Finalment vam encertar 100
Mireu a la part de dalt del bloc una pàgina estable de comentaris sobre el sopar
A que espereu a dir la vostra del sopar!!!
Encara esteu dormint?
Al final vam encertar 100 rodons (no vull dir que estem grassonets eh!) Vam venir d’aprop i lluny i no fa gaire que em retirat!!!
Estem esperant les fotos a magisteri8283@gmail.com o benetgene@gmail.com
Pels qui s’ho van perdre: tindreu una segona oportunitat d’aquí a 5 anys per acord gairebé unànim.
Hola a tots!
Com va la ressaca?
Només us volia dir a tots i totes que va ser una nit especial!! Gràcies a tots per acollir la iniciativa amb tantes ganes i donar-hi suport.
Era una mica arriscat ajuntar a tantes persones que durant 25 anys han portat vides paral·leles i que en poques ocasions s’han trobat.
Però, des del primer moment vam veure que la cosa aniria bé. Hi havia “química” o “història” o com vulgueu dir-li.
La pròxima d’aquí a 5 anys, ja vam agafar tots el compromís!
Una abraçada a tots!!!
Moltes gràcies a l’organització i als companys i companyes que van fer possible el sopar d’ahir. Com si de màgia es tractes es va despertar en el meu interior una part de la meva vida que estava totalment adormida. Vaig tenir l’agradable sensació de que el temps s’havia aturat fa 25 anys i recordar aquella etapa va estar el regal més entranyable i bonic que podia imaginar.
MOLTES GRÀCIES I UNA FORTA ABRAÇADA.
Bon dia companys / companyes.
Què potser alguns vau veure sortir el sol? Als balladors patxangueros aprofito aquestes ratlles per dir-vos fins d’aquí a 5 anys (no era qüestió d’espatllar-vos la dansa del ventre o el baile del osso per acomiadar-me)
Matrícula d’honor per als organitzados i, altre cop, gràcies per fer possible aquest retrobament que no es pot definir amb paraules i sí mitjançant les abraçades i petons que ens vam donar.
Vam posar unes quantes faltes d’assistència, tot s’ha de dir; i no vam poder omplir el buit dels que potser haguessin vingut però que, segur, ens van acompanyar des de l’infinit.
I, o sento pero ho he de dir: enveja podrida de l’Adelina!!! Prego al del ram de roses que, d’aquí a 5 anys, me’n faci un a mi (no cal que t’identifiquis, però tu pensa-hi, eh, majo?)
A tots /totes (cansa això d’escriure el doble gènere) els que vau fer fotos, no les deixeu podrir dins la tarja de la càmera digital.
Me’n vaig corrent a emmarcar la poesia-menú de l’Alba(el “Polsim de somnis, exquisit!)
Au, més bessitos per a tothom i aneu enviant missatges.
Moltes gràcies tant als que vau fer possible la trobada organitzat-la amb tant entusiasme, com a tots els que ens vam trobar, va ser com si encara entiguéssim en aquells anys de magisteri. També he de dir-vos que em va encantar la poesia que ens va fer el Felip així com la poesia-menú de l’Alba, com diu l’Antonieta.
Moltes gràcies de veritat!!!
Olga
De tots els regals que em fan els records són els que més duren, i els agradables els que més queden. Moltes gràcies per aquesta nit tant especial, per les vivències viscudes i pels records que a tots ens van semblar tan propers, per uns moments tots van tenir 25 anys menys, no passa això cada dia, ni cada any, per tenir aquest sentiment va faltar un 6 de juny, per tot això: Moltes gràcies i Felicitats.
Hola a tots i totes.
Va ser molt i molt bonic. Entranyable.
La nit se’m va fer curta i vaig marxar amb la impressió de no haver parlat amb tothom, de quedar-me molta gent per saludar, per canviar impressions, per fer la xerradeta.
Gràcies a tots els que van fer possible la vetllada.
Una abraçada, Roser.