[kml_flashembed movie="http://www.stignasi.es/professor/amorm/blog/player.swf?son=http://www.stignasi.es/professor/amorm/blog/P4/Pessebre magic.mp3&bgcolor=FFFFFF&showtime=1&volume=100" width="250" height="20"/] 

Muntanyes de suro,

figures de fang,

casetes de duro,

campanes ding-dang.

 

A dins una cova

hi ha gent que no es mou,

un nen sense roba,

l’estufa és un bou.

 

Un riu fet de plata,

hi ha ànecs nedant,

darrera una mata

hi ha un home cagant.

 

La neu és farina,

el cel cel·lofan,

la mare una nina

i el Déu un infant.

[kml_flashembed movie="http://www.stignasi.es/professor/amorm/blog/player.swf?son=http://www.stignasi.es/professor/amorm/blog/P4/El rabada curt.mp3&bgcolor=FFFFFF&showtime=1&volume=100" width="250" height="20"/] 

A Betlem me’n vull anar,
vós venir tu rabadà?
– Vull esmorzar!

A Betlem esmorzarem
i Jesús adorarem.
– I amb neu hi anem?

Que no saps que aquesta nit
ha nascut Déu infinit?
– Qui t’ho ha dit?

Doncs un àngel que volant
ens ho anava anunciant.
– No serà tant!

Doncs, avant i no badem
que ja és hora que marxem.
– Cap a Betlem!