La Història és un instrument per maximitzar el nostre control sobre la situació present. Una de les seves aportacions més valuoses és ensenyar el sentit d’allò que és durable i del que és contingent. Conèixer el passat és saber que les coses no sempre han estat com són ara i implica que no necessàriament han de continuar així en el futur.

Saber fins a quin punt les nostres accions i pensaments estan condicionades per l’herència del nostre passat és també una manera de ser més lliures (Tosh, J.).

La Història dóna suport als valors democràtics i al respecte a d’altres formes de vida i pensament. Aquests valors no són universals -ni en l’espai ni en el temps- ni inalterables, ni gratuïts. La democràcia, com la llibertat, és perfectible i vulnerable -ha de ser defensada i mantinguda- però no inamovible: el canvi és inherent en una societat democràtica (Alonso Zaldívar, C.). Democràcia implica beneficiar-se d’uns drets però també exercir unes responsabilitats. S’ha d’entendre el paper de les individualitats i dels grups en una societat democràtica i com es desenvolupen els drets i les llibertats sota les normes legals.

Tosh, John. “The Pursuit of History” (1984)

Alonso Zaldívar, C. “Variaciones sobre un mundo en cambio” (1996)