Category Archives: Biologia

Dionaea muscipula

L’any 1960 es va estrenar a EEUU la pel·lícula “The Little Shop of Horrors“, protagonitzada per una planta carnívora que s’alimentava de sang i carn humanes. La cinta va esdevenir objecte de culte.

L’any 1982, la història es va reconvertir en comèdia musical, representada per primer cop a New York (la planta en qüestió fins i tot cantava). Posteriorment s’han fet diverses versions pel cinema i pel teatre. A Catalunya, l’any 1987, es va estrenar al Teatre Victòria un muntatge titulat “La botiga dels horrors” protagonitzat per Àngels Gonyalons.

Fàcilment, part de l’èxit de “The Little Shop of Horrors”, i de les diferents seqüeles, es pot relacionar amb la fascinació que la gent sent envers les plantes carnívores. Aquestes plantes són tan extraordinàries que semblen producte de la imaginació. Tan és així, que conec gent que pensa que no existeixen en realitat.

En qualsevol cas, no resulta difícil trobar plantes carnívores en els comerços especialitzats. Recordo, no fa gaires anys, que s’oferien a La Rambla de les Flors de Barcelona. Entre les espècies que es solen comercialitzar i que es poden trobar a Barcelona destaquen dos gèneres: Nepenthes i Dionaea.

L’atrapamosques, Dionaea muscipula, és la meva preferida (de fet és una de les més populars). És tracta d’una planta originària del sud-est d’EEUU, la qual s’adapta perfectament a qualsevol regió de clima suau. Cal mantenir-la en un substrat lliure de sals minerals i fertilitzants. En cas contrari, la majoria de plantes carnívores no aconsegueixen sobreviure.

Les plantes carnívores presenten fulles modificades per a caçar insectes, el seu aliment principal. Les fulles de la Dioanea estan provistes de pels, els quals es tanquen recordant la mandíbula d’un animal (nyam, nyam). També se les ha comparat amb gàbies en les quals els insectes queden atrapats.

Una dieta d’un petit insecte setmanal és suficient per mantenir la Dianoea amb bona salut. Els insectes de gran mida provoquen la mort de la fulla trampa i poden ser un motiu de problemes.

És molt curiós i sofisticat el mecanisme segons el qual la Dionaea atrapa els insectes. Per que la fulla trampa respongui a la presència d’un insecte, aquest ha de tocar dues vegades un dels pels de la fulla o bé tocar simultàniament dos pels. En cas contrari la trampa no es tanca. Mitjançant aquest sistema s’evita que la trampa es tanqui com a conseqüència de les gotes de pluja.

L’origen de les espècies. 148 anys

Avui, 24 de novembre, es compleixen 148 anys de la publicació de l’obra darwiniana “L’origen de les espècies. La primera edició d’aquest treball va comptar amb 1.250 exemplars, els quals es van esgotar el primer dia.

Fa poc més d’un any es va publicar a Internet una àmplia i completa recopilació de les obres de Charles Darwin, dirigida pel Dr. John van Wyhe, professor d’història a la Universitat de Cambrigde.

Els textos es troben en anglés i inclouen els dibuixos originals de les diferents edicions dels escrits de Darwin. També es poden trobar alguns manuscrits i fitxers d’àudio.

Amb motiu de la publicació online de l’obra darwiniana el bloc “El secret de la vida” va publicar una entrada en la qual es recomana especialment la lectura de la introducció general als textos i dels següents apartats,

El cos humà

Via ciènciesnaturals m’assabento de l’existència d’una magnifica enciclopèdia multimèdia del cos humà que penja del portal educatiu edu365. L’enciclopèdia virtual ofereix imatges, vídeos i so de gran qualitat, i un cercador. Malauradament, l’accés sembla restringit als usuaris del lloc.L’alumnat de centres educatius catalans pot aconseguir un nom d’usuari i una contrasenya per accedir-hi omplint un formulari.

Una altra entrada del mateix bloc ens presenta el recull dels quaderns virtuals de Sebastià Mora Masot, en versió bilingüe (català/anglès), els quals sí que són accessibles directament. Entre aquests quaderns els relacionats amb les ciències inclouen els següents temes,

Per cert, no he pogut evitar relacionar algunes de les imatges de l’enciclopèdia multimèdia amb l’exposició Bodies. I com deia aquell, para muestra un botón…

Ecologia. Principis bàsics.

Que hi farem… De cop i volta m’he quedat enganxat a això del SlideShare. Aquest cap de setmana he preparat una altra presentació, amb l’ajut inestimable de les meves filles.

“Ecologia. Principis bàsics” descriu visualment en 7 diapositives el concepte d’ecosistema. Sense paraules. Una presentació un pel minimalista, però efectiva.

Adequada per tots els públics. Fer l'ullet

[slideshare id=170621&doc=principis-bsics-decologia-1195345334415669-1&w=425]

Fent l’animal

comillas Jo sóc zoòleg i l’home és un animal. Per tant aquest és un tema adequat a la meva ploma, i em nego a seguir eludint el seu examen pel simple motiu que algunes de les seves normes i comportaments són bastant complexes i difícils.

Desmond Morris

Una de les meves alumnes de biologia em va avisar a principi de curs que “no creia en l’evolució”, una altra em mirava com si m’hagués tornat boig quan vaig dir a classe que els homes i les dones som animals… una altra està convençuda que algun dia el Sol caurà sobre la Terra…

Malgrat tot, els intento explicar l’origen de la vida i les particularitats de l’evolució i les animo a analitzar el seu entorn des d’una perspectiva científica.

Dimecres passat, dia de la ciència, vàrem assistir a una conferència del doctor J. Bertranpetit al CCCB: El genoma en la reconstrucció de la historia de la humanitat.

Bertranpetit, catedràtic i professor de la UPF i director de la Unitat de Biologia Evolutiva de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida, sap més biologia que jo i és millor comunicador que jo. Sentint-lo parlar, a les meves alumnes se’ls hi va remoure alguna cosa a la panxa… A ell, se’l van escoltar (creure) una mica més que a mi…

Sovint, el meu alumnat em pregunta quina és la meva especialitat acadèmica (m’han vist fent classes de matèries molt dispars). Doncs bé, jo sóc zoòleg, igual que Desmond Morris, i com ell, no tinc cap dubte que homes i dones som animals. De fet, això no és cap barbaritat. Tota la comunitat científica ho entén així.

Desmond Morris ho va explicar en un llibre, traduït al castellà amb el títol de “El mono desnudo“. En aquest llibre, Morris analitza el comportament humà des del punt de vista d’un zoòleg, descrivint l’ésser humà com un primat.

Aquest any, la primera edició de “El mono desnudo” ha complert quaranta anys. Malgrat el temps transcorregut, el dia d’avui, continua sent un llibre interessant.

“El mono desnudo” va ser, durant anys, un llibre molt polèmic i va rebre crítiques d’àmbits molt diversos, incloent el sector científic. Algunes de les principals objeccions acusaven a Morris de reduccionisme biològic. A més, el llibre no passa el filtre del feminisme actual, ja que podria donar peu a una justificació de les desigualtats entre homes i dones basada en la biologia.

En qualsevol cas, si us interessa el procés evolutiu de la humanitat és un llibre que podeu llegir. No deixa, però, de ser una obra una mica densa. Els capítols de lectura més fàcil són els dedicats a l’alimentació, al sexe i a la cura de la descendència.

La particular visió de la humanitat que Morris ens ofereix pot fer canviar algunes idees antropocèntriques que encara avui prevaleixen en la nostra societat. Val a dir que, des del punt de vista de la vida, els bacteris són molt més importants que els éssers humans.

L’anàlisi de “El mono desnudo” pot portar a descobrir en el seus continguts errors d’interpretació, qüestions que amb el temps han estat superades o afirmacions poc rigoroses. Malgrat tot, la seva lectura pot resultar una bona experiència si s’aborda amb actitud crítica, interpretant el text com una obra de divulgació científica.

Desprès de llegir-lo, segurament us veureu a vosaltres mateixes i mateixos amb altres ulls quan us contempleu davant el mirall…

Com compartir presentacions

Cada cop existeixen més llocs on compartir imatges i vídeos. Personalment trobava a faltar un lloc en el qual poder compartir altres tipus d’arxius com ara, presentacions, arxius pdf, etc. Després de barallar-me una estona amb el word-press i l’etiqueta “object” per tal d’inserir un arxiu flash en el meu bloc, he decidit crear-me un compte a SlideShare.

Obtenir un compte d’usuari a SlideShare és ben senzill. Només cal accedir a la seva pàgina web, clicar el botó “Signup” i omplir un formulari. Després cal confirmar la subscripció responent al c.e. que arriba a la bústia de correu que es proporciona en realitzar la inscripció. A partir d’aquest moment ja es poden començar a pujar arxius per compartir.

El botó “Upload” de la pàgina d’usuari obre el lloc web des del qual pujar els arxius. A més de PDF, SlideShare admet els formats habituals que s’empren en les presentacions, incloent els propis d’OpenOffice.org.

Un cop s’ha pujat un arxiu, cal nomenar-lo i escriure una breu descripció. SlideShare té un sistema de cerca basat en etiquetes (tags), per la qual cosa, abans de publicar-lo, també cal incloure algunes paraules clau que facilitaran la localització de l’arxiu.

Per tal de provar el meu espai SlideShare ha pujat una presentació en la qual es mostren exemples de relacions interespecífiques en els éssers vius. Es tracta d’un treball molt senzill (no m’ha fet suar massa), però penso que pot resoldre alguna sessió al professorat d’experimentals quan es treballen a l’aula els temes d’ecologia.

Un dels avantatges interessant d’SlideShare és que facilita un codi per inserir les presentacions en els blocs de Word Press. Aquí us deixo la meva primera prova…

[slideshare id=170040&doc=relacions-interespecfiques-1195311455323609-1&w=425]

Derecho a balar

Maximiliano Corredor (BioMaxi) és l’editor d’Evolucionarios, un bloc sobre l’evolució i la ciència segons la personal interpretació del seu autor. El bloc està actiu des de fa poc més de tres anys. En aquest periode s’ha guanyat a pols un dels primers llocs en els rànkings de blocs dedicats a la ciència.

La regularitat amb la qual podem llegir noves entrades és variable (alguns mesos es publiquen de l’ordre de 25 entrades noves o més, altres mesos únicament 2 o 3), sempre, però, mantenint la qualitat i el rigor. Les anotacions d’aquest bloc se situen en el marc del pensament crític i l’escepticisme. Així, bona part dels textos es centren en la denuncia argumentada de les idees creacionistes.

De les entradas d’aquest mes destacaria “Derecho a balar“, un post curt en el que BioMaxi fa alguns comentaris interesants en defensa de la heterodoxia científica, a proposit de les notes d’un altre blogger, PaleoFreak, sobre la biòloga Lynn Margulis (EEUU, 15/03/1938) i les seves particulars teories evolutives.

Mary Nicol i el Boisei

Mary Nicol (06/02/1913 – 09/12/1996) va ser una arqueòloga i antropòloga britànica, descobridora en 1947, a l’Illa Rusinga, del primer crani d’un simi fòssil (Proconsul africanus). Durant molt temps, Mary va treballar amb Louis Leakey, el seu home, a la Gola de Olduvai, descobrint diverses eines i fòssils d’antics homínids.

Una de les troballes excepcionals de Mary Nicol va ser el descobriment de les primeres restes del “Boisei“, un homínid fòssil que va viure entre 2,6 i 1,2 milions d’anys enrera. Mary va localitzar un crani (OH 5) d’aquesta espècie, al juliol de 1959 a Olduvai, Tanzània, amb una antiguitat d’1,75 milions d’anys. La dentició es trovaba adaptada per a mastegar els vegetals durs de la sabana.

Inicialment va ser anomenat Zinjanthropus boisei. Posteriorment, hi ha hagut discusions sobre si s’hauria d’incloure en el gènere Australopithecus o Paranthropus. El dia d’avui, s’accepta que el Boisei pertany a l’espècie Paranthropus boisei.

Deu anys més tard es trobaren al jaciment de Koobi Fora, Kenya, dos cranis més (KNM ER732 i KNM ER406) del Boisei, els quals mostraven un gran dimorfisme sexual, inusual en els homínids. El pes dels mascles de l’espècie s’ha calculat en 68 kg, mentre que les femelles, més petites, pesarien al voltant dels 45 kg.

Al mateix jaciment de Koobi Fora en 1975 es trobaren en el mateix nivell geològic restes de Boisei i de Homo ergaster, a partir de les quals es plantejà la coetaneïtat d’ambdues espècies i la possibilitat que el Boisei no fora antecessor de la humanitat moderna.

En 1993 una altre crani (KGA10-525), trobat a Kronso, Etiòpia, va ser descrit com pertanyent a l’individu de major tamany d’aquesta espècie fòssil, datat en 1’4 milions d’anys.

La idea de parlar de Mary Nicol ha sorgit després de visitar el bloc del Super Profesor de Socials a XTECBlocs, on es mostra el vídeo de la quarta part de la sèrie “L’evolució de la humanitat”.

Reivindicant Lamarck

La història de la ciència sovint ha tractat injustament al naturalista francès Jean Baptiste Lamarck (Somme, 01/08/1744 – París, 18/12/1829), pioner en defensar la idea de l’evolució i un dels primers en proposar una teoria coherent sobre l’evolució de la vida.

Tot i així, Lamarck s’acostuma a presentar com precursor de Charles Robert Darwin (Shrewsbury, 12/02/1809 – Downe, 19/04/1882), posant l’èmfasi en que va cometre un error en proposar l’herència dels caràcters adquirits per explicar el mecanisme de canvi de les espècies. D’altra banda se’l vincula obsessivament amb el desafortunat exemple de l’allargament del coll de les girafes.

En general, l’obra de Lamarck s’analitza sempre en comparació a la de Darwin, la qual cosa resta originalitat a l’obra lamarckiana. En gran manera, resulta absurd. L’any de publicació de l’obra principal de Lamarck, Filosofia Zoològica (1809), coincideix amb l’any de naixement de Darwin, de manera que Lamarck no podia conèixer les teories de Darwin.

Amb tot, Darwin esdevé el gran mite de la biologia, mentre Lamarck queda, si més no, com un babau.

Amb l’ànim de reivindicar Lamarck com un dels naturalistes més grans de tots els temps l’Institut d’Estudis Catalans ha publicat recentment la seva obra cabdal, Filosofia Zoològica, dins la col·lecció “Clàssics de la ciència”. És la primera vegada que aquesta obra és traduïda al català, existint dues versions anteriors en castellà.

La publicació de l’Origen de les espècies, l’any 1859, va catapultar Darwin a l’èxit, essent reconegut com un gran científic, alhora que la figura de Lamarck quedava eclipsada. En ocasions, el mateix Darwin i alguns dels seus seguidors negaren a Lamarck el més mínim protagonisme i el desacreditaren.

A finals del segle XIX es varen produir virulents enfrontaments entre els neolamarckistes i els neodarwinistes, enfrontaments que es varen acabar saldant amb l’exaltació de Darwin i la desqualificació de Lamarck.

Lamarck, però, aportà gran quantitat de dades i observacions molt rigoroses, les quals varen resultar claus pel desenvolupament de la teoria de l’evolució. Així, Lamarck va ser un naturalista extraordinari, el qual va destacar en molts i diversos camps, com ara, la botànica, la zoologia dels invertebrats o la paleontologia. Lamarck és conegut, a més, com a responsable de la creació del terme “biologia”.

Obres principals de Jean Baptiste Lamarck:

  • Recherches sur les causes des principaux phénomènes physiques (1794)
  • Recherches sur l’organisation des êtres vivants (1802)
  • Hydrologie (1802)
  • Philosophie zoologique (1809)
  • Système analytique des connaissances de l’homme (1820)
  • Histoire naturelle des animaux sans vertèbres (1815-22)

On Line Biology Book

El Doctor M.J. Farabee, de l‘Estrella Mountain Community College (Arizona) és l’autor del llibre “On Line Biology Book“, una obra impressionant sobre la biologia, disponible a la xarxa per a la seva consulta directa i gratuïta.

El llibre, estructurat en 59 capítols tracta tots els temes fonamentals relacionats amb les ciències de la vida. Presenta, a més, una bona col·lecció d’esquemes, dibuixos i fotografies.

La primera versió del text està datada l’any 1992. Des d’aleshores, l’obra ha estat contínuament revisada. La darrera actualització és de 2007.

Amb tot, aquest llibre virtual constitueix una eina excel·lent per tots aquells i aquelles que mostren interès per la biologia, incloent l’alumnat de batxillerat o universitari.

M’he assabentat de la seva existència a través d’Stublogs, on el llibre es presenta com “Una de les millors obres sobre biologia que es poden consultar a Internet“, tot i així, jo no conec cap altra que s’hi pugui comparar.

Malauradament, l’obra únicament està disponible en anglès. A veure si algú o alguna s’anima i proposa una traducció al català.

Fer l'ullet

On Line Biology Book. Temes: