El Rei Carnestoltes, el Rei de la Festa o el Rei del Carnaval  és un personatge fictici que cada any fa la seva aparició estel·lar en les festes de Carnestoltes, i es converteix en l’eix, centre i màxim representant d’aquestes festes. Cada any, normalment el dissabte de Carnestoltes apareix sota l’aparença d’un animal i ho fa arribant a algunes escoles, i als balcons dels ajuntaments de la majoria de pobles, viles i ciutats catalanes. Es tracta d’un personatge bevedor, grotesc i un xic esbojarrat. És en aquest precís moment quan fa la lectura del seu esperat pregó.

Un pregó amb el qual s’inaugura la celebració i on es parla sense pudors i amb un to humorístic i satíric de polítics i figures de l’escena pública i autoritats que potser no han fet gaire bé la seva feina durant aquell any. Un discurs satíric, en ocasions pujat de to i amb forces clatellades cap als que estan per damunt de la resta.

Aquest pregó també és el que marcarà les consignes de la Festa de Carnestoltes d’aquest any en concret, el Rei dóna permís per passar-ho bé sense limitacions: és el moment de ballar i desfilar disfressat. Aquest ambient de disbauxa només durarà fins dimarts, ja que la gent se n’adona que tan desordre no és bo. Per això, dimecres es fa l’enterrament de la sardina, que donarà pas a l’inici de l’època de Quaresma.

I serà el mateix dimarts que el Rei Carnestoltes serà jutjat en un judici públic, se’l declara culpable de tot i és condemnat a mort. Després de llegir el seu testament se’l crema en públic. I és a partir de la mitjanit d’aquell mateix dia que s’acaba el Carnaval i comença la Quaresma.

A Catalunya, la figura del Rei Carnestoltes neix al segle XVII, o com a mínim els primers escrits en relació a aquest personatge provenen d’aquesta època. Aleshores, el Rei Carnestoltes no era una persona, sinó que els nostres pagesos omplien uns pantalons i una camisa velles de palla, un barret vell al cap i un nas ben llarg. El penjaven del paller i allà restava penjat fins al dimecres de cendra quan el cremaven per simbolitzar la fi de la festa. I va ser a mitjans del segle XX amb el ressorgiment de la festa, ja que durant l’època de dictadura franquista també va ser prohibida, que a Barcelona van decidir recuperar el ninot tret de la nostra pagesia per convertir-lo en el Rei Carnestoltes i el màxim representant d’aquesta festa, que acaba com sempre amb la seva crema.

Però la tradició de Carnestoltes prové de molt antic, de fet hi ha moltes teories al respecte. Hi ha qui diu que aquesta celebració pot tenir més de 5000 anys i que ja en èpoques egípcies tenia lloc una celebració que es realitzava en honor al brau Apis. Però sens dubte, la majoria coincideixen en dir que l’origen més probables i el que més força té és l’origen romà, i és que la paraula Carnaval pot provenir de l’expressió “carru navilis”, es tractava d’un vaixell romà que transportava les bacanals. Una bacanal era un culte romà a Bacus, el Déu del Vi i on es trencava amb tots els convencionalisme i formalismes de l’època per viure una festa de descontrol en tots els sentits.

Tot plegat fa pensar que el Carnestoltes deriven de tota una sèrie de festes paganes que es celebraven des del solstici d’hivern i el solstici de primavera, estenent-se a tota Europa, especialment a la zona Mediterrània, on aquestes festes tenen més arrelament. Però perquè neix el Carnaval com l’entenem avui dia?

Doncs és força senzill, durant l’Edat Mitjana la gent treballava al camp, i en les èpoques més fredes de l’hivern treballar el camp, era força avorrit, ja que la natura a l’hivern és morta i l’activitat agrícola es paralitza. És per això que la gent necessitava xerrar, divertir-se amb els altres i fer alguna festa en la que pogués compartir rialles i bogeries amb la resta de gent, per així passar una mica millor el gèlid hivern.

Es caracteritzaven per ser festes extremes, de disbauxa, divertiment i d’escapament de la repressió social, política i religiosa de l’època, i és que no hem d’oblidar que just després d’aquestes festes començava el temut Quaresma. D’aquesta manera s’entén que naixés una figura com la del Rei Carnestoltes, algú que dirigís la festa i s’encarregués de proclamar les premisses d’aquell any. En alguns llocs fins i tot es proclamava el món al revés, i els que no eren  més que simples servents o camperols, tenien durant uns dies el poder per manar. Una festa de permissivitat en que es deixava fer de tot, i on tothom s’amaga darrera una màscara o disfressa que el permetessin ser qui no són en realitat. I fins i tot, qui no anava disfressat, era perseguit amb una escombra pels carrers del poble fins que quedava ben enfangat de cap a peus.

La festa s’allargava durant el període més dur i fred de l’hivern i tenia diferents punts claus repartits durant el període de celebració. Hi havia el dia de les comares, on manaven les dones; el dia dels compares, on manaven els homes; i el dia dedicat a la carn, dijous Gras o llarder. Tot plegat acabava amb un judici al Rei que moria cremat a la plaça. Evidentment que no es cremava cap persona, sinó que el Rei es transformava en un ninot de palla.

Evidentment l’Església i les classes més poderoses, no estaven d’acord amb una festa en que el poble era qui prenia el poder. Però el catolicisme no va tenir més remei que acabar decantant-se per adaptar aquesta festa a les seves tradicions. De manera que van decidir establir la Quaresma, ho va fer el Papa Gregori El Gran (S.VI-VII), com a 40 dies de penediment per tots els excessos comesos, període en el que estava prohibida qualsevol manifestació festiva. De fet, la Festa de Carnestoltes ha estat prohibida durant molts i molts i anys i en moltes ocasions diferents per governants de totes les èpoques, i per tant, ha estat una festa molt castigada en la nostra tradició popular.

És per això que la Vella Quaresma i el Rei Carnestoltes són considerats personatges completament antagònics, i que no es pot entendre l’un sense l’altre. I és que el Carnestoltes és una porta d’entrada a una època plena de prohibicions.

Però com ja he explicat l’origen real del Carnestoltes neix en ritus totalment pagans: relacionat amb cultes a la fertilitat, a la natura i a la vida. Però a les nostres contrades s’explica l’origen del Carnestoltes relacionat amb un gran pet fet pels óssos que hivernaven als Pirineus. Si ho heu llegit bé, un pet.

Alguns estudiosos afirmen que els óssos que hivernaven al Pirineu, quan despertaven marcaven el toc d’inici de la celebració de que ja s’acabava el fred més cru, i començava a acostar-se la primavera. La fi de la seva son, simbolitzava la fi del fred de l’hivern. L’ós sortia de la seva cova i si no hi havia lluna, feia un gran pet que diuen que alliberava ales ànimes dels difunts. És per això que hi ha celebracions de Carnestoltes com el Ball de l’ós a Prats de Molló que encara avui recorden aquesta festa.