a) No és correcte que insinuïs que s’han d’interrompre els companys quan parlen.
b) Li agradaria que la tractés com si fos filla seva?
c) Preferiria que no em féssiu la guitza quan estic atabalat.
d) Ens va explicar que, mentre l’atracaven, un dels malfactors li estirava la perruca.
e) Em temo que quan vindran ja serà massa tard.
f) Mentre esperava davant la porta on havien quedat, mirava nerviosa el seu mòbil perquè desconfiava que ell s’hi presentés.
a) … vingui més gent, traurem cadires plegables.
b) Ho dic ben fort … tothom es doni per al·ludit.
c) L’Agustí no pot parlar … té paràlisi lingual.
d) … temps t’hi penses estar, a casa la Núria?
e) No mengis … pa, que acabaràs … gras com l’Ot!
d) … estalviï diners, em compraré un cotxe nou.
a) Es penedia d’haver-ho fet.
b) Els va sorprendre que fos tan hipòcrita.
c) No pensen mai en els que la ballen magra.
d) Ens ha comentat que avui ella no hi era.
e) Mai no sabràs de quin peu calça.
f) Es van oblidar de donar-li les gràcies.
g) Us faria il·lusió venir al teatre amb nosaltres?
h) Encara no hem entès què ens ha dit.
i) M’espanta conèixer tants detalls dels fets.
a) Són canvis … s’ha hagut d’anar habituant.
b) Si no hi posem remei, ens exposem … tot surti malament.
c) Estem convençuts … pot ser una idea brillant.
d) Les proeses … presumeix tant no són res de l’altre món.
e) Tinc por … la Carmesina es faci enrere.
f) Aquest és un error … s’incorre sovint.
g) Estan tips … se’ls tracti com a criatures de bolquers.
a) L’home que hi ha al racó us prega que tanqueu la finestra.
b) La noia que vaig saludar l’altre dia diu que és veïna teva.
c) L’article que publica aquesta revista exigeix que s’aclareixin certes afirmacions que va fer un conseller.
d) Ja m’han dit que les úniques persones que m’aplaudien en el recital éreu tu i el teu xicot.
e) És probable que l’autocar no pugui fer els serveis que tenia contractats.
UN PETIT LLOGARET
Ens agrada discutir si el segle canviarà en el 2000 o en el 2001, ens emociona saber que Carolina ha tornat a ser mare, ens encanta repassar el compte enrere de les fatalitats anunciades per Nostradamus, sanglotem quan mor una princesa anglesa o quan es perd en l’Atlàntic un príncep americà. El món està format per mars i terres, per homes i per herois, però allò que veritablement dóna la talla de la història del planeta són les dates assenyalades.
Fa pocs dies el món celebrava els 30 anys de la inauguració d’una barriada anomenada Lluna. La Lluna és massa Lluna per oblidar-la. La veiem quasi cada nit i té l’avantatge que no dóna problemes. A tot estirar, l’home ha deixat a la Lluna uns quants aparells de pesca científica i alguna bandera sense vent, però la Lluna segueix deserta. No hi viu ningú. I això indica que per ara està lliure d’aquestes malalties genuïnament humanes com són l’ambició, l’enveja i l’afany de poder.
Menys mirar la Lluna i més mirar la Terra. Perquè, segons els experts, la matinada del 19 de juliol passat, s’estima que va néixer l’habitant número 6.000 milions del nostre planeta. Uns amants de l’exactitud inviten per Internet que els que puguin donin dades sobre els nascuts per aquestes dates per tal de trobar la identitat del número 6.000 milions.
Uns altres bojos de l’exactitud, molt més simpàtics, consideren que els 6.000 milions ja fa temps que estan superats i estableixen la població actual de la Terra en 75 milions més. Es tracta d’una gent que, sota el nom suggestiu de The World Village Project, es dedica a fer la radiografia del nostre món enorme fent-lo precisament petit. I la veritat és que els seus càlculs tenen substància.
Procedeixen de la gibarització del planeta i ens conviden a veure el món com si fos en realitat un petit poble de 1.000 habitants. Què succeiria? Com viuríem si la civilització es limités a aquestes 1.000 persones enteses com a reducció proporcional dels 6.000 milions actuals?
Hauríem de fer grans esforços. Més de la meitat serien asiàtics. Els europeus seríem 95 persones, i els nor-americans, 52. Només 64 d’aquestes 1.000 persones ens podríem entendre en espanyol, 165 parlarien el xinès mandarí, i 86, l’anglès. Quasi 200 persones no podrien parlar amb ningú en ser els únics parlants de 200 llengües minoritàries, i 330 persones de les 1.000 del llogaret serien nens; 60 tindrien més de 65 anys.
Naixerien 28 nadons l’any, més aviat pocs si tenim en compte que menys de la meitat de les dones d’aquest poblet virtual tindrien accés a mètodes anticonceptius.
Dues-centes persones controlarien el 75% de la riquesa del llogaret, mentre que unes altres 200 en rebrien el 2%. Hem d’afegir a aquestes dades que 335 dels adults serien analfabets i que només un terç tindria accés a aigua neta i potable.
Hi viurien cinc soldats, set professors, un doctor en medicina i tres refugiats de guerra.
Amb aquestes xifres petites fins sembla fàcil resoldre els grans problemes de la humanitat. Els 6.000 milions ens maregen, però el poblet global de 1.000 persones fins sembla domesticable.
Quan se sàpiga el nom i els cognoms del ciutadà número 6.000 milions de la Terra, segurament se li haurà resolt la vida. Però un sol nom ens permetrà seguir mantenint moltíssima gent en l’anonimat lamentable de la desigualtat i de la desgràcia endèmica.
Joan Barril.
Heus ací una mostra de tots els errors/horrors que heu tingut la bondat d’incloure en els vostres exàmens. A veure si som capaços de corregir-los:
1. Inicia un viatge amb l’objectiu de ser feliç i marxa sense haver-ho aconseguit, decidint tancar-se en un convent ensenyant els nens a no caure en la temptació.
2. La boira simbolitza una ciutat aïllada provocant un endarreriment que fa que els ciutadans tinguin una mentalitat tan tancada.
3. La Laura tornarà canviada d’aquest viatge, referint-me psicològicament.
4. La Laura arriba a Comarquinal. Aquesta coneix la família d’en Tomàs. Però aquesta acabarà coneixent en Pere.
5. Aquest viatge farà evolucionar psicològicament a la Laura, aquesta canviarà la seva visió del món, acabarà veient la realitat.
6. És un viatge on es va desenvolupant segons les accions de la societat.
7. En tornar s’adona de que la relació no és la mateixa.
8. La Laura se sent nerviosa al intentar marxar de Comarquinal.
9. La segona casa en la que busca recer és la seva.
10. Hereu dels Terra Negra que, al casar-se amb la filla de l’enterramorts, és desheretat.
11. Significa el gran pes per la Laura sentir-se alliberada de la gent que la jutja i l’observa constantment que inventant-se coses, només la perjudiquen. (NOTA: Les paraules són catalanes, però el significat se m’escapa.)
12. Finalment, surt de casa seva corrents a buscar auxili, dirigint-se cap a casa d’en Pere.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=yHV04eSGzAA[/youtube]
1. Completa els espais buits amb A / DE / EN / o res, segons calgui:
a) No ha tornat des ………… que tu el vas fer fora.
b) No estic acostumat ….….. que em diguin les coses així.
c) S’ha compromès ………… portar-ho demà.
d) Els van convèncer ……… que allò no podia ser.
e) Em sap greu ………. que tot ho facis tu.
f) Estaven d’acord ……….. marxar l’endemà.
g) L’amenaçà ……… que l’expulsaria de classe.
h) Des ………. que sortiren de casa no parà d’enraonar.
i) La Junta es complau ………. invitar-vos a l’exposició.
j) Estic molt content ………. la vostra resposta.
2. Subratlla les oracions subordinades que hi ha en aquestes oracions i digues de quin tipus són:
a) Si no véns, me n’aniré.
b) Mentre esmorzaven, els organitzadors discutien el programa de festes.
c) Els pagesos de Ciutadella, malgrat que hi viuen a tocar, sempre han donat l’esquena al mar.
d) On aneu, no el trobareu.
e) Algunes persones s’han construït refugis antiaeris per sobreviure en cas de guerra nuclear.
f) Beu-te’l, que t’anirà bé.
g) Mentre hi hagi gent emprenedora, hi haurà festes al carrer.
h) Admetent que el viatge resulta car, les visites programades són molt interessants.
i) Ens vam citar on no ens poguéssim veure.
j) Alguns volen arribar a presidents per a monopolitzar tots els poders.
3. Reescriu aquestes oracions substituint-hi la conjunció o la locució conjuntiva subordinant per d’altres de sinònimes i sempre sempre diferents:
a) Resava perquè no el suspenguessin.
b) Hem vingut perquè ens heu cridat.
c) En cas que vagis a Besalú, veuràs el seu pont antic.
d) S’ha encarit, de forma que no en compraré.
e) Menja xocolata perquè li ve de gust.
f) No hi aniré perquè plou.
g) Com que és un bon mecànic et trobarà l’avaria.
4. Uneix les dues oracions per mitjà d’un gerundi, sempre que es pugui:
a) La barca va sotsobrar. Els mariners se’n van anar a l’aigua.
b) Feu aquestes correccions. Tingueu a mà el diccionari.
c) Va sortir dissabte a les dues. No va tornar fins dilluns de bon matí.
d) Ha caigut. Patinava.
e) La hi van portar. L’arrossegaven.
f) Veia la televisió. Es va adonar que no sabia res.
5. Digues quin tipus d’oracions subordinades són les clàusules subratllades en aquest text:
Qualsevol persona, després d’haver recorregut mínimament la nostra geografia comarcal, s’haurà adonat de la gran quantitat d’ermites i santuaris que hi ha. A les terres de Girona, un dels santuaris més importants és el de Nostra Senyora dels Àngels.
El radi d’influència religiosa del santuari s’estén per les comarques del Gironès i Baix Empordà i, en menor proporció, per la comarca de la Selva. Com que la infraestructura d’aquestes comarques té un caràcter marcadament agrícola, durant els mesos de setembre i octubre, quan s’han acabat els treballs agrícoles més pesats, els diferents pobles de la comarca hi van en romeria els dies festius. Els romeus es reuneixen davant de l’església del poble, des d’on agrupats inicien el camí amb el capellà al davant i els penons distintius de cada poble, cantant i resant. Després d’esmorzar en un lloc habitual, i abans que no arribin al santuari pròpiament dit, els pelegrins de cada poble esperen els altres pobles. Tan bon punt es reuneixen tots, junts i en processó, visiten col·lectivament la Verge i assisteixen a una missa solemne. Tan aviat com acaba la missa, els parents, coneguts i amics fan petar la xerrada, ballen sardanes, canten cançons, etc.
6. Completa els espais en blanc amb el pronom relatiu adequat:
a) Era un xicot … jo no coneixia, però molt popular.
b) La noia … em vas parlar ha estat seleccionada.
c) La solució … estic pensant no resol el problema.
d) Demana-ho a la mateixa persona … vas adreçar-te l’altra vegada.
e) El llapis … omples aquest full és massa gruixut.
f) T’espera un noi … va molt ben vestit.
g) El poble … passem l’estiu és molt petit.
7. Digues quin tipus d’oracions subordinades són les clàusules subratllades en aquest text i quina funció sintàctica fan:
Filip, enorgullit com estava pels seus èxits, enriquit per les mines d’or que havia ocupat al mont Pangeu, conscient de ser el senyor més potent de la península hel·lènica, o potser fins i tot el més potent del món després de l’emperador dels perses, buscava cada cop més fer per manera que els seus visitants quedessin estupefactes, sigui per la riquesa dels seus vestits, sigui per la magnificència dels ornaments que portava.
Després de les salutacions de rigor, el jove va ser acompanyat a les seves estances perquè es pogués preparar per al banquet.
Alexandre també hauria volgut prendre-hi part, però la seva mare li va dir que encara era massa petit, i que així podria jugar amb Hefestió amb els soldadets de ceràmica que havia encarregat per a ell a un terrisser d’Alor.
Aquella nit, després del sopar, Filip va convidar el seu cunyat a una saleta privada per parlar de política i Olímpia se’n va sentir molt […].
En realitat, Alexandre era rei de nom, però no de fet; perquè Epir estav a les mans del seu oncle Aribes, que no tenia cap intenció d’abdicar, i només Filip, amb la seva potència, el seu exèrcit i el seu or, podrien fer-lo seure al tron de manera estable.
A Filip li convenia fer-ho, per lligar així el noi a la seva persona i, al mateix temps, refrenar les pretensions d’Olímpia, la qual, veient-se sovint descuidada pel seu marit, havia trobat en l’exercici del poder les satisfaccions que una vida en general grisa i monòtona li negava.
–Tingues paciència encara uns quants anys –va explicar Filip al jove sobirà–. Necessito temps per a fer entrar en raó totes les ciutats de la costa que encara són independents i fer entendre als atenesos que per aquests verals jo sóc el més fort. No tinc res en contra seu: només que no els vull voltant per Macedònia. I vull obtenir el control dels estrets entre Tràcia i Àsia.
–A mi, ja em va bé, estimat cunyat –va replicar Alexandre, que se sentia molt adulat de ser tractat com un home de debò i com un autèntic rei a la seva edat–. M’adono que hi ha coses més importants per a tu que no les muntanyes d’Epir; però si un dia em vols ajudar, t’ho agrairé la resta dels meus dies.
Valerio Massimo Manfredi, Aléxandros.
1.1. Parts en què es divideix la novel·la, durada de cadascuna de les parts i relació amb l’argument.
1.2. Busqueu el significat de la paraula bildungsroman. Aquest argument universal creieu que té relació amb la novel·la? Descriviu breument el viatge iniciàtic de Laura.
1.3. La novel·la també recull un altre argument universal: el de l’intrús destructor, personatge que introdueix el mal en una comunitat. Com és tractat aquest argument en la novel·la?
1.4. En quina època de l’any s’inicia i s’acaba la primera part? I la segona? Té algun simbolisme?
1.5. Com està estructurada l’acció?
1.6. L’espai: característiques i simbolisme.
1.7. Tipus de narrador i punt de vista.
2. ANÀLISI TEMÀTICA I DE PERSONATGES
2.1. Caracterització física i psicològica de Laura, Tomàs, Teresa i Pere Giberga.
2.2. Personatges integrats i personatges marginats.
2.3. Altres aspectes: la boira, els ulls i el voyeurisme, el rumor i la maledicència, els antropònims (Laura, Beatriu i Llibori Terra Negra), el mite de la Bella i la Bèstia.
