A la vostra edat, tothom vol començar a provar les seves ales. I així ha de ser, per tal que puguin enfortir-se de mica en mica i un dia puguin arribar molt lluny. Si som prudents però, i per evitar mals previsibles, escoltem els consells d’aquells que van volar i potser ja es van deixar algunes plomes als esculls de l’aire.
Els mestres aprenem molt dels alumnes. Això no són paraules boniques. Us posaré alguns exemples del que he après amb vosaltres.
El vol dels que sou companys generosos i amables m’ha ensenyat que el llenguatge dels sentiments no es compon de lletres, ni tan sols de gestos esporàdics que guaiten de reüll. El llenguatge dels sentiments es fila amb raigs de llum de cada matinada, repunts de joia i d’aflicció que es comparteixen com el pa entre germans, amb la mà de l’amic a l’espatlla.
Els que no parleu massa, no esteu contínuament cridant l’atenció i feu la vostra feina sense aixecar la veu, sempre observant, escoltant amb el que semblaria una mena de timidesa… El vostre vol silenciós m’ha ensenyat que hi ha un protagonisme sense estridències, que persisteix sota el corrent, que no es veu afectat per tempestes ni dics. Aquest protagonisme que sembla la seva absència, que flueix silenciós però impedeix que ens cegui el centelleig de la superfície, i aconsegueix que perdem la por a encallar, a mai no veure el mar.
Els vols irrefrenables dels que mai esteu quiets i us costa concentrar-vos, m’ha ensenyat que els aprenentatges més durs tenen a veure amb allò que ens és més desconegut: nosaltres mateixos. A vegades volem aquests aprenentatges d’avui per demà. Com si l’alba vingués més aviat pel fet que cridem al sol o que renyem a la lluna per que s’alliti d’hora.
Tots i cadascú dels vostres vols m’han ensenyat quelcom de fonamental. Que si la Paciència és la mare de la Ciència, el pare seria l’Esforç. Els venerables avis podrien dir-se la senyora Constància i el senyor Desig. El senyor Desig tindria uns cognoms preciosos com Cultura i Saber. Els cognoms canvien una mica amb el temps. Els avantpassats del senyor Desig es deien Conreu i Sapiència. I els avantpassats dels seus avantpassats es deien Sapiens Sapiens. Fa molts i molts anys es van anar distingint dels seus cosins perquè van desenvolupar les seves capacitats, les seves eines fonamentals: la cultura i el llenguatge, per poder sobreviure entre altres éssers vius, alguns perillosos i millor dotats físicament. Ho van aconseguir gràcies a que actuaven sempre junts, es comunicaven i s’ajudaven en les feines de cacera, recol•lecció…
Sí, m’heu ensenyat moltes coses. Espero que la senyora Paciència, el senyor Esforç i els venerables ancians la senyora Constància i el senyor Desig de Cultura i Saber siguin sempre al vostre costat. Vosaltres necessiteu que us escoltin i ells són feliços quan un sol nen els atén, perquè us estimen, perquè per a ells no hi ha res més preat que la vostra mirada.

José Ángel Hernández