Circumstàncies polítiques van impedir que Catalunya al segle XVI tingués una inserció plena en el Renaixement. Tanmateix, encara es mantenia en plena vigència l’estil Gòtic, però malgrat tot poc a poc es van anar introduint alguns elements renaixentistes. I és precisament un d’aquests elements, en arquitectura i de la mà de Pere Blai, que ha passat a la història a primer pla de la ‘circumstància política’ catalana: la façana principal del Palau de la Generalitat.

La façana del Palau de la Generalitat que dóna a la plaça de Sant Jaume va ser realitzada per Pere Blai entre 1597 i 1619. En aquella època la plaça no era sinó un estret carrer que obligava a una contemplació de l’edifici necessàriament obliqua. Això va condicionar sens dubte la composició de la façana, evitant els relleus i les ombres i fa que, un cop urbanitzada la plaça, es vegi potser en excés nua i plana. Amb tot, és l’obra més important de l’arquitectura renaixentista d’influència italiana que hi ha a Barcelona.
S’estructura en tres cossos verticals: un de central molt ampli i dos cossos laterals, estrets i lleugerament sobresortits, emmarcats per pilastres gegants d’e capitell corinti que sostenen l’entaulament. Horitzontalment es distribueix en quatre nivells: la planta baixa d’aparell encoixinat pla obert amb finestres quadrades; la planta principal, que té vuit altes finestres coronades amb frontons corbats i triangulars; el segon pis on tornen a aparèixer finestres quadrades seguint els eixos de les obertures; i el nivell superior, que fa d’entaulament i és coronat amb barana de balustres.
La porta principal és flanquejada per dos parells de columnes dòriques. Al seu damunt hi ha la balconada i el conjunt escultòric, afegits a partir de 1860. L’estàtua eqüestre de sant Jordi és obra d’Andreu Aleu.http://www.poblesdecatalunya.cat/

Ets capaç de construir una església romànica? Demostra-ho!
romanic

islam.htm

…”Abans de l’arribada dels sarraïns es va aixecar un dels conjunts monumentals més importants que avui encara es conserven: l’antiga seu episcopal d’Ègara (Terrassa), que va ser erigida el 450. Les esglésies de Santa Maria, Sant Pere i Sant Miquel formen part d’aquest conjunt arquitectònic i van ser bastides entre els segles IV i VIII. Per aixecar la catedral de Santa Maria es va aprofitar una basílica i un baptisteri anteriors. El paviment és un mosaic de motius geomètrics i la basílica són tres naus separades per columnes, amb un absis de planta quadrada a l’exterior i de ferradura a l’interior, decorat amb pintures. Als peus de l’edifici hi havia el baptisteri amb piscina central, que avui es restaura. Al sud es van aixecar les dependències de la residència episcopal. L’església de Sant Pere feia la funció de parròquia i té un absis trevolat, amb el lòbul o absis de llevant cegat per un retaule petri posterior, amb dos registres de fornícules i decoració pictòrica. Es conserven restes del mosaic de paviment del presbiteri, dels segles X i XI, i un transsepte elevat, flanquejat per capelles baixes laterals. L’església funerària de Sant Miquel té planta quadrada, amb un absis de planta poligonal a l’exterior i interior de ferradura, decorat amb pintures que il·lustren la Revelació, i una cúpula o cimbori sostingut per vuit columnes, els capitells de les quals procedeixen de construccions anteriors. L’església té una cripta trevolada dedicada a sant Celoni.”

http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/

Proposem a l’alumne/a que reconstrueixi el temple romà de Barcelona a partir de les restes existents. L’alumnat ha de realitzar unes activitats de recerca interactuant amb uns gràfics interactius i animats i, alhora, consultant una ajuda amb tota la informació necessària.

Els gràfics interactius estan subdividits en els apartats següents: Planta / Alçat / Pintar el temple / escultures dels frisos / escultures dels frontons.

http://www.edu365.cat/eso/muds/socials/temple/index.htm