“El Sòcrates de Plató és un personatge moral per excel·lència, vitalment dedicat a persuadir a tots a interessar-se, no pel cos o la fortuna, sinó «perquè l’ànima sigui la millor possible» (Apologia 30b)”
Quin significat pot tenir en l’actualitat l’afirmació anterior? Per què creus que es necessària la lectura dels clàssics com l’Apologia de Sòcrates?
Sòcrates i l’areté:
El significat que pot tenir l’afirmació anterior en l’actualitat parteix del concepte areté, “és una paraula grega emprada per Sòcrates i Plató per referir-se a la màxima possibilitat de desenvolupament de les capacitats, coneixements i potencialitats intel·lectuals i morals d’una persona”*. Segons Sòcrates aquests coneixements s’havien de compartir per sentir-se realitzat amb un mateix i no per aconseguir una recompensa econòmica a canvi. En l’actualitat això ha canviat, ja que avui en dia compartir els teus coneixements o capacitats té un preu, que seria el que ara anomenem treball. Tot i això sí que hi ha una petita part que ho fa solidàriament i ensenyen a les persones que no tenen prou diners per invertir en l’educació i aquesta gent sí que segueix el model de Sòcrates, ja que ho fan per tal realitzar-se anímicament i amb cap intenció de rebre res a canvi.
La lectura de “L’Apologia de Sòcrates” juntament amb els altres clàssics és necessària perquè són importants en el desenvolupament de la dialèctica i la maièutica i permet que el lector pugui observar l’evolució que hi ha hagut del pensament durant tots aquests anys. Sòcrates és un personatge filosòfic molt important i amb aquestes lectures podem descobrir la seva personalitat i com actuava ell.
Totes les reflexions que ell feia ens fan reflexionar també a nosaltres actualment.
*definició extreta de: https://glosarios.servidor-Alicante.com/filosofia/arete
Elena Fernández i Cristina Fortet, 1er Batxillerat D.
L’afirmació, com podem observar, fa referencia a l’areté, sinònim en l’època de excel·lència, encara que ara es representa més com la virtut. Ens serveix com a exemple en la actualitat ja que penso que la nostra societat no esta enfocada a l’areté, és a dir, enfocada a la virtut, al fet de superar-se dia a dia o perquè l’anima sigui la millor posible, sinó que esta dirigida a una meta material.
Són importants en el desenvolupament de la dialèctica o la maièutica. Permet desenvolupar el trivi (Gramàtica, retòrica i dialèctica ) i permet enredar al teu interlocutor, per menester o per saber. L’apologia és important perquè mostra un interessant desenvolupament del mètode socràtic, sobretot de la personalitat de Sòcrates poc temps abans de la seva mort.
Són importants en el desenvolupament de la dialèctica o la maièutica. Permet desenvolupar el trivi (Gramàtica, retòrica i dialèctica ) i permet enredar al teu interlocutor, per menester o per saber. L’apologia és important perquè mostra un interessant desenvolupament del mètode socràtic, sobretot de la personalitat de Sòcrates poc temps abans de la seva mort.
L’afirmació: “El Sòcrates de Plató és un personatge moral per excel·lència, vitalment dedicat a persuadir a tots a interessar-se, no pel cos o la fortuna, sinó «perquè l’ànima sigui la millor possible» (Apologia 30b)” està totalment relacionada amb la paraula “Areté” que vol dir la capacitat de pensar , per parlar i treballar amb èxit i el desenvolupament moral. Avui en dia la societat no està conscienciada en el treball dia a dia per millorar com a persona sinó per arribar a tenir tot el que es desitgi , avui en dia vivim en una societat capitalista on allò més important son els diners i tenir coses, només es fixen en allò material, en l’èxit a través de luxes innecessaris.
Ens agradaria dir que apart de llegir “L’apologia de Sòcrates “ s`’haurien de llegir molts llibre clàssics per conscienciar-nos que avui en dia seguim errant com fa milions d’anys quan en teoria som una societat cívica i amb valors. Haurien de prendre consciència molta gent ja que Sòcrates encara que hi va existir fa moltíssims anys enrere encara es mes avançat que
nosaltres.
Definició de Arete : https://es.wikipedia.org/wiki/Aret%C3%A9
Abraham i Yassir
“El Sòcrates de Plató és un personatge moral per excel·lència, vitalment dedicat a persuadir a tots a interessar-se, no pel cos o la fortuna, sinó «perquè l’ànima sigui la millor possible» (Apologia 30b)”
Quin significat pot tenir en l’actualitat l’afirmació anterior? Per què creus que es necessària la lectura dels clàssics com l’Apologia de Sòcrates?
L’afirmació anterior a l’actualitat no té gaire sentit, ja que actualment ens fixem més en cossos que en ànimes. Avui dia alguns professors no se centren a ensenyar per a la millora de la societat, la gran majoria ho fa per tal d’aconseguir un sou cada mes, el contrari del pensament de Sòcrates, el qual era que havia d’ensenyar desinteressadament als altres, o sigui, altruistament, per tal de contribuir en la societat, en la polis. Ara mateix no està fixat el concepte de bon ciutadà, el que abans era contribuir a la polis per tal de millorar-la, avui dia no succeeix així. Ara, la majoria de gent no fa les coses sense esperar res a canvi, sinó que les fas, amb un interès, per exemple els polítics que fan moltes promeses per poder arribar a un bon càrrec, però només volen arribar a un bon càrrec per poder “robar”.
Creiem que és bo llegir la apologia, ja que totes les obres que parlen de Sòcrates i dels sofistes. Aquests ens ajuden a entendre com s’ha desenvolupat la dialèctica i la maièutica, dos conceptes que Sòcrates dominava perfectament. També ens ensenya que un dels autors que han destacat més de la història de la filosofia ha estat capaç d’adonar-se veure que no havia actuat correctament per a la polis i ell va assumir el seu càstig, la pena de mort. Li van oferir ser desterrat però no ho va acceptar, ja que això anava en contra d’unes lleis que ell va decidir, ja que ell havia votat i s’utilitzava la democràcia en aquells temps.
La lectura ens fa pensar que la societat ha canviat molt i el concepte de bon ciutadà està sobrevalorat. Davant de tot això està el benefici econòmic, és a dir, cobrar per ser avariciosos o per voler viure en unes condicions millors.
“El Sòcrates de Plató és un personatge moral per excel·lència, vitalment dedicat a persuadir a tots a interessar-se, no pel cos o la fortuna, sinó «perquè l’ànima sigui la millor possible» (Apologia 30b)”
Quin significat pot tenir en l’actualitat l’afirmació anterior? Per què creus que es necessària la lectura dels clàssics com l’Apologia de Sòcrates?
L’afirmació anterior pot adoptar dos significats totalment diferents en l’actualitat. Per una banda, pot ser una oració que continua tenint un sentit vigent avui dia. Tots coneixem els treballs que realitzen els diferents voluntaris: fan un bé a la societat de forma totalment altruista. Això seria comparable, en l’època de Plató i Sòcrates, a la Paideia (educar tota la tribu) a través de la qual podien arribar a assolir el denominat “Areté”. Què millor forma hi ha de desenvolupar el coneixement, les capacitats i la potencialitat moral que treballant sense esperar res a canvi? Per l’altra banda, pot semblar una ximpleria per una gran part de la ciutadania. “Per què es treballa? Per guanyar un sou i poder, així, pagar impostos, menjar, tenir una casa i donar-se certs capritxos.” Això ho hem escoltat milers de vegades i, per tant, podem afirmar que vivim envoltats de sofistes i que recerquem la utilitat. Dit d’una altra manera, tots portem un Alcibíades dins nostre.
L’Apologia de Sòcrates, tot i que pugui semblar una lectura pesada, ens ajuda a defensar els nostres arguments convencent, alhora, els demés. Ens permet cercar el nostre esperit crític i, per tant, poder parlar amb propietat, fent-nos, en certa manera, autònoms. I no només això, sinó que aquesta ens ensenya que el més important no és la recerca de la nostra pròpia felicitat ni tenir un mínim problema a la vida i fugir d’ell, sinó que Sòcrates ens demostra que el més important és fer front als propis problemes i que és molt millor morir injustament que viure sent un covard i sense saber si el que realment has fet ha estat bé.
Per totes aquestes raons és necessària llegir-la, perquè realment t’ensenya la importància del bé i la importància d’ajudar-nos entre nosaltres. Perquè sinó ho féssim, realment podríem considerar-nos humans? Podríem viure amb la consciència tranquils sabent que podríem haver fet més? Sòcrates ens ensenya la importància de fer allò que és correcte, però també és important llegir-la per tenir cultura general i poder entendre el nostre passat a partir de la història.
Aquesta afirmació en l’actualitat no té sentit, ja que en aquesta societat, és gairebé el contrari. El que es busca avui en dia és la fama, la fortuna i estar físicament en forma, que és el contrari a què deia Sòcrates de Plató. Sòcrates recercava la veritat i el que actualment predomina en la gran majoria és l’utilitarisme, ja que es busca que els conseqüències dels actes siguin favorables.
Nosaltres creiem que és necessària la lectura de l’apologia de Sòcrates, perquè et fa ver als teus actes i conseqüències des d’un altre perspectiva, és a dir, deixar de mirar el benèfic i començar a mirar per tothom i dir la veritat, ja que si menteixes a algun cas en ser una societat, menteixes a tothom, i els conseqüències els patim tots.
En l’actualitat podríem comparar el personatge de Sòcrates amb tot allò que actualment treballa a fi d’impactar d’alguna manera en les accions o el pensament de les persones per optimitzar la societat, tal com ho feu el filòsof en la seva època.
L’àmbit religiós i de creences podria ser-ne un exemple. Els creients de determinades religions segueixen una sèrie de “normes” establertes a fi d’aconseguir una ànima millor, lliure de pecat o qualsevol desobediència que vagi en contra els principis dictats. No podria això comparar-se amb la voluntat de Sòcrates? Les religions intenten millorar a l’ésser humà i la seva consciència tal com ho feia el filòsof, o bé es tracta de realitats molt diferents? No és cert que en ambdues situacions la finalitat última és centrar-se en l’ànima i deixar el materialisme? O potser això últim no és cert? Hi podria haver partidaris d’una religió per simple interès que algú els calmi la inquietud de consciència i que així la mort no sigui una idea tan fosca?
Un altre exemple, ara una mica diferent, el trobem en organitzacions solidàries, sense ànim de lucre; associacions que consten de diferents programes per ajudar als més desfavorits (des de fent classes a nens que no es poden permetre acadèmies, fins a donar sang o proporcionar menjar i centres d’acollida als qui no tenen sostre). Ara bé, realment les intencions són tant pures com les de Sòcrates? Les organitzacions solidàries tenen com a objectiu últim la millora de la comunitat, o potser a alguns participants els és més important quedar bé davant els altres? Potser fins i tot perquè figuri a un currículum i així trobar feina? Com de clares són les intencions de les persones participants? És realment l’única finalitat millorar l’ànima de la persona?
Llegir clàssics com l’Apologia de Sòcrates ens aporta noves maneres de pensar, veure el món des de diverses perspectives, tenir coneixement sobre la història de certs fets i aprendre a jutjar de manera que siguem conscients del que estem fent, fins i tot podem establir paral•lelismes socials. Bàsicament ens aporten coneixement i a la vegada llibertat. Llibertat a l’hora de pensar i raonar, els coneixements que adquirim a través de la lectura ens fan lliures i podem decidir com apliquem el què ens ensenyen. Ara bé, podríem adquirir tals coneixements també a partir d’altres lectures més innovadores o programes de televisió?
Si haguéssim de respondre a l’anterior pregunta agafant com a exemple els programes de televisió i llibres populars de l’actualitat, la resposta segurament seria: no. Actualment la majoria de persones fem les coses per aconseguir-ne d’altres; ja siguin diners, popularitat, importància… Tant programes d’entreteniment com fins i tot els telenotícies no tenen un punt de vista objectiu; tots posen una part d’opinió pròpia. Potser no de manera directa, però sí amb lleugeres subtileses a l’hora d’expressar-se, segur que tots ho hem experimentat. Si ens hi fixem, la política és un dels àmbits més subjectius i amb més capacitat manipuladora, els partits polítics en molts casos han perdut l’essència del seu concepte: ja no són representants del poble que ens ajuden a mantenir un cert ordre a la societat. I els discursos de Sòcrates, ens aporten el mateix que la informació que rebem en l’actualitat? Sòcrates no pretenia manipular la gent o imposar les seves idees, ell simplement manifestava tot el seu coneixement i feia reflexionar el poble a base de preguntes que la mateixa gent responia. A més les seves intencions no eren mai en benefici material. Actualment també és així?
Pot ser que llegir clàssics com l’Apologia de Sòcrates no ens siguin tant plaents com llegir una novel•la de ficció o mirar una pel•lícula des de la comoditat del sofà de casa, sense necessitat de trencar-se gaire el cap… però, és equiparable el que ens aporten aquests últims amb el què ens aporta llegir aquests clàssics?
“El Sòcrates de Plató és un personatge moral per excel·lència, vitalment
dedicat a persuadir a tots a interessar-se, no pel cos o la fortuna, sinó
«perquè l’ànima sigui la millor possible» (Apologia 30b)”
Quin significat pot tenir en l’actualitat l’afirmació anterior? Per què creus que es necessària la lectura dels clàssics com l’Apologia de Sòcrates?
Creiem que en l’actualitat costa trobar casos relacionables amb aquesta afirmació, ja que amb el pas dels anys, les circumstàncies han anat canviat i la societat a canviat la seva manera de pensar o de veure el món.
Actualment, ens fixem molt més en el valor de les coses materials que no pas en tot el que va més enllà, com poden ser l’interior o l’ànima.
Dos clars exemples serien, per exemple, anar caminant pel carrer i veure com a la persona que va davant nostre, li cau el moneder que porta a la butxaca. Davant d’aquesta situació podríem actuar de dues maneres totalment
diferents, amb bondat o amb maldat, amb moralitat o amb el contrari d’aquesta, immoralitat. Si actuéssim moralment, el que faríem és agafar el moneder del terra, avisar a la persona que n’és propietària i tornar-li.
Però en cas contrari, actuant immoralment, en comptes de tornar-lo, simplement l’agafaríem del terra sense dir-ne res a ningú i ens el quedaríem convertint-lo en nostre.
Sòcrates va preferir, com explica l’apologia, ser acusat i fer-se càrrec de les conseqüències per molt que no hi estigués d’acord (morir injustament), abans que fugir, el que el portaria a ser una persona immoral.
Per tant, com hem dit abans, ¿Quantes de les persones que es trobéssin en aquesta situació, serien morals i tornarien el moneder?, ¿Quantes persones actualment es decanten més per què la seva ànima sigui la millor possible que pel cos i la fortuna?, ¿Quantes persones, tenint la opció de fugir, es quedarien on són tot i haver-se de fer càrrec del càstig que els hi pertoca?
Creiem que la lectura de l’Apologia de Sòcrates és important i necessària per saber i entendre que va dir i quin era el pensament d’aquest personatge que va marcar un canvi i que encara ara es segueix recordant. Saber entendre’l a ell i a la seva manera de pensar, per poder relacionar-ho i comparar-ho amb la societat d’avui en dia, la qual podem veure que a fet un gran canvi, tant aquesta com el concepte de bon ciutadà, que ha anat perdent valor al llarg del temps, tenint com a referència el pensament de Sòcrates.
¿Socràtes estaria conforme amb com és la societat avui en dia?
“El Sòcrates de Plató és un personatge moral per excel·lència, vitalment dedicat a persuadir a tots a interessar-se, no pel cos o la fortuna, sinó «perquè l’ànima sigui la millor possible» (Apologia 30b)”
Quin significat pot tenir en l’actualitat l’afirmació anterior? Per què creus que es necessària la lectura dels clàssics com l’Apologia de Sòcrates?
Sòcrates amb les seves paraules afirmava que no s’ha de donar tanta importància als béns materials, sinó que ens hem de centrar més en una millora personal amb una recerca constant de la saviesa. En l’Apologia podem comprovar que el filòsof va dedicar la seva vida a intentar millorar la societat que l’ envoltava sense esperar res a canvi. En l’actualitat podem apreciar comportaments semblants en organitzacions com Greenpeace, Save The Children o Creu Roja, que mitjançant ajudes humanitàries busquen millorar el món que els envolta. Però aquesta recerca desinteressada d’una millora mundial és una manera indirecta de aconseguir un benefici propi? Si salvem els animals en perill d’extinció, ajudem a les persones amb dificultats i problemes de salut, cuidem els boscos, les selves i els mars estarem millorant el nostre entorn, i si el nostre entorn és millor, no implica una millora de les nostres vides? És veritat que l’ objectiu de les ONG és noble, però sabem amb certesa quina és la moralitat de les diferents persones que les composen? Simplement ho fan per ajudar als altres sense esperar res a canvi o per quedar bé i poder presumir dels seus bons actes? És veritat que actualment la gent ja no fa res per sentir-se realitzat o per intentar, com deia Sòcrates, aquesta millora de l’ ànima?
La vida de Sòcrates va estar dedicada a l’ensenyança i durant tots els seus anys de vida va intentar alliberar les ments de tots els que l’envoltaven per tal que cada un experimentés una millora personal. Mitjançant petits canvis en els habitants de la seva ciutat, Atenes, pretenia aportar un canvi generalitzat a la societat grega, però és així com realment s’aconsegueixen grans canvis? O, per poder expandir la seva filosofia, hauria d’haver apostat per algun altre mètode a més gran escala? Avui dia la manipulació de masses és altament efectiva, així doncs, si Sòcrates hagués tingut aquest poder entre les mans, podria haver aconseguit una gran expansió del seu pensament i coneixement, i per tant un canvi notable en la seva societat que podria haver arribat a la nostra?
Si ens parem a pensar en com funciona la nostra societat inconformista ens adonarem que estem atrapats. Ens han fet creure que viure lligats a una rutina, enganxats als nostres smartphones, preocupats per complexos infundats i controlant el temps que falta perquè s’acabi el dia perquè el que estem fent no ens omple, és viure. La nostra ignorància manté un sistema que cau a trossos, però és culpa nostra que visquem en aquest bucle aparentment interminable? O el que passa és que, com que no ens han educat com a ments lliures i amb la capacitat d’imaginar, som ignorants? L’intel·lectualisme moral de Sòcrates ens diría que el que ens manca és educació. Mitjançant la recerca de la veritat moral, buscant un relat autèntic, el que pretenia el filòsof era evitar la situació actual. Volia alliberar les ments de tots aquells que l’envoltaven perquè poguessin ser homes i dones lliures, que en un principi pensaven que ja ho eren.
Llegir clàssics com l’Apologia de Sòcrates ens pot ajudar a veure la societat des de diferents punts de vista, comparant-la amb civilitzacions anteriors a la nostra. En la lectura, en hem adonat que hi ha coses que no canvien, que la corrupció de les ments i de les possessions ha estat sempre present al llarg de la historia. Ens hem fixat en que hi ha principis que, encara que no siguin beneficiosos per la societat, triomfen si són venuts d’una manera atractiva, i ens ha fet pensar en com som fidels als nostres principis i ideals. Adquirint coneixement podem aprendre a enfocar les coses amb diferent perspectiva, fet que pot influir en els nostres principis, ja que en adquirir més saviesa ampliem la nostra zona de coneixement i ens atrevim a posar en dubte les nostres pròpies idees. Aquesta habilitat només la podem adquirir llegint i informant-nos, és per això que creiem que aquesta lectura és força important.
El significat que pot tenir en l’actualitat l’afirmació anterior té relació amb el concepte d’areté que s’utilitza per referir-se a la possibilitat del desenvolupament de les capacitats, coneixements i potencialitats intel•lectuals i morals d’una persona. Per tant Sòcrates utilitzava aquest concepte ja que per ell el més important era poder desenvolupar les capacitats morals i coneixements de cada persona desinteressadament, és a dir sense buscar rebre molts diners.
El significat d’aquesta afirmació en la actualitat és totalment el contrari ja que molta gent actualment utilitza els seus coneixements per a aconseguir un valor econòmic i no la simple satisfacció. Això és degut a que en la societat actual els coneixements que adquirim són per a la finalitat de trobar treball que és el que t’enriqueix econòmicament.
Creiem que és necessària la lectura dels clàssics com l’Apologia de Sòcrates perquè et fa veure i t’ensenya coses que no hauries vist anteriorment sense haver llegit el llibre. A més de fer-te reflexionar sobre els diferents punts de vista que tenia la gent d’aquella època.
“El Sòcrates de Plató és un personatge moral per excel·lència, vitalment dedicat a persuadir a tots a interessar-se, no pel cos o la fortuna, sinó «perquè l’ànima sigui la millor possible» (Apologia 30b)”
Quin significat pot tenir en l’actualitat l’afirmació anterior? Per què creus que es necessària la lectura dels clàssics com l’Apologia de Sòcrates?
Quan parlem de l’aretè moltes són les definicions que podem trobar a internet, llibres, explicacions de professors de filosofia, etc. Però sabem realment definir aquest terme amb les nostres paraules?
Aretè es relaciona amb la virtut i l’excel·lència, però en relació a què? El que busca Sòcrates és l’excel·lència de l’ànima, una vida amb honor, dignitat i virtut. Però com es pot aconseguir aquest aretè? Doncs a través de la dialèctica (ironia i maièutica).
Aquesta pregunta ens proposa reflexionar sobre quin és el significat de l’afirmació anterior en la actualitat, i ben cert és que dóna molt en que pensar.
Primer de tot, dir que la societat actual no esta orientada cap a l’enriquiment de l’ànima, sinó cap a l’obtenció de prestigi. Aquest prestigi està relacionat amb els diners i la visió que els demés tenen de tu. S’ha deixat de banda el convèncer de la veritat, per l’obtenció d’uns fins estereotipats de que has de superar al teu company perquè si no ell se’t menjarà, a través de qualsevol mitjà, inclús de la mentida. Això ha produït grans oscil·lacions en el concepte de justícia vist a l’apologia de Sòcrates, per a desencadenar en un nou concepte de justícia molt diferent del que coneixíem.
En conclusió, Sòcrates i Plató defensaven que ens hauria d’importar més la nostra ànima i el nostre interior que no el cos o la fortuna, és a dir, finalitats més materials o superficials. Cosa que ha canviat dràsticament, ja que poca gent exerceix un treball o una activitat sense esperar res a canvi. No treballem diàriament per millorar la nostra societat, sinó que ho fem per rebre una remuneració salarial. La gent ja no es preocupa per saber el perquè hem de fer això o allò, només pensen en si això hem beneficiarà o no.
Des del nostre punt de vista, l’Apologia de Sòcrates és una lectura obligada en algun moment de la vida, però creiem que és especialment “efectiva” a l’etapa de la joventut. Perquè gràcies a aquest llibre hem après que és millor morir injustament, que haver comés una injustícia. Però el més important és que ens mostra que estem anant cap enrere en l’evolució, li donem molta importància a tenir un bon treballar, ascendir en l’escala social,… Però realment, per què hem de tenir un bon treball? Què diferencia una vida d’una altra, les possessions de les persones o els pensaments de les persones? Intrigat lector, et recomano una cosa: Seu-te sota un arbre en un banc i pensa si et val la pena viure la vida que tens amb aquesta ànima teva tan podrida i enfosquida. Compra’t un i neteja la teva ànima.
“El Sòcrates de Plató és un personatge moral per excel·lència, vitalment dedicat a persuadir a tots a interessar-se, no pel cos o la fortuna, sinó «perquè l’ànima sigui la millor possible» (Apologia 30b)”
Quin significat pot tenir en l’actualitat l’afirmació anterior? Per què creus que es necessària la lectura dels clàssics com l’Apologia de Sòcrates?
Quan parlem de l’aretè moltes són les definicions que podem trobar a internet, llibres, explicacions de professors de filosofia, etc. Però sabem realment definir aquest terme amb les nostres paraules?
Aretè es relaciona amb la virtut i l’excel·lència, però en relació a què? El que busca Sòcrates és l’excel·lència de l’ànima, una vida amb honor, dignitat i virtut. Però com es pot aconseguir aquest aretè? Doncs a través de la dialèctica (ironia i maièutica).
Aquesta pregunta ens proposa reflexionar sobre quin és el significat de l’afirmació anterior en la actualitat, i ben cert és que dóna molt en que pensar.
Primer de tot, dir que la societat actual no esta orientada cap a l’enriquiment de l’ànima, sinó cap a l’obtenció de prestigi. Aquest prestigi està relacionat amb els diners i la visió que els demés tenen de tu. S’ha deixat de banda el convèncer de la veritat, per l’obtenció d’uns fins estereotipats de que has de superar al teu company perquè si no ell se’t menjarà, a través de qualsevol mitjà, inclús de la mentida. Això ha produït grans oscil·lacions en el concepte de justícia vist a l’apologia de Sòcrates, per a desencadenar en un nou concepte de justícia molt diferent del que coneixíem.
En conclusió, Sòcrates i Plató defensaven que ens hauria d’importar més la nostra ànima i el nostre interior que no el cos o la fortuna, és a dir, finalitats més materials o superficials. Cosa que ha canviat dràsticament, ja que poca gent exerceix un treball o una activitat sense esperar res a canvi. No treballem diàriament per millorar la nostra societat, sinó que ho fem per rebre una remuneració salarial. La gent ja no es preocupa per saber el perquè hem de fer això o allò, només pensen en si això hem beneficiarà o no.
Des del nostre punt de vista, l’Apologia de Sòcrates és una lectura obligada en algun moment de la vida, però creiem que és especialment “efectiva” a l’etapa de la joventut. Perquè gràcies a aquest llibre hem après que és millor morir injustament, que haver comés una injustícia. Però el més important és que ens mostra que estem anant cap enrere en l’evolució, li donem molta importància a tenir un bon treballar, ascendir en l’escala social,… Però realment, per què hem de tenir un bon treball? Què diferencia una vida d’una altra, les possessions de les persones o els pensaments de les persones? Intrigat lector, et recomano una cosa: Seu-te sota un arbre en un banc i pensa si et val la pena viure la vida que tens amb aquesta ànima teva tan podrida i enfosquida. Compra’t un desembussa-canonades i neteja la teva ànima.
Quin significat pot tenir en l’actualitat l’afirmació anterior? Per què creus que és necessària la lectura dels clàssics com l’apologia de Sòcrates?
Alumne: Pf… Per què hem de llegir l’apologia de Sòcrates?
Professor: Que no et sembla interessant?
A: La veritat és que no, és un tostón. El Sòcrates aquest és un notes, només volia cridar l’atenció.
P: Tu creus? No et sembla intrigant què és el que fa que Sòcrates acabi acceptant la seva condemna a mort?
A: No ho sé, suposo que tants anys devia haver-se tornat boig.
P: Va centra’t una mica. És que trobes estrany aquesta confiança en el sistema de lleis d’Atenes?
A: Sí que em sobta, però si considerem que les lleis les feien ells directament, es pot arribar a entendre que confiés plenament en elles.
P: Veus. Sòcrates creia molt fermament en la legitimitat d’aquestes lleis, ja que sempre buscava la cerca de la veritat col·lectiva.
A: Però això és difícil de trobar, no?
P: Sí, però Sòcrates era savi i es valia de la dialèctica per trobar-la; ell no ensenyava res.
A: Llavors com s’ho feia per convèncer a la gent?
P: Amb la maièutica i la ironia, tot i que més que convèncer… ell aconseguia que cadascú trobés per ell mateix la veritat. Segons els socràtics, la virtut no es pot ensenyar. Creus que jo sóc socràtic?
A: No, t’estàs contradient, tu ets professor!
P: No del tot, sóc professor però puc ensenyar-vos de manera que vosaltres mateixos arribeu a les conclusions. Creus que hi ha diferència respecte el que feia Sòcrates?
A: Dit així no, però està clar que la situació en què es feia sí.
P: Exacte, la societat ha canviat, però no tot: com per exemple…
A: La preocupació per allò que és ètic i que no.
P: Cert.
A: Però avui en dia no hi ha cap Sòcrates que ens vingui a fer reflexionar sobre els nostres actes.
P: Exacte, però tenim un magnífic document que ens fa de substitut.
A: L’apologia?
P: Correcte, la lectura dels clàssics no és una tonteria que ens agrada als profes de filo, és una imatge real dels pensaments de tots aquells que han vingut abans que nosaltres.
A: Així que és una mena de manera de veure com ha evolucionat el pensament humà?
P: Sí, el desenvolupament de l’ètica i, més important, de nosaltres com a societat. En aquest cas ens serveix per veure que Sòcrates era el personatge moral per excel·lència.
A: Home dit així sembla interessant i tot, potser sí que la llegiré…
“El Sòcrates de Plató és un personatge moral per excel·lència, vitalment dedicat a persuadir a tots a interessar-se, no pel cos o la fortuna, sinó «perquè l’ànima sigui la millor possible» (Apologia 30b)”
Quin significat pot tenir en l’actualitat l’afirmació anterior? Per què creus que es necessària la lectura dels clàssics com l’Apologia de Sòcrates?
Abans de començar, com és que Sòcrates era considerat un personatge moral per exel·lència? Per què considerava que l’ànima era més important que el cos o la fortuna?
Per començar, s’ha de saber que Sòcrates era un personatge universalista, és a dir, un dels seus majors objectius era la recerca de la veritat col·lectiva. Segons el filòsof, hem de ser conscients de la nostra docta ignorància, és per això que la veritat sobre l’univers (arjé) ha de ser cercada entre tots. Fins i tot, en una ocasió va dir: ”Jo només sé que no sé res”. Això volia dir que defensa la saviesa col·lectiva, tots han de perseguir una mateixa idea. S’encarregava de buscar la veritat en dues fases: Ironia, eliminant les opinions falses; i la maièutica, fent sortir la veritat que habita dins de cadascú. També utilitzava el conegut ”mètode socràtic”, en el qual s’afegeixen la dialèctica, la contradicció, i el bon ús del llenguatge.
Va ser a partir d’aquí on va aparèixer el terme ”intel·lectualisme moral” introduït pel mateix filòsof, en el qual parla de la inexistència del mal. Segons ell, una persona que actua malament és perquè no coneix el bé, i per tant, és una persona ignorant. De fet, considerava que tot home bo és savi.
Per poder canviar o arreglar aquesta ignorància, es podia utilitzar l’educació, però no pas com la coneixem avui dia. Per a Sòcrates, l’aprenentatge i el coneixement neixen d’un mateix, ningú no et pot ensenyar res. És per això deia que tampoc es pot cobrar per ensenyar, perquè no era un ofici d’un, sinó de tothom. Tot i així ell creia que sempre s’ha d’actuar sota els teus principis, una persona que perdi els seus principis perd la seva dignitat humana. També considerava que la bona filosofia no era la escrita, sinó la oral.
Sòcrates també és el pare de la filosofia política, doncs ell sempre respectava la llei, afirmant que aquesta sempre va per davant de la veritat.
Sòcrates era un homa virtuós, és per això que sempre se li assigna el terme ”areté” que és la persecució de l’exel·lència amb un caràcter d’obligació. Això, entre altres coses, li fa ser virtuós.
Avui dia, a part dels socràtics (optimistes, epistimològics que creuen que amb el coneixement cada cop sabem més de l’univers) en termes normals aquesta afirmació no té gaire sentit per diverses raons:
La primera, és que no es busca pas la veritat col·lectiva, més aviat cadascú creu el que creu.
La llei, no és respectada per tothom, ja que a vegades per a certes persones les tradicions i les creences van més avançades que aquestes.
L’educació no només s’ensenya (impensable per a Sòcrates) sinó que a més està mal ensenyada.
Per a la gent d’avui dia (generalment), és preferible el cos i les coses materials que no pas l’ànima i l’enriquiment d’aquesta.
I per últim, la democràcia actualment no es pot considerar com a tal, perquè no hi ha un equilibri entre la llei, la legimitat i la veritat. Tampoc tenim una bona justícia, i per no parlar del que considerem avui una persona ignorant. Per la nostra societat, una persona que fa el mal es que és dolenta o té malalties mentals, doncs per a nosaltres una persona inculta és aquella que no té cultura però no necessàriament ha de fer el mal (podem estar d’acord o no amb Sòcrates però la realitat de moment és aquesta).
Per acabar, concluïm que és important la lectura de l’Apologia de Sòcrates perquè és molt interessant veure com raonaven els grecs, com prenien decisions, com funcionava el tribunal i sobretot la mentalitat, intel·ligència (sobretot oral) i la capacitat d’autodefensar-se que tenia Sòcrates.
Sòcrates buscava el coneixement perquè l’anima sigui considerada intel·ligent, ja que el creia que quan morís, la seva ànima podria parlar amb els grans savis en morir i debatre. Per això, el tipus d’ideologia socràtic es basava en perseguir els teus màxims mitjançant la contínua Examinación de la vida per la reflección de la ment.
En l’actualitat, pel que fa Sòcrates és la recerca d’una societat perfecta on es valora la veritat i la intel·ligència però avui dia li donem un valor monetari, com si fos un servei, en lloc d’avaluar la virtut ( motivació a aspirar al seu millor tú possible) en lloc de la maièutica. En aquest cas seria ètic vendre les nostres virtuts i coneixements quan hauríem de desenvolupar aquesta faceta per nosaltres mateixos i per la nostra pròpia satisfacció?
És important la lectura dels clàssics perquè ens fan reflexionar i afegir valors morals a la nostra persona, ja com la lluita per explicar el que passa, és a dir, la veritat, conjuntament amb l’evolució de la manera de pensar al llarg de l’història.
Sòcrates si fos viu acceptaria o li agradaria la societat que actualment segueix el seu record / pensament? Però alhora el seu pensament i els dels altres clàssics podrien influir per canviar la mentalitat del segle XXI?
DIÀLEG SOCRÀTIC:
Professor: Bon dia nois, avui parlarem de l’Apologia de Sòcrates.
Alumne: Apología de què?
P: De Sòcrates, el filòsof més rellevant i influent de la història.
A: Perquè hem de llegir això? De què ens servirà? Té alguna relació amb l’actualitat? Ja han passat tants anys des de que Sòcrates era viu…
P: Sí, però les seves idees segueixen ben vives, i encara es poden aplicar en el nostre dia a dia.
A: I es pot saber quines eren aquestes idees tant magnífiques?
P: Oi tant, avui ens centrarem en aquesta: El Sòcrates de Plató és un personatge moral per excel·lència, vitalment dedicat a persuadir a tots a interessar-se, no pel cos o la fortuna, sinó «perquè l’ànima sigui la millor possible» (Apologia 30b)2”. Quina relació hi trobes amb la teva vida diària?
A: Aviam, jo penso que en l’actualitat, gairebé tothom pensa en ells mateixos, i ens els seus propis interessos.
Aquesta societat és individualista i poca gent es preocupa per per la situació dels altres. Tothom busca enriquir la seva fortuna i no cultivar-se a ell mateix. Segons Sòcrates, cal intentar que la gent es mogui per interessos morals i intel·lectuals, no pas per obtenir més qualitat de vida, diners i prestigi individual.
P: Exactament! Això Sòcrates li deia “paideia”, a la idea aquesta d’educar a tota la societat, o com ell ho deia la tribu. Si tothom busca beneficis comuns, la societat optimitza recursos i idees.
A: Com els voluntaris o els camps de treball? On es pretén no tenir beneficis propis, sinó realitzar accions per fer un bé comú envers al grup o a un col·lectiu desafavorit. Si aconseguíssim que tothom estigués disposat a ajudar de forma completament altruista, podríem obtenir un profit per la societat extraordinàri tindríem una societat en comunitat, molt més justa i socràtica.
P: Molt bé, però per desgràcia en aquest món ens movem per l’oci i els vicis, la gent es preocupa més per sortir al gym a fer postureo, o anar al cinema en comptes de llegir, culturitzar-se i créixer com a persones. Per sort tenim els voluntaris. «El voluntariat és bàsicament, la necessitat de lligar els dos grans desigs de la humanitat: desig de la pròpia felicitat i d’un món més just» i per això hem de donar mil gràcies a tots els voluntaris què creuen en Sòcrates.
A: I les ONG també serien socràtiques?
P: Oi tant què si, però només les què son sense ànims de lucre. « Les ONG o associacions busquen una transformació de les maneres de fer la societat i de com aquesta està administrada», volen creure què la justícia i la moral van de la mà encara què per desgràcia no sigui així.
A: Però profe, gracies als avenços tecnològics i científics, la societat ha pogut créixer molt més i molt més unida, les associacions internacionals i els règims democràtics fan que la justícia i la moral siguin una sola.
P: Això és el què hauria de ser, sí. Ja que en una democràcia el ciutadà fa les lleis i els representants han sigut col·locats allà gràcies als seus mèrits, i la democràcia afavoreix el comerç i per tant augmenten els diners, fent així una societat més justa.
A: Doncs si què és necessària la lectura de l’Apologia, si. Ja què si tothom tingués l’interès per llegir-la i per enriquir-se de cultura, la nostre societat seria molt més justa i eficient.
Webgrafía:
http://www.xtec.cat/~fvilasec/presocratics/socrates.htm
http://blogs.sapiens.cat/batecsclassics/2013/10/05/la-mort-del-mestre/
Bibliografía:
Coma, T. Parera, M. Què dius ara? Reflexions sobre el nostre món(1a ed.) Vic: Eumo Editorial Universitat de Vic.
El fragment 30b el trobem relacionat amb el concepte de l’areté. Quan parlem de l’areté ens referim a virtut o excel·lència, tota aquella funció que és realitza perfectament. Per tant Sòcrates troba el seu areté en ensenyar el coneixement a partir de la veritat. Sòcrates no es considera savi, simplement reflexa la veritat als seus diàlegs i a partir d’aquests els seus oients reflexionin. Per fer-los reflexionar sovint Sòcrates emprenia la maièutica.
En l’actualitat la gent no lluita per l’areté sinó que viu enfocada a un benefici propi, com poden ser els diners o béns materials. A més a més, ningú relata el seu areté sense obtenir alguna cosa a canvi, com per exemple poden ser els professors.
Llegir els clàssics com pot ser l’Apologia de Sòcrates ens ajuden en el desenvolupament de mètodes com poden ser la dialèctica o la maièutica. Gràcies a Plató podem saber com dialogava Sòcrates, ja que ell no va deixar plasmat res. Llegir ens pot fer reflexionar sobre la nostra ideologia o teoria ètica.
Sòcrates i l’areté
Publicat el 16 gener 2018
“El Sòcrates de Plató és un personatge moral per excel·lència, vitalment dedicat a persuadir a tots a interessar-se, no pel cos o la fortuna, sinó «perquè l’ànima sigui la millor possible» (Apologia 30b)”
Quin significat pot tenir en l’actualitat l’afirmació anterior? Per què creus que es necessària la lectura dels clàssics com l’Apologia de Sòcrates?
Avui dia no té cap significat vàlid. Podem explicar la moral com el conjunt de raonaments i criteris que defineixen si una cosa/acció és bona o és dolenta, i saber decantar-se per la bona ( Intel·lectualisme moral).
En primer lloc, la moral individual no té cap sentit, o almenys no té pes dins d’una societat, ja que tot individu està sotmès al “prototip” moral idealitzat per la majoria, és a dir, per la metròpoli. Sí, segons el nostre criteri Sòcrates és un personatge moral per excel·lència, ja que aplica el nostre mateix criteri moral, no importa el cos o la fortuna, però sí l’ànima. Ara bé, a qui l’importa això més enllà que a nosaltres i a tu (benvolgut lector), a Sòcrates el van condemnar injustament, tot i que alguns membres del jutjat no volien (seria el nostre cas), la majoria va optar per el pitjor final. La realitat és, en aquells temps a ningú l’importava el que feia Sòcrates fins que va obtenir una certa fama, la fama és una mena de tresor per a la gent de caràcter egoista, aquest egoisme fou aplicat per a destruir Sòcrates mitjançant calumnies etc.
Hi ha una mena de paral·lelisme entre aquella època i ara, la gent és egoista, vol fama no suporta que ningú sigui a sobre seu, la majoria volen seguidors a Instagram, fortuna, sexe i drogues, a nosaltres ens fot igual tot això i acceptem la visió de la nostre societat respecte a nosaltres, i més la volem millorar mitjançant bones obres i l’obtenció d’una ànima millor (la majoria de religions imposen pautes per a obtenir-la).
Aquesta forma de ser de la societat és imposada per els alts càrrecs (estat, empreses etc) e “influencers”, que promouen l’egoisme, així com robar, no pensar en els desfavorits, o tot tipus d’accions immorals. La nostra realitat moral fonamentada en la millora de l’ànima és invisible als ulls de la societat, ja que la majoria té una altre forma de veure el món, però això no es dona només ara, ha sigut sempre, aquest egoisme és el detonant de totes les guerres.
Puc extreure dos conclusions, l’afirmació anterior significa actualment que no era un personatge moral, sinó un idiota. I l’altre conclusió és que l’èsser humà no avançarà mentre que hi hagi alguns que fomentin immoralitat.
L’Apologia de Sòcrates, pertany a la sèrie de diàlegs de la seva joventut, per tant, expressa amb exactitud, el pensament de la seva genial persona. Cal llegir-la, per què són obres que ens mostren el desenvolupament de la maièutica o de la dialèctica. A més, ens mostra l’aplicació del mètode Sòcratic, i la personalitat de Sòcrates poc temps abans de la seva mort.
En aquesta Apologia, podem veure també, com en l’antiga Grècia (tan democràtics com creien que eren), van condemnar injustament el pobre Sòcrates. Finalment, cal que la llegeixi tota la societat per tal d’establir una moral justa i universal.
Nico: Mare meva… Quin rotllo de classe de filo! Somniaré amb aquest Sòcrates…
Alba Maria: Tu creus? Mes t’agradaria.
Nico: Si, això no serveix per res.
Alba Maria: I que em dius si et dic que no estic d’acord?
Nico: Doncs et dic que em demostris perquè això no és un rotllo.
Alba Maria: Com faries veure a una persona que tu creus que està equivocada que ho està?
Nico: Donant els meus arguments i la meva veritat.
Alba Maria: I si no canvia d’opinió? O si la veritat que tu consideres no es absoluta?
Nico:Doncs…
Alba Maria: A priori, la teva veritat és absoluta. Probablement trass conversar amb l’ altre persona arribeu a contradiccions. Estaves equivocat? O ell ho estava? O tots dos ho estàveu? Es possible la recerca de la veritat absoluta? Això és el que ens fa créixer, dialogar i equivocar-se. Defensaries una idea sabent que està equivocada?
Nico: Doncs no crec… Tens raó…
Alba Maria: Com el mètode socràtic… o com ha passat ara?
Nico: Ja…
Alba Maria: I no serveix per a res? Segur? Fes els deures…
Sòcrates i l’areté
“El Sòcrates de Plató és un personatge moral per excel·lència, vitalment dedicat a persuadir a tots a interessar-se, no pel cos o la fortuna, sinó «perquè l’ànima sigui la millor possible» (Apologia 30b)”
Aquesta afirmació fa referencia l’areté, és un terme grec que es feia servir com a significat de virtut.
Actualment la societat no te l’objectiu de auto motivar-se per a millorar i créixer com a persona, sinó que objectiu es guanyar diners per a poder cobrir les necessitats bàsiques i a més a més poder tenir el màxim de capritxos que un vol.
La lectura dels clàssics com l’Apologia de Sòcrates, jo crec que són necessaris per adonar-nos que no es tan important allò material que volem, que el que en veritat val es la persona i la seva personalitat.
“El Sòcrates de Plató és un personatge moral per excel·lència, vitalment dedicat a persuadir a tots a interessar-se, no pel cos o la fortuna, sinó «perquè l’ànima sigui la millor possible» (Apologia 30b)”
Quin significat pot tenir en l’actualitat l’afirmació anterior? Per què creus que es necessària la lectura dels clàssics com l’Apologia de Sòcrates?
Segons Sòcrates el més important és l’ànima d’una persona i la seva personalitat vital i moral, és a dir, el coneixement que posseïx una persona és superior que qualsevol fortuna o cosa material. El concepte “areté”, o sigui, excel·lència i virtut, que significa capacitació per pensar i per parlar, s’aprenia a través dels coneixements compartits, anomenats ensenyament. Aquest acte es donava altruistament, és a dir, els filòsofs que mostraven els seus coneixements ho feien sense esperar res a canvi. Podem dir que l’ensenyament altruista és el mateix que l’actual? En l’actualitat això ha canviat, s’ha fet de l’ensenyament un negoci, les persones es formen i comparteixen els seus coneixements, de manera que els alumnes han de pagar pels seus serveis.
Significa que el que feia Sòcrates va marcar un abans i un després? Encara aquest conceptes es segueixen utilitzant? Podem extreure i aprendre de l’Apologia de Sòcrates, molts conceptes que a hores d’ara no són utilitzats. Ens fa reflexionar sobre les nostres accions i analtizant-les des d’un altre punt de vista. Sòcrates feia això a través de la dialèctica i la maièutica, entre altres.
En conclusió, actualment fem servir aquests conceptes malgrat que molta gent no els té interioritzats en el seu vocabulari, això és un altre motiu pel que llegir l’Apologia de Sòcrates és important.
En l’afirmació “El Sòcrates de Plató és un personatge moral per excel·lència, vitalment dedicat a persuadir a tots a interessar-se, no pel cos o la fortuna, sinó́ «perquè l’ànima sigui la millor possible» (Apologia 30b)” podríem relacionar-la amb el concepte Areté, entès al principi com l’excel·lència, però més tard com la virtut.
No podríem relacionar aquesta frase amb l’actualitat, ja que avui en dia, la nostra societat està creada i basada en el treball, és a dir, en temps de Sòcrates, per ell, era important transmetre als altres els propis coneixements i sobre tot sense rebre res a canvi, cosa que avui dia això no es pot observar. Només pel simple fet d’ensenyar els teus coneixements als altres, ja reps alguna cosa a canvi, com bé hem dit abans, la nostra societat és basa en el treball remunerat.
Per una altre part, hi existeixen treballs voluntaris, però no podríem parlar de la frase anterior com una afirmació per definir l’actualitat.
La lectura dels clàssics com l’apologia de Sòcrates, és important llegir-la ja que com fa Sòcrates, a través de la maièutica i la dialèctica, podem cercar la veritat de les coses o accions fent preguntes als altres per poder demostrar algun error que hi havia.
També creiem que és important per veure com funcionava la societat temps enrere, i poder saber sobre aquesta per mitjà dels diferents punts de vista de cada filòsof permetent-nos a conèixer una mica més d’història i opinions que ens poden fer veure la nostra societat d’una altre manera.
Per afegir:
http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/4esoetica/quincena3/quincena3_contenidos_2a.htm
Tales: Sòcrates, tu que ets un savi que persegueix cercar col·lectivament la veritat absoluta, valorant l’ànima per sobre de tot el material a través de l’ensenyament, què en penses d’ell?
Sòcrates: Jo crec que els coneixements han de ser compartits sense manipulacions per interessos propis envers la societat amb una doctrina universalista, per tal de trobar un bé comú. Aquest es troba lligat a l’ànima, relacionada amb la moral i la virtut ètica, que pretén perseguir un objectiu habitualment regit per la societat
Tales: Per què es considera difícil trobar aquests valors actualment?
Sòcrates: Actualment és complicat trobar purament aquests valors, ja que els pilars que fomenten aquesta societat estan regits per interessos materials, econòmics i merament propis. Això provoca la infravaloració dels principis socràtics i pròpiament humans. Com dic jo sempre “Només és útil el coneixement que ens fa ser millors”.
Tales: explica’m un exemple de règim en la societat actual.
Sòcrates: Un exemple d’involució és la política que governa a través de l’excés de poder fent creure a la gent que necessita uns béns materials que afavoreixen a una societat consumista. Aquesta pretén fonamentar la individualització, posar un preu a l’educació i al coneixement. Treure importància al valor de l’ànima, a l’intel·lectualisme moral i la recerca de la veritat.
Tales: Tens raó en molts dels arguments presents, però no per aquest motiu crec que la teva obra hagi de ser un clàssic i menys que s’hagi de fomentar la seva lectura.
Sòcrates: Docs t’equivoques! Justament estic convençut que les meves obres són necessàries per tal d’entendre alguns aspectes de la societat actual. Ajuden a lluitar per la veritat i la voluntat pròpia i a ensenyar tot allò que saps d’una manera altruista, per tal de formar una societat amb una base relativista on tota opinió és valida.