Trsiba & Sula. Una llegenda dels Miskitos de Nicaragua

El passat dijous 26 de gener, les mestres de l’escola, Mireia Gallardo i Olga San José van realitzar una sessió de Biblitots. Aprofitant que estàvem en plena setmana de Puerto Cabezas, ens van explicar  el conte nicaragüenc: “Trisba & Sula. Una llegenda dels Miskitos de Nicaragua.”

A tots els assistents els hi va agradar moltíssim! Moltes gràcies Olga i Mireia!

I el març a la Biblioteca Torras i Bages…

Aquí us deixem les activitats que la Biblioteca Torras i Bages ha pensat per tots vosaltres.

  • De què fa gust la lluna? Dissabte 17 de març, a les 12 hores. Per a infants de 0 a 3 anys. Cal inscripció prèvia.
  • Prou princeses de pa sucat amb oli! Divendres 30 de març, a les 18 hores. Per a infants de més de 3 anys.

 

Biblioteca de llibres

Tens ganes de llegir un llibre però no saps quin llegir?

Si et trobes amb aquesta incertesa, visita la Biblioteca de llibres de Va de llibres! En aquesta pàgina web hi podràs trobar informació sobre molts llibres, així com també, una activitat per fer un cop hagis acabat el llibre.

http://www.edu365.cat/vadellibres/biblioteca/llibres.html

Recorda que si el llibre que desitges no el tenim a la biblioteca, pots anar a preguntar-ho a la Biblioteca Torres i Bages!

Els llibres fantàstics del vol del senyor Morris Lessmore

Aprofitant que aquesta nit es celebra la gala dels Òscars, ens agradaria compartir amb tots vosaltres un curtmetratge d’animació que està nominat per endur-se l’estàtua aquesta nit. Es tracta del curtmetratge titulat: “The Fantastic Flying Books of Mr.Morris Lessmore”.

Recordeu que els llibres ens aporten molt al llarg de la nostra vida. Gaudiu-lo!

Els llibres fantàstics de vol del senyor Morris Lessmore

El cartell del dia Internacional del Llibre Infantil

Avui ha sortit el  cartell del Dia Internacional del Llibre Infantil 2012. L’autor és JUAN GEDOVIUS.

Enguany ha estat la Secció de Mèxic de l’IBBY l’encarregada d’elaborar el cartell i el missatge, adreçat a tots els infants del món, que promou la celebració del naixement de l’escriptor Hans Christian Andersen.

Qui era Hans Christian Andersen? Per aquells que ho volgueu saber… us avençem que alguns dels  contes més populars d’Andersen van ser: el vestit nou de l’emperador, l’aneguet lleig, el soldadet de plom, la reina de les neus, la princesa i el pèsol i la sireneta.

Voleu saber més coses sobre la seva vida? Aquí us deixem un enllaç de la seva biografia. http://ca.wikipedia.org/wiki/Hans_Christian_Andersen

Els alumnes de quart i la poesia

Els nens i les nenes de 4t hem descobert els molts llibres de poesia que tenim a la biblioteca.

Hem vist els prestatges on són, n’hem fullejat molts i  hi hem trobat algunes de les poesies que anem aprenent a la classe, així com alguns dels poetes: Joana Raspall, Lola Casas,  Núria Albó,  Miquel Martí Pol, Josep Carner…També hem vist les molt boniques il.lustracions que acostumen a tenir els llibres de poemes.   Molts n’hem pres a casa en préstec!

Un conte pels més menuts de l’escola…

Carnaval al bosc és el conte que us recomenem que llegiu amb els vostres fills i filles.

De què tracta el conte? El guardabosc ha organitzat el carnaval i convida a tots els animals a participar-hi. El cargol Ramon no sap com disfressar-se i la papallona que és una presumida se´n riu d´ell. El pobre Ramon es posa trist, però un follet l´ajuda i acaba sent l’admiració de tothom.

Al llarg d’aquest conte es treballen aspectes referits a la personalitat i la tolerància i l’acceptació de la diferència.

Aquí us deixem l’enllaç: http://www.edu365.cat/primaria/contes/contes_spc/carnaval/index.htm

Els orígens del Rei Carnestoltes!

El Rei Carnestoltes, el Rei de la Festa o el Rei del Carnaval  és un personatge fictici que cada any fa la seva aparició estel·lar en les festes de Carnestoltes, i es converteix en l’eix, centre i màxim representant d’aquestes festes. Cada any, normalment el dissabte de Carnestoltes apareix sota l’aparença d’un animal i ho fa arribant a algunes escoles, i als balcons dels ajuntaments de la majoria de pobles, viles i ciutats catalanes. Es tracta d’un personatge bevedor, grotesc i un xic esbojarrat. És en aquest precís moment quan fa la lectura del seu esperat pregó.

Un pregó amb el qual s’inaugura la celebració i on es parla sense pudors i amb un to humorístic i satíric de polítics i figures de l’escena pública i autoritats que potser no han fet gaire bé la seva feina durant aquell any. Un discurs satíric, en ocasions pujat de to i amb forces clatellades cap als que estan per damunt de la resta.

Aquest pregó també és el que marcarà les consignes de la Festa de Carnestoltes d’aquest any en concret, el Rei dóna permís per passar-ho bé sense limitacions: és el moment de ballar i desfilar disfressat. Aquest ambient de disbauxa només durarà fins dimarts, ja que la gent se n’adona que tan desordre no és bo. Per això, dimecres es fa l’enterrament de la sardina, que donarà pas a l’inici de l’època de Quaresma.

I serà el mateix dimarts que el Rei Carnestoltes serà jutjat en un judici públic, se’l declara culpable de tot i és condemnat a mort. Després de llegir el seu testament se’l crema en públic. I és a partir de la mitjanit d’aquell mateix dia que s’acaba el Carnaval i comença la Quaresma.

A Catalunya, la figura del Rei Carnestoltes neix al segle XVII, o com a mínim els primers escrits en relació a aquest personatge provenen d’aquesta època. Aleshores, el Rei Carnestoltes no era una persona, sinó que els nostres pagesos omplien uns pantalons i una camisa velles de palla, un barret vell al cap i un nas ben llarg. El penjaven del paller i allà restava penjat fins al dimecres de cendra quan el cremaven per simbolitzar la fi de la festa. I va ser a mitjans del segle XX amb el ressorgiment de la festa, ja que durant l’època de dictadura franquista també va ser prohibida, que a Barcelona van decidir recuperar el ninot tret de la nostra pagesia per convertir-lo en el Rei Carnestoltes i el màxim representant d’aquesta festa, que acaba com sempre amb la seva crema.

Però la tradició de Carnestoltes prové de molt antic, de fet hi ha moltes teories al respecte. Hi ha qui diu que aquesta celebració pot tenir més de 5000 anys i que ja en èpoques egípcies tenia lloc una celebració que es realitzava en honor al brau Apis. Però sens dubte, la majoria coincideixen en dir que l’origen més probables i el que més força té és l’origen romà, i és que la paraula Carnaval pot provenir de l’expressió “carru navilis”, es tractava d’un vaixell romà que transportava les bacanals. Una bacanal era un culte romà a Bacus, el Déu del Vi i on es trencava amb tots els convencionalisme i formalismes de l’època per viure una festa de descontrol en tots els sentits.

Tot plegat fa pensar que el Carnestoltes deriven de tota una sèrie de festes paganes que es celebraven des del solstici d’hivern i el solstici de primavera, estenent-se a tota Europa, especialment a la zona Mediterrània, on aquestes festes tenen més arrelament. Però perquè neix el Carnaval com l’entenem avui dia?

Doncs és força senzill, durant l’Edat Mitjana la gent treballava al camp, i en les èpoques més fredes de l’hivern treballar el camp, era força avorrit, ja que la natura a l’hivern és morta i l’activitat agrícola es paralitza. És per això que la gent necessitava xerrar, divertir-se amb els altres i fer alguna festa en la que pogués compartir rialles i bogeries amb la resta de gent, per així passar una mica millor el gèlid hivern.

Es caracteritzaven per ser festes extremes, de disbauxa, divertiment i d’escapament de la repressió social, política i religiosa de l’època, i és que no hem d’oblidar que just després d’aquestes festes començava el temut Quaresma. D’aquesta manera s’entén que naixés una figura com la del Rei Carnestoltes, algú que dirigís la festa i s’encarregués de proclamar les premisses d’aquell any. En alguns llocs fins i tot es proclamava el món al revés, i els que no eren  més que simples servents o camperols, tenien durant uns dies el poder per manar. Una festa de permissivitat en que es deixava fer de tot, i on tothom s’amaga darrera una màscara o disfressa que el permetessin ser qui no són en realitat. I fins i tot, qui no anava disfressat, era perseguit amb una escombra pels carrers del poble fins que quedava ben enfangat de cap a peus.

La festa s’allargava durant el període més dur i fred de l’hivern i tenia diferents punts claus repartits durant el període de celebració. Hi havia el dia de les comares, on manaven les dones; el dia dels compares, on manaven els homes; i el dia dedicat a la carn, dijous Gras o llarder. Tot plegat acabava amb un judici al Rei que moria cremat a la plaça. Evidentment que no es cremava cap persona, sinó que el Rei es transformava en un ninot de palla.

Evidentment l’Església i les classes més poderoses, no estaven d’acord amb una festa en que el poble era qui prenia el poder. Però el catolicisme no va tenir més remei que acabar decantant-se per adaptar aquesta festa a les seves tradicions. De manera que van decidir establir la Quaresma, ho va fer el Papa Gregori El Gran (S.VI-VII), com a 40 dies de penediment per tots els excessos comesos, període en el que estava prohibida qualsevol manifestació festiva. De fet, la Festa de Carnestoltes ha estat prohibida durant molts i molts i anys i en moltes ocasions diferents per governants de totes les èpoques, i per tant, ha estat una festa molt castigada en la nostra tradició popular.

És per això que la Vella Quaresma i el Rei Carnestoltes són considerats personatges completament antagònics, i que no es pot entendre l’un sense l’altre. I és que el Carnestoltes és una porta d’entrada a una època plena de prohibicions.

Però com ja he explicat l’origen real del Carnestoltes neix en ritus totalment pagans: relacionat amb cultes a la fertilitat, a la natura i a la vida. Però a les nostres contrades s’explica l’origen del Carnestoltes relacionat amb un gran pet fet pels óssos que hivernaven als Pirineus. Si ho heu llegit bé, un pet.

Alguns estudiosos afirmen que els óssos que hivernaven al Pirineu, quan despertaven marcaven el toc d’inici de la celebració de que ja s’acabava el fred més cru, i començava a acostar-se la primavera. La fi de la seva son, simbolitzava la fi del fred de l’hivern. L’ós sortia de la seva cova i si no hi havia lluna, feia un gran pet que diuen que alliberava ales ànimes dels difunts. És per això que hi ha celebracions de Carnestoltes com el Ball de l’ós a Prats de Molló que encara avui recorden aquesta festa.

 
Article extret del bloc: http://blocs.gracianet.cat/lelefant_trompeta/2012/02/13/els-origens-de-el-rei-carnestoltes/

Revistes Infantils i Juvenils en Català

Davant el creixement de les noves tecnologies, les revistes infantils ofereixen entreteniment i cultura a parts iguals.

Les revistes infantils i juvenils són publicacions pepriòdiques amb gran tradició al nostre País.  Tanmateix, són un bon recurs per a potenciar la lectura i esdevenen una eina imortant per fer conèixer als lectors diferents tipus de texts d’una manera lúdica.

Són unes amigues ben especials; estan fetes de paper, en lloc de carn i tenen un cor ple de lletres i il·lustracions, però acompanyen als infants durant bona part del seu creixement personal.

És important  que tant a l’escola, com a casa  en puguem disposar.

Aquí teniu una relació de les revistes infantils i juvenils en català, que es troben periòdicament a llibreries i quioscs.

  1. El Cavall Fort. Va néixer el 1961 i fa poc va celebrar els seus 50 anys d’existència. L’any 2005 va aparèixer la revista Tatano, adreçada a infants de 4 a 6 anys. http://www.cavallfort.es/
  2. Les Tres Bessones. Va néixer l’any 2009. I està destinada per infants de Cicle Inicial i Cicle Mitjà. http://www.larevistadelestresbessones.cat/
  3. La Revista dels Súpers. L’agost del 1998 va sortir la revista d’aquest programa de la Televisió de Catalunya.  http://www.super3.cat/revista/
  4. Revista Piu-Piu.   Revista adreçada  a nens i nenes de 0 a 5 anys que compta amb l’assessorament de«Nascuts per Llegir», que donem eines als pares i educadors perquè la lectura sigui per a tots un estímul i un fet plaent i enriquidor. http://www.pamsa.cat/pamsa/revista/Piu-Piu.html

Dites populars i refranys de Carnaval

El Carnaval està arribant i amb ell, el Rei Carnestoltes també…

Voleu aprendre noves dites i refranys de Carnaval? N’hi ha un grapat! Nosaltres hem fet una selecció; esperem que us agradi’n!

  • A Carnestoltes, bones voltes
  • Al Carnaval, tot s’hi val
  • Alegria, carnestoltes, que demà és cendra
  • Amor de Carnaval, és el que més val
  • Amors de Carnestoltes, amors (o casaments) de revoltes
  • Cara de Dijous Sant i fets de Carnestoltes
  • Carnaval amb la dona, Pasqua amb el capellà
  • Carnaval gelat, espiga granada
  • Carnaval se’n va, sembra ton all
  • Carnestoltes fredes de poca virtut, sempre n’hi ha que ballen amb el ventre buit
  • Carnestoltes i Dijous Sant sense lluna mai no es veuran
  • Carnestoltes mullades, Pasqües assolellades
  • Carnestoltes quinze voltes i Nadal fos cada mes, que cada dia fos Pasqua i Quaresma mai vingués
  • Carnestoltes, quinze voltes!
  • Carnestoltes, quinze voltes, i Nadal de més a més; Pasqua, de vuit en vuit dies; Quaresma, no tornis més
  • Carnestoltes, quinze voltes, i Nadal de més a més; tots els dies fossin festa i la Quaresma mai vingués
  • Casament de Carnaval, casament que res val
  • De Nadal a Carnaval, set setmanes per igual
  • De Nadal a Carnestoltes, tot el món va en tretze voltes
  • De tard o de primer, Carnestoltes pel febrer
  • Del Carnaval, no en facis cabal
  • Després de la Candelera, Carnestoltes ve al darrera
  • Després de Sant Anton Carnestoltes són
  • El dimarts de Carnestoltes n’és un dia divertit: ens escura les butxaques i ens fa anar contents al llit
  • El qui és carcamal, tot l’any fa carnaval
  • Els pecats de carnaval surten per Tots Sants
  • La carn que no es remou per Carnestoltes, no és carn, que és fang
  • La neu de Sant Andreu, fins a Carnestoltes la veureu
  • Més tard o més matiner, carnaval, dins del febrer
  • Moltes caretes pel carnaval, però encara n’hi ha més la resta de l’any
  • Ni Nadal sense nevada, ni Quaresma sense pluja, ni Carnestoltes sense lluna
  • Núvia amb cabells blancs fa Carnestoltes
  • Pel boig, tot l’any és Carnestoltes
  • Pel Carnaval, tot se val
  • Pel mes de febrer, Carnestoltes hem de fer
  • Pel temps de les Carnestoltes, molt vi i moltes poca-soltes
  • Per als boigs tot l’any és Carnestoltes
  • Per Carnaval tothom és igual
  • Per Carnaval, més vi que pa
  • Per Sant Anton, carnestoltes som
  • Planta el cep per Carnestoltes i tindràs bones redoltes
  • Quan el pare fa Carnestoltes, els fills fan Quaresma
  • Qui per Carnestoltes s’assolella, per Pasqua crema la llenya
  • Rialles de Carnestoltes, ploralles de Tots Sants
  • Sant Matias i Carnestoltes poc es porten
  • Si plou per la Concepció, plou per Carnestoltes, per Setmana Santa i per Resurrecció
  • Si plou per Nadal, plou per Setmana Santa i per Carnaval