a href=”http://blocs.xtec.cat/miradadart/art-classic/minoica/”>
CULTURES MINOICA I MICÈNICA: ELS ORIGENS
L’inici el presentarem amb les següents imatges:
http://www.slideshare.net/l_inclan/civilitzacions-minoica-i-micnica
I seguidament entrarem concretament al territori del rei Minos (?)… CRETA
Creta antiga
<a href=”“>
Cultura minoica
<a href=”“>
I ara una presentació
http://www.slideshare.net/EstherC35/qu-es-la-tica-2041391
MICENES
<a href=”“>
Una mica d’història, i de mite, per a situar-nos:
L’Egeu El món minoic
Creta i Micenes
Escrit per Joan Campàs Montaner (UOC)
Hom pot representar-se, simbòlicament, les dues grans cultures que es desenvoluparen al voltant del mar Egeu, la minoica i la micènica, a partir del mite del Minotaure, que recrea alguns dels aspectes del seu imaginari. Deixem parlar al mite:
Minos, fill de Zeus i d’Europa, era el rei de Creta. Posidó li va enviar un brau provinent del mar en resposta a les seves pregàries i Pasífae, la seva esposa, es va enamorar del brau que havia de ser sacrificat. L’enginyer Dèdal li va fer una vaca artificial dintre de la qual ella va sadollar la seva passió, i va concebre el Minotaure. Dèdal, per ordre del rei, va construir el laberint on es guardava el Minotaure , i on Minos també hi va tancar Dèdal; però aquest i el seu fill Icar es van escapar per mitjà d’unes ales. Icar es va acostar massa al sol i la cera de les ales es va desfer i es va precipitar al mar. Dèdal, en canvi, va arribar a Sicília on difongué les seves tècniques.
Un fill de Minos, després de triomfar al festival panatenenc, va morir assassinat per les banyes d’un toro. Minos atacà Atenes que, davant la força marítima de Creta, va haver de capitular i va ser forçada a proveir set fadrins i set donzelles que serien devorats anualment pel Minotaure. Un any, Teseu, el fill del rei Egeu, s’hi va presentar voluntari; el seu pare només li demanà que si tenia èxit posés veles blanques al vaixell de tornada, ja que negres les duria a l’anada. Quan Teseu arribà a Creta es va enamorar d’Ariadna, filla de Minos, la qual li proporcionà un cabdell de fil que li permetria retornar victoriós del centre del laberint. La parella va fugir a Naxos, on Ariadna es va perdre i va quedar-se adormida. Teseu va haver de continuar sol el viatge cap Atenes; trist, se’n va oblidar de canviar les veles negres i Egeu, pensant que el seu fill havia mort, es va llençar al mar des de l’indret de l’Acròpolis d’on es distingeix el mar [des d’aleshores es diu mar Egea]. A Naxos, Dionís va consolar Ariadna i la va convertir en la seva esposa.
La cultura minoica
Ens situem a l’illa de Creta, una illa muntanyosa de 5.120 km2, famosa a l’antiguitat pels seus prats, oliveres i vinyes, però pobra en recursos minerals. Entre el 2.000 ane i el 1600 ane va desenvolupar la seva peculiar “revolució urbana”:
■es construïren complexos palaus decorats amb pintures al fresc
■vasos, gerres, joies…, d’una lleugeresa i d’un delicat sentit del moviment, assoliren un alt nivell tècnic
■apareix un sistema propi d’escriptura: primer, una de pictogràfica; cap el 2000 ane, el lineal A, encara no desxifrat; una derivació d’aquest va donar el lineal B [la llengua de l’escriptura en lineal A era la que parlava el poble creador de la cultura minoica (del legendari Minos, rei cretenc); el lineal B és el tipus d’escriptura, derivada del lineal A, utilitzada pels primers habitants de parla grega per escriure grec]
Ens han arribat unes 4.000 tauletes d’argila -que es van coure durant l’incendi que va destruir el palau de Cnossos- que fan referència a llistes, inventaris… Què se’n pot deduir de la informació subministrada per les tauletes escrites?
■que l’escriptura neix per les necessitats d’una administració centralitzada
■que la societat era regida des del palau
■que el palau administrava l’economia interna, distribuint recursos materials i humans, primeres matèries i productes acabats, i que tot es feia sense l’ús de la moneda
■que Cnossos obtenia el coure, or, ivori i altres productes intercanviant-los per llana (el cens anual de bestiar oví segons les tauletes era d’uns 100.000 caps de bestiar)
Cap el 1450 ane, diversos assentaments cretencs (Faistos, Hagia Triada, Màl.lia, Palaikastre…) foren destruïts o abandonats. Cnossos, en canvi, va tenir un període de prosperitat fins el 1380 ane, data en la que un incendi arruïnà definitivament el palau. L’ensulsiada de la cultura minoica, de fet, no està clara:
■uns diuen que Creta fou envaïda pels micènics el 1450
■d’altres parlen de catàstrofes, com l’erupció del volcà de Thera
La cultura minoica ens presenta un nou concepte d’art: ja no és monumental ni vinculat a la religió, sinó que està dotat d’una observació naturalista, sentit decoratiu, gust pel color, vivesa d’invenció i virtuosisme tècnic.
La cultura micènica
Cap el 1600 ane alguna cosa s’esdevingué a l’àrea del món grec que capgirà el seu desenvolupament posterior. El que va passar encara no se sap amb exactitud, però sí que tenim clares algunes de les conseqüències. Micenes esdevingué:
■un centre de riquesa i poder
■una civilització guerrera
Ja ho notem en l’hàbitat dels morts, és a dir, en les tombes que, disposades en forma de cercle, estan caracteritzades per:
■els nombrosos objectes dipositats (ornaments d’or, espases…)
■la voluntat de ressaltar-les, senyal d’una voluntat d’immortalitzar poder i autoritat
Sovint es relaciona aquest canvi (l’augment sobtat d’autoritat i de possessió de tresors) amb l’arribada de pobles que coneixien el carro de combat i l’espasa llarga. Què en podem deduir de la presència del cavall i del carro de combat?
■la seva utilització és clarament militar
■la tècnica del carro exigeix un aprenentatge difícil, cosa que reforça l’especialització guerrera
■un exèrcit d’aquestes característiques suposa un estat centralitzat i potent, i una autoritat única
Els aqueus, artífex de la cultura micènica, substituiran els minoics a la Mediterrània oriental. I la nova societat micènica:
■està clarament estratificada, i governada per la classe de guerrers sotmesos a un cap o rei (anomenat ànax). El monarca té el suport de l’aristocràcia guerrera (els especialistes dels carros de combat) i d’una burocràcia
■centra la vida social i econòmica al voltant del palau; aquest juga un paper polític, econòmic, administratiu, militar, religiós… El rei concentra i unifica tot el poder, i controla i reglamenta, amb els escribes (que utilitzen el lineal B), tots els sectors de la vida econòmica (no hi ha, doncs, comerç privat ni moneda). El comerç exterior, per obtenir el proveïment de metalls i objectes de luxe, també està a mans del rei
Què permet i possibilita aquest sistema de monarquia micènica?
■establir un control rigorós de l’estat sobre un territori extens
■concentrar els recursos i les forces militars cosa que facilita l’expansió
■organitzar expedicions colonitzadores a la recerca de metalls
El signe visible d’aquesta concentració de poder el trobem en les tombes de tholos: són cambres circulars, tallades en un vessant d’un turó, amb un passadís (“dromos”) que conduïa a l’interior, amb un sostre en forma de cúpula feta de pedres disposades en cercles decreixents, i tot cobert de terra donant la sensació d’un promontori impressionant.
Cap el 1200 ane es va produir, bruscament, la fi de les civilitzacions de l’era de bronze. Fortaleses i palaus foren anihilats i els cementiris abandonats. Fou la invasió dels pobles del mar que, provinents dels Càrpats i del Danubi, van emigrar cap el sud (la idea que els doris foren els qui destruïren el món micènic no té cap fonament). En destruir les fortaleses, amb elles va desaparèixer l’organització política i el model d’hàbitat que protegien. Per tant, la invasió va significar:
■la demolició de palaus i fortaleses
■l’ensulsiada del sistema social jerarquitzat
■la desaparició de la tomba de tholos i l’expansió dels sepulcres de fossa
■la desaparició de l’escriptura, atès que aquesta només servia per a les necessitats del palau
■una reducció del comerç
De fet, el que va desaparèixer fou l’elit de la societat micènica, els qui estaven situats al capdamunt de la piràmide social (el terme ànax desapareixerà del llenguatge polític i, en endavant, ja no tornarem a trobar cap control organitzat per cap rei, ni cap classe d’escribes). Els qui varen sobreviure continuaren conreant la terra i pasturant el bestiar, fent ceràmica i fabricant estris -ara ja de ferro- adorant els deus i celebrant els rituals de sempre. Aquest període històric, del que se’n saben poques coses s’anomena en la història de Grècia l’època fosca.
I a mode de resum final:
<a href=”
“>