Hi ha tants milers de milions d’estrelles, de planetes, que segurament hi ha vida fora de la Terra. No seran dofins, ni micos, ni homes… En tot cas mai ho sabrem. No podrem comprovar-ho. Qualsevol missatge, qualsevol senyal d’intel·ligència emesa des de qualsevol racó de l’univers trigaria milers, milions d’anys, a arribar fins a nosaltres. Ja no estarem aquí… (+)
Que hi farem… De cop i volta m’he quedat enganxat a això del SlideShare. Aquest cap de setmana he preparat una altra presentació, amb l’ajut inestimable de les meves filles.
“Ecologia. Principis bàsics” descriu visualment en 7 diapositives el concepte d’ecosistema. Sense paraules. Una presentació un pel minimalista, però efectiva.
Adequada per tots els públics. 
[slideshare id=170621&doc=principis-bsics-decologia-1195345334415669-1&w=425]
Fa uns dies vaig escriure una anotació sobre un banc de fotografies científiques a Internet.
Gràcies a Josep Maria Soler, editor de TICB7, he descobert un altre banc d’imatges i sons online, un espai web depenent del “Centre Nacional de Información y Comunicación Educativa” del MEC.
Tal com comenta Soler en el seu bloc, es tracta d’un enorme catàleg, el qual a més d’imatges i fotografies, conté animacions, vídeos, i sons.
Vist l’interès d’aquest tipus de recursos, he decidit crear un llista separada pels bancs d’imatges en el meu sidebar.
Desmond Morris
Una de les meves alumnes de biologia em va avisar a principi de curs que “no creia en l’evolució”, una altra em mirava com si m’hagués tornat boig quan vaig dir a classe que els homes i les dones som animals… una altra està convençuda que algun dia el Sol caurà sobre la Terra…
Malgrat tot, els intento explicar l’origen de la vida i les particularitats de l’evolució i les animo a analitzar el seu entorn des d’una perspectiva científica.
Dimecres passat, dia de la ciència, vàrem assistir a una conferència del doctor J. Bertranpetit al CCCB: El genoma en la reconstrucció de la historia de la humanitat.
Bertranpetit, catedràtic i professor de la UPF i director de la Unitat de Biologia Evolutiva de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida, sap més biologia que jo i és millor comunicador que jo. Sentint-lo parlar, a les meves alumnes se’ls hi va remoure alguna cosa a la panxa… A ell, se’l van escoltar (creure) una mica més que a mi…
Sovint, el meu alumnat em pregunta quina és la meva especialitat acadèmica (m’han vist fent classes de matèries molt dispars). Doncs bé, jo sóc zoòleg, igual que Desmond Morris, i com ell, no tinc cap dubte que homes i dones som animals. De fet, això no és cap barbaritat. Tota la comunitat científica ho entén així.
Desmond Morris ho va explicar en un llibre, traduït al castellà amb el títol de “El mono desnudo“. En aquest llibre, Morris analitza el comportament humà des del punt de vista d’un zoòleg, descrivint l’ésser humà com un primat.
Aquest any, la primera edició de “El mono desnudo” ha complert quaranta anys. Malgrat el temps transcorregut, el dia d’avui, continua sent un llibre interessant.
“El mono desnudo” va ser, durant anys, un llibre molt polèmic i va rebre crítiques d’àmbits molt diversos, incloent el sector científic. Algunes de les principals objeccions acusaven a Morris de reduccionisme biològic. A més, el llibre no passa el filtre del feminisme actual, ja que podria donar peu a una justificació de les desigualtats entre homes i dones basada en la biologia.
En qualsevol cas, si us interessa el procés evolutiu de la humanitat és un llibre que podeu llegir. No deixa, però, de ser una obra una mica densa. Els capítols de lectura més fàcil són els dedicats a l’alimentació, al sexe i a la cura de la descendència.
La particular visió de la humanitat que Morris ens ofereix pot fer canviar algunes idees antropocèntriques que encara avui prevaleixen en la nostra societat. Val a dir que, des del punt de vista de la vida, els bacteris són molt més importants que els éssers humans.
L’anàlisi de “El mono desnudo” pot portar a descobrir en el seus continguts errors d’interpretació, qüestions que amb el temps han estat superades o afirmacions poc rigoroses. Malgrat tot, la seva lectura pot resultar una bona experiència si s’aborda amb actitud crítica, interpretant el text com una obra de divulgació científica.
Desprès de llegir-lo, segurament us veureu a vosaltres mateixes i mateixos amb altres ulls quan us contempleu davant el mirall…
Cada cop existeixen més llocs on compartir imatges i vídeos. Personalment trobava a faltar un lloc en el qual poder compartir altres tipus d’arxius com ara, presentacions, arxius pdf, etc. Després de barallar-me una estona amb el word-press i l’etiqueta “object” per tal d’inserir un arxiu flash en el meu bloc, he decidit crear-me un compte a SlideShare.
Obtenir un compte d’usuari a SlideShare és ben senzill. Només cal accedir a la seva pàgina web, clicar el botó “Signup” i omplir un formulari. Després cal confirmar la subscripció responent al c.e. que arriba a la bústia de correu que es proporciona en realitzar la inscripció. A partir d’aquest moment ja es poden començar a pujar arxius per compartir.
El botó “Upload” de la pàgina d’usuari obre el lloc web des del qual pujar els arxius. A més de PDF, SlideShare admet els formats habituals que s’empren en les presentacions, incloent els propis d’OpenOffice.org.
Un cop s’ha pujat un arxiu, cal nomenar-lo i escriure una breu descripció. SlideShare té un sistema de cerca basat en etiquetes (tags), per la qual cosa, abans de publicar-lo, també cal incloure algunes paraules clau que facilitaran la localització de l’arxiu.
Per tal de provar el meu espai SlideShare ha pujat una presentació en la qual es mostren exemples de relacions interespecífiques en els éssers vius. Es tracta d’un treball molt senzill (no m’ha fet suar massa), però penso que pot resoldre alguna sessió al professorat d’experimentals quan es treballen a l’aula els temes d’ecologia.
Un dels avantatges interessant d’SlideShare és que facilita un codi per inserir les presentacions en els blocs de Word Press. Aquí us deixo la meva primera prova…
[slideshare id=170040&doc=relacions-interespecfiques-1195311455323609-1&w=425]
Maximiliano Corredor (BioMaxi) és l’editor d’Evolucionarios, un bloc sobre l’evolució i la ciència segons la personal interpretació del seu autor. El bloc està actiu des de fa poc més de tres anys. En aquest periode s’ha guanyat a pols un dels primers llocs en els rànkings de blocs dedicats a la ciència.
La regularitat amb la qual podem llegir noves entrades és variable (alguns mesos es publiquen de l’ordre de 25 entrades noves o més, altres mesos únicament 2 o 3), sempre, però, mantenint la qualitat i el rigor. Les anotacions d’aquest bloc se situen en el marc del pensament crític i l’escepticisme. Així, bona part dels textos es centren en la denuncia argumentada de les idees creacionistes.
De les entradas d’aquest mes destacaria “Derecho a balar“, un post curt en el que BioMaxi fa alguns comentaris interesants en defensa de la heterodoxia científica, a proposit de les notes d’un altre blogger, PaleoFreak, sobre la biòloga Lynn Margulis (EEUU, 15/03/1938) i les seves particulars teories evolutives.
Si voleu entrar a Moodle, ja sigui per tafanejar quins recursos hi ha o per realitzar alguna activitat, necessitareu un nom d’usuari/usuària i una contrasenya. Si no els teniu poca cosa podreu fer, encara que, com es veurà més endavant, en ocasions, pot ser possible accedir-hi com a convidats o convidades.
A Moodle hi ha definits diferents nivells de participació. Es tracta d’un sistema jerarquitzat on els usuaris i usuàries gaudeixen de diferents privilegis segons el seu estatus. Aquest nivells són bàsicament els següents:
Mary Nicol (06/02/1913 – 09/12/1996) va ser una arqueòloga i antropòloga britànica, descobridora en 1947, a l’Illa Rusinga, del primer crani d’un simi fòssil (Proconsul africanus). Durant molt temps, Mary va treballar amb Louis Leakey, el seu home, a la Gola de Olduvai, descobrint diverses eines i fòssils d’antics homínids.
Una de les troballes excepcionals de Mary Nicol va ser el descobriment de les primeres restes del “Boisei“, un homínid fòssil que va viure entre 2,6 i 1,2 milions d’anys enrera. Mary va localitzar un crani (OH 5) d’aquesta espècie, al juliol de 1959 a Olduvai, Tanzània, amb una antiguitat d’1,75 milions d’anys. La dentició es trovaba adaptada per a mastegar els vegetals durs de la sabana.
Inicialment va ser anomenat Zinjanthropus boisei. Posteriorment, hi ha hagut discusions sobre si s’hauria d’incloure en el gènere Australopithecus o Paranthropus. El dia d’avui, s’accepta que el Boisei pertany a l’espècie Paranthropus boisei.
Deu anys més tard es trobaren al jaciment de Koobi Fora, Kenya, dos cranis més (KNM ER732 i KNM ER406) del Boisei, els quals mostraven un gran dimorfisme sexual, inusual en els homínids. El pes dels mascles de l’espècie s’ha calculat en 68 kg, mentre que les femelles, més petites, pesarien al voltant dels 45 kg.
Al mateix jaciment de Koobi Fora en 1975 es trobaren en el mateix nivell geològic restes de Boisei i de Homo ergaster, a partir de les quals es plantejà la coetaneïtat d’ambdues espècies i la possibilitat que el Boisei no fora antecessor de la humanitat moderna.
En 1993 una altre crani (KGA10-525), trobat a Kronso, Etiòpia, va ser descrit com pertanyent a l’individu de major tamany d’aquesta espècie fòssil, datat en 1’4 milions d’anys.
La idea de parlar de Mary Nicol ha sorgit després de visitar el bloc del Super Profesor de Socials a XTECBlocs, on es mostra el vídeo de la quarta part de la sèrie “L’evolució de la humanitat”.
La història de la ciència sovint ha tractat injustament al naturalista francès Jean Baptiste Lamarck (Somme, 01/08/1744 – París, 18/12/1829), pioner en defensar la idea de l’evolució i un dels primers en proposar una teoria coherent sobre l’evolució de la vida.
Tot i així, Lamarck s’acostuma a presentar com precursor de Charles Robert Darwin (Shrewsbury, 12/02/1809 – Downe, 19/04/1882), posant l’èmfasi en que va cometre un error en proposar l’herència dels caràcters adquirits per explicar el mecanisme de canvi de les espècies. D’altra banda se’l vincula obsessivament amb el desafortunat exemple de l’allargament del coll de les girafes.
En general, l’obra de Lamarck s’analitza sempre en comparació a la de Darwin, la qual cosa resta originalitat a l’obra lamarckiana. En gran manera, resulta absurd. L’any de publicació de l’obra principal de Lamarck, Filosofia Zoològica (1809), coincideix amb l’any de naixement de Darwin, de manera que Lamarck no podia conèixer les teories de Darwin.
Amb tot, Darwin esdevé el gran mite de la biologia, mentre Lamarck queda, si més no, com un babau.
Amb l’ànim de reivindicar Lamarck com un dels naturalistes més grans de tots els temps l’Institut d’Estudis Catalans ha publicat recentment la seva obra cabdal, Filosofia Zoològica, dins la col·lecció “Clàssics de la ciència”. És la primera vegada que aquesta obra és traduïda al català, existint dues versions anteriors en castellà.
La publicació de l’Origen de les espècies, l’any 1859, va catapultar Darwin a l’èxit, essent reconegut com un gran científic, alhora que la figura de Lamarck quedava eclipsada. En ocasions, el mateix Darwin i alguns dels seus seguidors negaren a Lamarck el més mínim protagonisme i el desacreditaren.
A finals del segle XIX es varen produir virulents enfrontaments entre els neolamarckistes i els neodarwinistes, enfrontaments que es varen acabar saldant amb l’exaltació de Darwin i la desqualificació de Lamarck.
Lamarck, però, aportà gran quantitat de dades i observacions molt rigoroses, les quals varen resultar claus pel desenvolupament de la teoria de l’evolució. Així, Lamarck va ser un naturalista extraordinari, el qual va destacar en molts i diversos camps, com ara, la botànica, la zoologia dels invertebrats o la paleontologia. Lamarck és conegut, a més, com a responsable de la creació del terme “biologia”.
Obres principals de Jean Baptiste Lamarck:
- Recherches sur les causes des principaux phénomènes physiques (1794)
- Recherches sur l’organisation des êtres vivants (1802)
- Hydrologie (1802)
- Philosophie zoologique (1809)
- Système analytique des connaissances de l’homme (1820)
- Histoire naturelle des animaux sans vertèbres (1815-22)
