Tercer de Primària
– El viatge de la Shalaka. Ed.Antana.
– L’arbre generós. Editorial Zendrera Zariquiey.
Quart de Primària
– Bestiolari de la Clara. Ed.Baula
– Rovelló. Ed. La Galera.
Aquesta setmana, una alumne de tercer, us vol recomanar el llibre: Tanit escrit per l’escriptora Núria Albó.
El DUC us recorda que aquest divendres 14 de desembre, a la Biblioteca Torras i Bages, hi ha una HORA DEL CONTE AMB TITELLES: EL MARINERET.
L’hora del conte començarà a les 18 hores i anirà a càrrec de Francesca Vadell.
Taller de jocs familiars
Pàrvuls 3 anys
– Els Reis d’Orient. Editorial Baula.
– (No) Hi ha fantasmes sota el meu llit. Símbol Editor.
Pàrvuls 4 anys
– Cuidar les coses. Editorial Edebé.
– Perquè t’estimo tant. Editorial Baula.
Pàrvuls 5 anys
– Set Germans músics. Editorial La Galera.
– L’esquirol poruc fa un amic. Editorial Castellnou.
El DUC us recomana el següent conte perquè comenceu la setmana amb molt bon peu!
PER MOLTS ANYS!
Aquest llibre és un recull de poemes de Miquel Martí i Pol, dividit en dues parts D’una banda, Per molts anys! presenta un poema per a cada un dels mesos de l’any, tot aportant un munt d’informacions sobre les festes pròpies de cada mes De l’altra, Bon profit! és un conjunt de poemes al voltant de diferents plats, dolços o salats, que acostumen a ser del gust dels infants.
http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4153191
La Biblioteca de l’escola ja s’ha “vestit” de Nadal!
Hi podreu trobar diferents cartells amb els que s’expliquen les festes de cap d’any, Nadal i la de Reis. També hi ha poemes de Nadal enganxats per la Biblioteca, un petit pessebre, així com també un racó de llibres que tots parlen sobre aquesta Festa!
El DUC espera impacient la vostra visita! A què espereu?
Aquesta setmana, una alumne de sisè, us vol recomanar el llibre: El grill d’en Quim escrit per l’escriptor Pere Martí i Bertrán.
El conte explica com el Quim, el protagonista, que té set anys, s’ ha de quedar durant quinze dies del mes de juliol amb els seus avis. Justament, en aquestes dates, serà l’ aniversari del Quim i per tot plegat, està una mica trist i preocupat. De tota manera, passaran els dies i quan arribi l’ aniversari tindrà un regal imprevist per part del seu avi, un grill.
Voleu saber més informació sobre l’autor del llibre?
http://www.escriptors.cat/autors/martibertranp/pagina.php?id_sec=3694
I per recordar la castanyada, el DUC us deixa un petit fragment del conte “L’arbre dels panellets”.
… Què fas? —li va demanar la Maria.
—Com que no puc plantar llavors de flors fins a l’acabament de l’hivern, i encara falten uns quants mesos, vull fer un experiment. Hi plantaré aquestes llavors de paper de diari, a veure què passa…
—Què vols que passi, home! No res, no passarà, amb llavors de paper de diari corrent… —va dir la Maria.
—És que aquest diari no és corrent! —va ser la misteriosa resposta d’en Cesc. Després de retallar les rodonetes, en Cesc va fer un clotet en la terra del test, hi va posar les llavors de paper, les va tapar i hi va tirar un rajolinet d’aigua. Cada vespre, després que el sol s’havia post, en Cesc regava el test. Els de casa seva li deien que ja podia regar, ja, que, per molt que regués, no en sortiria pas res, d’aquelles llavors.
Però vet aquí que tot de cop, un matí, va començar a sortir un petit brot d’entre la terra. El brot va anar creixent a poc a poc, fins que es va convertir en una curiosa planta de fulles rodones blanquinoses, amb petites ratlles negres. En un tres i no res, aquella planta va créixer fins a convertir-se en un petit arbre.
I el dia de Tots Sants, de bon matí, quan en Cesc va sortir al balcó es va trobar amb una gran sorpresa: durant aquella nit, i de sobte, l’arbre havia fet fruita. Però no era una fruita normal, com és ara mandarines o peres o prunes o castanyes, no. El que penjava de les branques de l’arbre eren panellets. N’hi havia de tota mena: de pinyons, d’ametlla de moniato, de codonyat, de coco… I eren boníssims. Aquell dia, tota la família va poder menjar per postres
tants panellets com va voler.
La mare deia:
—Mira quina sort, tan cars com són!
I la Maria, després d’haver tastat un panellet de cada mena, va demanar al seu germà:
—I d’on el vas treure, el full de diari d’on vas retallar les rodonetes que et van fer de llavors?
—Del mirall del rebedor —va cor atestar en Cesc—. Passava per davant del mirall i vaig veure que a dintre hi havia un full de diari. Hi vaig posar la mà i el vaig agafar…
—No sabia que poguessis ficar la mà dintre dels miralls, tu —va dir admirat el pare.
—Ni jo tampoc —va contestar en Cesc.

Il·lustració de Roser Capdevila