Aquesta vegada he volgut posar primer la imatge i després escriure l´article.Ja sabeu, per allò de que a vegades hi ha qui en veure tanta lletra escrita s´agobia i pensa: “Uffff, massa lletra per llegir…”

Crec que el missatge és prou important com per a que ningú no se´l passi de llarg.

En aquesta nostra societat, on llegir no està “in” o en cristià de moda. I el jovent pren com a models a seguir persones realment incultes (que fins i tot s´enorgulleixen d´afirmar que mai han llegit un llibre en sa vida). Hem d´intentar recuperar el gust per la lectura i la paraula. Començant tal i com s´ha de fer: pels nostres petits.

I aquesta és la nostra tasca, companys i companyes d´Infantil, conjuntament, és clar amb família i societat.

Bona nit, m´acomiado del dia amb un parell de pàgines del meu llibre de lectura que tinc a la tauleta de nit: Muts i a la gàbia de l´Andreu Martín.

L´estoneta de la relaxació és un dels moments del dia que més m´agrada a l´escola i de la qual jo també en faig “uso y disfrute”.

Aquesta es pot realitzar en qualsevol moment u ocasió que es cregui propícia o necessària al llarg de la jornada escolar. És genial, per descansar,  parar, fer un recés o simplement tallar una situació crispada o bé pujada de to.

Respirar profundament i retrobar-nos amb nosaltres mateixos: “Ep món, aturat un moment. Recuperem l´aler i després hi tornem a pujar de nou i continuem amb el que estàvem fent o comencem una altra cosa, d´acord?”

Normalment, nosaltres realitzem aquesta estona de relaxació a les tres de la tarda, en tornar els petits de menjar a casa (els quals normalment tornen més esverats) i retrobar-se amb els companys que s´han quedat a dinar a l´escola (solen estar més tranquils). És una manera de cohesionar el grup i posar a totes les criatures (inclosa mestra) en el mateix nivell emocional, energètic, anímic o digueu-li com vulgueu.

Per realitzar l´activitat normalment estem asseguts a classe, cadascú a la seva cadira amb el cap acotat i reposant sobre la taula. Qui no vol adoptar aquesta posició no se li força; això si, cal que estigui tranquil i sense realitzar moviments bruscos.

Es demana silenci i s´apaguen els llums. Comencen a sonar els primers compassos d´una melodia tranquil.la i relaxant amb un volum no massa fort.

És en aquest moment, quan entra en joc l´element sorpresa: el mocador de la tranquil.litat (mocador de seda), que la mestra anirà passant pel cap dels alumnes a mode de carícia, donant-los una sensació de confort i calidesa.

Als meus petits, els hi encanta i la veritat és que durant aquesta estoneta tots (sense excepcions) semblen angelets.

En acabar la música i encara amb els llums apagats i amb to fluix tots junts cantem la més que socorreguda cançoneta del: TIC-TAC i ens desitgem bona tarda.

Ja estem llestos i centrats per reprendre les activitats de la tarda en bona armonia.

A continuació, us dono la referència del CD que faig servir jo i us presento un dels temes d´aquest que més m´agrada. També us convido a gaudir-ne d´una estoneta de RELAX.

Bé, com no he pogut penjar l´arxiu d´audio que jo volia perquè em possava que no podia editar-se per raons de seguretat, us diré que la peça musical era: Creation de l´àlbum Ioga & Meditation. ´

Així doncs, penjo la meva cançó preferida i  espero que la disfruteu igualment.

08 When You Say Nothing At All

SOY MAESTRA/O

En aquesta professió tan poc reconeguda avui dia per la societat (on tothom es pensa que fer de mestre/a és fàcil, i especialment si ets d´Educació Infantil)

Un petit homenatge per a tots companys i companyes, que realment us agrada el que feu i malgrat les retallades i la falta de reconeixement social aneu cada dia a l´escola amb ganes de donar el millor de vosaltres mateixos.

Benvingut/da a XTECBlocs. Aquest és el teu primer article. Edita’l o esborra’l i comença a fer ús del bloc!

Hola, món!!!!!!!

Sóc Maica Marín i avui divendres 28 d´octubre de 2011, començo amb il.lusió l´aventureta de crear un bloc per compartir les meves experiències i pràctiques, així com també els meus neguits i dubtes sobre aquest món de l´educació en el qual treballo i m´hi trobo tan a gust.

Treballar amb nens és un privil.legi, encara que a vegades també sigui esgotador (resulta difícil seguir el ritme d´aquestes petites personetes plenes d´energia i entusiasme…)

En aquest bloc us aniré fent cinc cèntims del dia a dia a la meva escola: Mossén Jacint Verdaguer de Barcelona i més concretament desde la classe dels Peixos a P3A.

Procuraré centrar-me especialment en aspectes referents a l´àrea de coneixement de l´entorn. D´aquí vé el títol del bloc: LA NOSTRA FINESTRA AL MÓN. Però, com ja sabeu la nostra pràctica docent no està compartimentalitzada per matèries, sino que inter.relaciona continguts i capacitats. I, allò únic que hem de fer és oferir eines i experiències variades i fer d´acompanyants, per tal que el nen/a vagi construint significativament la seva visió i coneixement del món que ens envolta.

AIXÍ DONCS, QUEDEU CONVIDATS I AMB IL.LUSIÓ OBRIM DE BAT A BAT LA FINESTRA DE LA NOSTRA CLASSE PERQUÈ TOTS EN POGUEU FER UN COP D´ULL, SI US VÉ DE GUST.