Els alumnes davant del canvi de paradigma a l’aula

Els canvis que he introduït a l’aula no són trivials ni fàcils d’assumir.

El rol dels alumnes i el meu, com a mestra, s’han de modificar profundament.

La meva responsabilitat d’ensenyar ha perdut protagonisme dins de l’aula. Abans jo tenia la pilota, però l’he fet rodolar cap als alumnes. Ara la tenen ells.

He pogut veure, sentir i intuir diferents actituds dels alumnes amb la pilota a les mans. A continuació, faré una petita descripció de cadascuna i del meu paper en cada cas. Començaré per les situacions més difícils i acabaré amb els alumnes que es troben en la millor situació.

1. Hi ha alguns alumnes que no s’han adonat que la pilota és seva, o si l’han vista, han preferit fer veure que no la veuen.

Aquests alumnes es posen a treballar en grup, però no participen. Alguns parlen animadament amb els companys i no es preocupen de fer la tasca encomanada. Quan els companys ja l’han fet, ells la copien.

La meva tasca amb ells és donar-los-la directament. Descriure’ls el què veig, des de fora, sense jutjar-los. Donar-los l’oportunitat d’acceptar les noves regles de joc: el seu objectiu és aprendre, han de preguntar els seus dubtes al grup, explicar a la llibreta el que van pensant i escriure només allò que han entès.

2. Alguns alumnes no volen la pilota i me la volen tornar.

Aquests alumnes se senten insegurs. No saben què han de fer amb ella. No la volen. Esperen de mi el que se suposa que haig de fer: explicar-los com es fa… Així que en comptes de preguntar als seus companys, em fan saber un xic indignats (amb mi) que no ho entenen.

És molt temptador. M’agrada explicar i crec que ho faig prou bé (o potser no). Però no puc acceptar-ho. Només en el cas en què no se’n surten com a grup, intervinc per orientar-los. En cas contrari, són els altres companys de grup que tenen la responsabilitat d’explicar què estan fent.

3. Alguns alumnes tenen la pilota i la volen per ells sols, no volen jugar amb els seus companys.

Aquí hi ha dos tipus d’alumnes. Aquells que tenen dificultats  amb les relacions i d’altres que no entenen que ajudar als seus companys s’ajuden a ells mateixos. Aquests darrers solen ser alumnes amb bons resultats acadèmics, que entenen l’aprenentatge com quelcom individual i que senten que hi ha certa competència amb els altres.

Els que tenen dificultat de relacions amb el grup poden ser alumnes amb trets autistes o que per la seva personalitat més tancada o per falta de recursos. Amb aquests alumnes, la solució és més complicada i els costarà més temps que els altres adaptar-s’hi.

Pels altres, el fer-los veure que compartir coneixement, entendre i ajudar als altres forma part del seu aprenentatge és més fàcil. En algun cas, els he ensenyat el document de les competències bàsiques de l’àmbit matemàtic i els he fet llegir la 10 i la 11.

4. Alguns altres alumnes han acceptat la pilota però no saben què fer-ne.

Aquests alumnes estarien en el camí d’aconseguir aprendre. Han acceptat les regles de joc, però tenen dificultats per reflexionar i aprendre per ells mateixos.

El meu paper en aquest cas és el més difícil. He de ser capaç de donar-los les eines que necessiten per tal que puguin en sortir-se’n per ells mateixos. Eines per ser autònoms. Eines per reconèixer les seves dificultats i demanar ajuda als companys. Eines per ser capaços de deixar de sentir vergonya davant l’error i davant la pròpia incomprensió. Eines per confiar en ells mateixos i en les seves capacitats. Eines per no acceptar els procediments sense raonament. Eines per no desentendre’s dels companys que no han entès. En definitiva, eines per aprendre col·lectivament i per apoderar-se del seu aprenentatge.

5. Finalment, alguns alumnes han acceptat la pilota i són capaços de posar-la en joc dins del grup.

En aquest cas, aquests alumnes ja saben què han de fer. Són alumnes autònoms, que saben cercar la informació, que són capaços d’entendre els seus companys i d’ajudar-los en les seves dificultats.

Aquí cal estar alerta, animar-los i també fer-los alguna pregunta que els faci reflexionar i que els reptin a anar més enllà. De vegades, fins i tot, algun d’aquests alumnes s’ha fet ell mateix la pregunta. Perfecte! Esperit matemàtic!

 

Aquestes tipologies d’alumnes no són exhaustives ni excloents l’una de l’altra. Les he simplificat de forma que els alumnes que van avançant es van trobant en situacions posteriors. Com un camí que han de seguir i que, idealment, tots els alumnes acabarien en el darrer cas. Aconseguir que els alumnes se situïn en la quarta situació, els col·loca en situació de poder-los ajudar a avançar. Per tal de fer-los partícips de què han de fer i millorar he pensat fer una base d’orientació que hauran d’omplir després de cada activitat. Els indicadors de la base d’orientació faran referència a les eines descrites en aquest punt.

En omplir aquesta base, s’estan auto-avaluant i poden treballar en sessions posteriors en allò que han fet menys bé.

Aquesta podria ser una primera proposta:

 

Valora cadascun dels ítems de l’1 al 4:                   1- Gens          2 – Poc       3 – Força       4 – Molt

Activitat Dia 1 Dia 2 Dia 3 Dia 4
He aprofitat el temps
He estat actiu i m’he esforçat per aprendre
Ho he fet jo mateix, sense copiar dels companys
He escrit només allò que he entès
He preguntat als companys quan ho necessitava
He ajudat als companys que ho necessitaven
Hem resolt les dificultats sense demanar ajuda al professor
He entès el que hem treballat
TOTAL:

Durant aquesta activitat hem treballat …..

 

La començaré a fer servir després de les vacances. Ja us explicaré!

Deixa un comentari