Projectes per al segle XXI

El procés d’aprenentatge ha de tenir l’alumne com a centre i els projectes com a mètode.
Imatge: https://aprenentatgeperprojectesillesbalears.wordpress.com/aquest-espai/

L’aprenentatge al segle XXI s’ha d’apropar a la realitat personal i quotidiana dels alumnes. En aquesta societat, treballar per projectes és la millor manera d’aprendre. És treballar d’una manera globalitzada les matèries en un món on tot està globalitzat. En el món real les matèries no es troben separades; caldrà procurar que la metodologia s’apropi a aquesta realitat. L’alumne està en el centre de tot el procés d’aprenentatge. Un objectiu bàsic serà potenciar l’autonomia dels alumnes fent que siguin actors del seu aprenentatge.

L’alumne ha de ser part important en el disseny del seu procés d’aprenentatge. Participarà en l’elecció del tema del projecte, en la fixació dels objectius, en la decisió sobre la metodologia a utilitzar, en la concreció dels criteris d’avaluació i en la transferència del coneixement assolit.
img_20170119_104556_4
Les eines informàtiques són un recurs fonamental a l’hora de treballar per projectes en totes les seves fases: elecció del tema, cerca d’informació, transferència de coneixements, avaluació… Gràcies a aquestes eines, treballar per projectes és més fàcil. L’entorn personal d’aprenentatge i el portafolis digital són un recurs informàtic que no sols possibiliten el treball per projectes, sinó que són especialment adients perquè la seva estructura (què veig, què faig i què compartim) està orientada a la transferència de coneixements.
img_20170126_101510_1
La implicació dels alumnes comença triant el tema del projecte. Es pot fer de moltes maneres: a partir d’aficions, de temes d’actualitat, de propostes d’alumnes i professors… Els projectes poden sortir de moltes coses. Després les idees prèvies s’organitzen i es generen continguts i preguntes de manera que el projecte es va diversificant. Com és molt important la interacció es fa un debat per concretar el tema del projecte. Els continguts han de ser significatius, han de tenir a veure amb la realitat que ens envolta.

A continuació cal concretar els objectius del projecte: què sabem i què volem saber. Els objectius es posen en comú i cal que tots els alumnes siguin capaços de verbalitzar aquests objectius. Al mateix temps s’estableixen els criteris d’avaluació. Els mateixos alumnes fixen el que cal haver après en acabar el projecte i com s’avaluarà: per mitjà d’activitats, elaborant una exposició, identificant conceptes… L’avaluació serà dialogant i aprofitarà l’avaluació entre iguals, l’autoavaluació i la coavalució. Els alumnes veuran millor què i com poden canviar, i s’ajudaran entre ells.

Un projecte no és sols cercar informació sinó que ha de promoure la investigació. Vol dir que cal fer pensar els alumnes i que hagin de comunicar el seu aprenentatge. Sobre tot és important la transferència de coneixements. El projecte acaba quan els actors han estat capaços de transferir el coneixement de tot el que après.

Els alumnes també s’han de plantejar on trobar la informació i la metodologia de treball. Les activitats han de partir de preguntes que es fan els alumnes. Les preguntes generen altres preguntes que han de respondre i així es genera coneixement. En certa manera és millor ser un magatzem de preguntes que de respostes. En la seva intervenció el mestre potencia l’interès més que la curiositat, que és més efímera. El patró de recerca, per tant, no és tancat sinó ampli. Les activitats estimulen la creativitat, els sentiments i les emocions.

Es fixen unes línies de treball que es porten a terme a les sessions a l’aula. Cada alumne sap en tot moment què ha de fer. És important treballar l’autonomia, el treball cooperatiu i la responsabilitat.

Aquesta manera de concretar els objectius i els criteris d’avaluació, i d’establir una metodologia de treball no és quelcom tancat i estàtic. Per la seva pròpia dinàmica demana la capacitat d’adaptar-se a les circumstàncies que van sortint. Els objectius es poden ampliar i desdoblar, les metodologies es van adaptant a la realitat i els criteris d’avaluació es van perfilant a mesura que avança el projecte. Tots els canvis es planifiquen de manera consensuada amb els alumnes.

El repte final del treball per projectes és la transferència de coneixements que siguin significatius, que serveixin per a alguna cosa. Els alumnes surten capacitats per afrontar aspectes quotidians i saber comprendre la realitat que els envolta.

El següent vídeo és un resum de la intervenció de Toni Otero, mestre i cap d’estudis de l’Escola l’Arenal de Llevant de Barcelona, presentant l’experiència educativa “Els projectes – L’alumne centre de l’aprenentatge a primària”.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=V0EAQr1Mw6Y[/youtube]
Aquest és un altre enllaç al mateix video que es pot veure sense sortir del bloc, encara que de menys qualitat per les limitacons per penjar arxius:
els-projectes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *