Derivades

Quan parlem de derivades hem de tenir en compte que estem dins el camp de l’Anàlisi Matemàtic. El concepte de derivada apareix quan volem estudiar el pendent de la gràfica d’una funció, en el següent applet en veiem la representació gràfica:

TVM i TVI

On podem veure quin és el pendent d’una recta secant per dos punts de la gràfica, aquesta recta ens dóna una idea que quan d’inclinada és la gràfica d’una funció, però perd tot el sentit si els punts estan molt allunyats.

Apliquem-ho: mirant la gràfica de l’any 2021 de contagis covid

Si mirem el pendent de la recta secant entre finals del mes de juny i principis del mes de setembre tindriem que és una recta gairebé plana:

Aquí podriem dir que no hi ha hagut nous contagis en aquest interval de temps, però si anem variant el punt de referència veurem com ha variat aquest increment. Com més propers siguin els punts d’estudi més aproximat serà l’estudi del pendent. El que estudien les derivades és el pendent de la recta tangent en un punt.

Com més propers siguin els punts, més real serà la descripció de la gràfica, per tant, aquí apareix el concepte de límit que tenim a la TVI, així doncs:

\displaystyle \text{{\bf TVM}}[a, a + h] = \frac{f(a + h) - f(a)}{h}            i        

Publicat dins de B2.8. DERIVADA D'UNA FUNCIÓ, B2.8. DERIVADA D'UNA FUNCIÓ. CÀLCUL | Deixa un comentari

Límits de funcions

Per calcular límits de funcions de forma gràfica:

 

 

 

Límits a l’infinit

 

Límits en un punt

Gràficament

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Vectors

Els vectors tenen la seva aplicació més evident en la Física de les forces, la intensitat de cada força és directament proporcional a la seva longitud així representem forces més grans com a vectors més llargs.

En Matemàtiques els vectors són la base sobre la qual es sosté la Geometria Euclidiana i tota la Geometria analítica en qualsevol espai vectorial.

Recordem que en un sistema de referència es pot definir una base i a partir d’aquí qualsevol punt de l’espai el podem referenciar amb la base i el sistema de referència escollit. Podem veure la importància del sistema de referència en aquests applets del Geogebra:

VECTORS – Combinació lineal

VECTORS – Equivalència

VECTORS – Suma

VECTORS – Operacions bàsiques amb vectors

Geometria3D

Producte escalar vectors

Producte mixt vectors

 

Publicat dins de B2.4. GEOMETRIA A L'ESPAI | Deixa un comentari

Presentació matèria MAT II 21-22

Presentació MAT II 21-22

 

PRESENTACIÓ MATÈRIA 2n BAT MAT 21-22

Publicat dins de BAT 2n MAT | Deixa un comentari

El nombre d’or

Perquè la mida de les targetes de crèdit, document d’identitat, carnet de conduir són sempre les mateixes ? Qui va decidir aquesta mida ? 

 

 

Històricament tots aquests documents tenien mides i formats diferents en els diferents països, a l’Estat Espanyol no va ser fins al 1990 que es va adoptar una mesura del dni igual al de les targetes de crèdit. I de fet el carnet de conduir fins l’any 2004 no es va modificar per adaptar-se al format auri.

El format auri és el que compleixen els rectangles en els que la raó entre l’alçada i l’amplada és un valor constant que s’anomena el nombre d’or:

 

 

 

La raó àuria, nombre auri, secció àuria o divina proporció és la proporció entre dos segments a i b (o per extensió, entre dues quantitats a i b) que compleixen la condició que la proporció entre la suma d’aquests dos segments[1] i el segment més gran és la mateixa que hi ha entre el segment més gran i el segment més petit. Dit amb unes altres paraules, la suma dels dos segments és al segment gran com el segment gran és al segment petit. Anomenant a el segment (o nombre) gran i b el petit, la fórmula és:

  {\displaystyle {\frac {a+b}{a}}={\frac {a}{b}}}

El quocient d’aquestes dues quantitats és un nombre irracional conegut com a nombre auri o nombre d’or, i designat habitualment per la lletra grega Φ o també φ (fi), en honor de Fídies, escultor i arquitecte grec del Partenó, o menys sovint amb τ (tau):

{\displaystyle \Phi ={\frac {a}{b}}={\frac {1+{\sqrt {5}}}{2}}=1,618033\dots }

Aquest nombre es troba de forma recurrent a la natura, en aquest vídeo ho podeu veure:

En aquesta presentació dibuixarem un rectangle auri com el de les targetes:

RECTANGLE AURI

Publicat dins de 1.5.DECIMALS. UNITATS DE MESURA, 1.6.PROPORCIONALITAT I PERCENTATGES, 2.12.DECIMALS, 2.3.PROPORCIONALITAT NUMÈRICA, 4.1.REALS, B1.1 NOMBRES REALS, CURIOSITATS DECIMALS | Deixa un comentari

APUNT HISTÒRIC DE GEOMETRIA

La Geometria és la branca de les matemàtiques que ha generat més coneixement matemàtic. Des dels principis de la Humanitat el reconeixement de les formes i la seva mesura ha fet que molts pensadors grecs es preguntessin sobre els objectes i formes que ens envolten. A partir d’aquestes qüestions es van anar desenvolpant la teoria de nombres, la topologia, la geometria euclidiana i analítica per després donar pas a la geometria projectiva i hiperbòlica.

La capacitat de visió espaial humana és una capacitat que es desenvolupa sobretot a partir dels 11-12 anys i que consta en poder imaginar formes i objectes sense veure’ls. Hi ha persones que la tenen molt desenvolupada i són capaces d’imaginar móns geomètrics fins i tot impossibles:

Objeto imposible - Wikipedia, la enciclopedia libre

 

Històricament hi ha molts matemàtics que han dedicat part dels seus estudis a la Geometria en totes les seves vessants:

GRACE CHISHOLM YOUNG

MARYAM MIRZAJANI

Publicat dins de 1.7.GEOMETRIA PLANA I SMD, 2.7.GEOMETRIA PLANA. PITÀGORES, 2.8.GEOMETRIA 3D. ÀREES, 3.8.COSSOS GEOMÈTRICS, 4.5.ÀREES I VOLUMS, 4.7.VECTORS I RECTES, B2.4. GEOMETRIA A L'ESPAI | Deixa un comentari

RADICALS

Quan ens trobem per primera vegada amb els radicals pensem…

QUE TRANQUILS ESTÀVEM QUAN NO ELS CONEIXIEM!!

És com enamorar-se, un cop els hem conegut ja no podem deixar de pensar-hi ♥

En aquest enllaç teniu una pàgina molt comperta de la teoria de radicals

TEORIA RADICALS

SUMA/RESTA RADICALS

i en el següent enllaç teniu teoria de racionalització amb l’explicació dels passos a seguir:

RACIONALITZACIÓ

Ens els següents vídeos hi ha l’explicació dels dos tipus de racionalització que heu de saber fer:

RACIONALITZACIÓ 1: com racionalitzem expressions més senzilles:

 

RACIONALITZACIÓ 2: amb expressions més complicades

 

Publicat dins de 4.1.REALS, B1.1 NOMBRES REALS | Deixa un comentari

CIRCUMFERÈNCIA

La Circumferència és la primera corba que es va voler estudiar i va posar a prova la intel·ligència i coneixements humans per la impossibilitat de la seva mesura exacta. Ja des de principis de la humanitat que ha estat un mal de cap pels pensadors i matemàtics de l’època antiga i fins a l’inici de la teoria dels nombres irracionals.

Angas Scott

Publicat dins de 1.5.DECIMALS. UNITATS DE MESURA, 2.2.FRACCIONS, 2.7.GEOMETRIA PLANA. PITÀGORES, APUNT HISTÒRIC SOBRE EL NÚMERO PI, circumferència | Deixa un comentari

MATRIUS

Una de les eines més potents que es defineixen i que té aplicacions importants en geometria i aritmètica són les matrius:

Teoria de MATRIUS – IOC

CALCULADORA DE MATRIUS

OPERACIONS AMB MATRIUS

– Producte de matrius:

 

I aquí teniu l’enllaç per fer el PaP de la unitat pels grups:

2nBAT – matriusCT

Publicat dins de B2.1 MATRIUS, B2.1. MATRIUS | Deixa un comentari

CÀLCUL DEL MCM

Per calcular el mcm podem fer-ho de forma força bruta o de manera que amb quatre càlculs senzills el trobem, aquí us deixo un vídeo explicatiu de com trobar-l’ho.

Publicat dins de 1.2.DIVISIBILITAT | Deixa un comentari