Irregularitats verbals: teoria

1a (-AR)

CANTAR

Estar / Anar

És l’única conjugació que permet la creació de nous verbs.

2a (-ER / -RE)

TÉMER

PERDRE

La majoria de verbs són irregulars.

Els verbs DIR i DUR pertanyen la segona conjugació.

3a (-iR)

SERVIR (incoatius)

Canvis en la consonant:

+ a, o, u                                                                                                                                     + e, i

+a, o, u      +e, i

c   …………… qu                              trenco ……….. trenquem

ç   …………… c                                 caça …………… cacem

g   …………… gu                              pego ………….  pegueu

j    …………… g                                 raja   ………….  ragem

gu  …………… gü                             enaigua ……..  enaigüem

qu  …………… qü                             adequa …….  adeqüem

Dièresi:

Porten dièresi algunes formes del                           canviï, canviïs, canvia, canviï,      present de subjuntiu i de l’imperatiu                     canviem, canvieu, canviïn                 dels verbs acabats en:  –ear, -iar,-oar, -uar.

2. IRREGULARITATS LEXEMÀTIQUES

Els únics verbs de la 1a conjugació amb irregularitats lexemàtiques són els verbs anar i estar.

‑ El verb ANAR presenta diverses arrels: vaig / anava.

– El verb ESTAR presenta irregularitats en la 1a  persona del present d’indicatiu (estic) i en les altres formes que es conjuguen amb el mateix lexema: estigui, estigués…

La major part de verbs de la segona conjugació són irregulars.

Els verbs DIR i DUR també pertanyen a la segona conjugació.

Canvis en la vocal del lexema:

Els verbs jeure, néixer i treure alternen la vocal a/e en tot el paradigma verbal.

Norma:

‑ si és tònica …………. e: jec, jeus, jeu, neixi, neixis, neixi.

– si és àtona ………….. a: jaiem, jaieu, naixem, naixeu.

Els verbs poder i voler s’escriuen amb o tret de:

a)    la 1a persona del present d’indicatiu: puc, vull

b)   les formes del present de subjuntiu: pugui, vulguis, puguem, vulguem, pugueu, vulgueu.

c)    les formes de l’imperatiu: puguis, vulgues.

Un conjunt important de verbs de la segona conjugació presenta irregularitats en el lexema. Mentre que els verbs regulars es conjuguen amb un sol lexema vàlid per a tota la conjugació (cant‑, perd‑, tem‑, dorm‑), aquests verbs presenten més d’un lexema. Per exemple, el verb vendre es conjuga amb tres lexemes: venc‑, vend‑, ven‑.

Aquests verbs amb irregularitats lexemàtiques es classifiquen en tres grups. Cal saber els lexemes que presenta cada grup i els temps amb què es conjuga cada lexema.

lr GRUP. Verbs acabats en:

–       NDRE: aprendre, atendre, comprendre, desprendre, distendre, encendre, entendre.

–       LDRE: absoldre, dissoldre, doldre, condoldre’s, moldre, resoldre

–       LER: equivaler, prevaler, valer, voler, soler.

Exemples:

1a p. present d’indicatiu: venc / Passat simple d’indicatiu:  venguí/ Futur: vendré/ Condicional: vendries/ Imperfet d’indicatiu:  venia/ Gerundi: venent / Imperatiu: aprèn.

2n GRUP. Verbs acabats en:

-ÈIXER: aparèixer, comparèixer, conèixer, desconèixer, reconèixer, reaparèixer.

Exemples:

1a p. present d’indicatiu: conec / Passat simple d’indicatiu: coneguí / Present de subjuntiu: conegui / Imperfet de subjuntiu: conegués / Imperatiu: conegui, coneguem, coneguin / Infinitiu: conèixer / Present d’indicatiu: coneixes / Gerundi: coneixent / Imperfet d’indicatiu: coneixia / Futur: coneixeré / Condicional: coneixeria / Imperatiu: coneix, coneixeu.

3r GRUP. Verbs que contenen diftong:

Aquests verbs es classifiquen en tres grups segons com es modifica la u del lexema:

–u —- v: beure, deure, escriure, moure, ploure, viure, reviure, prescriure…

–u —- i: caure, creure, jeure, lleure, seure, treure, veure, escaure…

Exemples:

1a p. present d’indicatiu: crec, bec, cloc / Passat simple d’indicatiu: beguí, creguí /  Present de subjuntiu: begui, cregui… / Imperfet de subjuntiu: begués, cregués,  / Imperatiu: clogui, cloguem / Imperfet d’indicatiu: bevia, bevies…; creia, creies…; cloïa, cloïes… / Present d’indicatiu (4 i 5): bevem,  beveu…; creiem, creieu…; cloem, cloeu… / Gerundi: bevent, creient, cloent / Present d’indicatiu (2 i 3): beus, beu, creus, creu, clous, clou / Futur: beuré / Condicional: creuria / Imperatiu (2): beu, creu, clou / Infinitiu: beure, creure, cloure.

dormir (pur) o  servir (incoatiu).

Els verbs que segueixen el model dormir presenten el mateix lexema en tots els temps i persones: dorm‑o, dorm‑iré.

Els verbs incoatius, que segueixen el model servir, presenten l’increment ‑eix‑ en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d’indicatiu, present de subjuntiu i imperatiu.

Tu serveixes

Ell/a serveix

Nosaltres servim

Vosaltres serviu

Ells/es serveixen

Tu serveixis

Ell/a serveixi

Nosaltres servim

Vosaltres serviu

Ells/es serveixin

Serveix tu

Serveixi ell/a

Servim nosaltres

Serviu vosaltres

Serveixin ells/es

!No són incoatius i, per tant, es conjuguen com dormir: ajupir, bullir, collir, cosir, escopir, fugir, munyir, grunyir, tossir…

Norma:

* si és tònica —- u

* si és àtona —– o

surts        tussis      tus

surt         tussi       tussi

sortim     tossim    tossim

sortiu       tossiu     tossiu

surten       tussin     tussin

sortia, cosiré, cosint…

‑ s’accentua quan les normes ho permeten: conduírem

– es posa dièresi quan les normes no permeten accentuar: conduïa.

– Excepcions: No porten dièresi l’infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional!

conduïes tradueixis construïres

conduïa  tradueixi  construí

conduíem traduïm  construírem

conduíeu  traduïu   construíreu

conduïen  tradueixin construïren