A principi de curs vaig escriure aquest text pensant en el meu alumnat del curs passat. Ara l’he recuperat…

Fa uns dies em distreia tornant a escoltar els podcasts que el curs passat varen gravar Hasnat, Sadam, Iman, Sukaina, Zeeshan i Imad, amb motiu del crèdit de síntesi (“Atreveix-te a participar”). El personatge central d’aquests treballs era Richard Stallman, pare del projecte GNU. Com a professor de 4t d’ESO vaig participar discretament en la coordinació del crèdit de síntesi i he de dir que em sento molt satisfet d’haver-hi col·laborat. No sé si serà la meva persistent tasca d’adoctrinament a favor del programari lliure o les samarretes linuxeres que acostumo a portar, però… tinc l’agradable sensació d’haver transmés al meu alumnat alguna cosa.

Val a dir que el meu centre és “centre pilot” a Catalunya en l’ús del programari lliure. Potser per això, aquest curs s’està realitzant a l’institut un taller sobre la LINKAT adreçat al professorat. Segurament alguns i algunes de vosaltres us heu qüestionat alguna vegada: perquè necessitem GNU/Linux a l’Institut? (…si Windows funciona prou bé). I ara, a més… fan un taller pels profes! Per què voldrà un professor o una professora aprendre GNU/linux? Doncs bé, l’objectiu d’aquest post és respondre aquestes preguntes.

Richard Stallman ha exposat infinitat de vegades les raons per les quals tothom hauria de conèixer GNU/linux, no només el professorat, també l’alumnat i la resta de mortals. Tot i que els arguments per a usar-lo són diversos, Stallman els resumeix en una idea molt bàsica, però fonamental: “guanyar espais de llibertat”. I és justament així… resulta difícil acceptar que el meu ordinador faci el que determina l’amo d’un programa i no el que jo vull que faci. Personalment, des de fa molts anys, ja no utilitzo programari propietari… I em sento molt feliç d’haver fet aquest pas.

En l’àmbit dels centres educatius, però, existeixen algunes raons especials que conviden a l’ús generalitzat del programari lliure, com ara la possibilitat de copiar i redistribuir els programes, estalviant al centre recursos econòmics. Un centre educatiu no pot promoure de cap manera la pirateria, tan estesa en l’àmbit de l’usuari domèstic i, moltes vegades, impulsada per les mateixes empreses com a mecanisme de publicitat subliminal. És per això, que els centres educatius es veuen obligats a comprar les llicències del programari propietari que fan servir. No cal recordar que una de les particularitats del programari lliure, encara que no la més important, és que pot obtenir-se gratuïtament.

Més enllà d’aquest estalvi econòmic, cal tenir en compte altres consideracions més rellevants per afavorir la implantació generalitzada del programari lliure a escoles i instituts. Aquestes altres consideracions tenen a veure amb els estils de vida i els valors que el professorat tenim la il·lusió de transmetre al nostre alumnat; allò que alguns i algunes anomenen competències socials i eixos transversals. Si a les aules es promou la participació ciutadana, el reciclatge, la coeducació, el consum responsable, etc., no resulta una contradicció la presència de programari propietari a les aules?

Si el professorat fa servir programari lliure i promociona el seu ús entre l’alumnat, molts estudiants el continuareu emprant en acabar els vostres estudis. Com deia, ja fa molts anys, Luís Pastor: “Un grano no hace granero, pero ayuda al compañero”. La conseqüència d’ensenyar programari lliure en els centres educatius és aconseguir que els alumnes i les alumnes el feu servir en el vostre àmbit privat, contribuint així a què la societat escapi del domini i els abusos de les grans multinacionals que fan del programari un negoci.

Avui en dia, quan tant es parla d’ensenyament cooperatiu, l’ús del programari lliure és un excel·lent exemple d’activitat cooperativa duta a la pràctica. El programari lliure ens ensenya a compartir, a ser bons ciutadans i ciutadanes i a millorar les relacions amb els nostres veïns i veïnes. La filosofia del programari lliure parteix de la idea fonamental de cooperar amb aquells i aquelles que necessiten el nostre ajut. Així, cal compartir el programari i el professorat és el primer que ha de donar exemple. Per això, tot el programari instal·lat als ordinadors d’escoles i instituts hauria d’estar disponible per ser copiat per l’alumnat, per que pugueu dur-lo a casa i redistribuir-lo entre els vostres amics i amigues. L’alumnat teniu aquest dret.

A més, el programari lliure invita i anima a tothom que el fa servir a aprendre més (no és l’ensenyament/aprenentatge l’objectiu principal dels centres educatius?). Amb tot, els nois i les noies més inquietes podeu remenar el codi font dels programes i aprendre com treballa el programari. Així, el programari lliure esdevé una eina imprescindible per a tots i totes les que aspireu a escriure programari, aquells i aquelles que heu somniat convertir-vos en “hackers” algun dia. A l’altre extrem del programari lliure se situa el programari propietari, aixecant muralles que impedeixen la difusió del coneixement i abocant la societat a la ignorància.

Així que ja ho sabeu: doneu-li canya a GNU/linux!