Antoni Tàpies (1923-2012)

Mor l’artista Antoni Tàpies als 88 anys
El pintor i escultor està considerat una de les figures cabdals de l’art del segle XX

Ha mort l’artista Antoni Tàpies i Puig a l’edat de 88 anys, segons ha confirmat la família a l’Ajuntament de Barcelona. El pintor, escultor i teòric de l’art català està considerat un dels artistes fonamentals del país del segle XX.

L’artista havia rebut prestigiosos guardons, com el Premi de la Fundació Wolf de les Arts, el 1981, o la Medalla d’Or de la Generalitat, el 1983.

Tàpies (nascut a la capital catalana el 13 de desembre del 1923) es considera un dels artistes més rellevants del segle XX i la seva obra està exposada arreu del món. Va néixer en el si d’una família burgesa, culta i catalanista i va ser nomenat marquès de Tàpies el 2010.

Va ser un dels principals exponents de l’informalisme i la seva formació autodidacta el va ajudar a crear un estil diferenciat, que donava molta importància a l’ús dels materials, i va estar molt lligat a la ciutat de Barcelona, on hi ha la Fundació Antoni Tàpies, dedicada a l’estudi i l’exposició de la seva obra.

El 1948 va fundar la revista ‘Dau al Set’, amb d’altres artistes com Joan Brossa, Arnau Puig i Modest Cuixart. Des d’aquesta publicació van passar per diversos corrents: des del dadaisme primerenc al surrealisme plàstic o l’existencialisme ideològic.

Casat amb Teresa Barba Fábregas, Tàpies va tenir tres fills, Antoni, Clara i Miquel.

Durant la guerra civil va treballar algun temps a la Generalitat de Catalunya, on el seu pare exercia l’advocacia.

Insigne cultivador de noves tècniques de dibuix, litografia i ‘collage’ sobre nous suports plàstics, i de l’escultura en ciment, bronze o ceràmica, fins i tot en combinació amb objectes d’ús quotidià, es va oposar al règim franquista, va defensar la cultura catalana des d’incipients posicions esquerrans i interès pel surrealisme, la filosofia de Jean Paul Sartre i el realisme social, i va participar a l’assemblea clandestina, en el convent dels PP. Caputxins de Sarrià, Barcelona, que va impulsar el 1966 la fundació del primer sindicat democràtic d’estudiants.

La seva obra està o ha estat present en tots els grans museus del món.

ARA / AGÈNCIES Barcelona | Actualitzada el 06/02/2012

In memoriam

Josep Grau-Garriga
(Sant Cugat del Vallès, 1929 – Angers, 2011)

Fa tan sols unes hores que ha mort un gran artista, innovador i creatiu, a més d’una inoblidable persona, intel·ligent i passional, progressista i polèmic, amant del seu país i lleial als seus orígens, així era el meu mestre.
Vaig tenir la sort de ser alumna, primer, i col·laboradora seva, després i del seu mestratge en vaig treure una experiència única, que ha marcat posteriorment la meva mirada com a professional de l’ensenyament artístic.
Sempre serà recordat com l’iniciador de l’Escola Catalana de Tapís, bressol de molta creativitat en el treball de les textures, les combinacions matèriques, els colors i les noves concepcions compositives, lligant la tradició del bon ofici amb una nova mirada del concepte tèxtil. Però fou quelcom més, pintor -amb una obra barreja de collage i pigments, forta i atrevida-, escultor de formes algunes d’una gran subtilesa -amb aquells meravellosos fils de colors-, dibuixant, il·lustrador i artista de l’environment (canviar l’aspecte d’un espai determinat, d’acord amb la llum i l’ambient que té, només per un temps efímer).
Per tot això i més, en Josep Grau-Garriga serà sempre recordat.

Carme Pedra, autora d’aquest blog. Barcelona, 29 d’agost del 2011.



Què podem visitar actualment?

No volem deixar que l’avorriment i l’ensopiment s’apoderi de vosaltres, ja des d’ara podeu fer visites interessants. Només uns quants exemples:

Retrats de la Belle Époque
El CaixaForum repassa la Belle Èpoque, aquells darrers anys del segle XIX i els primers del segle XX, un període emmarcat entre dues guerres que va fer canviar les convencions artístiques fins al moment. I ho fa a través dels retrats de tres generacions de pintors.

L’exposició mostra la cara més coneguda de l’impressionisme, el postimpressionisme i les primeres avantguardes del segle XX, però també la vida artística del moment més amagada, a través de prop d’un centenar d’obres on queden reflectits l’evolució dels estils i els aspectes polítics i socials de l’època que van calar en la pintura.

‘Terres blaves’
El Museu de Ceràmica de Barcelona presenta l’exposició “Terres blaves”, sobre el blau, un color primari del que existeixen més de cent deu matisos cromàtics, que està vinculat, des del 2.600 aC, a la història de la ceràmica del Pròxim Orient (Mesopotàmia i Egipte).

Al llarg del segle VIII es va introduir a la Xina per la Ruta de la Seda i va arribar a l’Al-Andalus per la via marítima en el segle XIII. Finalment, des de la península Ibèrica, el color blau es va difondre per tot Europa. Aquesta mostra tracta de donar a conèixer les peces d’artistes contemporanis els quals, fascinats per la rica gama de tonalitats i efectes d’aquest color, han explotat totes les seves possibilitats per adaptar-les al seu propi llenguatge artístic. “Terres blaves” és una mostra d’agraïment i reconeixement a Trinidad Sánchez-Pacheco (1931-2001), en el desè aniversari de la seva mort, per la dedicació de tota una vida al món de la ceràmica

Ensumar l’art
Els perfumistes i aromistes fan servir “notes olfactives” representades per colors en el seu treball. A partir d’aquesta classificació s’organitza l’exposició “Olor, color. Química, art i pedagogia”, a l’Arts Santa Mònica, una mostra d’allò més original que relaciona art, olors i química.

En total s’exposa l’obra de prop de noranta artistes nacionals i internacionals, que s’ha triat per criteris olfactius o, en altres paraules, perquè desperten experiències olfactives. Les peces formen part de la col·lecció d’Ernesto Ventós.

A Cornellà:
EXPOSICIÓ JOVE CREADOR

Inauguració:
Durada: Setembre 2011

L’Espai d’Art Moritz obre les seves portes perquè joves creadors presentin propostes expositives lligades a l’art contemporani. Entre totes les propostes s’escollirà una per se produïda i cedir-los la sala durant el és de setembre perquè puguin donar a conèixer la seva obra i visibilitzar-se com artistes.

Inici del nou curs 2011-2012


Com ja varem fer el curs anterior, creiem oportú donar la benvinguda al nou curs que ara iniciem amb la presentació de la revista digital http://www.hoyesarte.com/ on podreu trobar informació extensa del panorama artístic de la nova temporada, sobretot pel que fa a exposicions i mostres. Feu un tastet per veure el que ens reserva l’imminent futur, tant aquí Catalunya com si fem algun viatge al llarg d’aquest any, i comencem a gaudir.
Amb les següents imatges ja tindrem bones pistes…






Realisme(s). L’empremta de Courbet

Amb aquest autor varem iniciar el curs i curiosament també amb ell el finalitzem!

MNAC
del 8 d′abril
al 10 de juliol

courbet

Ressenya

“Una mica de realisme, si us plau”. El reclam publicitari utilitzat pel MNAC en la promoció de la seva darrera exposició sembla fet a mida, no només del que ens trobarem penjat a les seves parets, sinó també del posicionament de la institució davant de les limitacions pressupostàries: fer menys exposicions per any, sense renunciar a la qualitat pel que fa al comissariat i a les obres exposades, i aprofitar als recursos interns per contenir al màxim les despeses.
D’aquesta filosofia home-made, aquesta exposició n’és una bona mostra. Un muntatge sense excessos cedeix tot el protagonisme a les obres de Gustave Courbet, pare del moviment realista i figura clau de l’exposició. Disset de les seves obres més importants (excepte L’origen del món, compromesa per una altra exposició i que s’ha hagut de substituir per una projecció) dialoguen amb les de Ramon Martí Alzina, màxim representant del realisme català, amb l’objectiu de mesurar la dimensió de l’empremta que els realistes francesos van deixar en l’escena pictòrica catalana del segle XIX.
Però més enllà d’aquest paral·lelisme entre el realisme de Courbet, Corot i Millet i el de Martí Alsina, Benet Mercadé o Antoni Caba, l’exposició s’esforça a defensar la transversalitat d’aquest moviment pictòric a través d’obres de diverses èpoques i autors. Des de Velázquez, Murillo, Rembrandt o Ribera (dels quals els realistes hereten el seu tenebrisme característic), passant per Casas, Carolus-Duran o els fotògrafs Antoni Esplugas i Josep Maria Cañellas, fins a Tàpies, que conclou l’exposició en un diàleg (s’ha de dir que una mica forçat) amb obres de Ribera, Martí Alsina i Courbet.

Maria Merino

FI DE CURS

fi-curs-2
Ja estem a final de curs, temps de valoracions i, com s’escau al juny, de collites. I entre les moltes reflexions, volem destacar uns fets que mereixen comentari més enllà de l’àmbit estricte de la nostra disciplina.
fi-curs-3
Volem compartir la inquietud que significa, pels nois i noies, el proper enfrontament amb les proves que els hi obriran portes a la universitat o als graus professionals; és ara quan prenen consciència de tot allò d’aprofitable…o no, que han fet amb el seu temps al llarg del curs.
Una bona part del nostre alumnat, de tot el batxillerat del nostre centre, recollirà els bons fruïts que amb dedicació i esforç ha aconseguit, d’altres tenen un repte de cara al futur més immediat per millorar i prendre decisions assenyades.
fi-curs
A tots i totes els hi desitgem el màxim d’encert en tot allò que iniciïn.
fi-curs-11

Gènere, identitat i llibertat a través d’‘Un segle de dones’

Setba Zona d’Art mostra les creacions multidisciplinàries de vuit artistes (en femení) amb aquesta exposició que podreu visitar fins el 30 d’abril.
Colita, Marta Darder, Àngels Freixanet, Silvia Japkin, Roser Oduber, Montserrat Pérez Ramos, Esther Pi Gómez i Maite Travé són les autores de les fotografies, escultures, intervencions espacials i pintures que omplen l’espai de Setba Zona d’Art.
En commemoració del centenari del 1r Dia Internacional de la Dona, Setba Zona d’Art acull aquesta exposició col.lectiva signada per unes dones compromeses amb la lluita pels drets socials i la igualtat de gènere. Aquestes artistes reflexionen, amb les seves creacions, sobre els conceptes de gènere, d’identitat i de llibertat, donant a les seves creacions matisos que giren al voltant d’aquestes temàtiques.
Setba Zona d’Art és un espai cultural polivalent situat a la Plaça Reial de Barcelona. Des de 2007, aquest centre acull diverses activitats vinculades a l’oci i la cultura. L’exposició Un segle de dones la podreu visitar fins el 30 d’abril.

Data d’inici:08/03/2011
Data de finalització:30/04/2011

Lloc:Setba Zona d’Art
Pl Reial, 10
Ciutat Vella
De dimarts a divendres de 10:00 h a 14:00 h i
de 16:30 h a 19:30 h Entrada Gratuïta

dissabtes de 16:30 h a 19:30 h
diumenges de 10:00 h a 14:00 h

‘Un segle de dones’ és una exposició col.lectiva i multidisciplinària que agrupa treballs de 8 artistes que, al llarg de la seva trajectòria, han reflexionat sobre els conceptes de gènere, d’identitat i de llibertat, donant a les seves creacions matisos que giren al voltant d´aquestes temàtiques.
Artistes que participen:
Colita, Marta Darder, Àngels Freixanet, Silvia Japkin, Roser Oduber, Montserrat Pérez Ramos, Esther Pi Gómez i Maite Travé.
http://barcelonacultura.bcn.cat/et-recomanem/genere%2C-identitat-i-llibertat-traves-dun-segle-de-dones

uruz_segle-dones

8 de març: Dia Internacional de la Dona Treballadora

EXPOSICIÓ A L’INSTITUT FRANCESC MACIÀ. DEL 21 DE FEBRER AL 3 DE MARÇ.
expo_art_literatura2

“Una literatura pròpia, dones escriptores”
Avui a Catalunya, i arreu del món, comptem amb un nombre molt important de dones que escriuen, de dones que fan literatura: novel·la, poesia, assaig, narrativa … Les obres d’aquestes dones són llegides per un públic molt ampli i heterogeni.
Aquesta exposició vol fer visible el treball de les dones en l’àmbit de la literatura catalana, així com la incidència de les seves aportacions a la producció cultural del nostre país.
Aquesta exposició està organitzada pel seminari de Ciències Socials del nostre institut.

“Aquesta exposició queda emmarcada en la celebració del Dia Internacional de la Dona Treballadora, el proper 8 de març, dins del nostre institut. Memòria històrica que volem present en la nostra tasca quotidiana com a docents”… (llegir +…8-iii)