixos i d’ells entre ells aquests homes han vist res que no siguin les ombres que el foc projecta a la paret de la cova que ells tenen al davant.”
PLATÓ. Llibre VII “ La República”. RBA (2018) pàg. 100 diapositiva 1
Aquest fragment es relaciona amb la diapositiva en el sentit de què estableix que la majoria de persones han de ser educades perquè es troben “en una caverna”, és a dir fora del món de les idees, en un món sensible. Tal i com expressa la diapositiva el sistema de educació imposa la responsabilitat als filosofs a fer sorgir el coneixement a la gent que no coneix tot el seu potencial, veient tan sols ombres projectades per una foguera.
“Però el raonament d’ara – vaig apuntar- indica que aquesta potència inherent a l’ànima de cadascú, i l’òrgan amb què tothom aprèn, tal com un ull, no és possible girar-lo de les tenebres a la llum si no és amb tot el cos, igualment ha de ser retreta del que esdevé juntament amb tota l’anima, fins que sigui capaç de convertir-se permanentment a la contemplació del ser, i el que és més clar del ser, que diem que és el bé: no fa?”
PLATÓ. Llibre VII “ La República”. RBA (2018) pàg. 100 diapositiva 1
Relacionem aquest fragment del llibre amb la diapositiva 1 del esquema on parla de la manera d’educar. Plató deia que l’educació no era un procés memorístic pel qual la gent aprenia coses, sinò que en realitat és un cami pel qual associem les coses que ja sabem amb altres que ens són desconegudes per tal d’arribar a la veritat, a un punt on poguem ser justos, ja que les idees són innates i tothom les té dins seu.
«…i pateix foscor per manca de costum…»
PLATÓ. Llibre VII, La República. Barcelona: RBA. La Magrana, 2018. Pàgina 105.
Aquesta citació es pot relacionar amb la primera diapositiva, en la qual es diu: “… es el diálogo entre el profesor y el alumno lo que hace posible el descubrimiento. Es el preguntar lo que pone en movimiento el progreso del conocimiento.” D’aquesta manera podem relacionar la citació amb el que acabem d’esmentar, ja que la foscor que diu Plató que es pateix és la foscor de la ignorància, del no-coneixement, de la qual es pot sortir mitjançant la dialèctica. Si fem servir la dialèctica, podrem arribar a un estat major de coneixement, podem passar del món sensible (món de les coses en què domina el cos) al món intel·ligible (món de les idees en què domina l’ànima), procés al qual anomenem filosofia.
“Doncs, pel que fa al bé passa el mateix: el qui no està en situació de determinar, distinguint-la de tota la resta per mitjà d’un raciocini, la idea del bé, i el qui, tal com un combat, no s’obre pas a través de tots els atacs, maldant en la lluita no per l’opinió sinó per l’essència, i no s’imposa per un raonament indiscutible, del qui es troba en aquestes condicions ni diràs que sap el bé en si ni cap altra mena de bé, sinó que, com sigui, ha arribat a fregar un ídol, una opinió, no un saber, i que, aquesta vida d’ara, la passa ensopit i somiant, i aquí no arribarà a desvetllar-se, perquè abans arribarà a l’Hades, on dormirà un son definitiu.”
PLATÓ. Llibre VII. La República. Atena RBA (2018-2019) pàg 110.
Relació amb la diapositiva 2 de la presentació: https://es.slideshare.net/dfernan9/platon-esquemalibroviirepublicamuybueno
Es podria relacionar aquesta frase amb la diapositiva 2 de la presentació ja que es cita literalment en un dels quadres. Amb ella, l’autor es refereix a que si una persona no és capaç de demostrar la veracitat de de les seves idees mitjançant arguments sòlids, no podem dir que allò que ens intenta demostrar és cert, sinó que simplement és una opinió.
“El que, si més no jo, veig, ho veig així: al cim de tot el cognoscible, i encara amb un gran esforç, s’hi veu la idea del bé”
PLATÓ. Llibre VII. La República. Atena RBA (2018-2019) pàg 104.
Relació amb la diapositiva 3 de la presentació: https://es.slideshare.net/dfernan9/platon-esquemalibroviirepublicamuybueno
La frase esmentada es pot relacionar amb la tercera diapositiva de la presentació, exactament amb el quadre titulat “RECUERDA” que diu el següent: (…) El objetivo último de la dialéctica será el alcanzar el conocimiento de la Idea de Bien, que constituye el fundamento de las demás Ideas. És a dir que una vegada sabut tot el que es pot saber i havent arribat al cim de la sabiduria, només en aquell moment, s’haurà arribat al coneixament de la idea del Bé. Aquesta, a més de ser superior a totes les altres, les engloba totes.
“Quan és recordi de la seva primera estança, i del que allà sabia, i també dels seus companys de presó, no et creus què ell es felicitarà del canvii que els companys de presó li faran llàstima?”
LA REPÚBLICA: llibre VII (procés de pujada a la llum i tornada a davallar a la caverna ) p. 102 línia 30.
Aquest petit fragment, el podriem relacionar amb la part del esquema de la primera diapositiva que parla sobre la jústicia i la bondat, ja què aquest pres, al ser lliure, és tornaria bo i savi, per tant seria just, aleshores el què hauria de fer en comptes de compadir-se dels seus companys de la presó, seria intentar per mitja de la dialèctica, que poguéssin alliverar-se els altres presos per poder ser així tots els presos bons i justos.
Max Ferreras i Guillem Armengol- 2n BATX A
I el concepte de reminiscència?
“Precisament els filosofs més formats com a tals, cal que els obliguem a governar fins i tot contra la seva voluntat”
PLATÓ. Llibre VII. La República. Atena RBA ( 2015- 2016 ) pàg. 103
Relació amb la diapositiva 1 de la presentació:
https://es.slideshare.net/dfernan9/platon-esquemalibroviirepublicamuybueno ( APARTAT: ” Se busca a un grupo selecto, a los más dotados, a la futura clase dirigente; la aristocracia, gobierno de los mejores en virtud y en saber )
-Relació: Per a Plató la ciutat ha d’estar basada en l’aristocràcia ( elitisme ), és a dir, el govern dels millors, que és una minoria selecta SÀVIA. Ell proposa que els governs siguin els filòsofs perquè són els millors en saviesa.
“(…) Què et creus que diria quan algú li expliqués que fins aleshores havia mirat coses inexistents, però que ara veia quelcom més proper al ser, i que hi veia més correctament perquè s’havia girat cap a ell, principalment si li anava mostrant el que passava i el forcés fent-li preguntes a respondre què és? No veus que ell es trobaria en destret i que es pensaria que el que veia abans és més veritable que el que li ensenyen ara?”
PLATÓ. Llibre VII. La República. Atena RBA ( 2015- 2016 ) pàg. 101
Aquesta frase l’hem relacionat amb la diapositiva 3 del prezi, degut que per als homes de la caverna el món real és el món visible i no l’intel·ligible ja que la seva idea de món real ha estat inculcada a través d’unes ombres. Acaba descobrint el que és real a través de la dialèctica, la que en un principi tenia com a idea del bé les ombres de al caverna. La dialèctica ajuda a comprendre millor la realitat.
PLATÓ. Llibre VII. La República. Atena RBA (2018- 2019) pàg. 101
Plató. Llibre VII. La República. RBA 2018. pàg 105.
“L’educació no és el que proclamen alguns que és, tot sostenint que quan en l’ànima no hi ha saber ells l’hi posen com si posessin vista en uns ulls cecs.”
Relacionem la frase amb “Quien lo controla” de la diapositiva 1. Quan a la frase diu que l’educació no és el que proclamen alguns que és, s’està referint als sofises. Ells pensaven que podien inculcar valors i idees per triomfar en la societat. Plató pensa que no pot ser així, expressant que no pot ensenyar una unica cosa sense ensenyar el que la precedeix, ja que, d’aquesta manera, qualsevol ciutadà podria arribar a manar sense tenir les qualitats necessaries.
Plató. Llibre VII. La República. RBA 2018. pàg 102.
“i aleshores ja estaria en condicions d’esbrinar ell que es el que produeix les estacions i els anys, i que és l’ordenador de tot en l’espai visible, i que, d’alguna manera, també és la causa de tot el que veiem abans”
Relacionem aquesta frase amb la diapositiva 1 amb “Educar és:”. L’home al sortir de la caverna començarà a veure coses que no ha vist mai, però relacionarà les ombres que ha vist a l’interior amb els objectes que les produïen, i per tant, anirà adquirint el coneixement ell mateix.
“La regió que ens és revelada per la vista, l’has de comparar amb l’estança de la presó, la llum del foc que hi ha en ella amb la força del sol, i si ara poses la pujada i la contemplació de les coses de dalt com l’ impuls de l’ànima cap a la regió de l’intel•ligible, no erraràs certament la meva expectació, ja que és aquesta la que vols sentir.”
PLATÓ. Llibre VII, La República. Atena RBA (2018) pàg. 103-104.
Aquesta frase està relacionada amb l’apartat de “El mundo de las ideas” en el qual exposa l’objectiu central del món de les idees. Esmenta que és el descobrir la veritat sobre el que és just, el que és bo, bonic…
“Si ja a la infantesa es fes l’operació i es tallessin aquestes diguem-ne boles de plom congènites a la naturalesa que li surten pels banquets i pels plaers així i per les golafreries i tiren cap avall la visió de l’ànima, si allunyada d’aquestes coses es girés cap la veritat, aquesta mateixa ànima en les mateixos homes la veuria amb la màxima agudesa tal com ara veu allò a què s’adreça”.
PLATÓ. Llibre VII, La República. Atena RBA (2018) pàg. 106
Aquesta frase està relacionada amb l’apartat de “Poseer cualidades o dotes naturales” i amb l’apartat de “Ser virtuosos”. Esmenta que les millors naturaleses han nascut per governar, es busca un grup selecte en que els més capacitats siguin la futura classe dirigent “La Aristocracia” el govern de les persones més virtuoses i amb més saber.
“Si ja a la infantesa es fes l’operació i es tallessin aquestes diguem-ne boles de plom congènites a la naturalesa que li surten pels banquets i pels plaers així i per les golafreries i tiren cap avall la visió de l’ànima, si allunyada d’aquestes coses es girés cap la veritat, aquesta mateixa ànima en les mateixos homes la veuria amb la màxima agudesa tal com ara veu allò a què s’adreça”.
PLATÓ. Llibre VII, La República. Atena RBA (2018) pàg. 106
Aquesta frase està relacionada amb l’apartat “Cómo educar?”. Esmenta que educar és l’art de conduir l’ànima cap a la veritat perquè l’educació i la veritat han d’estar al servei de la “polis” per fer que la justícia resplendeixi.
“Que la dialèctica és la culminació de totes les assignatures, i que la tenim dalt de tot, i que sobre d’ella fóra un error posar-n’hi alguna altre, sinó que ella és la rematada de qualsevol docència”.
Plató. Llibre VII. La República. Atena RBA (2015-2016) pàg. 107.
Ho hem relacionat amb la diapositiva 3 de la presentació (https://es.slideshare.net/dfernan9/platon-esquemalibroviirepublicamuybueno).
La frase esmentada la relacionem amb el punt de la imatge que parla sobre el sentit que té la dialèctica en la majoria dels casos.
La dialèctica és el grau de coneixement més elevat per Plató, reservat al tipus d’ànima racional que quan practica l’areté arriba a la virtut de la saviesa. I, són els savi els que han de ser governants, aquest és el paper del filòsof per Plató.
“Doncs què? Quan es recordi de la seva primera estança, i del que allà sabia, i també dels seus companys de presó, no et creus que ell es felicitarà del canvi i que els companys de presó li faran llàstima?”
PLATÓ. Llibre VII “ La República”. RBA (2018) pàg. 102 i 103 diapositiva 3
Relacionem aquest fragment del llibre amb el que exposa la diapositiva 3, conegut com el viatge dialèctic ascendent i desendent. L’individu que havia estat encadenat, aconsegueix pujar al món de les idees i assolir coneixement. Tot i això com ha passat de ser part del món sensible i per tant ara és un filòsof, decideix baixar un altre cop a la caverna per intentar il·luminar els seus companys en un procés anomenat viatge dialèctic descendent, que finalment el costarà la seva vida.
“Les altres virtuts de l’ànima, que és com acostumen a anomenar-les, probablement es troben en alguna proximitat del cos (perquè en realitat no se li incorporen si abans no li han estat introduides per costum i exercici), però la virtut del coneixement sembla naturalment que sigui afí a quelcom més que res diví, perquè mai no perd la seva potència, i sotmesa a un viratge, es devé profitosa i útil o bé inútil i perjudicial”.
PLATÓ Libre VII, Republica. Atena RBA (2018) pàg. 106
Aquesta frase fa referència a la diapositiva 1, titulada “Sistema educativo”.
L’objectiu principal, del sistema educatiu per Plató, consisteix a exposar les màximes virtuts de cada individu a l’exterior i extreure el profit més gran. Així aconseguir que cada persona compleixi la seva missió (treball), per la que és més efectiu i ha nascut.
Ser útil i fer el bé tant com ser perjudicial, són idees i raonaments, que formen part d’un mateix.
” <>
<> – va dir- <>
<> -jo vaig fer-li -. ”
Plató. Libre VII, “Republica”. Atena RBA (2017-2018) pàg 96.
Aquest petit fragment está relacionat amb la diapositiva 1 del power point, el qual tracta del sistema educatiu. Es pot dir, que hi ha una comparació de la nostra naturalesa i la nostra educació, i si tenim manca d’ella.
En primer lloc, els homes que hi viuen dintre de la caverna des de l’infantesa tenen el problema de no tenir el coneixement de la veritat, i no poden saber el que és just i el que no, el bé i lo dolent. Aixó fa que es creen unes idees. Aquestes idees el que fan es que aquests homes pensin que de la veritat consisteixi en que les sombres siguin animals.
En definitiva aquests homes que porten atuells de tota mena el controlen els governants. Son els que volen inculcar a aquestes persones que d’alguna manera son ignorants i sense eduació, que la veritat es el que demostren amb les disfresses i no que no hi existeixen animals ja que son els que estan disfrassats.
«El nostre deure de fundadors consistirà a forçar les naturaleses més bones a arribar a aquesta noció que ara mateix dèiem que es la màxima, la contemplació del bé, i efectuar aquella ascensió, i quan hagin pujat i s’hi vegin suficientment, que ells no cedeixin a allò a què ara cedeixen.»
PLATÓ. Llibre VII, La República. Barcelona: RBA. La Magrana, 2018. Pàgina 106.
RELACIÓ–> PRIMERA DIAPOSITIVA
Podem relacionar aquesta frase amb la primera diapositiva, on en aquesta informa de que els seleccionats per governar han de ser d’una manera especifica–> amb drets naturals: valents, savis ,firmes… A més ser virtuosos, es a dir, justos perquè coneixen l’essència de la justícia i llavors aplicar-la. També tenen l’obligació coneguda com moral de “manar” (dirigir) i “educar” ( ensenyar) als ciutadans restants, així com es diu en la frase els governants són savis i filòsofs, per tant –> han d’impulsar aquells que no són per poder ascendir al món de les idees (món intel·ligible) mitjançant la utilització de la Reminiséncia.
“Oi que la força de la dialèctica és l’única que ho pot palesar a l’expert en les assignatures que dèiem, i que no s’hi pot arribar per cap altre camí?”
Llibre Atena 18/19
Pagina 108
Aquesta frase l’hem relacionat amb la tercera diapositiva la qual parla sobre la dialèctica, aquesta diapositiva explica clarament que l’art de la dialèctica es basa en les preguntes i respostes, en utilitzar el diàleg per arribar al món ideal, per tant, fent referència a la frase anterior, el punt o “meta” al qual arribes mitjançant la dialèctica és un punt al qual no es pot accedir d’altra manera ja que no és res que puguem trobar al món sensible sinó que s’ha de buscar i perfeccionar per arribar al món de les idees.
PLATÓ. Llibre VII, La República. Atena RBA (2018-2019)
Compendi sobre la situación i la tasca de la dialèctica
Pàgina 111
”Que la dialèctica és la culminació de totes les assignatures i que la tenim de dalt de tot i que sobre d’ella fora un error posar-n’hi alguna altra, si no que ella és la rematada de qualsevol docència?”
Ho relacionem amb l’esquema del sistema educatiu:
https://es.slideshare.net/dfernan9/platon-esquemalibroviirepublicamuybueno
En aquest esquema ens concentrem en l’apartat ‘’que és l’educació’’. L’educació per Plató és el diàleg entre el professor i l’alumne el qual fa possible el descobriment del saber adormit ”anamnesis”.
La dialèctica és el coneixement més savi i és la ”culminació de totes les assignatures” és una part molt important de l’educació per Plató, és la base per poder arribar a tenir una bona educació..
PLATÓ. Llibre II La República. RBA (2017-2018)
“… Que només el mètode dialèctic va per aquests camí perquè suprimeix així totes les hipòtesis i ateny el pinci mateix…” pàg.105
Relacionat amb la diapositiva 3 de la presentació
https://es.slideshare.net/dfernan9/platon-esquemalibroviirepublicamuybueno
Aquesta frase està relacionada amb el concepte platònic de la dialèctica com a medi superior per a la formació del filòsof governant. Plató entén que l’únic mètode per arribar al món de les idees és través de l’ensenyament amb la dialèctica donant que amb aquests mètode s’aconsegueix raonar sobre un tema només amb arguments y preguntes sense la intervenció per tant del món sensible el qual empanya i malmet les possibilitats d’arribar al món de les idees i obtenir el veritable saber.
“El que, si més no jo , veig, ho veig així: al cim de tot el cognoscible, i encara amb un gran esforç, s’hi veu la idea del bé”.
PLATÓ. Llibre VII “La República”. La Magrana (2018) pàg 104.
Aquesta frase podem relacionar amb la diapositiva 1 de la presentació, concretament al apartat (Sistema educativo (¿Cuál es el objetivo central)), ja que fa referència a que al final de tot, és a dir, al “cim” es veu la idea del bé, la veritat. Aquesta tasca és encomanada als filòsofs, aquells que “surten de la caverna” per entrar al món de les idees on resideix la veritat. Aquest món és la idea principal de l’obra de Plató, aquest arribarà a afirmar que l’educació del futur governant també serveix per conduir-lo fins la veritat en definitiva pujar al “cim de tot el cognoscible”.