“L’invisible, per tant, no és més enllà, és aquí, en mi, en nosaltres, visible i opac a l’hora, disponible i impossible al mateix temps. És només el plec del que és visible, l’entranya d’un món amb volum, que mai podrem copsar sota una sola mirada. Tota una lliçó del que a la filosofia li costa tant de dir, en un sol traç. ”
GARCÉS, Marina. Fora de classe, pàg. 32 Ed. Arcàdia
Llegeix l’article sencer a:
http://www.ara.cat/suplements/diumenge/Lessencial-invisible-als-ulls_0_1316868310.html
Quines referències platòniques podem trobar en aquest text?
Quina és la vostra opinió personal? On i com ho podem aplicar a l’actualitat.
Plató. L’essencial és invisible als ulls.
Quines referències platòniques podem trobar en aquest text?
Segons el text de Marina Garcés, extret del diari Ara, la frase del petit Príncep ‘’L’essencial es invisible als ulls’’ és una afirmació que mostra la cultura carregada de sentit, un sentit a la idea del més enllà. Podria ser una frase platònica, una sentència mística, un acte de fe cristià o una premissa de la ciència més racionalista. Des de totes aquestes aproximacions a la realitat, s’entén que hi ha una cosa essencial que és més enllà del que veiem amb els ulls: una idea més verdadera, Déu, la totalitat o el llenguatge matemàtic amb què està escrita la naturalesa.
Aquestes aproximacions a la realitat les relacionem amb el graus de realitat per a Plató. Aquests graus van del menys real als més real. El menys real és el món visible format per les imatges (imaginació o eukasia) i els objectes sensibles (creences o pistis), que tots dos formen l’opinió que és la menys clara de aquestes realitats; per altre banda el món intel•ligible és el més real, constituït pels objectes matemàtics (discerniment o dianoia) i les Idees (coneixement en sentit estricte o noesi), els quals formen el coneixement científic (epiteme) que és el grau més clar.
Per Plató l’essència és l’autèntica realitat de l’ésser, per tant per a cada persona la realitat és diferent perquè aquesta forma part de la seva essència, la qual és invisible als sentits de la resta.
Finalment per concloure i fent referència a la imatge “el dibuix confús…” la percepció de cada una de les persones pot ser completament diferent però aquesta sol canviar especialment quan passem a l’edat adulta ja que durant aquesta limitem la nostra imaginació a les coses que realment veiem amb els ulls.`
Quina és la vostra opinió personal? On i com ho podem aplicar a l’actualitat.
La nostra opinió personal és que la frase “l’essencial es invisible als ulls” és completament certa, ja que hi ha exemples quotidians com el de les targetes de crèdit que corroboren aquesta afirmació. Les targetes de crèdit tan sols són una targeta que al cap i a la fi no tenen cap valor en elles mateixes però aquestes, si estan “plenes” de diners, els quals al cap i a la fi són un conjunt de números invisibles als nostres ulls, adquireixen un cert valor que ens pot portar de la misèria a la riquesa més absoluta. Aquesta riquesa però, no és real sinó una manera de fer gastar més diners dels que realment té la persona i distorsionar així la seva realitat.
Grup: Meritxell Sala, Soledad Obando, Carolina Escudero, Nouhaila Khalil i Jamila Lamkhanet
Bona tarda, t’exposem el nostre treball:
Al llarg de la història les persones s’han preguntat on es trobava o com era allò veritablement essencial a la vida. Però, tal com creia Plató, es pot trobar la realitat i el coneixement en els conceptes en el nostre món sensible? O són certament els sentiments els que han de passar per sobre els sentits per cercar l’essencial?
Així, indagarem per donar resposta a la pregunta que planteja l’article de Maria Garcés, és una frase extreta de El petit príncep, d’Antoine de Saint Exupery, que planteja si l’essencial és realment invisible als ulls.
Relacionant la frase anterior, de “l’essencial és realment invisible als ulls” amb la teoria platònica, s’observa que aquest intent de trobar l’essència i on aquesta resideix es relaciona amb la teoria de les idees de Plató, ja que raonava que era en el món intel•ligible, aquell en el qual nosaltres no podem residir, on es troben aquestes idees que són, de fet, la realitat. I, per tant, s’observa la contraposició que allò que era essencial per a Plató és invisible als nostres ulls i, situa la idea de trobar l’essencial, com a un impossible per la nostra condició humana.
Si que podríem, segons Plató, arribar a conèixer l’essència de les coses i la realitat a través de la teoria de la reminiscència, ja que la nostra ànima sí que ha conegut el món intel•ligible, on es troben les idees, i a través del record de l’estança allà de la nostra ànima podríem apropar-nos més al coneixement de la realitat.
I, fent referència a la frase de Plató “les aparences enganyen” es pot interpretar que no es pot buscar l’essència de les coses en allò que veiem perquè no hi trobarem mai allò necessari o imprescindible per a la vida, perquè mai sabrem si els ulls estan apreciant la pura realitat.
Relacionant la frase amb l’actualitat, el llibre de El petit príncep posa un exemple encara vigent que és que, quan veus una persona, el primer que t’atrau d’ella és el seu físic, allò que és visible. Però a mesura que la vas coneixent, te n’adones que el que és realment important d’ell o d’ella és el seu interior, aquella part no perceptible aparentment i que és l’essencial, ja que defineix a cadascú.
Per tant, allò que és nomenat essencial és invisible als ulls perquè és percebut per als sentiments. És a dir, el sentiment de ésser estimat no es pot veure visualment, ni cap altre sentiment. I aquests són el què és essencial per a sentir-se complet com a ésser.
Un altre exemple aplicable al món d’avui en dia és el setè art: el cinema. Ja que quan anem al cinema a veure una pel•lícula, només estem veient un tant per cent molt petit de la seva producció, perquè és l’únic que podem veure amb els nostres ulls. Realment, allò que hi ha darrere les càmeres, tot allò que ha fet possible que la pel•lícula hagi sortit a la llum i que per tant, esdevé essencial, és allò que no percebem, allò invisible als nostres ulls.
I pel que fa a la nostra opinió, com ja hem dit anteriorment, coincidim en què “l’essencial és invisible als ulls”, perquè creure que l’essencial és allò que veiem, és una visió molt materialista del sentiment de sentir-se complert, de sentir que tens tot el necessari per a viure plenament. Així, creiem que aquest sentiment no esdevé una conseqüència de tenir molts béns materials que pots observar i sentir la felicitat o el plaer relacionat amb el sentiment de plenitud, sinó que neix de sentir que disposes de totes les sensacions i emocions positives que altres persones et transmeten, en forma d’aquest mateix sentiment que no pot ser observat, només sentit. I que, per tant, demostra que “l’essencial és invisible als ulls”, i que tan sols pot ser percebut.
Com a conclusió, la relació de la frase amb les idees platòniques no coincideix amb la nostra opinió, ja que la idea que Plató creia que la nostra condició ens impossibilitava conèixer l’essència de les coses i de la nostra pròpia vida i això no creiem que sigui així. Perquè si que és possible que mai arribem a conèixer l’absoluta veritat i essència, com deia Plató, però sí aquella que ens permeti viure plenament, dintre les possibilitats.
https://storify.com/Judithmarmol/plato-l-essencial-es-invisible-als-ulls#publicize
Segons Plató, per percebre el episteme, és a dir, el verdader i màxim coneixement hem de fer-ho mitjançant el raonament per què només a través de la raó es pot compendre, ja que els sentits ens enganyen.
Al dibuix confús veiem la forma d’un barret, però realment aquest barret és un barret? No! Aquesta forma és realealment un elefant devorat per una serp i estic segura de què si no tinguéssim a sota el verdader i raonable dibuix de la serp i l’elefant la majoria de les persones no haurien arribat a pensar que fos això.
Ara bé, si els sentits i les emocions ens enganyen, per quin motiu hauríem de guiar-nos per ells?
Així que el fet d’aproximar-nos a la realitat, segons Plató es fa a través de dos mons, l’exterior que és el de les idees i és el món intel·ligible el qual coneix la veritable raó i el món de la caverna que és el món sensible de les coses on la realitat apareix de manera aparent a causa dels sentits i emocions. Entre aquests dos mons existeix una imitació on les coses són còpies de les idees del món intel·ligible i en el cas del dibuix confús seria la forma del barret. La idea del bé és la mare de la resta de totes les idees i per arribar a ella, que és la suprema s’han de superar les altres idees que són les idees de coses, les idees matemàtiques i les idees dels valors. En el moment que s’arriba a la idea del bé es pot considerar que s’ha arribat a conèixer el veritable coneixement, aquest autèntic saber s’anomena episteme i s’aconsegueix també a través de 4 passos: la eikasia que és l’observació, la pistis que és la primera creença raonable i amb a qual obtens la doxa que és el fals coneixement basat en la sensibilitat. Seguidament s’ha de superar la diànoia i la noesi que seria la última per arribar a l’episteme esmentat abans i per fer-ho és necessària la dialèctica.
Per això, “l’essencial és invisible als ulls” és una afirmació certa ja que ens guiem pels sentits que apareixen dins de nosaltres i aquests no es perceben visualment.
Personalment, opino que les idees són essencials perquè sense elles no podríem considerar les coses materials de cap manera. Un exemple molt absurd de l’actualitat podrien ser-ho els cosmètics . Quan una dona es maquilla moltíssim i la veus de manera diària maquillada penses i tens la idea que ella realment és així, ara bé, que passa si un dia veus aquesta mateixa dona sense cap cosmètic a la cara? Et sorprèn equivocar-te en la idea que tenies del seu verdader rostre ja que els cosmètics amaguen les imperfeccions en el seu rostre.
https://storify.com/rogeralsina/plato-l-essencial-es-invisible-als-ulls
“L’essencial és invisible als ulls”
Com ja apuntava Antoine De Saint-Exupéry en la seva obra El Petit Príncep, “L’essencial és invisible als ulls”, aportant-nos una visió confusa d’allò que verdaderament existeix, allò que podem comprovar mitjançant allò que podem observar.
Aquesta obra és molt reconeguda, ja que és llegida per un gran col·lectiu de la societat del moment, la qual ens proporciona una gran dosi d’una ciència com és la filosofia, aportant i contradient alguns conceptes plantejats per un dels grans filòsofs de tots els temps, el grec, Plató.
L’essència platònica es podria comparar amb la cita esmentada de Antoine De Saint-Exupéry “l’essencial és invisible als ulls”. El que no veiem per tant, pertany al més enllà, és a dir, no és real, és utòpic. Per Plató l’autèntica essència es troba en l’autèntica realitat de l’ésser (allò que té cada cosa, individu, ésser, que el fa diferent) , o sigui, el predetermina.
Déu simbolitzaria la realitat, també ho seria el llenguatge matemàtic. Aleshores això és el món sensible.
Una de les grans relacions que podem fer entre l’obra narrativa i l’obra platònica es resumeix i es caracteritza en una imatge explicada en la narració de l’obra del Petit Príncep:
http://www.offmagia.com/fotosbloc/03elefantbarret.jpg
La realitat del món es subjectiva ja que veiem a la naturalesa diferents coses, a partir de la perspectiva del coneixement de la cultura en que ens mirem la vida. Això porta a filosofar per tant la primera imatge que mostra un barret pertany al món sensible, o sigui, el món dels sentits, de les coses visibles (doxa). Per tant, aquells que només són capaços de divisar un barret només tenen la capacitat per arribar a la eikasia o la pistis (pensament platònic).
Per l’altra banda, la segona imatge es situa en el món intel·ligible, el món de les idees; allò que aparentment no està a la natura però que tenim la capacitat per imaginar-nos-les i treballar a partir d’un ideal o imaginari. Llavors la raó (l’episteme), està relacionada amb la importància de les matemàtiques i la ciència, dóna a treballar i especular sobre allò que no veiem però que podem arribar a intuir. Per tant aquells únics capaços d’arribar al màxim grau del món intel·ligible (noesis) podran arribar a ser filòsofs reis. Aleshores, estaran en condicions de governar la ciutat.
Aquesta relació entre món sensible i món intel·ligible es veu reflectida en el mite de la caverna. El Princep faria de filòsof que treu a la gent de la incultura, és a dir de la caverna. Per tant es representa el camí de sortida dels que es troben a l’interior de la caverna i es preparen per sortir al món real a través de la dialèctica que els duu al veritable coneixement que fa referència al món intel·ligible.
El que diferencia la ideologia de plató amb l’obra del Petit Princep és la visió que tenen sobre la col·lectivitat i la individualitat. Plató pondera la col·lectivitat (l’harmonia aconseguida a partir de la divisió de treball: el filòsof –rei, els guerrers i els artesans), en canvi, al Petit Príncep impera la individualitat, que es veu representada en la figura del protagonista (Petit Príncep), caracteritzat com a filòsof – rei.
Tot i el llarg trajecte que ha sofert la filosofia fins als temps actuals, Plató (un dels primers filòsofs) és encara vigent en alguns aspectes de les seves teories. La diferencia entre el món sensible i el món intel·ligible que proposava s’ha modificat i evolucionat cap a un possible lloc al món de les idees de tots els individus. La situació a aquest món de les idees, el racional, no aïlla al món sensible, ja que està demostrat que la compaginació entre els dos és necessària. És a dir, les sensacions, les emocions ens poden enganyar però és cert, que dominen a la raó i per això són una part important, diferenciada d’un individu respecte un altre.
Avui en dia en el sector de l’ensenyament i l’educació dels nous possibles governants, soldats o gent treballadora del poble s’adrecen gran part a assignatures relacionades amb el món intel·ligible (matemàtiques, ciències…) però a més a més d’altres relacionades amb el món sensible (música, plàstica…).
Per tant, es pot concloure que avui en dia no és discriminat el món de les coses, els sentiments i les emocions sinó que és igual de vàlid que el món intel·ligible, el de les idees.
-Plató. “L’essencial és invisible als ulls”.
Marina Garcés, en el seu article titulat “L’essencial és invisible als ulls”, expressa les diferències entre com la gent veu les coses i com realment són fent esment del llibre de “El Petit Príncep”. D’aquesta manera ho podem relacionar amb la Teoria de les Idees de Plató. En aquesta teoria Plató diu que hi ha dos mons, un de sensible i un d’intel•ligible, dels quals tendim a veure’n només un, el sensible. L’autora es refereix com a essencial i invisible el que podem dir que Plató considerava com la realitat pura, perfecta i absoluta, és a dir, el que ell anomenava “Agathón” (la font de l’existència de totes les idees). El filòsof i l’autora creuen que el món sensible és un engany pels sentits. Concretament Plató deia que és un còpia imperfecte del de les idees (món intel•ligible). Els dos també creuen que les persones no han de tenir interessos individuals, sinó que aquests han de ser compartits, com complementar entre uns i altres les necessitats de tots per a tenir una bona societat, com deia Plató. Finalment es fa ús de la imatge per reafirmar la idea de que no tot el que es veu és real, o que només existeix el què es veu, sinó que la veritat, el món intel•ligible per Plató, és present, però es percep amb un alt grau de coneixement, deixant rere nostre el món sensible i el que provoca aquest, tal i com Plató explicava amb el mite de la caverna.
I quina és al nostra opinió?
Des del nostre punt de vista és evident la diferència en la percepció del món depenent de si es fa des d’una visió sensible o d’una visió intel•lectual. Però per altra banda creiem que la visió intel•lectual no la recordem com deia Plató (reminiscència), sinó que es aconseguida a partir dels coneixements adquirits en aquests vida. Un bon exemple és que a l’edat de 20 anys a les persones ja els costa recordar la pròpia infància, vivències que han format part de la “vida actual”. A més a més podem fer ús de la ciència per veure falsedats en la teoria de la reminiscència, com que tot el cos depèn del cervell, gràcies el qual aconseguim nous coneixements, i no els pot transmetre, a no ser que sigui per formes físiques com l’escrita, l’oral … Sobre la nostre opinió entorn la percepció del món podem parlar sobre nosaltres mateixos. Abans de començar els estudis secundaris obligatoris la nostra visió del món era molt més sensible a l’actual per falta de coneixements. Actualment, degut a cursar diverses matèries que expliquen el funcionament tècnic i científic durant els últims anys, avui en dia tenim una contemplació diferent del que ens envolta, com el fet de poder explicar fenomens o lleis físiques, que abans no podíem. Tot i això no creiem que per a assolir la visió intel•ligible de la realitat faci falta deixar la visió sensible, ja que la majoria de vegades el que es pot explicar gràcies a la percepció intel•ligible succeeix en el “món sensible”.
El treball s’ha dut a terme entre en Guillem Perramon i en Marc Rosell de 2n de Batxillerat B.
La referència a la que aquest text fa al•lusió principalment és a la idea del Bé de Plató. Aquesta creença es basava en que la nostra realitat està dividida en un món sensible i un món intel•ligible. També hi és present la teoria de la reminiscència.
Plató utilitza el símil de la línia per diferenciar els graus d’ésser i de coneixement, és a dir, el món intel•ligible i el sensible; per fer-ho Plató diferencia aquests dos en un segment partit per la meitat. I a la seva vegada parteix les dues meitats, formant quatre divisions. Començant per l’esquerra (món sensible), trobem el grau de coneixement més baix: la representació (eikasia); el següent grau és la creença raonable (pistis). I al segment del món intel•ligible hi situava els objectes matemàtics (dianoia) i com a màxim grau estan les idees, la noesis.
La reminiscència per Plató no és res més que recordar. Ell creu que la nostre ànima (psikhé) és preexistent a nosaltres (físicament) i és eterna i immutable; segons Plató l’ànima oblida el coneixement i això és la mostra de la imperfecció del món sensible. Això ho podem relacionar amb el text tenint en compte que l’invisible del qual parla és present en nosaltres només que fer fer-lo visible hem de recordar (reminiscència).
Jo, l’Àlex, estic d’acord perquè tot i no tenir el mateix pensament que Plató, també crec que hi han unes idees generals, els conceptes, que sempre tenim presents i no els podríem definir d’una manera exacte tot i poder-los representar de diferents maneres. En l’actualitat es podria aplicar a activitats quotidianes com per exemple quan fem un treball. Quan el fem, tenim present la idea, el que voldríem plasmar, com diria Plató, l’essència, però tot i així de vegades no és tan fàcil.
Jo l’Aleix també coincideixo i en part estic molt d’acord amb la idea de la essència, sense l’essència no seriem capaços de reconèixer res ni dur a terme cap cosa que fem. Com diu el meu company, el concepte de idea és aplicable a coses quotidianes però s’aplica al món visible que coneixem i a tot allò que podem o som capaços d’imaginar per tant és cert que la realitat es troba en allò que no podem veure però si imaginar.
El text escrit per Marina Garcès tracta sobre el conte del Petit Príncep i els seus punts de vista estudiats a partir d’ideals filosòfics i literari. Amb aquest breu exemple ens ajuda a portar a terme al resultat que ens presenta a partir de una barreja de problemes epistemològics.
En el conte apareixen varis objectes i éssers vius que no són el que aparenten a simple vista. Com ja sabem, Plató defineix la conjectura en el Símil de la Línia .
Una conjectura és una idea que té bones intuïcions però que fan pensar que és vertader. Això el veiem al principi mentre que la veritat està situada en el mon de les idees, es a dir, en el coneixement en sentit estricte. Per tant la frase “l’essencial és invisible als ulls” és una certa raó per no confiar en els ulls.
Marina Garcès planteja el dubte del significat de la frase. En realitat es refereix a que ja no queden persones que entenguin la veritat, es a dir, persones que es plantegin idees per arribar a una certa veritat. Avui en dia, en canvi, les conjectures agafen certa importància i una lògica falsa que fa incrementar les possibilitats de l’engany.
L’escriptora conclou que la mirada no ho veu tot, sinó que per poder veure-ho tot, s’ha de fer servir l’ull de la ment, la saviesa.
La nostra opinió personal és quela realitat no es limita al que és visible a simple vista, sinó que està més enllà d’això, en el mon intel·ligible. La humanitat, està perdent l’hàbit d’explorar aquest món intel·ligible, ja que s’ha deixat influenciar per les conjectures, el món sensible. Per tant podríem dir que Plató avui en dia encara està present en persones que poden percebre el món de les idees a partir de les seves instruccions que planteja a la La República.
Achraf El Kabiri
Pol Gannau
2n de Batxillerat B
INS Lacetània
EL PETIT PRINCEP
El text següent és introduït per el llibre EL PETIT PRÍNCEP, en el qual ha estat en moltes biblioteques. A continuació, ens relaciona el llibre amb Plató, segons el món sensible i el món intel·ligible, i això ho podem veure amb la frase ‘L’essencial és invisible al ulls’ i, amb la conclusió, que ens cita que la primera aparença no significa que sigui real, i ens ho mostra amb l’exemple de la imatge de l’elefant.
En el primer paràgraf, el podem relacionar amb la imaginació de plató, que segons ell era la facultat que té l’anima per representar imatges. Això per ell correspon el grau més baix del coneixement, que era l’eikasia (observació de la cosa).
En el segon paràgraf, hi surt la frase ‘L’essencial és invisible al ulls’, i ho podem relacionar, amb el món sensible i el món intel·ligible, però ens centrarem més en el últim, ja que l’essencial, per Plato no és l’aparença, sinó el verdader coneixement, l’episteme. També ens nomena la següent citació “una idea més verdadera, Déu” en les quals la podem relacionar amb la part més important del món intel·ligible, la noesi, ja que per Plató, Déu es un sinònim de bé, i la idea de bé forma part de la noesi, la intuïció i la dialèctica. Per acabar aquest paràgraf, també podríem relacionar la frase “llenguatge matemàtic amb què està escrita la naturalesa” amb la dianoia, en les quals, per Plató, dianoia era l’activitat de la intel·ligència que s’adreça a la ciència.
En el tercer paràgraf, ens explica que la frase ‘L’essencial és invisible al ulls’ també critica el món sensible, el món de les arparençes. L’idea principal del llibre, en les quals és “aquest més enllà diu apuntar al cor i l’aparença denunciada és la d’un món quantificat segons els interessos dels individus”, la podríem relacionar amb el mite de la caverna, ja que uns individus volen fer creure als presoners d’una realitat falsa per als seus interessos, i els presoners creuen en el món de les ombres. Fem referencia a això ja que volen denunciar l’engany dels sentits fins la critica de la societat per als interessos dels individus.
En el quart paràgraf, en els quals ens cita la següent expressió “Ui, jo no sé dibuixar”, veiem que en realitat es una doxa, perquè podem dibuixar, i en sabem, tot i que ho féssim malament o bé. També cal dir que dibuixar no es un coneixement adquirit com la lectura, ja que en la lectura i en les lletres hem estudiat totes les seves normes, però en el dibuix no. Per Plató, el coneixement adquirit es descobria de la següent manera: se’ls hi robava els fills de les mares i se’ls hi buscava el coneixement que se li donaven més be les seves ànimes.
El cinquè paràgraf compara les coses invisibles i les visibles mitjançant la foto del barret i l’elefant. Bàsicament seria la divisió del mon segons plató, el mon intel·ligible i el mon sensible. El mon intel·ligible serien les coses invisibles (idees) i el món sensible serien les coses visibles (coses).
OPINIÓ PERSONAL
Nosaltres al veure la imatge, no ens imaginàvem que acabaria sent un elefant, sinó que pensàvem que era un simple barret. Això demostra que si no haguéssim vist realment el que era, ens hauríem fet una falsa idea del que era realment.
Segons nosaltres el text el podem relacionar, avui en dia, a l’hora de conèixer a les persones. No tothom és el que aparenta i no ens tenim que deixar guiar pel físic ja que interiorment potser es totalment diferent al que aparenta a primera vista.