Els infants que inicien la seva aventura a l’escola necessiten un període de temps per tal que el nou entorn, els nous adults i els nous companys i companyes esdevinguin coneguts, i per tant, perquè els transmetin sentiments de seguretat i confiança. Aquest procés pot durar dies, setmanes o, en casos esporàdics, una mica més. Hem de pensar que per a ells significa un trencament molt important amb tot un món de referències afectives, la seva família i l’entorn de la Llar d’Infants. Què pensaríem i què sentiríem nosaltres si ens deixessin enmig d’un país desconegut, amb gent del tot aliena, amb veus diferents, maneres de fer que no entenem?
Les mestres i personal no docent de l’escola són els i les professionals que vetllaran perquè aquesta adaptació sigui el més relaxada possible posant els mitjans necessaris per crear un ambient afectuós, serè i càlid a l’aula. Cal que l’infant se senti acollit i respectat.
La família ha de viure aquesta separació de l’infant de forma serena i alegre, malgrat que els sentiments contradictoris s’imposin durant els primers dies del procés – culpa per deixar-lo amb algú desconegut i a la vegada pensar que en aquest indret trobarà un munt de possibilitats i d’experiències molt enriquidores per a ell.
Aquesta separació de la família, de la mare i del pare, pot comportar incertesa, un estat de malestar i angoixa que pot manifestar-se en plors, alteracions del son, rebequeries, pèrdua de la gana, tristesa, febre… No hi ha cap recepta màgica que garanteixi una adaptació immediata i meravellosa a l’escola. Es tracta d’un procés individual, ja que cada nen i cada nena té el seu propi ritme segons les seves necessitats i experiències prèvies. Això sí, la família és un factor importantíssim que facilita i dinamitza l’adaptació.