Pla de treball de millora familiar

SUPÒSIT PRÀCTIC

Centre d’alta complexitat ubicat a Barcelona amb un alt índex de migració i de diversitat lingüística, sociolingüística i cultural. L’alumnat i les famílies mostren desconfiança en la institució educativa i mai assisteixen a les jornades informatives ni a les reunions amb tutoria. D’altra banda, el perfil econòmic és baix, presentant dificultats  d’integració sociolaborals.

Cal destacar que el barri no disposa d’espais de lleure ni de socialització positiva deixant “al carrer” els i les adolescents totes les tardes (factor de risc d abandonament escolar prematur).

PLA DE TREBALL DE MILLORA FAMILIAR 
 PTMillora_Participcio_Familia

Pla de treball de millora familiar al centre. Aspectes d’intervenció © 2025 by Maria del Mar Abella Solé is licensed under CC BY 4.0. To view a copy of this license, visit https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/

Bibliografia

Abella, M.M [Maria del Mar] (2025). Aspectes d’intervenció. Línies d’actuació del Pla de Treball. WordPress.

Esteve, M. [Mercè] (2023). Societat, família i educació: processos i contextos [recurs d’aprenentatge]. UOC.

Subero, D. [David] (2021). El paper de la família en la personalització de l’aprenentatge [recurs en línia]. YouTube. Servei educatiu del Baix Llobregat.https://youtu.be/3Y3NZ4dysGw?feature=shared

Fundació Bofill (2009). Diversitat lingüística a l’aula.https://fundaciobofill.cat/publicacions/diversitat-linguistica-laula

Eurocentrisme i racisme simbòlic a les aules

“El ideal no es un currículo multicultural ni intercultural, sino un
currículo universal con adaptaciones locales” (Carabaña. 2009)

L’eurocentrisme es refereix a la tendència a veure el món des d’una perspectiva europea, sovint considerant les cultures europees com a superiors. Això pot conduir a la marginalització de les cultures no europees i a la creació de barreres en la comunicació i la comprensió mútua entre els centres educatius i les famílies d’orígens diversos.

El racisme simbòlic, per altra banda, implica la perpetuació de prejudicis i estereotips a través de símbols, llenguatge i pràctiques culturals que poden semblar inofensius però que reforcen la discriminació i l’exclusió. Això pot manifestar-se en la manera com es representen les cultures no europees en el currículum escolar, en les expectatives dels professors i en les interaccions diàries dins de l’escola (Creus, 2023).

Per abordar aquests problemes, és important promoure una educació inclusiva que reconegui i valori la diversitat cultural, i que fomenti el respecte i la comprensió entre totes les parts implicades (Sociology of Race), Això pot incloure la formació dels professors en competències interculturals, la revisió dels materials educatius per assegurar que són representatius de diverses cultures, i la creació d’espais de diàleg entre les escoles i les famílies per construir relacions de confiança i col·laboració

Continua llegint →

Fases del Pràcticum PSI MMar Abella Solé

_{En l’assignatura Societat, família i educació: processos i contextos ens van fer crear una intervenció educativa basada en un cas hipotètic el qual sintetizo a continuació:}

_{Centre educatiu d’educació secundària obligatòria i post-obligatòria amb un alt índex de diversitat sociocultural en l’alumnat i famílies. L’institut s’ubica en un barri obrer amb majoria migrant amb alt percentatge de famílies amb dificultats econòmiques i problemes d’integració social i laboral. L’alumnat  de 3r i 4t d’ESO presenta dificultats d’aprenentatge i carències emocionals i psicosocials observables en el seu tipus de comportament. Les conductes disruptives dins l’aula i el desafiament constant a la figura d’autoritat -docent- posa en evidència la urgent necessitat de capacitar i   formar al professorat amb estratègies de gestió del clima d’aula, en resolució  de conflictes així com de la implementació d’un pla de convivència de centre. La demanda específica de l’equip directiu és la necessitat d’implementar una proposta d’intervenció la qual ajudi a donar resposta a la situació – problema i promogui unes línies d’actuacions concretes amb aquest propòsit (Abella, 2024). MAPA MENTAL SITUACIÓ – PROBLEMA}

_{El treball fou realitzat amb grup i d’aquí esdevé la necessitat de compartir la meva visió i resposta al problema, ja que una no pot pretendre imposar la seva “veritat” a la resta. Per tant, aquí deixo constància del meu anàlisi i detecció o identificació de necessitats els respectius  conceptes, els quals gràcies a l’estudi d’aquesta assignatura vaig aprendre.  I tal com sempre deia la professora Mercè Esteve “tota resposta ha d’estar basada sempre en l’evidència” – i no pas en una creença o intuïció —, us adjunto la bibliografia i els recursos amb els quals l’he fonamentat.}

_{L’anàlisi en profunditat del cas fou donar resposta a la situació-problema que suposadament l’equip directiu i docent no aconseguien resoldre:}

_{Anàlisi i identificació de variables D’una banda, l’institut no disposa d’un projecte educatiu de centre (PEC) col·legiat a càrrec de l’equip directiu -variable amb afectacions a nivell de funcionament intern de centre com la manca de cohesió de l’equip docent i de treball cooperatiu. D’altra banda, la falta de criteris educatius i coherència quant a valors, objectius i missió educativa ha obligat a posar el focus en l’equip docent. A continuació, es realitza l’anàlisi d’alumnat amb dificultats d’aprenentatge posant en comú i identificant les necessitats -lideratge compartit-. Seguidament s’observa l’Efecte Pigmalió negatiu en les relacions professorat i alumnat detectant un vincle malmès entre docent-alumnat -factor vinculant al rendiment acadèmic i al comportament desafiant i disruptiu-. (Abella, 2024)}

BIBLIOGRAFIA
Abella, M.M. [Maria Del Mar] (2024) PAC 3 Tasca 3  Societat, família i educació: processos i contextos. Universitat Oberta de Catalunya.

Hidalgo Urtiaga, A. [Ana]. (2022). La pràctica docent coeducativa: trajectòria, reptes i recursos (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

Baños, I. [Inmaculada] (2010) El Efecto Pygmalión en el aula. Innovación y Experiencias Educativas, 28. CSIF RevistaPsicología Pedagógica, Granada. https://archivos.csif.es/archivos/andalucia/ensenanza/revistas/csicsif/revista/pdf/Numero_28

Bolea, E. [Enric]; Domingo, A. [Àngel]; Esteve, M. [Mercè] i Rodríguez, V. [Victoria] (2019). La vida quotidiana en un centre de secundària. Supòsit pràctic [recurs d’aprenentatge]. Universitat Oberta de Catalunya. https://materials.campus.uoc.edu/daisy/Materials/PID_00276322/pdf/PID_00276322.pdf

Bolea, E. [Enric]; Domingo, A. [Àngel]; Esteve, M. [Mercè] i Rodríguez, V. [Victoria] (2019). Guia metodològica [recurs d’aprenentatge]. Universitat Oberta de Catalunya.

Coeducació – Violència de gènere – Masclisme hegemònic

_{Silvia Carrasco Pons (coord.), Ana Hidalgo Urtiaga, Araceli Muñoz de Lacalle i Marina Pibernat Vila (2022). La coeducació segrestada. Octaedro. https://octaedro.com/libro/la-coeducacion-secuestrada/}

_{Kalinowski, S., [et al.]. (2020). Apuntes sobre lenguaje no sexista e inclusivo (1a ed.). UNR Editora. Editorial de la Universidad Nacional de Rosario. https://ruge.cin.edu.ar/attachments/article/24/a9aae_03-Apuntes%20sobre%20lenguaje%20no%20sexista%20e%20inclusivo%20(1).pdf}

_{Bascón, M. J., et al. (2013). Contents and conversational modes in adolescents. Debating group conflicts and partner violence. Infancia y Aprendizaje, *36*(4), 489–500}. _{https://doi.org/10.1174/021037013808200302}

_{Ballbé Martínez, M., Molina, C. J., Palau, D., Riera, B., Tinoco, J. C., & Vicente, S. (s.f.). Experiència didàctica de l’Institut Bitàcola de Barberà del Vallès: Els Espais en xarxa. Institut Bitàcola.}

_{Moreno Llaneza, M. (s.f.). Prevención de la violencia de género. Formación del profesorado. A Instituto Asturiano de la Mujer (Ed.), Guía para la prevención y actuación ante la violencia de género en el ámbito educativo (pp. XX-XX). Gobierno del Principado de Asturias.}

Eurocentrisme i racisme simbòlic

_Recursos:

_{Creus, A. [Amalia] (2023). Dilemas del antirracismo: entre el reconocimiento cultural y la redistribución económica. COMeIN: Revista de los Estudios de Ciencias de la Información y de la Comunicación, 130. https://doi.org/10.7238/C.N130.2315}

_{Massip Sabater, M.[Mariona]; Monfort, N. [Neus] i Santisteban, A. [Antoni] (2021). El futur comença ara mateix. L’ensenyament de les ciències socials per interpretar el món i actuar socialment https://www.researchgate.net/publication/355719448_El_futur_comenca_ara_mateix_L’ensenyament_de_les_ciencies_socials_per_interpretar_el_mon_i_actuar_socialment}

_{Tarré, Marta Boris (April 2020) “Racismo y nacionalismo en Catalunya, Über alles! (2011) de Rámon Tèrmens,” Inti: Revista de literatura hispánica: No. 91, Article 21. https://digitalcommons.providence.edu/inti/vol1/iss91/21/}

_{Mur, L. [Lorenzo] (2021)  El futur comença ara. Una historia crítica de invisibilidad p.261-269 https://www.researchgate.net/publication/355719448_El_futur_comenca_ara_mateix}