MESTRES MONTAÑA
SONABLOC
TELL ME BLOC8 de març: DIA INTERNACIONAL de la DONA TREBALLADORA
watch?v=O-kqbwNLSLAFets històrics. Commemoració 8 març
8
03
2013
Accions
Informacions
Cap resposta
MM5èB
CLASSE DE 5èB DE L'ESCOLA MESTRES MONTAÑA
Nenes i nens de 5è.B:
Ja heu felicitat a les vostres mares treballadores?
En el treball del BLOC d’aquest cap de setmana continuarem treballant el mateix tema.
Heu de veure (potser un parell de vegades), si pot ser amb la família, el vídeo sobre els fets històrics del 8 de març.
A continuació, haureu de fer un comentari de dos o tres paràgrafs (unes 10 línies), opinant sobre el que va passar. He d’afegir també alguna opinió sobre fets actuals que discriminen la dona, o les nenes, passi a la societat, al barri, a l’escola, etc.
Com sempre us dic: REVISEU EL TEXT I CORREGIU-LO, doncs ja sabeu que s’escapen moltes faltes i algunes tecles.
Bon treball i… BON ESTUDI!
Si us organitzeu bé, podreu fer de tot.
Josep
Son les 18:27 hores i no veig el teu comentari, Josep.
Tornare a veure mes tard.
Adeu!
Enol.
Gràcies als fets que van pasar al 8 de Març del 1908 las condicions de les dones avui en dia es molt millor. No treballen tantes hores, treballen en una edad major i cobren un salari més digna.
Penso que aquestes cent vint-i-nou treballadores de la fabrica “cotton” de nova york van ser molt valentes volent defensar als drets de totes les dones treballadores.
Per això es molt important que cada 8 de març es recordin aquestes dones tan balentes i es reivindiquin els seus drets.
Hola, Sami!
He llegit atentament el teu comentari i m’ha agradat. Hi ha algunes errades ortogràfiques i de concordances. Podries revisar el text
i trobar-les tu mateixa.
Bon cap de setmana!
Josep
Hola Josep,el video que acabo de veure ha sigut molt bonic,jo crec que les dones tendrien que tenir el mateix dret que els homes,jo ho trobo una injusticia.El video ha sigut molt bonic i fins i tot m’he emocionat i la cançó maquíssima.La fàbrica “COTOON”va ser cremada per el seu amo, que no tenia que haver-ho fet, que injust!!
Josep aqui amplio la informació:
El Dia Internacional de les Dones Treballadores i el Dia Internacional dels Treballadors tenen un origen dramàtic i sagnant als Estats Units, específicament a Nova York ia Chicago, en els anys 1857, 1886 i 1908, segons dades històriques extretes de llibres, revistes, investigacions històriques ia Internet.
És molt conegut pel món sencer que el Dia Internacional dels Treballadors es va imposar en memòria dels Màrtirs de Chicago, massacrats per la policia nord-americana a la Plaça Haymarket, davant de la fàbrica Mc Cormic, els dies 3 i 4 maig 1886 .
En aquesta plaça Haymarket no hi ha ni una sola placa, ni monument algun, indicatiu que allí van ser massacrats els màrtirs de Chicago pels cruels propietaris capitalistes de les fàbriques tèxtils i altres, que no perdonaven als seus treballadors que s’anessin a vaga a reclam de reducció d’horaris de fins a 16 hores diàries de treball a vuit hores laborables, molt menys que acceptessin peticions d’increments salarials i millores ambientals laborals.
Els reclams de les dones obreres tèxtils de Nova York eren semblants, segons les dades que hem trobat en llibres escrits fa gairebé nou dècades i alguns comentaris a Internet.
No fa falta la data, però se suposa al març de 1857, diverses centenars d’obreres de la fàbrica tèxtil Cotton Tèxtil Factory, de Nova York, reclamaven millor tracte per part dels propietaris de l’empresa ianqui, reducció de la jornada laboral de 16 hores a 10 hores diàries, aunmento de salaris i millores en l’ambient laboral, que consideraven massa calenta mentre operaven les màquines tèxtils, és a dir, treballaven en telers, els quals en aquells anys eren de les fàbriques més grans als Estats Units i Anglaterra, els dos països capitalistes més poderosos, alhora.
Aquestes treballadores es van declarar en vaga i van sortir als carrers de Nova York, per publicitar el que els estava passant dins de la fàbrica Cotton Tèxtil Factory, i alhora donar a conèixer públicament les seves demandes laborals.
Presumptament, els propietaris de la fàbrica Cotton Tèxtil Factory entrar en còlera, els van fer fora la policia a les obreres tèxtils, les quals van retornar a l’interior de la fàbrica, però es van negar a laborar en les màquines tèxtils, mentre els seus propietaris no els resolguessin les seves demandes laborals.
Els propietaris de la fàbrica Cotton Tèxtil Factory van posar cadenats a les portes d’entrada i sortida de la fàbrica, perquè les obreres no tornessin a sortir al carrer amb les seves protestes laborals i demandes de aunmentos de salaris.
Segons les dades trobades en els llibres esmentats, es van produir incidents confusos dins de la fàbrica Cotton Tèxtil Factory, i de sobte va esclatar un incendi, mentre les dones obreres textileras estaven dins i enllavados les portes de la fàbrica.
Els resultats van ser horribles. En aquests llibres es sosté que van morir 146 de les obreres tèxtils, encara que no esmenten com es van salvar la resta de dones, però sí s’atreveixen a especular amb les sospites que els propietaris de Cotton Tèxtil Factory li van calar foc a la fàbrica amb les dones dins.
Les dades històriques recopilades afegeixen més empremtes de sang, sacrificis i morts de més d’un centenar de dones obreres que haurien estat cremades en la mateixa Fàbrica Cotton Tèxtil Factory, ja en els primers anys del segle 20.
S’indica que el primer de març de 1908, també a Nova York, va haver una altra vaga de diverses centenars de dones obreres textileras, les quals exigien aunmentos salarials, millores en les instal · lacions internes i sol · licitaven impedir el treball infantil a la mateixa fàbrica en què hi treballaven. En aquestes dades torna a apareix el nom de “Fàbrica Cotton”, encara que sense les altres dues paraules: Tèxtil Factory.
Es sosté que igualment les manifestacions de dones obreres van entrar en xoc frontal amb la policia i els propietaris de la fàbrica tèxtil Cotton. Les dones obreres van ser reprimides als carrers i posteriorment apareixen, sense esmentar els detalls, altres 129 dones cremades i al voltant de 200 ferides dins de la fàbrica Cotton.
Van ser acusats els propietaris d’aquesta fàbrica i els policies per aquests crims? No!, Què va!, Quan va ocórrer la massacre dels màrtirs de Chicago més aviat van ser elogiats els caps policials, van matar als treballadors i van fer desaparèixer totes les empremtes del crim de la Plaça Haymarket.
Aquests esdeveniments de 1908 van ser una mena explosiu que es requeria per iniciar una campanya internacional de condemna sistemàtica contra aquests fets sagnants i salvatges dels capitalistes nord-americans, especialment per dones obreres, treballadores, líders d’organitzacions sindicals tèxtils i socialistes europees: alemanyes, daneses, austríaques, sueques i russes, entre altres, l’alemanya Clara Zelkin.
El 1910, el Socialit Party Of Amèrica i Clara Zelkin, promoure un Congrés Internacional de Dones Treballadores, a Dinamarca, Europa, on va ser proposat el Dia Internacional de les Dones Treballadores, en homenatge a les obreres textileras cremades el 1857 i el 1908 a Nova York, Estats Units.
La campanya va continuar, i el 1911 es van efectuar marxes gegants de dones treballadores i homes treballadors de condemna als fets sagnants a Nova York, i alhora proposant que es declarés el Dia Internacional de les Dones Treballadores, en homenatge a les dones incinerades pels criminals empresaris ianquis de la Fàbrica Cotton.
Crida l’atenció que la campanya es va centrar, especialment, en les dones cremades a la Fàbrica Cotton el 8 de març de 1908, a Nova York.
Encara sense aprovació per cap organisme oficial, el 1914 (mesos abans de la Primera Guerra Mundial), a Alemanya, Dinamarca, Suècia, Àustria i Rússia, homes i dones celebren el vuit de març als carrers de les capitals d’aquests països europeus, donant per fet que ja s’estava celebrant el Dia Internacional de les Dones Treballadores.
Especialment les dones obreres russes van prendre seriosament l’assumpte de reclamar l’oficialització del Dia Internacional de les Dones Treballadores, a la calor que s’estava desenvolupant acceleradament la Revolució Russa o Bolxevic, el març de 1917, diversos mesos abans del Triomf de la Revolució socialista soviètica.
Com és sabut, el febrer de 1917, un grup d’oportunistes, aliats de l’Ambaixada Nord-americana a Petrograd (Capital llavors de la Rússia Tsarista), encapçalats per Aleksandr Feodorovich Kerneski, s’havien apoderat del govern burgès rus, emparats en el que encara quedava l’Exèrcit criminal del tsar rus.
En aquest marc històric-polític, diverses milers de dones obreres i veïnals, es van concentrar el 8 març 1917 davant les oficines governamentals de Petrograd, de Moscou i Kíev, celebrant ja, elles, formalment el Dia Internacional de les Treballadores, i reclamant , a la vegada, pa o menjar i treball o ocupació formal, al · legant que el poble en general s’estava morint de fam a la Rússia immensa de 22 milions de quilòmetres quadrats d’Europa i Àsia.
Van ser massacrades. Diverses van morir, centenars van ser fetes presoneres i desenes van resultar ferides per part de l’encara exèrcit criminal tsarista, ara manejat per Kerenki. La Revolució Russa o Bolxevic va donar suport immediatament els reclams de les dones treballadores immediatament després del Triomf de la Revolució a l’octubre de 1917, jefeada per Bladimir Illich Lenin.
La campanya va continuar a Rússia i altres països europeus, també als Estats Units, on el govern criminal dels Estats Units mai va acceptar proclamar el Dia Internacional de les Dones Obreres, però finalment va accedir a que el 1920, per primera vegada, quedés establert en la Constitució Política que les dones podien exercir el vot en les eleccions nord-americanes.
Clara Zelkin (alenama, obrera socialista) i les seves companyes sindicalistes i socialistes van continuar el seu treball propagandístic d’exigències perquè es reconeguessin els crims o genocidi empresarial ianqui a les obreres textileras nord-americanes. Zelkin morir i no va poder veure coronats els seus plans que s’establís oficialment el Dia Internacional de les Dones Treballadores.
La lluita va continuar, ara en el si de les Nacions Unides (ONU). El 1975, en aquest Fòrum Mundial de tots els Estats oficialment incorporats a les Nacions Unides, finalment van admetre discutir la denúncia d’aquells crims fatídics en les obreres tèxtils de Nova York, però ho van limitar només a revisió i no admetien nos utilitzar com a justificació creadora a les obreres textileras cremades pels empresaris salvatges de Nova York.
La campanya va continuar tossuda, sense desistir un mil · límetre. Finalment, el 1977, l’Assemblea General de les Nacions Unides (ONU) va emetre la resolució No 32/142, mitjançant la qual va proclamar el 8 de març com a Dia Internacional de les Dones Treballadores, en homenatge a les obreres textileras cremades a Nova York el 1857 i el 1908
Des de llavors, se celebra el Dia Internacional de la Dona, tal com se li coneix ara.
Aquí val la pena esmentar que a la Pàtria de Diriangén, Andrés Castro Estrada, Benjamí Zeledón Rodríguez, general Sandino, de Carlos Fonseca Amador i de tots els Herois i Màrtirs de Nicaragua, van existir dones heroiques que van lliurar les seves vides valuoses perquè la Pàtria i les Dones fossin lliures, com avui, entre altres: Luisa Amanda Espinoza, Arlen Siu, Angelita Morales Avilés, Claudia Chamorro, Marta Lucía Corea, Linda Barreto, Marta Angèlica Quezada, Mildred Abaunza, Maria Castil Blanco, la sindicalista Lidia Maradiaga, Genoveva Rodríguez , doctora Erlinda López, Berta Calderón Roc, Yolanda Mayorga, Silvia Ferrufino Sobalbarro, Cleotilde Moreno, Rafaela Padilla, Lilia Velásquez Garay …
Bon cap de setmana!!!
ivan
Hola, Ivan:
Has fet un bon comentari. Expresses molt bé les teves emocions en conèixer les imatges, els fets, fins i tot la música (a mi també m’agrada molt)
Hauries d’haver fet un text més llarg. D’altra banda, està molt bé que hagis enviat tanta informació. Espero que l’hagis llegida.
Bon cap de setmana!
Josep
Hola Josep!
El que mes m’ha inpactat a sigut que els propietaris de la fabrica van llençar bombes inçendiaries en la fabrica quan les dones estaban dins. Com es pot ser tan cruel?
Les dones nomes volien treballar menys de 10 hores, poder donar-li als seus fills el pit i que els menors de 10 anys no treballin, però si els mes grans. Volien tantes coses?
Ara, en Europa no se com anira aixó, peró el que si se es que en altres paisos com l’India, el Marroc i la China, les dones estan pitjors que abans. No entenc que en uns paisos es tractin millor a la dona que en altres paisos. Tan difiçil es que les dones tinguin els drets que han de tenir?
Adeu Josep!
Enol.
Hola, Enol!
Planteges bones reflexions i et fas moltes preguntes. Això està molt bé, Enol, que tu mateix et facis preguntes.
Tot el que va passar a la fàbrica Cotton i moltes coses que estan passant en el món avui dia, semblen increïbles, però
són realitats vives. Mica en mica ja aniràs coneixen les causes i tu mateix aniràs responent-te les preguntes.
Sobre el text, està ben escrit i ben organitzat. Hi ha algunes errades ortogràfiques que ja no hauries de fer.
Bon cap de setmana!
Josep
Hola Josep¡
El vídeo que he vist a sigut una mica trist per la canço que tenia el video. Abans Era ingust que les dones treballin o votin. Els homes de aquella epuca,no sabian el que feien les dones per ells. Ara perquè si les deixen treballa?i abans no?.
to preguntrare al dilluns fins el dilluns¡¡¡.
Hola, Jose:
El teu comentari és molt curt i té moltes errades, en l’ortografia, en els verbs, en la construcció de les frases…
Seria bo, Jose, que a l’hora d’escriure, pensessis més en tot allò que estàs escrivint i en com ho escrius. D’acord?
Bon cap de setmana!
Josep
Hola,Josep.
He vist el vídeo de el dia internacional de la dona treballadora,i la meva opinió es que les dones tenen el mateix dret que els homes.A la fabrica treballa el mateix que l’home i a sobre en casa l’home esta prenen una cervesa al bar i la dona esta fregant els plats,rentant la roba a ma perquè en aquella època no hi havia rentadora,rentant la casa…
Hola, Ruben:
El teu comentari es queda una mica pobre i curt, en canvi està força ben escrit i amb poques faltes.
No has comentat què t’ha semblat el vídeo. Crec que podreis haver fet més.
Bon cap de setmana!
Josep
Hola Josep.
Aquestes imatges m’han semblat molt tristes,sobretot cap el final.Aquelles dones tenien motius i raons per protestar,no perquè les cremessin.
L’actuació del propietari va ser trista,tothom té dret a manifestar-se.No acabo de entendre el perquè de cremar-les,aquelles dones eren persones i es mereixien els drets que tots tenim.Espero que aquell home anés a la presó ,i encara que no cregui en la cadena perpetua aquell home s’ho mereixia.
Fa un o dos cursos no deixàvem jugar a les nenes a futbol, però ara ja si que les deixem jugar,al ser tants quasi sempre guanyem.
Hola, Ricard:
Has fet un bon comentari, ben explicat i ben argumentat, amb poques faltes.
Tu mateix menciones els avenços que s’han fet a la classe o a l’escola, respecte al tema de la discriminació de les nenes en el joc.
Hem d’anar en aquest sentit i anar millorant.
Bon cap de setmana!
Josep
Hola Josep,aquest video m’ha semblat molt interesant,gracies a la lluita de aquestes dones d’aquesta fabrica el mon es va fer eco de la cituació precaria en la que treballaven les dones.
Encara queda molt cami per endevant per continuar lluitant pels nostres drets.
A l’escola a passat, que no ens deixaben jugar a futbol o al que jugaben els nens pero ara aixo a millorat molt.Al barri e vist que no deixen jugar a les nenes que es fiquen amb elles debant dels seus amics i lis deiuen que s’embajin, etc….A l’escola diuen que ens apartem de la pista de males maneres.Encara crec que ens aurien de respectar en el barri,a l’escola etc.
Bon cap de setmana Josep.
Hola, Carla:
El teu comentari està ple d’idees, d’arguments, de raons… En aquest sentit, està ben fet i elaborat.
Però en canvi, has de millorar l’ortografia, ja que hi ha moltes faltes, algunes d’elles greus.
Per exemple, aquestes formes verbals: “deixaven”, “jugaven”.
Bon cap de setmana!
Josep
Bon dia JOSEP¡¡
Em primer joc,es increible que hi hagi algú que s´hagi de morir pel tal de reconeixer-li un dret o un merit.
Abans i encara a molts paisos que no estan molt desarrollats
la dona esta ignorada o maltractada.
En el nostre pais encara n´hi ha algunes persones que continuen pensan que les dones son inferiors.
hi han molts casos que les dones treballen molt més que els homes per qué treballen fora i dintre.
Respecte al documental no en tenc com un empresari provoca un incendi…. i es capaç de decidir qui ha de continuar vivin..
Les dones nomes voliem un salari just i els mateixos drets que qualsevol persona sigui HOME O DONA.
Lo primer que vaig fer el divendres va ser felicitar a la meva mare.
ESPERO QUE AQUELLA LLUITA DE AQUELLES DONES.HAGI VALGUT LA PENA.
BON CAP DE SETMANA JOSEP¡¡¡
EM VA AGRADAR MOLT EL GEST QUE VEU TENIR ELS MESTRES.
Hola, Borja!
El teu comentari té un contingut excel.lent, doncs mostres moltes opinions, encertades, justes, i a més, desmostres
tenir una sensibilitat especial en aquests temes. Crec que és un dels millors comentaris que has fet.
D’altra banda, malgrat hi ha faltes, crec que t’has esforçat en el tema de l’ortografia.
Així doncs, ET FELICITO PEL TEU TEXT!
Bon cap de setmana!
Josep
Hola Josep,
Aquest video m’ha semblat trist es molt injut
que no deixaven que les donestraballesin i ells ho neccesitaven
molt i tambe per donar-li menja els seus fills.
Segle XIX
El 8 de març, de 1857 es va produir una marxa pionera d’obres textils per
protestarles miserables condicions de treball.
Al març de 1867 te lloc la vaga de les planxadores de llocs de la petita ciutat de Troy, que va
durar 3 mesos.
Van tornar a treballar amb salaris menors que els d’abans.
El 5 de març, de 1908 un grup d’obres, de la fabrica textil Shietwaist ( Triangle Factory)
protestaven pels baixos salaris les precaries condicions de treball.
Demanaven la reducció d la jornada ( a 10 hores diaries), temps per a la lactància ,
edad major de 10 anys per treballar …….. per això es va tancar a la fàbrica.
Davant la negativa va de les trevalladores d’ abandonar el local, els propietaris
van lençar bombes incendiàries a dintre…….
Només hi havia 20 galledes d’aigua per apagar les flames…
Els bombers nomes arribaven al pis dels nou que que hi, havia .
Les portes s’obrien cap a dins….. les escales de seguretat es van trencar .
Inportants, les dones es llençaven des de el novè pis 146 dones, la majoria immigrants,
van morir.
Tenien entre…… 11 i 26 anys d’ anys .
La indignació va donar la volta al món .
El teixit que treballaven aquell dia, era de color …….
La conferència socialista a l’agost te 1910, a Copenhague va proposar que aquest dia
de la dona fos una oportunitat per protestar contra la guerra, la fam i la pobresa en què
vivia la classe obrera, i les dones en particular .
Nacions Unides el 1975 va designar aquest dia sobre la base de la lluita de les dones
tant als EE.UU. con a Rússia a l’any 1917, inici de la revolució soviètica …….
Adeu Josep fins dilluns espero que t’agradi
DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA
Hola, Lamia!
Penso que has fet un esforç important en aquest treball. Has afegit una informació molt detallada.
Ara bé, calia que el teu comentari fos més extens i més elaborat, amb més idees, doncs al final és curt i una mica pobre.
Bon cap de setmana!
Josep
Hola Josep el video de la dona treballadora és molt injust
perqué les dones jo penso que són iguals que nosaltres ,
només volien tindre el mateix dret que nosaltres .
Els fets van pasar a estats units (eeuu)al 1908 unes dones que treballaven a la fabrica cotton van manifestarse perquè volien tindre els mateixos drets que els homes peró un dia es van manifestar i un munt és van tancar a dintre de la
fabrica cotton i el dolent del propietari va incendiar la fabrica així morint 142 treballadores . desde aquell dia encara es fan manifestacions sobre les dones que volen tindre els mateixos drets dels homes.bon cap de setmana.
Hola, David:
El teu comentari té idees, està elaborat i mostra un esforç en el treball. A més, hi ha poques faltes.
Atenció a la forma. Després de la salutació, línia a part. El comiat, també en línia a part.
Bon cap de setmana!
Josep
hola Josep.
Hem semble molt injust que les dones no tinguin els mateixos drets que els homes i jo crec que no s’ha posatenlloc de les dones.
He buscat informaacio:
Origen del Dia Internacional de les Dones
El 8 de març s’ha convertit en un símbol per a les dones dels cinc continents. La celebració no es basa en un únic fet ni tampoc ha tingut sempre el mateix sentit. La història canvia, és dinàmica, i el sentit dels símbols i significats també.
Antecedents
Des de l’inici de la revolució industrial, àmplies capes de la població femenina dels sectors populars es van incorporar al treball assalariat. Aquesta incorporació no les eximí, però, de continuar sent responsables del treball de cura de les persones del grup familiar ni de les activitats domèstiques.
Les precàries i difícils condicions de treball industrial van provocar, des de mitjans del segle XIX, l’aparició de moviments de dones que reivindicaven millors condicions laborals, com ara la reducció de la jornada laboral, la limitació de l’edat de treball de les criatures, la prohibició de l’horari nocturn per a les dones, la compensació econòmica per accidents laborals i les mesures per prevenir-los.
D’aquesta experiència, Catalunya no en va quedar al marge. N’és un exemple la vaga que 3.500 treballadores del sector tèxtil d’Igualada van fer l’any 1881, en demanda de millors condicions de treball.
Els fets de Nova York
En l’origen de la commemoració del 8 de març com a Dia Internacional de la Dona, tradicionalment s’han destacat diversos fets puntuals: la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, l’incendi de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company, de Nova York, el dia 25 de març de 1911 (indústria tèxtil on treballaven cinc-centes persones, en la seva gran majoria dones immigrants joves).
En aquest darrer incident van morir 142 obreres que l’any anterior havien mantingut una important vaga per demanar millors condicions laborals.
El dret a vot
Ja que les dones contribuïen amb el seu treball -tant el remunerat com el domèstic- al creixement de l’economia dels seus respectius països, volien tenir el dret a participar en l’àmbit públic. Aquesta participació se centrà, durant unes dècades, en la reivindicació del dret de vot per a les dones, l’altre gran eix que conflueix en la celebració d’aquest dia.
La primera declaració programàtica reivindicant el dret de vot, la van fer les dones nord-americanes, el 1848, reunides a Seneca Falls. Anys després, les sufragistes angleses van fer de la reivindicació del dret de vot per a les dones l’eix central de les mobilitzacions. Les seves accions i les seves idees van traspassar fronteres i van tenir repercussions en altres països.
La primera celebració
A partir de 1908, les socialistes nord-americanes van celebrar el Dia de la Dona, el darrer diumenge de febrer, per reivindicar el dret de vot. El 1910, en el marc de la II Conferència Internacional de Dones Socialistes, Clara Zetkin llençava la proposta d’establir el Dia Internacional de la Dona, amb l’objectiu principal de promoure el sufragi universal femení, la pau i la llibertat.
Seguint aquesta iniciativa, l’any següent, més d’un milió de dones europees i nord-americanes sortiren al carrer. Les primeres ho van celebrar el 19 de març i les segones ho van continuar fent el darrer diumenge de febrer.
El 8 de març
Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, la pau es convertí en el leitmotiv de les celebracions del Dia Internacional de la Dona. I el 8 de març (segons el nostre calendari) de 1917 les dones russes, que feia anys que també ho celebraven, van sortir al carrer en demanda d’aliments i pel retorn dels combatents. Aquest va ser l’inici del moviment que acabaria amb la dimissió del tsar i la proclamació de la República. A partir d’aquest moment, el Dia Internacional de la Dona quedà fixat en la data del 8 de març.
Reivindicació de millors condicions de treball i de vida, i de drets polítics i manifestacions en favor de la pau, són alguns dels temes que es troben en l’origen de la celebració del dia 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.
Amb el ressorgiment del feminisme, a finals dels anys seixanta i setanta, tornà a implantar-se la celebració d’aquesta data, que van acabar de corroborar les Nacions Unides, el 1977, en declarar el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona
Hola, Adrià:
La informació que envies és molt interessant. Me l’he llegida i he trobat que alguns fets no els coneixia.
Ara bé, el teu text és molt pobre, només de dues línies. No has seguit les meves orientacions. Espero que la propera
vegada no sigui així i milloris el teu treball.
Bon cap de setmana!
Josep
Hola Josep
A mi hem sembla molt injust, perquè les dones tindrien que tenir el mateix dret que els homes.
Fa menys de 100 anys les dones no podien votar perquè deien que era inferior als dels homes, però ara la cosa ha millorat, encara que hi ha països d´ Àsia que encara les dones tenen menys drets que les dones.
També és injust quan treballaven no li deien els mateix diners que els homes,i quan es quedaven embarassades li feien fora.
El 8 de març de 1857 es va produir una marxa pionera d’obres tèxtils.
El 8 de març es celebra als 5 continents, el Dia Internacional de la Dona.
166 dones la majoria immigrants van morir entre 11 i 26 anys d’edat.
Bon cap de setmana
Adéu Josep
Hola, Eric:
El teu text està força bé. Es nota que t’has esforçat. Exposes diverses idees sobre el tema.
Bon cap de setmana!
Josep
Hola Josep.
el vidio asigut trist. Les donessurtien amb vestits molt antics , les dones i homes traballaven
en una fabrica .
En la fabrica estava tot tirat pel terre.Les dones estaven cosint.Els soldats portaven galledes d’aigua per apagar
les flames.Els bombers numes arribaven al quart pis.
Quan es va crema la fabrica totes les escales estaven trencades . Les dones que van morir tenien 11 i 26 anys.
El textil era de color lila va ocurrir fa 105 anys.
ADEU JOSEP
Anthony
Hola, Anthony:
Has treballat força bé i es nota que t’has esforçat. Fas un bon resum dels fets.
Ara bé, jo demanava escriure un text basat en opinions, comentaris, sensacions que tenim en veure el vídeo, etc.
Com també demanava que parlessiu de les discriminacions que es donen en l’actualitat.
Bon cap de setmana!
Josep
Hola Josep!
El video que vist m’ha inpactat molt perquè aixi no es pot tracta a les dones perquè per les dones vivin be tenin les ordenades no en falta res.
Surten les dones que s’han tancat a la fabrica COTTON i com els homes amb quina cruelitat poden haver una ximpleria com aquesta com pode cremar aproposit saven que hi ha persones ha dins aixo es una injusticia per les dones,i en una part surt que aixo ha donat la volta perquè ja no es fa aixo però a vegades tambe maltracten a les dones i sol per ser dones el homes es creuen que ells son els millor.
Quina injusticia eh Josep?
adeu fins Dilluns
Luis
Hola, Luis:ç
Tens tota la raó: és una injustícia contra la qual hem de lluitar.
El teu text està elaborat i té bones idees, però has d’esforçat-te a escriure millor, doncs hi ha
moltes faltes i frases incorrectes. Has de revisar els textos.
Bon cap de setmana!
Josep
Hola Josep aquestes dones van ser molt valentes.Gracies a elles ara les dones estan una mica millor.Aquest video m’ha agradat molt, però es una mica trist.La canço es molt bonica.
Al video diu que els propietaris van tirar bombes a la fabrica COTTON.També diu que van morir 146 dones, la majoria immigrants entre
11 i 26 anys.Jo crec que les dones es mereixen més coses de les que li donen.
Aquell dia el 8 de març estaven teixint roba lila per això algunes dones el 8 de març porten un llaç de color lila.
M’ha impressionat una mica perquè treballaben de ben petites,amb 11 anys
Bon cap de setmana.
Pau
Hola, Pau!
Has fet un bon comentari. Expresses força bé les idees i has fet poques faltes.
Efectivament, la música és molt maca i acompanya bé les imatges.
Bon cap de setmana!
Josep
Aquest video es trist perque hi ha dones de 11 anys a 26.
El seu propietari va ser molt cruel perque va cremar la seva propia fabrica i un munt de dones,perque no trobava ninguna altre solucio.
Tambe va fer un acte historic per les dones,si no s’aves posat cadena perpetua s’he la mereix.ta
Hola, Alex:
El text t’ha quedat una mica curt. Hauries d’haver-lo desenvolupat molt més.
Expresses una idea que no és certa: “… i un munt de dones, perquè no trabava cap altra solució”
Estic convençut que n’hi havia d’altres, de solucions!
Bon cap de setmana!
Josep
Hola Josep.
El vídeo del 8 de març que he vist, m’ha donat mes informació que no sabia.
Com ara que hi havien fet dos vagues abans de aquesta. Però tampoc no sabia que nenes de mes o menys la meva edat havien mort i això, m’havia entristit molt perquè encara els i quedava molt mes per viure.
I també tirar-se des de un novè pis…
Crec que ha sigut una informació bastant extensa en un video, i la canço m’ha agradat molt.
Fins el dilluns!
Hola, Meritxell!
Has fet un comentari força correcte, potser una mica curt. Quant a l’ortografia, hi ha poques faltes.
Coincidim. També a mi m’agrada molt la música que acompanya les imatges.
Bon cap de setmana!
Josep
Hola Josep, el vídeo del 8 de març que he vist m’ha fet veure coses que no savia però el video era una mica trist, perquè sortien dones molt joves treballant.
El seu propietari va ser molt cruel perquè va cremar la seva fabrica i a un parell de dones.
Hola Josep,aquest video va passar a New York,primer en el video surt un home que treballa a dalt d’un lloc,despres surten unes dones amb uns cartells.
Després es veuen les dones aquelles que treballaven en la fabrica algunes surten en la foto.
Després es veuen les dones tancades en la fabrica,i es veu que la fabica estava plena de foc i venen els bombers i gasten molta aigua per apagar el foc van fer servir unes 20 galledes,i la fabrica era de color lila.
ADEU JOSEP FINS DEMA SI PUC VENIR ESCLAR PERQUE HEM FA MAL EL CAP. DE PART DE LA NADA
Hola, Nada:
Espero que no sigui res i que et recuperis aviat per estar valenta demà.
Josep
El 8 de març és el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Es va triar aquesta data per la celebració per commemorar la mort, al 1911, de 140 treballadores que feien vaga en una indústria tèxtil a Nova York, quan el patró va calar foc a la fàbrica. És un diada tradicionalment aprofitada per reivindicar el feminisme (extret de Dia de la Dona Treballadora)
Les dones tendrien de tenir els mateixos drets que els homes .Les dones poden fer mes coses que els homes. Durants aquests añys la dona a conseguit alguns drets pero tots no com el mateix soldre.
Hola,Josep .
La discriminaciò de les dones és un cas molt greu i afecta a paisos.Que el fet de que morisin les 145 de entre 11 i 26 anys.ÉS UNA INGUSTICIA QUE PEr què siguem de diferent genera tinguem que ser inferiors als homes.També que morisin en la fabrica textil i nomes tenien 20 galledes per apagar el foc.
Els bombers nomes habien haribat 4 pis i les dones no tenien més opcions que tirarse des de el 9 pis.I LA GENT ÉS ba donar compte que creien que erem inferors.Des de aquell dia van pagar menys a les dones.La instauració d’aquesta data com a Dia Internacional de la Dona és fruit d’un llarg procés.
Sovint s’atribueix la celebració de la data a l’incendi ocorregut el 1908 en una fàbrica tèxtil de Nova York. En aquest haurien mort un centenar de treballadores que s’havien declarat en vaga i tancat dins la fàbrica.
El dia internacional de les dones se celebra el 8 de març de cada any i està reconegut per l’Organització de les Nacions Unides (ONU).
És un dia aprofitat tradicionalment per reivindicar el feminisme. Aquest dia commemora de lluita de la dona per la seua participació juntament amb l’home al camp del treball i a la societat en general.
Se celebra des del dia 19 de març de 1911.
AQUESTA ÉS EL DIA INTERCIONAL DE LA DONA TREBALLADORA.
ADEU JOSEP.