Circumstàncies polítiques van impedir que Catalunya al segle XVI tingués una inserció plena en el Renaixement. Tanmateix, encara es mantenia en plena vigència l’estil Gòtic, però malgrat tot poc a poc es van anar introduint alguns elements renaixentistes. I és precisament un d’aquests elements, en arquitectura i de la mà de Pere Blai, que ha passat a la història a primer pla de la ‘circumstància política’ catalana: la façana principal del Palau de la Generalitat.

La façana del Palau de la Generalitat que dóna a la plaça de Sant Jaume va ser realitzada per Pere Blai entre 1597 i 1619. En aquella època la plaça no era sinó un estret carrer que obligava a una contemplació de l’edifici necessàriament obliqua. Això va condicionar sens dubte la composició de la façana, evitant els relleus i les ombres i fa que, un cop urbanitzada la plaça, es vegi potser en excés nua i plana. Amb tot, és l’obra més important de l’arquitectura renaixentista d’influència italiana que hi ha a Barcelona.
S’estructura en tres cossos verticals: un de central molt ampli i dos cossos laterals, estrets i lleugerament sobresortits, emmarcats per pilastres gegants d’e capitell corinti que sostenen l’entaulament. Horitzontalment es distribueix en quatre nivells: la planta baixa d’aparell encoixinat pla obert amb finestres quadrades; la planta principal, que té vuit altes finestres coronades amb frontons corbats i triangulars; el segon pis on tornen a aparèixer finestres quadrades seguint els eixos de les obertures; i el nivell superior, que fa d’entaulament i és coronat amb barana de balustres.
La porta principal és flanquejada per dos parells de columnes dòriques. Al seu damunt hi ha la balconada i el conjunt escultòric, afegits a partir de 1860. L’estàtua eqüestre de sant Jordi és obra d’Andreu Aleu.http://www.poblesdecatalunya.cat/