ÉS INGENU LLUITAR PER LA PAU?
Per Deepak Chopra*
“Som l’única espècie que ha devastat l’equilibri ecològic del planeta. Hem comes assassinats en nom de Déu”, recorda l’autor d’aquest articule. I es pregunta si en els temps de guerra i destrucció a Iraq és pueril tindre esperances en la creació d’una consciència pacifista.
CARLSBAD, ESTATS UNITS.- Resulta ingenu de la nostra part parlar de pau quan totes les cadenes de televisió mostren la devastació que està patint Iraq, el lloc de naixement de la civilització? És pueril tindre esperances en la creació d’una consciència pacifista en un món en què tots els indicis històrics disponibles pareixen mostrar que els sers humans són per naturalesa violents i cruels?
Arthur Miller ha observat que els sers humans tenen un anhel tan profund de significats i de propòsits que trobem quasi insuportable pensar que la societat, els seus dirigents i els governs mundials han perdut el cap.
No obstant això, l’historial del comportament humà mostra abundants i continus fets de violència. La gent idealitza a l’antiga Grècia i a la seua gran civilització, així com als seus pensadors, encara que la majoria dels grecs eren bàrbars i sexistes, creien en l’esclavitud i tiraven els xiquets minusvàlids als lleons.
A través de la història, els sers humans han sigut racistes, intolerants i egocèntrics. Som l’única espècie que ha devastat l’equilibri ecològic del planeta. Hem comes assassinats en nom de Déu. Hem creat armes de destrucció massiva. Els països més poderosos han usat míssils revestits amb urani empobrit, que pot causar leucèmia en els xiquets. El plutoni, com a subproducte de les nostres indústries nuclears es filtra diàriament cada vegada mes profundament en el sòl i prompte entrara en la cadena alimentaria. I aquestes són només dos de moltes perilloses substàncies químiques que ens amenacen. Podem ser tan ingenus com per a presumir que crearem una consciència a favor de la pau?
El que veiem en la CNN i en les altres xarxes de notícies és una televisió que esta competint pels índexs d’audiència. Si no fos pel fet de que centenars de milers de persones estan sent afectades per la guerra, i que molts són els morts, potser podríem posar-nos a menjar crispetes i a gaudir de l’espectacle. En això s’ha convertit la nostra cultura.
En tant les polítiques dels governs del món es basen en l’interès propi i en la cobdícia no pot haver-hi esperança. Les nacions en guerra i els seus dirigents poden parèixer enemics però de fet són, implícitament, aliats. Són aliats en la destrucció i devastació de la humanitat i en la propagació de la misèria i dels patiments. En aquesta situació no ajudara l’activisme en contra la guerra per més ampli que sigui, perquè l’activisme colèric s’agrega a la turbulència del món.
Però si admetem que la consciència és un camp que la ciència moderna a acabat d’aquesta començant a comprendre potser haurà alguna raó per a tindre esperances. La idea que la força militar pot aportar seguretat és senzillament equivocada. El contrari és la veritat: quant major sigui la força militar major serà la inseguretat, que és un producte de la por. La verdadera seguretat ve d’un ampliat sentit d’un mateix en què la cobdícia és reemplaçada pel desig de compartir, l’arrogància per la humilitat, l’agressió per la generositat, les exigències per la conciliació.
Açò pot ocórrer només si els nostres dirigents posen l’èmfasi en el servici i no en l’èxit de beneficis, en la cooperació i no en la competència, en els cors oberts en compte dels mercats oberts, així com quan la violència i la por siguen reemplaçats per la compassió, la humilitat, la pau i la justícia social. I quan podem tots identificar-nos amb la família humana en compte de fer-ho amb la nació o amb la tribu.
Si unim forces llavors potser no sigui tan ingenu esperar que podem canviar les coses.
Si els Mitjans de comunicació, la indústria de l’entreteniment i les institucions d’ensenyança comencen a concentrar-se a construir una consciència de pau que faça inaplicable el poder militar i que els mercaders de la mort i de la destrucció es convertisquen en pàries de la societat, llavors podrem veure que les coses canvien.
Potser podem crear un ambient en què el propi nacionalisme es convertisca en una idea passada de moda. “El nacionalisme és tribalista”, va dir fa 50 anys el filòsof Krishnamurti.
Un antropòleg amic em va dir que si els insectes desaparegueren del planeta tota la vida cessaria en cinc anys, però que si els homes desaparegueren la vida prosperaria en cinc anys.
Potser la Mare Terra està dient: “Saben vostès? Aquest ser humà va ser un experiment interessant, però no funciona. Seguim avant.” Potser aquest sigui el nostre destí. Potser no ho sigui. El món espera amb l’alé contingut que ens traguen d’aquest malson.
(Copyright IPS)
http://www.fundacionpea.org/chopra.htm
http://www.chopra.com/