ADOLESCÈNCIA I MASCULINITATS

   

1. Què succeeix actualment amb els nois adolescents?

2. Els processos d’individuació i de socialització en l’adolescència

3. Sexualitat

4. Adolescència, masculinitats i conductes de risc

5. Què podríem fer ?

6. Estudis, informes i estadístiques

7. Altres temes relacionats amb la masculinitat i els adolescents

Els nois adolescents ni tenen ni se’ls ofereixen massa elements per reflexionar sobre els conflictes de la seva masculinitat, se’ls obliga a ser “homes“.

En els nens i nois la penalització de no ajustar-se al model esperat és

molt alta, allò que es considera masculí en la nostra societat es presenta com el model sobre el que han de construir la seva identitat.

I és que les estructures més profundes i les construccions culturals no han canviat tant en relació al gènere. El nucli “dur” dels referents culturals i simbòlics es reprodueix tant per mecanismes intencionals actius com per les pròpies inèrcies socials (…).

Nens i nenes han de rebre en la família, en els mitjans de comunicació, en l’escola, nous i diversos models d’homes i dones, per tal que es puguin imaginar fent coses diferents i intercanviables a les que actualment els estereotips les condicionen i aboquen.

Els gèneres: la construcció de les identitats de la infància i l’adolescència http://www.ciimu.org/documents/genere.pdf

 

 

1. Què succeeix actualment amb els nois adolescents?

Estudis de moltes parts del món conclouen que els nois generalment passen més temps sense vigilància al carrer o fora de casa que les noies. Aquest període de temps fora de casa té tantes avantatges com riscos per als nois adolescents.La bibliografia indica que les diferències biològiques que existeixen clarament entre nois i noies afecten la seva salut i desenvolupament d’una forma més limitada que les diferències degudes a la socialització de gènere…

2. Els processos d’individuació i de socialització en l’adolescència

Els processos d’individuació i de socialització en l’adolescència reuneixen característiques que fan especialment rellevant l’anàlisi d’idealitzacions i de sistemes normatius que conformen la cultura d’aquest grup d’edat. La cultura adolescent pot incorporar marcs d’interpretació i de valoració de l’experiència associats a la dominació masculina, que romanen a través de canvis en la societat, la família i la institució educativa i que afecten la condició social de les dones i les relacions entre els sexes.

Els canvis físics i emocionals, la recerca d’un sentit d’identitat diferenciat, el desenvolupament de punts de vista propis i de relacions íntimes amb els parells, destaquen, entre d’altres, la centralitat del cos, la identitat, el grup i l’imaginari en aquest període del cicle vital.

Els gèneres: la construcció de les identitats de la infància i l’adolescència*** http://www.ciimu.org/documents/genere.pdf

3. Sexualitat

La percepció que tenen els adolescents de la primera relació sexual, ja sigui real o encara potencial, és també diferent entre els nois i les noies. Elles dibuixen un imaginari caracteritzat per una relació de parella més o menys estable a partir de la qual es produeix la primera relació sexual. Els nois, en canvi, verbalitzen la idea de l’aventura esporàdica i, a la vegada, consideren que es més probable que aquesta relació sexual s’estableixi amb una noia ja coneguda o amb la qual es té una relació sentimental.Quant als amics i amigues, i sobretot entre els nois, hi ha una tendència a parlar de sexualitat amb els iguals de manera més frívola i en to d’humor i, malgrat que consideren que la sexualitat és un tema important, mostren certes reticències a parlar-ne obertament.

… A diferència de les noies, que són més susceptibles a consultar a un professional abans d’establir una relació sexual, pocs nois busquen informació d’aquest tipus, potser per les concepcions culturals de la masculinitat que generen una idea d’independència i autonomia en aquest àmbit de la vida potser perquè els dispositius sanitaris dedicats a l’atenció de la salut sexual i reproductiva els deixa al marge.

Hi ha moltes persones que van “fardant” “me tirao a esta””me tirao a esta” i ho diuen, como si estuvieran comiendo patatas. (Noia, IES Públic, 4rt d’ESO, Sant Joan Despí).

Els gèneres: la construcció de les identitats de la infància i l’adolescència http://www.ciimu.org/documents/salut.pdf

Masculinidad y salud sexual y reproductiva: adolescentes de la Ciudad de México www.insp.mx/salud/45/45s1_4.pdf

El estereotipo que obliga y el rito que identifica:

www.fad.es/publicaciones/boletininformativo3.pdf

“Persisteix un estereotip que genera un abisme de distància entre homes i dones, entre

nois i noies, a l’hora d’enfrontar les qüestions relatives al sexe.

És un estereotip:


1. Confirmat per ells i elles, del qual tots participen


2. Que ofega els discursos diferenciadors


3. Que persisteix malgrat els pronunciaments formals en contra


4. Que envaeix i influència tots els aspectes actitudinales i comportamentals


5. Que descansa sobre dos pilars essencials


•”Els nois són i han de ser ‘sexuals’ “

•”Les noies són les qui els han de controlar”


…perquè els nois tenen altres interessos, perquè són més víctimes (debilitat) i perquè poden fer-ho (fortalesa)

La adolescencia de los hombres http://www.hoy.com.ec/libro6/varon/va07.htm

4. Adolescència, masculinitats i conductes de risc

En termes de gènere s’observa una diferència important per l’existència de patrons culturals específics pels nois i les noies. Amb l’excepció del tabac, les noies consumeixen menys substàncies psicoactives quan es troben en espais oberts o multitudinaris. Aquesta tendència es redueix quan el consum es fa en un ambient de més confiança i on poden perdre força les representacions socials més inhibidores per les noies, com la imatge de la “noia fàcil”. De fet, a partir dels 18-20 anys es percep que els consums i riscos de nois i noies són diferents, d’aquesta manera, mentre els primers porten a terme més comportaments de risc, com la conducció de vehicles de motor sota l’efecte de l’alcohol i altres drogues, les segones adopten pautes molt més cautes (Díaz, A.; Pallarés, J.; Barruti, M. & Espluga, J. 2004)Entre els nois i joves el consum d’alcohol, sobretot en les classes més populars, està vinculat a la manera d’entendre el lleure, i forma part del model cultural de la masculinitat. Existeix una imatge social sobre el consum en els àmbits públics que estigmatitza les noies que consumeixen en excés (la clàssica imatge de noia fàcil) i, en canvi, accepta més aquest consum entre els nois.

Quan arribem als 20 anys trobem que apareix una distància important en termes de gènere: els nois tenen el triple de probabilitat de mort que les noies, tant a Catalunya com a Espanya .

La principal causa de mort entre els i les adolescents i joves continua sent, com els anys precedents, les causes externes, especialment els accidents de trànsit. Si bé tractarem aquest tema en un apartat específic, val la pena apuntar que a la Unió Europea la sinistralitat viària és la principal causa de mort de la població que està per sota dels 35 anys

Els gèneres: la construcció de les identitats de la infància i l’adolescència http://www.ciimu.org/documents/salut.pdf

Adolescentes en situación de riesgo o exclusión social en la comunidad autónoma de Cantabria

www.saludcantabria.org/serviciossociales/pdf/Adolescentes.pdf

Adolescencia, masculinidad y actitudes de riesgo en la conducción

www.juventudcanaria.com/extras/publicaciones/educacion_vial/memoria.htm

Royo i Isach, Jordi. Principales comportamientos de riesgo de los jóvenes y adolescentes. Exposición y Guía didáctica (drogas legales e ilegales). Analgama 7. Barcelona. 2001. Tel. 93.237.41.22.

El ancla de la esperanza, narració de Pierre Mac Orlan sobre la joventut i l’afany aventurer www.elpais.es/articulo/narrativa/anhelo/aventura/elpbabnar/20060311elpbabnar_7/Tes/

5. Què podríem fer ?

Ajudar a superar la tendència a buscar certeses absolutes, superació necessària per a la tolerància, que exigeix aprendre a relativitzar el significat que donem a la realitat, comprenent que és una construcció nostra, no la pròpia realitat, i en la qual influeix de manera molt important la perspectiva des de la qual la realitzem (interessos, situació històrica, grup de pertinença…)…

6. Estudis, informes i estadístiques

Observatori Català de la Joventut*** http://www6.gencat.net/joventut/catala/sgj/observatori.htm

J. Casal et al: Enquesta als joves de Catalunya 2002 Avançament de resultats

La recerca sobre joventut a Catalunya: ponències presentades en l’Àrea d’Investigació del 3r Congrés de la Joventut de Catalunya.

Gabise: Enquesta a la joventut de Catalunya 1998.

P. Serracant: Viure al dia. Condicions d’existència, comportaments i actituds dels joves catalans. Informe sobre la joventut catalana al 2001

S. Giner (dir.). Enquesta de la Regió de Barcelona 2000. Condicions de vida i hàbits de la població. Informe general.

Institut d’Infància i Món Urbà: La infància i les famílies a l’inici del segle XXI

A.Furlong: Els contextos canviants de la joventut.

J. Ch. Lagree (ed).: Rolling youth, rocking society

P. Serracant: L’anàlisi de la realitat juvenil. Guia pràctica per estudiar la situació dels joves d’un territori.

M. Castells i I. Tubella: La societat xarxa a Catalunya.

Instituto Nacional de la Juventud: Sondeo periódico de situación y opinión de la gente joven

Eurostat: Young Europeans

Osservatorio del Mondo Giovanile: Rapporto sulla condizione giovanile 1998/1999.

Consell d’Europa: European Youth Trends 2000 report

Comissió Europea: Eurobarometre: L’opinion des jeunes de 15-24 ans

Comissió Europea: Eurobaròmetre dels joves dels països candidats: Youth in New Europe. Analytical Report

ONU: World Youth Report 2003 (overview)

ONU: World Youht Report 2003: Report of the Secretary General (provisional)

ONU: Expert Meeting on Global Priorities for Youth

S. Miles: “Globalització”, a ONU: Expert Meeting on Global Priorities for Youth

UNICEF: Informe anual 2002

UNICEF: Estado mundial de la ìnfancia 2003

F. M. Álvaro: Joves entre dos segles.

C. Feixa: Generació @ La joventut al segle XXI.

UNICEF: Adolescencia. Una etapa fundamental.

Ajuntament de Rubí: Estudi de la joventut rubinenca 2002

Institut d’infància i món urbà INFORME 2004. INFÀNCIA, FAMÍLIES I CANVI SOCIAL A CATALUNYA http://www.ciimu.org/cat/informe/index.phtml

Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat -CJAS http://www.centrejove.org/interes/bibliografia.htm

Y la ‘generación Y’, Juan Cueto http://www.elpais.es/articulo/elpepspor/20060305elpepspor_14/Tes/portada/Duelo/generaciones

Cuando un mayor de sesenta columnea sobre lo que actualmente ocurre con las generaciones menores de treinta y pico, malo. Si encima lo hace desde una posición que intenta ser neutral con las generaciones X e Y (digámoslo así) y no lanza demasiados anatemas iracundos contra esas nuevas tecnoculturas juveniles que están cambiando la faz, la mirada y el ritmo del globo, pues catastrófico. Inmediatamente serás calificado por un lado, por el lado de los tuyos, de patético menorero, y de abuelete también patético, o cosas peores, por el lado de los protagonistas indiscutibles del milenio. No hay salida, y lo mejor, me dicen en este periódico, es no hacerlo porque cabrearás a ambas partes y, lo que es peor, nadie te leerá.

En este país ya no está bien visto hablar de generaciones excepto si es para poner a parir o matar a las anteriores y conjurar apocalípticamente las posteriores. Y eso que fuimos el primer país, gracias a Ortega y Gasset y a Julián Marías, el padre de nuestro querido Javier, que construyó una sólida teoría pionera de las generaciones que llegó a ser nuestra más famosa y principal exportación filosófica. Es más, lo único que recuerdo de mi juventud son cosas o ráfagas de influencia orteguiana. Al principio, en la universidad, o se estaba a favor de las generaciones del 98 y/o del 27 o se estaba a favor de la beat generation. Después, ya saben: la generación del 68 de París o California sin haber vivido aquí ninguna de las dos explosiones juveniles porque estábamos en plena dictadura; la generación de la transición, capitaneada por los miembros más antiguos de la generación española de los baby-boom, que nunca estuvo sincronizada con los alegres boomers del planeta; luego aquella generación de la movida que estalló cuando Madrid hizo pop, con varios lustros de retraso sobre el horario previsto de los fuegos artificiales de la economía del consumo y exorcizada por la antifranquista generación (tardía) de Francfort, también llamada por la Cope “generación de la progresía”. Y por penúltimo, la llegada a nuestras tierras de la rupturista generación X, o de la MTV, cuando entonces sólo recibíamos las señales hercianas, grasientas y binarias del Ente.

Todo este disparate generacional que hemos vivido, mera asincronía planetaria, nos ha hecho desconfiar de la revolucionaria teoría de las generaciones, pero resulta que lo que dijeron Ortega y Marías, hoy día va a misa global de una. El mundo (occidental) se divide por generaciones en lucha, y desde mediados del siglo pasado hasta este primer lustro del milenio no hay manera de entender nada sin manejar la dialéctica entre los boomers que ahora rondan los sesenta, la generación X nacida entre 1964 y 1985, y lo que ahora mismo llaman chavalería Y eco-boomers, niños índigo, generación M (del milenio) o como diablos bauticen definitivamente a la explosión demográfica de los nacidos a principios de los noventa.

Es más, los teóricos de la globalización han intentado explicar la evolución del caótico medio siglo último del planeta con esta nueva versión darwinista de nuestra filosofía orteguiana. La generación baby-boom de los nacidos después de la guerra fue la revolución decidida pero fracasada, la célebre utopía. La generación X fue la evolución hacia no se sabe dónde, seguramente hacia un mundo menos político y maniqueo, más empírico. Y los chicos de la generación Y, M, índigo, chip, eco o como se llamen son (sic) la re-evolución.

Una completa radiografía de la juventud española. Investigación Aula elmundo.es 2002

Una completa radiografía de la juventud española

Como todo periodo de transición que se precie, el que va de la niñez a la madurez está marcado por profundas transformaciones. Y es que durante la adolescencia hay veces que uno ni siquiera es capaz de reconocerse a sí mismo. En ‘Valores y pautas de la relación y educación familiar en la adolescencia’ se analizan las inquietudes de jóvenes españoles de edades comprendidas entre los 13 y los 18 años. Esta investigación ha sido publicada por la Fundación Santa María

GEMA G. MARCOS

Conocer en profundidad la situación de la educación y la relación de los jóvenes con sus padres. Este fue el objetivo que se marcaron los autores del informe Valores y pautas de interacción familiar en la adolescencia (13 a 18 años).

Consumismo, vacío generacional, violencia, drogas y socialización son algunos de los espinosos temas que se abordan en esta investigación, dirigida por Petra María Pérez y Paz Cánovas Leonhardt, catedrática y profesora titular, respectivamente, de la Universidad de Valencia.

Pero vayamos por partes. El tema que más preocupa a la mayoría de los padres adolescentes -especialmente a los de clase alta/media alta- es el del consumo de drogas. Tras él, expresan su inquietud porque sus hijos puedan tener problemas con el alcohol, contraigan el sida o padezcan trastornos alimenticios (anorexia y bulimia).

En lo que se refiere a la relación familiar, se asegura que el 53,5% de los padres se decanta por la libertad en la educación, frente a un 16,8% que optan por posturas más autoritarias. La honradez es el valor al que más importancia dan más de un 70% de los educadores, seguido por el esfuerzo en los estudios y el trabajo.

Según se revela en este informe aquello del vacío generacional no existe. Y es que sólo un 3,6% de los chicos y un 2,7% de las chicas se quejan de sus relaciones con sus progenitores. El resto las califican de positivas y afirman que existe una buena comunicación en casa.

Pero, ¿qué se cuece en el interior de los hogares españoles? En la investigación de la Fundación Santa María se pone de relieve que los padres más afectuosos son los que reconocen estar más contentos y orgullosos de sus hijos.

Por el contrario, los que más marcan las distancias son los que suelen quejarse más de ellos. Es decir, el afecto o el rechazo paternal repercute directamente en el comportamiento futuro de los más pequeños.

La televisión es, como todo el mundo sabe ya, el pasatiempo compartido al que padres e hijos dedican más tiempo. Un 60% de las familias asegura ver la tele en compañía.

Pero aún hay más. Para acabar de echar por tierra el viejo mito de la falta de comunicación entre los progenitores y sus vástagos, este estudio revela que más de un 50% de los encuestados disfrutan con sus hijos de aficiones culturales, deportivas y de ocio una vez por semana, como mínimo.

Lo que no hace ninguna gracia a los padres españoles es la fiebre del consumismo, que está demasiado presente en los hábitos de conducta del sector más joven de la población. De hecho, un 67% de los entrevistados piensa que sus hijos tienen “demasiadas cosas”.

Los datos avalan esta creencia: casi un 50% de los adolescentes varones tiene un ordenador personal y un 35% cuenta con un televisor en su dormitorio. Curiosamente, estos porcentajes son muy inferiores en el caso de las féminas: 39,9 y 26,6%, respectivamente.

Tal y como se explica en el trabajo publicado por la Fundación Santa María, los preadolescentes disponen semanalmente de entre 6 y 18 euros. Eso sí, un 37,7% de las familias prefieren darles el dinero que necesiten en cada momento. Todos estos datos y muchos más se recogen en Valores y pautas de interacción familiar en la adolescencia (SM).

6. Altres temes relacionats amb la masculinitat i els adolescents

Antropologia

Cambios de actitud ante las relaciones sexuales per Norbert Elias www.identidades.org/fundamentos/elias_relaciones.htm

La adolescencia considerada a la luz de la experiencia samoana per Margaret Mead www.identidades.org/fundamentos/mead_adolescencia.htm

Adolescència, masculinitats i estils de vida

Estils de vida i cultura digital: la generació xarxa a Catalunya www.ciimu.org/documents/consum_cultural.pdf

Relacions familiars

Dinámicas familiares, organización de la vida cotidiana y desarrollo infantil y adolescente en familias homoparentales

www.felgt.org/…/i/137/110/primer-estudio-espanol-sobre-familias-homoparentales-y-desarrollo-infantil

Adolescentes i masculinitat: actituds i valors

La adolescencia y sus actitudes http://html.rincondelvago.com/adolescencia_4.html

Los valores de la masculinidad en adolescentes varones en situación de calle en la zona del centro y cordón. Hernán Espiga www.montevideo.gub.uy/educadoras/ce_gurises.pdf

Adolescència, masculinitats i violència

10 condiciones básicas para prevenir la violencia desde la adolescencia www.peretarres.org/matxembrat/prevencion.pdf

Juventud y violéncia de género. Emilia Caballero Álvarez www.sindicdegreuges.gva.es/Publicaciones/GENEROemilia.PDF

Violencia escolar: el maltrato entre iguales en la educación secundaria obligatoria http://www.defensordelpueblo.es/index.asp?destino=informes2.asp

El tema de la violencia en la escuela http://www.uv.es/avop/documentos/Jose%20Antonio%20Marina.doc

It’s My Life http://pbskids.org/itsmylife/index.html

Identitat de gènere

¿Qué es la orientación sexual? http://www.psykhe.org/news/060115b.htm

Identidades, cuerpos, sexualidad e intimidad en varones adolescentes heterosexuales www.flacso.cl/flacso/biblos.php?code=618

Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat -CJAS http://www.centrejove.org/interes/bibliografia.htm

Homosexualitat http://ca.wikipedia.org/wiki/Homosexualitat

Los adolescentes homosexuales www.ctclearinghouse.org/topics/customer-files/losadolescentessomosexuales040803.pdf

Homosexualitat i guia http://www.sabadell.net/Cat/BIMS/documents/Guia%20HOMOSEXUALITAT2006.pdf

El desarrollo de las relaciones durante la adolescencia: http://www.healthsystem.virginia.edu/UVAHealth/peds_adolescent_sp/reldev.cfm

Afectivitat

El desarrollo de las relaciones románticas en la adolescencia. www.movilizacioneducativa.net/resumen-libro.asp?idLibro=21

Adolescencia, relaciones románticas y actividad sexual www.humanas.unal.edu.co/publicaciones/publicaseriadas/psicologia/numero11/articulos_11/9_adolescencia.pdf

Adolescència, masculinitats i imatge

Mitjans de comunicació i publicitat: les imatges socials de “masculinitat” i “feminitat” www.ciimu.org/documents/genere.pdf

Cinema

Cinema per a adolescents*** http://www.starscafe.com/ADO~cine~adolescentes.html

Estereotips dels joves a través del cinema www.aulamedia.org/06/indexmarc6.html

Drac Màgic http://www.dracmagic.com/

Aula de Cine http://www.auladecine.com/ www.auladecine.com/filmografias/sexualidad_y_educacion_en_valores.pdf

Edualter http://www.edualter.org/material/cineiddssrr/indexcat.htm http://www.edualter.org/material/pelicules/pelicula.htm

Webs per a adolescents

http://www.myspace.com/

Liquidgeneration http://www.liquidgeneration.com/

Testimonis d’adolescents http://www.magdabandera.com/es/libros/index.html

Tenim les hormones esverades”. Tanmateix, això no justifica que “els mitjans de comunicació ens titllin de borratxos i drogoaddictes”. “Encara que puguem semblar molt salvatges, en el fons som molt tímids”. Aquestes són algunes de les opinions que es recullen en aquest llibre, on joves de tot Catalunya s’expressen en primera persona. Sense filtres i sense embuts, víctimes i agressors parlen sobre el bullying, noies de tretze any expliquen la seva relació amb el “porros” i el botellon. D`altres, analitzen l’obsessió amb les operacions d’estètica, l’ESO, el nacionalisme, les relacions sexuals, els embarassos no desitjats i la importància de tenir bons amics. Fan autocrítica, però reclamen que els adults també en facin. “Aquesta generació, la meva, ha estat educada per la vostra”, els recorda un noi de disset anys. El resultat no és tan dolent com diuen els catastrofistes: “No som una generació estúpida i materialista”.

Els 2.800 adolescents que han contestat les preguntes de les periodistes Mònica Artigas i Magda Bandera demostren que tenen moltes coses a dir sobre les noves famílies, les hipoteques “impossibles”, els matrimonis homosexuals, la immigració, les desigualtats de gènere, les guerres i els problemes mediambientals. Demanen tolerància i asseguren que la practiquen. “Recordeu que no tots som iguals, no tots escollim una ideologia perquè l’amic ho faci, no tots ens posem a matar neurones pel fet que borratxo lligo més, no tots anem pel carrer buscant el diferent per així robar-lo… Alguns creiem en l’amor, ens indignem davant la injustícia i cridem, ens sentim “intolerats”, però alhora genis perquè pensem que algun dia tothom valorarà la nostra feina i els llibres d’història ens recordaran”.

http://www.grup62.com/webblock/webblock.asp ***

Blogs i Fotologs

http://www.lacomunitat.net/blog.php?id=7975

Què tinc ací baix

http://blog-dznake.blocat.com/

Fotologs : www.fotologs.com/noa_cat

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *