Ahir a la tarda vam escriure aquests contes als ordinadors que tractaven d’una clau antiga que va portar l’Aimrane fa molts dies. Han quedat xulos i volíem que el poguéssiu veure.
La clau misteriosa
Hi havia una vegada un nen que es deia Aimrane va trobar una clau misteriosa molt antiga. L’Aimrane sempre la guardava a la seva habitació fins que un dia es va despertar per la nit i no estava per en lloc. L’Aimrane va veure que una rajola es movia i va caure en un túnel secret que el portava al mont dels seus malsons. L’Aimrane va dir:
– Hola que hi ha algú? -I la clau va respondre
– Si jo sóc la clau vas trobar
– Parles?-li va dir l`Aimrane
– Si, parlo per què m’ho preguntes?- va dir la clau.
– Si les claus no parlen.
– Bé però jo sóc màgica per tant puc fer el que vulgui- L’Aimrane es volia deslligar i marxar a casa. La clau li va dir:
– D’aquí 10 minuts se’t tancarà el túnel.
L’Aimrane va córrer fins al túnel i va aparèixer al seu llit.
Fi
Ruth
La clau antiga
Vet aquí la Marina, en Pol, la Vanessa i el Roger. Un dia van quedar per dinar, berenar i sopar. Quant van acabar de sopar van trobar una clau d’or molt maca amb dibuixets, es preguntaven que obria aquesta clau i el Pol va dir:
– un tresor
– una cova -va dir la Marina,
– una porta amagada -va dir el Roger,
– no, no una casa abandonada -va dir la Vanessa.
Primer van veure si la clau encaixava a la casa.
-va que nomes ens queden 6 hores per resoldre el misteri -va dir en Pol,
– va anem -va dir la Marina.
Van marxar sense que els veiessin, van arribar a la casa abandonada. Van provar si la clau encaixava.
– encaixa!- van dir tots,
– anem a veure que deu allá dins? Va dir el Roger. Van anar i no era una casa era una biblioteca.
Farners
La clau antiga
Hi havia una vegada una nena que es deia Laura. Un dia la Laura estava jugant al seu jardí i va trobar una clau antiga, la Laura va cridar el seu pare i li va dir:
– Papa … he trobat una clau antiga!- i el pare va dir:
– Ara vinc Laura!-i la Laura va dir:
– Val papa!
Després va vindre una amiga de la Laura que es deia Paula, i la Laura li va ensenyar la clau a la Paula. La Paula li va preguntar:
– Vols investigar la clau? -I la Laura va dir:
– Sí m’agradaria molt Paula!
– Vols que comencem a investigar demà? – I la Paula va dir:
– Sí!
Fi
Vanessa
EL Jacme i la clau màgica
Hi havia una vegada un nen que tenia 7 anys i vivia a Amèrica del nord a New York. Un dia, que era estiu per la seva casa es va trobar una clau que estava rovellada. Va anar a la cuina i havia un nen que s’estava fent el sopar i li va preguntar:
– Com et dius? I el nen no sabia com es deia i li va dir:
– No sé com em dic i tu com et dius?
– Jo em dic Aimrane i no tinc casa soc pobre i no tinc diners.
– Doncs jo et puc donar 100 euros.
– Uuuuuooooo!!! Vinga dóna-me’ls – Però amb una condició.
– Quina condició?
– Que facis el que jo et digui.
– D’acord.
– Molt bé veus aquesta clau que està rovellada.
– Si.
– Doncs renta-la ben neta.
– D’acord.
FI
Jacme
La misteriosa clau antiga
Hi havia una vegada dos germans que es deien Emma i Pol.
Un dia van decidir anar a fer un tomb per el poble. Van veure un prat i van pensar anar a veure que hi ha. Una vegada allà es van trobar una clau molt antiga i van dir:
– La podem portar portar a l’escola a investigar-la.-El dilluns van portar la clau a l’escola i van dir:
– Hem trobat aquesta clau en un prat
– Aquest tipus de clau no la he vist mai.-Va dir la mestra.
Van investigar-la però no van trobar res. A la nit van sentir per la televisió unes notícies que dos germans anomenats Emma i Pol havien trobat una clau antiga. El dia següent tots els alumnes van dir que han sentit les notícies. Quant van entrar a la classe la mestre va dir:
– La clau es d’una masia antiga que s’ha destrossat.
Des de llavors els alumnes cada dia miren la clau.
Monica
LA CLAU MISTERIOSA
Hi havia una vegada dos vampirs que es deien Pol i Jaume. Un nen gran que es deia Aimrane, el Jaume i el Pol tenien una clau que l’Aimrane va la volia robar i un dia l’Aimrane va anar casa dels vampirs a robar la clau i els vampirs van posar una trampa i l’ Aimrane va veure i els vampirs van
sortir i el nen va agafar la clau i s’en va anar a casa seva i un dia: que passar ? I els vampirs van venir i van agafar-la .
FI
Aimrane
La clau vella
Hi havia un nen que deia Nil i volia anar a fer aventures.
Aquell nen no tenia por, quan anava al pati feia veure que estava a un castell embruixat i li agradaven molt els contes de por.
Quan va tornar a casa es va posar a jugar amb uns ninots de bruixa i de mòmia, quan va ser hora d’anar a dormir va anar al llit.
Quan es va aixecar va esmorzar i va anar al cole.
A l’hora del pati va conèixer un nen que es deia Pau i tampoc tenia por. Quan es va acabar el cole el Pau i el Nil es van trobar una clau i van anar per tot el poble a buscar l’amo de la clau.
Quan ja eren les 10 de la nit per fi el van trobar i l’amo els va invitar a prendre un cacaolat.
Joana
El petit aventurer
Sempre que anava a casa de l’avi i l’àvia m’ho passava genial. Tenien una casa al mig del poble que era molt gran. Al pati de redera hi tenien els animals i una porta que donava al garatge. Al primer pis hi tenien els animals i una porta que donava al garatge. Al primer pis hi havien les habitacions, en les que hi havien uns llits molt tous en els que t’enfonsaves que t’hi estiraves i un quadres antics a les parets.
Però la meva part preferida eren les golfes! Hi havia tot de coses antigues, de quan els avis eren joves, o que havien anat acumulant durant la seva vida.
M’agradava molt anar-hi perquè hi havien moltes coses apilades i em sentia com un aventurer a la recerca de tresoprs. A egades trobava coses ben estranyes, com antigues bàscules, tinters, quinqués, llums d’oli o gibrelles! Però el que feia encara més especial cada descobriment era agafar-lo i portar-li a l’àvia perquè m’expliquès la história que hi havia al redera.
Recordo especialment un dia en que, d’una antiga olla plena d’estris de cuina, en vagi treure una clau. Jo sabia que era una clau perquè la porta del magatzem de casa els avis s’obria amb una de semblant però aquesta seria molt més vella.
Quan li vaig portar a l’àvia, se la va mirar i va somriure:
– Ves a l’hort i ensenya-li a l’avi.
– Segur iaia? L’avi s’enfada quan vaig a l’hort.
– Aquest cop no. Ja ho veuras.
Confiant en l’àvia vaig anar a l’hort, amb la clau a la mà, i tal i com vaig veure l’avi el vaig cridar i li vaig ensenyar la clau.
No em va renyar. Va agafar la clau i mentrestant la mirva se li van negar els ulls. Va deixar el cabeguet, em va abraçar i em va donar les gràcies. Era la clau de casa els seus pares, que quan era petit va haver de deixar per anar a viure lluny i mai havia pogut tornar. Em va explicar que encara la guardava per si un dia tornava. La Havia prdut feia anys però gràcies al seu petit aventurer la tornava a tenir.
Miquel