LA SORRA.

DURANT AQUEST SEGON TRIMESTRE HEM ESTAT FENT UN GRAN TREBALL SOBRE EL SÒL SORGIT ARREL D’UN DUBTE QUE ES VA GENERAR AMB L’ACTIVITAT DE L’HORT. I COM NO ! ENS POSÀREM A INVESTIGAR! EL TREBALL HA INTENS PERÒ MOLT SATISFACTORI JA QUÈ ENS HA PERMÈS TREBALLAR DEFINICIONS, CONVERSAR, INTERCANVIAR OPINIONS , FER RECOLLIDA DE DADES OBSERVACONS , EXPERIMENTACIÓ, I TAMBÉ PASSANT-S’HO BÉ.

ACTIVITATS PRÈVIES

1. OBSERVACIÓ DE LA SORRA A LA LUPA BINOCULAR
2. OBSERVACIÓ DIRECTA AMB RECOLLIDA DE DADES EN UNA GRAELLA
3. CONVERSA I ANÀLISIS DE LA RECOLLIDA DE DADES

OLEGUER: Jo he trobat restes d’éssers vius. És compostatge.
ALBA: Jo vaig veure arrels i un os.
ROCÍO? Un os?
PAULA PI: L’os era dur i la planta fina
DAVID: I L’os era d’un color i la planta d’una altre
ROCÍO: Recordeu què estem treballant?
LUNA: Les plantes
NICOLLE: La sorra
ROCÍO: Com es va iniciar el tema?
ELISABETH: de l’hort
JORDI : Per que l’hort té terres de diferents colors i volíem saber per què
JANR: Jo crec que a la terra negra hi ha restes d’éssers vius( es refereix a l’hort) i arrels
ROCIO: L’os com ha arribat?
JAN C: D’algú que l’ha tirat
CARLA: Algú que es va menjar el pollastre i el va llençar
GERARD: Però a la sorra no serien tots invertebrats?
JAN R: Jo crec que en aquesta terra es pot plantar.
JORDI: a totes les terres poden viure plantes.
ROCÍO: Tu creus?
CLÀUDIA: No. A la platja no hi ha plantes

( Fem una pausa. Fem una mica de resum per reprendre la conversa.

ROCÍO: Com ha arribat l’os a la terra?
CARLA: Per l’home
JAN C : els ossos no neixen a la terra
GERARD: i els invertebrats no tenen ossos, com el cuc
OLEGUER: també poden viure vertebrats, com un talp
GERARD : què és un talp?

(es crea un soroll de crítica) La mestra intervé .

ROCÍO: No tothom ho sap tot . per què no li expliqueu?

( intervenció d’ordre per interrompre una actitud poc respectuosa)

GERARD: Feu-me una descripció
L’Oleguer li defineix força bé
JORDI: L’os també podria ser d’un animal què es menja a l’altre.
ROCÍO : Però sent terra d’un jardí el més probable què és?
JORDI: que sigui de pollastre.

II MOSTRA
GERARD: Aquesta té trossos de pinya
QUERALT: No és escorça .
PAULA M: També hi ha restes vegetals. A la terra de jardí poden viure plantes
RAÜL: Jo he vist coses blanques. És “porexpan” i és per oxigenar i adobar.
ALBA: És adob!
OLEGUER: Són sals minerals I orgàniques.
ROCÍO: Per tant és natural?
OLEGUER: sí.
NICOLLE: Les coses blanques són pedres.
ALGUNS: nooo!
ROCÍO: Trucarem al centre de jardineria I ho confirmarem , d’acord?

III MOSTRA ( MOSTRA MARRÓ )
PAULA M: Jo tinc una observació . La terra més fina es a baix, a sobre més gruixudes i a sobre de tot pedres.
JAN C: és perquè han agafat moltes capes
MESTRA: El terra té capes?
OLEGUER: Té infinites!
NICOLLE: Com la pell
OLEGUER: Té 110 capes.
ALBA: I per què algunes sorres fan olor i d’altres no?
JAN C: Per la humitat. Ah! I la sorra tota és fina i la resta són pedres.
ALBA: Quan érem petites jugàvem a fer sorra fina amb els peus.
ELISABETH: No pesa. Jo no la podia pesar!
OLEGUER: Ni la podem medir. Sabeu la ratlleta petita del regle? Doncs la meitat!
ÈLIA: La sorra s’ajunta quan la mulles i les pedres no

IV MOSTRA: SORRA VERMELLA ( segons la Clàudia què la va dur és de formiguer)

El Toni la defineix mirant la seva graella de recollida de dades :És vermella i marró. Hi ha éssers vius.
XACOBO: I està seca
TONI : també té pedres.
ROCÍO: Hi ha presencia d’éssers vius?
AIMAR: Clar perquè la terra és de formiguers i les formigues són éssers vius
ROCÍO: I si hi ha restes d’éssers vius, com és què són de colors diferents les mostres que hem analitzat fins ara?
ALBA: Perquè són d’una capa de més a baix
OLEGUER: I groga , una altra capa taronja i vermella
CLÀUDIA: també és per l’escalfor. Quan faig forats a terra cada cop és més calenta
ALBA: també és més calenta pel sol
OLEGUER: Jo crec que està més freda
PAULA M: Hauries de fer més d’un Km de forat
OLEGUER: Depèn, 1Km o 3Km perquè pots trobar la lava

Resumim fins ara
ROCÍO: Teniu clar que la terra té capes? (intervenció tancada per obtenir una resposta concreta i poder regular posteriorment la conversa)
ALBA: Sí jo ho vaig veure al Museu Blau
OLEGUER: I jo al Casal d’Estiu
ÈLIA: Si la mires per sobre es veu més fosca què per baix

V MOSTRA (SORRA DE LA PLATJA FINA )
ELISABETH: Pesa “0” i medeix “0”. Per baix està dura I per dalt no
ROCÍO: Parlaries de dura o podríem trobar un adjectiu més adequat?
ELISABETH: Està junta
ROCÍO: I per què?
ELISABETH: Pel sol
ANDREA: I per l’aigua

JORDI: Clar, a dalt li toca el sol
ROCÍO: Només li toca el sol?
ALBA: I l’aire
CLÀUDIA: I si la tapem?
GERARD: No s’assecaria
ALBA: Sí s’assecaria. El pot té aire. La sorra absorbeix l’aire com l’arròs
JAN C: La sorra de la platja fa olor per la sal del mar
OLEGUER: I pels peixos
(Enrenou. S’ha de posar ordre perquè hi ha un enfrontament una mica fora de lloc de dos alumnes)

 ROCÍO: Però hi ha restes vegetals?
JORDI: No. Animals
ANDREA: I vegetals
ÈLIA: Per tant es pot plantar
ANDREA: No es pot plantar
OLEGUER: Sí perquè jo he vist plantes a la sorra de la platja
ROCÍO: Quin tipus de planta? I la quantitat?
OLEGUER: Pins
ALBA: a l’Empordà, hi ha pins. I també hi ha roques a la platja
ROCÍO: Totes les platges tenen la mateixa sorra.
ANDREA: No n’hi han de pedres.

VI: SORRA DE CORALL ( SEGONS L’ALBA. DESCONEIX LA SEVA PROCEDÈNCIA)
Resumint ( caldrà buscar la definició de corall i algues)
 Són animals i plantes que arriben a la sorra