Retirada d’imatges

Aquest bloc ja és antic i ja no estic a la mateixa escola. He suprimit les imatges on hi sortien els infants per seguretat. Queda buit però encara no em veig en cor de suprimir el bloc i tot i no tenir gaires imatges, potser en traieu alguna idea.

L’obra

Ahir per la tarda vam assajar  l’obra, i la Isaura ens va dir si fèiem malament alguna cosa.

Que teniem que cridar més i mirar més al públic.

 

Farners i Joana

 

 

 

Anglès

Vam conèixer figures geomètriques, i una era de vint costats.

Ahir vam fer anglès al mati, amb la Mireia.Vam  anar als ordinadors a jugar amb jocs de anglès.

Més tard vam fer el quadern de anglès.

I després vam fer lectura.

Joana i Farners.

Mates

Avui farem mates i corregirem les 2 pàgines que teniem que fer.

Després el Miquel ens ensenyarà les 2 pàgines que tenim de fer a casa.

Més tard el Miquel ens ensenyarà les normes d’accentuació.

Joana i Jacme

Els jocs del Jacme

Avui el Jacme a portat uns jocs que un eren: un de fer cristalls i l’altre de circuits elèctrics.

Aquest matí hem fet english i després hem llegit les instruccions del joc del minerals. Hem aprés que no s’han de tocar sense guants ni ulleres, que hem d’anar amb molt de compte i que necessitem un fogó per escalfar aigua per fer els experiments.

Hem anat al pati i després el Miquel ha portat unes piles d’un comandament que tenia al seu cotxe per provar si anava el joc de l’electricitat. Després hem fet proves per veure si funcionava i hem fet diversos circuits. Ha estat molt divertit perquè el joc del té moltes coses interessants i divertides per afegir als circuits, com per exemple: bombetes, un ventilador, llums led de diferents colors, un timbre, un interruptor, i una cosa que regulava la força del que nosaltres li diem timbre. També hi ha com un miniordinador que encara no sabem com funciona.

Assemblea

Ahir per la tarda vam fer assemblea.

La Ruth va portar una disfressa que vam fer quan érem petits, la Vanessa va portar un peluix que era un os i es deia Mumu, l’Aimrane va portar una copa que estava feta de petxines, la Joana va portar un abellot, i la Farners va portar una vaca que es deia Vaqueta.

Jacme i Joana

Contes de la clau

Ahir a la tarda vam escriure aquests contes als ordinadors que tractaven d’una clau antiga que va portar l’Aimrane fa molts dies. Han quedat xulos i volíem que el poguéssiu veure.

La clau misteriosa

 Hi havia una vegada un nen que es deia Aimrane va trobar una clau misteriosa molt antiga. L’Aimrane sempre la guardava a la seva habitació fins que un dia es va despertar per la nit i no estava per en lloc. L’Aimrane va veure que una rajola es movia i va caure en un túnel secret que el portava al mont dels seus malsons. L’Aimrane va dir:

– Hola que hi ha algú? -I la clau va respondre

– Si jo sóc la clau vas trobar

– Parles?-li va dir l`Aimrane

– Si, parlo per què m’ho preguntes?- va dir la clau.

– Si les claus no parlen.

– Bé però jo sóc màgica per tant puc fer el que vulgui- L’Aimrane es volia deslligar i marxar a casa. La clau li va dir:

– D’aquí 10 minuts se’t tancarà el túnel.

L’Aimrane va córrer fins al túnel i va aparèixer al seu llit.

Fi

Ruth

La clau antiga

 Vet aquí la Marina, en Pol, la Vanessa i el Roger. Un dia van quedar per dinar, berenar i sopar. Quant van acabar de sopar van trobar una clau d’or molt maca amb dibuixets, es preguntaven que obria aquesta clau i el Pol va dir:

– un tresor

– una cova -va dir la Marina,

– una porta amagada -va dir el Roger,

– no, no una casa abandonada -va dir la Vanessa.

Primer van veure si la clau encaixava a la casa.

-va que nomes ens queden 6 hores per resoldre el misteri -va dir en Pol,

– va anem -va dir la Marina.

Van marxar sense que els veiessin, van arribar a la casa abandonada. Van provar si la clau encaixava.

– encaixa!- van dir tots,

– anem a veure que deu allá dins? Va dir el Roger. Van anar i no era una casa era una biblioteca.

Farners

La clau antiga

 Hi havia una vegada una nena que es deia Laura. Un dia la Laura estava jugant al seu jardí i va trobar una clau antiga, la Laura va cridar el seu pare i li va dir:

–  Papa … he trobat una clau antiga!- i el pare va dir:

– Ara vinc Laura!-i la Laura va dir:

– Val papa!

Després va vindre una amiga de la Laura que es deia Paula, i la Laura li va ensenyar la clau a la Paula. La Paula li va preguntar:

– Vols investigar la clau? -I la Laura va dir:

– Sí m’agradaria molt Paula!

– Vols que comencem a investigar demà? – I la Paula va dir:

– Sí!

 Fi

Vanessa

EL Jacme i la clau màgica

Hi havia una vegada un nen que tenia 7 anys i vivia a Amèrica del nord a New York. Un dia, que era estiu per la seva casa es va trobar una clau que estava rovellada. Va anar a la cuina i havia un nen que s’estava fent el sopar i li va preguntar:

– Com et dius? I el nen no sabia com es deia i li va dir:

– No sé com em dic i tu com et dius?

– Jo em dic Aimrane i no tinc casa soc pobre i no tinc diners.

– Doncs jo et puc donar 100 euros.

– Uuuuuooooo!!! Vinga dóna-me’ls – Però amb una condició.

– Quina condició?

– Que facis el que jo et digui.

– D’acord.

– Molt bé veus aquesta clau que està rovellada.

– Si.

– Doncs renta-la ben neta.

– D’acord.

 FI

Jacme

La misteriosa clau antiga

Hi havia una vegada dos germans que es deien Emma i Pol.

Un dia van decidir anar a fer un tomb per el poble. Van veure un prat i van pensar anar a veure que hi ha. Una vegada allà es van trobar una clau molt antiga i van dir:

– La podem portar portar a l’escola a investigar-la.-El dilluns van portar la clau a l’escola i van dir:

– Hem trobat aquesta clau en un prat

– Aquest tipus de clau no la he vist mai.-Va dir la mestra.

Van investigar-la però no van trobar res. A la nit van sentir per la televisió unes notícies que dos germans anomenats Emma i Pol havien trobat una clau antiga. El dia següent tots els alumnes van dir que han sentit les notícies. Quant van entrar a la classe la mestre va dir:

– La clau es d’una masia antiga que s’ha destrossat.

Des de llavors els alumnes cada dia miren la clau.

Monica

LA CLAU MISTERIOSA

 Hi havia una vegada dos vampirs que es deien Pol i Jaume. Un nen gran que es deia Aimrane, el Jaume i el Pol tenien una clau que l’Aimrane va la volia robar i un dia l’Aimrane va anar casa dels vampirs a robar la clau i els vampirs van posar una trampa i l’ Aimrane va veure i els vampirs van

sortir i el nen va agafar la clau i s’en va anar a casa seva i un dia: que passar ? I els vampirs van venir i van agafar-la .

FI

Aimrane

La clau vella 

Hi havia un nen que deia Nil i volia anar a fer aventures.

Aquell nen no tenia por, quan anava al pati feia veure que estava a un castell embruixat i li agradaven molt els contes de por.

Quan va tornar a casa es va posar a jugar amb uns ninots de bruixa i de mòmia, quan va ser hora d’anar a dormir va anar al llit.

Quan es va aixecar va esmorzar i va anar al cole.

A l’hora del pati va conèixer un nen que es deia Pau i tampoc tenia por. Quan es va acabar el cole el Pau i el Nil es van trobar una clau i van anar per tot el poble a buscar l’amo de la clau.

Quan ja eren les 10 de la nit per fi el van trobar i l’amo els va invitar a prendre un cacaolat.

Joana

El petit aventurer

Sempre que anava a casa de l’avi i l’àvia m’ho passava genial. Tenien una casa al mig del poble que era molt gran. Al pati de redera hi tenien els animals i una porta que donava al garatge. Al primer pis hi tenien els animals i una porta que donava al garatge. Al primer pis hi havien les habitacions, en les que hi havien uns llits molt tous en els que t’enfonsaves que t’hi estiraves i un quadres antics a les parets.

Però la meva part preferida eren les golfes! Hi havia tot de coses antigues, de quan els avis eren joves, o que havien anat acumulant durant la seva vida.

M’agradava molt anar-hi perquè hi havien moltes coses apilades i em sentia com un aventurer a la recerca de tresoprs. A egades trobava coses ben estranyes, com antigues bàscules, tinters, quinqués, llums d’oli o gibrelles! Però el que feia encara més especial cada descobriment era agafar-lo i portar-li a l’àvia perquè m’expliquès la história que hi havia al redera.

Recordo especialment un dia en que, d’una antiga olla plena d’estris de cuina, en vagi treure una clau. Jo sabia que era una clau perquè la porta del magatzem de casa els avis s’obria amb una de semblant però aquesta seria molt més vella.

Quan li vaig portar a l’àvia, se la va mirar i va somriure:

– Ves a l’hort i ensenya-li a l’avi.

– Segur iaia? L’avi s’enfada quan vaig a l’hort.

– Aquest cop no. Ja ho veuras.

Confiant en l’àvia vaig anar a l’hort, amb la clau a la mà, i tal i com vaig veure l’avi el vaig cridar i li vaig ensenyar la clau.

No em va renyar. Va agafar la clau i mentrestant la mirva se li van negar els ulls. Va deixar el cabeguet, em va abraçar i em va donar les gràcies. Era la clau de casa els seus pares, que quan era petit va haver de deixar per anar a viure lluny i mai havia pogut tornar. Em va explicar que encara la guardava per si un dia tornava. La Havia prdut feia anys però gràcies al seu petit aventurer la tornava a tenir.

Miquel

La papallona

Avui la Joana ha portat una papallona preciosa i molt gran! Hem fet música, castellà i hem preparat decorats per l’obra de teatre de fi de curs i per la cançó de música.

2n

 

 

PD: Per problemes tècnics no he pogut pujar la foto. Espero solucionar-ho en breu. (Miquel)