La llum que sortia per la finestreta del reflector l’il·luminava amb una claredat irreal, quasi màgica. Concentrat en la pel·lícula –com gairebé tots els espectadors del cinema- no sabia que per a mi aquella seva imatge era la que més m’agradava i que –llavors jo ja n’estava segura- seria la que la meva memòria conservaria com un tresor durant la resta de la meva vida.