Som els nens de cicle mitjà

Els Milnoms hem treballat el text instructiu alhora que ens iniciàvem en l’enginyeria .
L’activitat consistia en comprendre el text , seguint les instruccions de construcció , mesurant en centímetres, passant a metres, calculant la distància entre un punt i l’altre, resoldre els problemes que ens anaven sortint al pas.
També hem treballat conceptes geomètrics relacionats amb la vida quotidiana sense oblidar el gran treball de destresa manual que ens ha implicat : enfilar agulles i fins i tot aprendre a fer nusos !
No ha estat gens fàcil però el resultat si que ha sigut molt satisfactori . I és què com diem els Milnoms “FENT I DESFENT ES FA L’APRENENT”

Ja s’acaba el trimestre i us farem un resum del  que hem treballat.

1. Projecte sorra:sòl,definició,característiques,formació,tipus,components,ecosistemes, éssers vius
2. Parc d’ atraccions  :comarques de Catalunya, províncies,

Hem començat el tema de les màquines i l’ energia

1. La narració, la descripció, el text instructiu, la construcció de frases ,adjectius, verbs, llegendes, el resum i les idees principals i secundàries. També hem treballat els  accents i la preparació una conferència.
2. L’article periodístic amb l’elaboració de treball de la revista B-124 per l’Actual del mes d’abril ( Les plantes del parc de Canyelles)
3. Matemàtiques: ja fem divisions i hem repassat  la geometria i les unitats de mesura

I moltes coses més!

El tercer  trimestre tenim previst  treballar :

1. L’ O.N.U
2. Continuarem  treballant les màquines i  l’energia i farem un parc temàtic  de les grans etapes històriques
3. Farem una conferència dels diferents temes que vam estudiar arrel de la visita al Museu Blau
4. I tot allò que ens pugui sortir !

 ELS MILNOMS

DURANT AQUEST SEGON TRIMESTRE HEM ESTAT FENT UN GRAN TREBALL SOBRE EL SÒL SORGIT ARREL D’UN DUBTE QUE ES VA GENERAR AMB L’ACTIVITAT DE L’HORT. I COM NO ! ENS POSÀREM A INVESTIGAR! EL TREBALL HA INTENS PERÒ MOLT SATISFACTORI JA QUÈ ENS HA PERMÈS TREBALLAR DEFINICIONS, CONVERSAR, INTERCANVIAR OPINIONS , FER RECOLLIDA DE DADES OBSERVACONS , EXPERIMENTACIÓ, I TAMBÉ PASSANT-S’HO BÉ.

ACTIVITATS PRÈVIES

1. OBSERVACIÓ DE LA SORRA A LA LUPA BINOCULAR
2. OBSERVACIÓ DIRECTA AMB RECOLLIDA DE DADES EN UNA GRAELLA
3. CONVERSA I ANÀLISIS DE LA RECOLLIDA DE DADES

OLEGUER: Jo he trobat restes d’éssers vius. És compostatge.
ALBA: Jo vaig veure arrels i un os.
ROCÍO? Un os?
PAULA PI: L’os era dur i la planta fina
DAVID: I L’os era d’un color i la planta d’una altre
ROCÍO: Recordeu què estem treballant?
LUNA: Les plantes
NICOLLE: La sorra
ROCÍO: Com es va iniciar el tema?
ELISABETH: de l’hort
JORDI : Per que l’hort té terres de diferents colors i volíem saber per què
JANR: Jo crec que a la terra negra hi ha restes d’éssers vius( es refereix a l’hort) i arrels
ROCIO: L’os com ha arribat?
JAN C: D’algú que l’ha tirat
CARLA: Algú que es va menjar el pollastre i el va llençar
GERARD: Però a la sorra no serien tots invertebrats?
JAN R: Jo crec que en aquesta terra es pot plantar.
JORDI: a totes les terres poden viure plantes.
ROCÍO: Tu creus?
CLÀUDIA: No. A la platja no hi ha plantes

( Fem una pausa. Fem una mica de resum per reprendre la conversa.

ROCÍO: Com ha arribat l’os a la terra?
CARLA: Per l’home
JAN C : els ossos no neixen a la terra
GERARD: i els invertebrats no tenen ossos, com el cuc
OLEGUER: també poden viure vertebrats, com un talp
GERARD : què és un talp?

(es crea un soroll de crítica) La mestra intervé .

ROCÍO: No tothom ho sap tot . per què no li expliqueu?

( intervenció d’ordre per interrompre una actitud poc respectuosa)

GERARD: Feu-me una descripció
L’Oleguer li defineix força bé
JORDI: L’os també podria ser d’un animal què es menja a l’altre.
ROCÍO : Però sent terra d’un jardí el més probable què és?
JORDI: que sigui de pollastre.

II MOSTRA
GERARD: Aquesta té trossos de pinya
QUERALT: No és escorça .
PAULA M: També hi ha restes vegetals. A la terra de jardí poden viure plantes
RAÜL: Jo he vist coses blanques. És “porexpan” i és per oxigenar i adobar.
ALBA: És adob!
OLEGUER: Són sals minerals I orgàniques.
ROCÍO: Per tant és natural?
OLEGUER: sí.
NICOLLE: Les coses blanques són pedres.
ALGUNS: nooo!
ROCÍO: Trucarem al centre de jardineria I ho confirmarem , d’acord?

III MOSTRA ( MOSTRA MARRÓ )
PAULA M: Jo tinc una observació . La terra més fina es a baix, a sobre més gruixudes i a sobre de tot pedres.
JAN C: és perquè han agafat moltes capes
MESTRA: El terra té capes?
OLEGUER: Té infinites!
NICOLLE: Com la pell
OLEGUER: Té 110 capes.
ALBA: I per què algunes sorres fan olor i d’altres no?
JAN C: Per la humitat. Ah! I la sorra tota és fina i la resta són pedres.
ALBA: Quan érem petites jugàvem a fer sorra fina amb els peus.
ELISABETH: No pesa. Jo no la podia pesar!
OLEGUER: Ni la podem medir. Sabeu la ratlleta petita del regle? Doncs la meitat!
ÈLIA: La sorra s’ajunta quan la mulles i les pedres no

IV MOSTRA: SORRA VERMELLA ( segons la Clàudia què la va dur és de formiguer)

El Toni la defineix mirant la seva graella de recollida de dades :És vermella i marró. Hi ha éssers vius.
XACOBO: I està seca
TONI : també té pedres.
ROCÍO: Hi ha presencia d’éssers vius?
AIMAR: Clar perquè la terra és de formiguers i les formigues són éssers vius
ROCÍO: I si hi ha restes d’éssers vius, com és què són de colors diferents les mostres que hem analitzat fins ara?
ALBA: Perquè són d’una capa de més a baix
OLEGUER: I groga , una altra capa taronja i vermella
CLÀUDIA: també és per l’escalfor. Quan faig forats a terra cada cop és més calenta
ALBA: també és més calenta pel sol
OLEGUER: Jo crec que està més freda
PAULA M: Hauries de fer més d’un Km de forat
OLEGUER: Depèn, 1Km o 3Km perquè pots trobar la lava

Resumim fins ara
ROCÍO: Teniu clar que la terra té capes? (intervenció tancada per obtenir una resposta concreta i poder regular posteriorment la conversa)
ALBA: Sí jo ho vaig veure al Museu Blau
OLEGUER: I jo al Casal d’Estiu
ÈLIA: Si la mires per sobre es veu més fosca què per baix

V MOSTRA (SORRA DE LA PLATJA FINA )
ELISABETH: Pesa “0” i medeix “0”. Per baix està dura I per dalt no
ROCÍO: Parlaries de dura o podríem trobar un adjectiu més adequat?
ELISABETH: Està junta
ROCÍO: I per què?
ELISABETH: Pel sol
ANDREA: I per l’aigua

JORDI: Clar, a dalt li toca el sol
ROCÍO: Només li toca el sol?
ALBA: I l’aire
CLÀUDIA: I si la tapem?
GERARD: No s’assecaria
ALBA: Sí s’assecaria. El pot té aire. La sorra absorbeix l’aire com l’arròs
JAN C: La sorra de la platja fa olor per la sal del mar
OLEGUER: I pels peixos
(Enrenou. S’ha de posar ordre perquè hi ha un enfrontament una mica fora de lloc de dos alumnes)

 ROCÍO: Però hi ha restes vegetals?
JORDI: No. Animals
ANDREA: I vegetals
ÈLIA: Per tant es pot plantar
ANDREA: No es pot plantar
OLEGUER: Sí perquè jo he vist plantes a la sorra de la platja
ROCÍO: Quin tipus de planta? I la quantitat?
OLEGUER: Pins
ALBA: a l’Empordà, hi ha pins. I també hi ha roques a la platja
ROCÍO: Totes les platges tenen la mateixa sorra.
ANDREA: No n’hi han de pedres.

VI: SORRA DE CORALL ( SEGONS L’ALBA. DESCONEIX LA SEVA PROCEDÈNCIA)
Resumint ( caldrà buscar la definició de corall i algues)
 Són animals i plantes que arriben a la sorra