La millor defensa que podem fer de l’escola pública és la feina ben feta. Considero que l’escola de la nostra època pateix un síndrome d’hiperactivitat determinat per tres factors:

 -Els diversos organismes i institucions públiques i privades troben a l’escola l’estructura ideal per portar a terme (amb el treball dels mestres, que deixen de fer el seu o al menys de la manera que voldrien i necessitarien els seus alumnes) tot tipus d’iniciatives i projectes.

-La manca de criteri que permeti analitzar les necessitats educatives i les possibilitats de desenvolupament de l’alumnat, i la manca de capacitat o voluntat per donar prioritat al que és fonamental en la nostra tasca docent. No triar és, potser, la pitjor manera de triar.

-Els canvis polítics i socioeconòmics, amb les característiques específiques del nostre país, fan que ens veiem molt condicionats a l’hora d’establir aquestes prioritats pedagògiques que tothom hauria de defensar.

Tinc molts dubtes i poques certeses, però fa temps que considero que la innovació educativa ha de sorgir de l’aula i el treball de l’aula s’ha de respectar per damunt de tot. Respectar el seu ritme, les seves dinàmiques… Per això, la consideració del mestre com a mediador essencial ha de guanyar pes específic dins de cada escola i en el sistema en general. Les noves tendències a l’hora de promoure equips directius no coadjuven en aquest sentit.

Com veieu, no només dic no a l’escola hiperactiva. Dic sí a una altra escola que haurà d’obrir-se camí tard o d’hora. Tenim molt a dir i molt a fer, però no pas deixant en mans dels altres les coses, sinó prenent la iniciativa i aprofitant els intersticis de llibertat que encara tenim per canviar petites grans coses. Comencem per parlar dels nens a les reunions i de les iniciatives, les experiències i satisfaccions que miraculosament encara ens donen els nostres alumnes a cada classe. Comencem per debatre aquestes qüestions, prenent acords per tal de construir veritables línies d’escola, per poder expressar als equips directius i a l’administració educativa el que volem.

Què entenem per una escola de qualitat? Si ho tenim clar, podrem lluitar per defensar-la, juntament amb tota la comunitat educativa. Si anem a remolc, sense brúixola i amb un cel sense estrelles, FEM DELS NOSTRES ALUMNES LES ESTRELLES I DEL NOSTRES CRITERIS LA BRÚIXOLA!

NO A LES RETALLADES!