Banc de proves

Em llevo amb la notícia a la ràdio de que Internet disminueix la capacitat de concentració dels joves. Per fer aquesta afirmació es bassen en la manera en que un grup de joves analitza la informació provinent de pàgines web i en les diferències respecte a com ho fan els adults.

La noticia em fa pensar en un article que van publicar a Eduteka al mes de maig.

EDUTEKA és, segons ells mateixos, “un Portal Educativo gratuito actualizado mensualmente desde Cali, Colombia, por la Fundación Gabriel Piedrahita Uribe”.

El portal ofereix recursos TIC, eines per l’escola, espais de col·laboració i moltes altres coses. Una d’elles és la resenya i traducció d’articles i llibres relacionats amb l’ensenyament i les noves tecnologies.

Al mes de maig es van fer ressó del llibre d’Alan November “Web literacy for educators”.

De tot el que es comenta sobre el llibre, el que m’ha semblat més interessant, sobretot per treballar a les nostres aules,  són les quatre passes que recomana per avaluar críticament la informació que trobem a la web.  En November les anomena amb l’acrònim REAL (per les seves inicials en anglès)

R = Llegeix l’adreça  Web   (Read the URL)
E = Examina el contingut    (Examine the content)
A = Pregunta pels autors i editors   (Ask about the author and publisher)
L = Explora els enllaços (Look at the links)

Es preten que aquestes quatre passes ajudin als estudiants a pensar de manera crítica respecte als continguts i als autors de les informacions que es troben a la xarxa.

Eduteka fa un resum d’aquests 4 punts:

R = Llegeix l’adreça Web    (Read the URL)
No és el mateix buscar imformació a la xarxa que a un llibre. Els llibres sempre tenen referències bibliogràfiques, editorial, data de publicació i algunes dades sobre l’autor. A moltes pàgines d’Internet aquesta informació no hi és, cosa que planteja dubtes sobre la veracitat o validesa dels continguts publicats.

November planteja tres preguntes quan es llegeix la  URL que ajudin a avaluar la informació que facilita la pàgina:

1. Reconeixes el nom del domini?  El nom del domini ens pot donar pistes sobre la qualitat de la informació.
2. Quina és l’extensió del nom del domini? Ens indica a quin tipus d’organització pertany l’adreça.
3. Es tracta d’una pàgina personal? Si la URL inclou caràcters especials com
   ~, % o paraules com users, people o members indica que la informació pertany a una persona particular i que, per tant, la informació pot ser una opinió personal.

E = Examina el contingut de la pàgina (Examine the content)
Cal fer-se unes quantes preguntes per avaluar una pàgina web:

• És útil la información per el tema sobre el que estic investigant?
• Proporciona recursos i enllaços adicionals?.  Funcionen els enllaços?
• El lloc està actualitzat? Quan es va actualitzar per última vegada?
• La informació de la web contradiu la que he trobat  abans a altres llocs?
• En quin format Web es presenten els continguts? (article, bloc, llibre, notícia, entrevista, assaig)
• En quina data es van publicar els continguts? Són actuals? Estan vigents?
• quin és el propòsit dels continguts?  (informar, vendre, persuadir al lector sobre alguna idea)
• Els continguts ofereixen informació útil per a les meves necessitats?
• Els continguts es presenten de manera clara, lliures de faltes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques?
• Les imatges i continguts de la pàgina intenten persuadir-te d’interessos polítics, socials, religiosos o culturals que poden desviar l’objectivitat de ls informació?
• Si hi ha gràfics i taules que contenen informació, estan retolades clarament i són fàcils de llegir?
• Si la información publicada a la página Web prové d’altres fonts, es citen aquestes correctament?

A = Pregunta pels autors i editors (Ask about the author and publisher)
Algunes pàgines d’Internet es publiquen sense el control de persones o organitzacions amb autoritat suficient sobre el tema que tracten.
Per avaluar la validesa de l’autoria d’una pàgina es poden utilitzar les següents preguntes:

• A la pàgina apareix el nom de l’autor o autors?
• L’autor facilita una adreça de contacte?
• Es mostra informació biogràfica de l’autor? Té un enllaç del tipus “Qui sóm”?
• L’autor o autors són experts reconeguts en el tema?
• Quina informació sobre l’autor es troba a la xarxa?

L = Explora els enllaços (Look at the links)

L’últim pas consisteix en inspeccionar els enllaços que ofereix la pàgina web que estem analitzant.

• Enllaços que vinculen altres llocs des de la pàgina que estem utilitzant: verificar que tinguin un nom de domini adient, comprovar que al consultar-los no canvïin les URL.
• Enllaços d’altres llocs que vinculen la pàgina que analitcem: quina relació tenen amb el lloc? Per què l’enllacen o en fan referència? Que diu el lloc sobre la pàgina a la que en fa referència?

Segons November, utilitzar sistemàticament aquests quatre punts quan es busca informació ajuda als estudiants en l’avaluació crítica de les fonts d’informació provinent d’Internet i a desenvolupar estratègies de cerca que els permeterà ser més eficients i efectius per a solucionar problemes d’informació.

A l’últim ButlleTIC es parla de “Myoats“, una aplicació en línia per crear dibuixos i formes a partir de simetries.

El funcionament és molt similar al programa “Calidoscopi”  que tenim a molts dels nostres centres. La principal diferència és que aquest funciona en línia, no cal tenir-ho instal·lat als ordinadors. Sense estar registrats es pot triar els colors, del fons i de les línies,  les formes, el nombre d’ eixos de simetria  i descarregar el disseny en format d’imatge. Aquest dibuix té quatre eixos i l’he fet i descarregat directament.

Si a més a més us registreu, podeu guardar el diseny a la web, compartir-ho amb altres usuaris i comentar les creacions dels altres.

Ahir vam tenir sessió de STAC, el seminari que el Centre de Recursos de Sants -Muntjuïc organitza per a dinamitzar l’ús de les TAC al centre.

La Concha Lapana és la persona que ho coordina i  sempre intenta mostrar-nos aplicacions i recursos nous per a utilitzar a l’aula.

Ahir ens va presentar el PrintScreen 44.

Es tracta d’un petit programa (ocupa només 2 M) que permet fer captures de pantalla tan sols amb la tecla d’imprimir pantalla o amb qualsevol altre que configureu.

El programa està en anglès, però es pot triar un idioma diferent en el moment de la instal·lació

.

Podem triar l’àrea de captura (tota la pantalla, un rectangle, una finestra concreta..), i també podem configurar el destí de la imatge, directament  a la impressora, per correu electrònic, a un arxiu concret o al portafolis.

Aquestes captures de pantalla també tenen a l’escola una altra utilitat que ens va comentar la Concha. Permet capturar una imatge del KidPix i enganxar-la a un Word o a qualsevol editor de text sense necessitat d’exportar-la ni d’ocupar espai a l’ordinador.

Avui l’he instal·lat a un ordinador i va perfecte, i com que és tan petit funciona molt ràpid.

Gràcies Concha per aquesta trovalla

Tots sabem que els usuaris de Windows, habituals o esporàdics, estem exposats continuament als virus.
Ja fa un temps que aquests virus viatgen a les memòries USB i s’han convertit en el mal de cap de molts coordinadors d’informàtica.
Al bloc del José Miguel de la Rosa trobo una fàcil explicació de com evitar aquest problema i de tan fàcil com és, no em puc ressistir de posar-ho:

• Crear una carpeta nova dins de la memòria USB que es digui autorun.inf
• Seleccionem la carpeta que acabem de crear i amb el botó dret del ratolí seleccionem Propietats (està al final del menú conetxtual)
  
• Marcar els atributs Solo lectura i Oculto i aplicar.

Samuel, a Tecnotic.com, ens fa una explicació de per què passa això:
Per defecte, quan inserim un dispositiu (CD, DVD, memòria USB) Windows executa el que hi ha escrit a l’arxiu autorun.inf. Acostuma a ser un programa benigne que conté informació dels programes que s’han d’autoexecutar. El que passa és que els virus escriuen a l’autorun.inf de les memòries USB de manera que a l’inserir-los s’executa el propi virus, infectant l’ordinador sense que l’usuari pugui fer res. Al crear una carpeta anomenada autorun.inf i protegir-la contra l’escriptura, els virus no poden editar-la i per tant no s’executen a l’inserir la memòria USB.
En aquest video podeu veure com es fa.

El mes de novembre, la Montse Escoi, des del seu Racó  Tic, ens presentava un Photoshop on-line amb Pixlr.

He dedicat uns dies a fer proves i realment va  força bé.  Es tracta d’un editor web amb prestacions similars al Gimp, al Photoshop o a altres editors d’escriptori.

La Montse ja l’ha comentat abastament i us remeto al seu article, però jo he aprofitat per a fer proves amb d’altres editors.

Un d’ells és Picnik, amb l’entorn totalment en castellà. permet pujar les fotos que tens a l’ordinador o editar directament les que ja tens pujades a Picassa, Flickr, Facebook o qualsevol pàgina web. A més a més de les característiques pròpies de qualsevol editor d’imatges, permet crear diferents efectes, afegir text, marcs, adhesius, etc… Té un funcionament força intuïtiu i gens complicat.

I un per passar l’estona i divertir-se és Gross Out. Pots pujar una foto o fer-la amb la càmara web i afegir-li adhesius que canvien la imatge.

La feina i altres afers m’ha impedit mantenir actualitzada aquesta web i, per tant, se m’ha acumulat la feina.

Entre la feina pendent tenia comentar un post que Juanmi Muñoz, mestre i pedagog d’ofici com ell mateix es defineix, va publicar el mes de febrer. Aquest mestre manté un bloc ple de reflexions i recursos sobre la utilització dels recursos TAC a l’escola.

El mes de febrer va publicar una reflexió i un “quasi” tutorial sobre la utilització pedagògica dels marcadors socials.

Els marcadors socials, (delicious,  mister wong, i d’altres que hi ha al mercat) ens permeten tenir les nostres adreces d’interès a un servidor extern, a internet, sense haver d’estar guardades al navegador del nostre ordinador. Això ens facilita tenir-les sempre a mà, sigui quin sigui el terminal que estem fent servir; podem classificar-les,  ordenar-les i, sobretot, compartir-les. Podem veure les dels nostres amics que també utilitzin aquest servei i les de tots aquells usuaris que les vunguin fer públiques.

La utilització d’etiquetes facilita molt la feina de cerca; tenim classificades totes aquelles adreces que altres usuaris ja han buscat, classificat i etiquetat. Només cal clicar el terme que volem (recursos, infantil, educació, fotos….) i tindrem totes les adreces que altres usuaris han etiquetat així.

El fet de poder compartir-les és el que aprofita Juanmi Muñoz per posar un exemple de com organitzar un  treball cooperatiui aprofitar aquesta i altres eines que ens ofereix la web 2.0

En Juanmi es decanta per utilitzar Mister Wong, tria amb la que estic d’acord. Delicius t’obliga a fer-te un compte Yahoo!, que és gratuït, però quan tens molts comptes de correu no deixa de ser un inconvenient més; a més a més, només està en anglès i si el volem utilitzar amb els alumnes, potser no tenen el nivell necessari. Mister Wong es pot triar també en castellà i resulta molt intuitiu i fàcil d’utilitzar.

Ara només cal llegir-se el document i animar-se a posar-ho en pràctica.

He rebut una invitació d’en Pere Marquès per a participar a la xarxa de Ning Didactica y Multimedia.

Dins d’aquesta xarxa s’ha creat el grup “Problema educativos, soluciones TIC, planes de mejora (2008-2012)”.  Els seus objectius són, literalment:

– Analitzar sistemàticament les problemàtiques del nostre sistema educatiu (currículum, aules, centres, professors, alumnes, families…), que en part seran comuns a altres països.

– Estudiar de quina manera, en alguns casos, un ús adequat de les TIC pot contribuir a resoldre-les o paliar-les. 

– Aplicar “en la mida de les nostres possibilitats” aquestes solucions en els nostres entorns reales de traball.

No es tracta només de participar en una investigació, sinó d’aportar solucions i provar-les.

De moment he fet una ullada a les primeres problemàtiques aportades (es fa a través d’una fitxa model) i, realment són comunes a moltes contrades (diversitat a l’aula, utilització de les TIC….)

Al bloc d’Anibal de  la Torre, company que treballa a Andalusia, trobo aquest acudit; potser no és només un acudit i potser no passa només amb els joves. Depenem tant de la tecnologia, que hauriem d’aprofitar aquests dies per “desendollar-nos” una mica.

Bones festes.

“Eutanasia en los jóvenes

Anoche mamá y yo estábamos sentados en la sala hablando de las muchas cosas de la vida… entre otras… estábamos hablando del tema de vivir/morir.

Le dije: “Mamá, nunca me dejes vivir en estado vegetativo, dependiendo de máquinas y líquidos de una botella. Si me ves en ese estado, desenchufa los artefactos que me mantienen vivo. ¡PREFIERO MORIR!.”

Entonces,mi mamá se levantó con una cara de admiración y me desenchufó el televisor, el DVD, la TV por cable, Internet, el PC , el mp3/4, la Play-2 , la PSP, la WII, el teléfono fijo, me quitó el móvil, el ipod, la Blackberry y me tiró todas las cervezas!!!

¡¡La madre que la parió!!…¡¡¡¡CASI ME MUERO!!!!”

Aprofito les vacances i continuo explorant aquest mon de la web.2.

Aquests dies li dedico una mica més de temps al      . He recuperat companys de feina de fa temps, amics de la infantessa, gent amb la que habia perdut el contacte.

A més a més de l’aspecte personal, hi ha un component d’inmediatesa força interessant. De moment m’ha permés conèixer i col·laborar en algun projecte engrescador.

Aquest món de les xarxes socials, com també ho són   o   obre un munt de possibilitats que potser ens haurem d’atrevir a explorar.

, per exemple, permet crear la teva  propia xarxa social, el teu propi espai virtual on compartir amb altres persones interessos comuns. Segur que se’ns acudiran  moltes utilitats amb el món de l’escola. Per què no crear un espai propi de l’escola on pugui participar tota la comunitat escolar?

Aquests dies de vacances he anat tafanejant per la web i he trobat diferents recursos que us comento:

  Pàgina web del programa del mateix nom que s’emet pel K3 cada dia a les 12,50 i a les 18,30.
Hi ha un recull extens i molt interessant de pàgines web classificades
segons els diferents nivells educatius (d’infantil a batxillerat), amb
apartats dedicats a totes les àrees, amb pàgines pensades per als
pares, per als mestres, per jugar….
Cada pàgina és comentada àmpliament, amb les especificacions tècniques necessàries i l’ idioma en que està feta la pàgina.

Una eïna molt diferent és    , un component de programari lliure que permet penjar una galeria multimèdia en una pàgina web realitzada amb Joomla!. Porto uns dies barallant-me amb ella, però sembla que té moltes possibilitats.