Onsevulga que siguis… – J. Margarit

Muntatge d’Aleix Gómez i Paulino Nogales.Joan Margarit – Onsevulga que siguis…

Publicat dins de Tercer d'ESO | Deixa un comentari

A l’inrevés – Gabriel Ferrater

Muntatge de Pau Casacuberta i Oriol de Marcos.[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=G_1ZdTcpis8&feature=youtu.be[/youtube]

Publicat dins de Tercer d'ESO | Deixa un comentari

Molt lluny d’aquí – Màrius Torres

Muntatge de Daniel García i Bernat Saiz.[vimeo]http://vimeo.com/43568375[/vimeo]

Publicat dins de Tercer d'ESO | Deixa un comentari

Irregularitats verbals: teoria

VERBS IRREGULARS

 

No segueixen els models regulars de les conjugacions

 

Conjugació Verbs modals Verbs irregulars Observacions
 

 

1a (-AR)

 

 

CANTAR

 

 

Estar / Anar

 

És l’única conjugació que permet la creació de nous verbs.

 

2a (-ER / -RE)

 

TÉMER

PERDRE

 

La majoria de verbs són irregulars.

 

Els verbs DIR i DUR pertanyen la segona conjugació.

 

3a (-iR)

DORMIR

 

SERVIR (incoatius)

Només són irregulars alguns verbs. La major part dels verbs són incoatius.LLUIR té un significat diferent si es conjuga seguint el model incoatiu o no.

 

Irregularitats de la primera conjugació

Els verbs de la primera conjugació acaben en –ar i segueixen el model cantar. La major part de verbs de la primera conjugació són regulars.
1. IRREGULARITATS ORTOGRÀFIQUES 

Canvis en la consonant:

+ a, o, u                                                                                                                                     + e, i

+a, o, u      +e, i

c   …………… qu                              trenco ……….. trenquem

ç   …………… c                                 caça …………… cacem

g   …………… gu                              pego ………….  pegueu

j    …………… g                                 raja   ………….  ragem

gu  …………… gü                             enaigua ……..  enaigüem

qu  …………… qü                             adequa …….  adeqüem

 

Dièresi:

Porten dièresi algunes formes del                           canviï, canviïs, canvia, canviï,      present de subjuntiu i de l’imperatiu                     canviem, canvieu, canviïn                 dels verbs acabats en:  –ear, -iar,-oar, -uar.

 

2. IRREGULARITATS LEXEMÀTIQUES

Els únics verbs de la 1a conjugació amb irregularitats lexemàtiques són els verbs anar i estar.

‑ El verb ANAR presenta diverses arrels: vaig / anava.

– El verb ESTAR presenta irregularitats en la 1a  persona del present d’indicatiu (estic) i en les altres formes que es conjuguen amb el mateix lexema: estigui, estigués

Irregularitats de la segona conjugació

Els verbs de la segona conjugació acaben en –er o –re i segueixen respectivament els models témer o perdre

La major part de verbs de la segona conjugació són irregulars.

Els verbs DIR i DUR també pertanyen a la segona conjugació.

1. IRREGULARITATS  ORTOGRÀFIQUES
 

Canvis en la vocal del lexema:

Els verbs jeure, néixer i treure alternen la vocal a/e en tot el paradigma verbal.

Norma:

‑ si és tònica …………. e: jec, jeus, jeu, neixi, neixis, neixi.

– si és àtona ………….. a: jaiem, jaieu, naixem, naixeu.

Els verbs poder i voler s’escriuen amb o tret de:

a)    la 1a persona del present d’indicatiu: puc, vull

b)   les formes del present de subjuntiu: pugui, vulguis, puguem, vulguem, pugueu, vulgueu.

c)    les formes de l’imperatiu: puguis, vulgues.

2. IRREGULARITATS  LEXEMÀTIQUES

Un conjunt important de verbs de la segona conjugació presenta irregularitats en el lexema. Mentre que els verbs regulars es conjuguen amb un sol lexema vàlid per a tota la conjugació (cant‑, perd‑, tem‑, dorm‑), aquests verbs presenten més d’un lexema. Per exemple, el verb vendre es conjuga amb tres lexemes: venc‑, vend‑, ven‑.

 

Aquests verbs amb irregularitats lexemàtiques es classifiquen en tres grups. Cal saber els lexemes que presenta cada grup i els temps amb què es conjuga cada lexema.

lr GRUP. Verbs acabats en:

–       NDRE: aprendre, atendre, comprendre, desprendre, distendre, encendre, entendre.

–       LDRE: absoldre, dissoldre, doldre, condoldre’s, moldre, resoldre

–       LER: equivaler, prevaler, valer, voler, soler.

Exemples:

1a p. present d’indicatiu: venc / Passat simple d’indicatiu:  venguí/ Futur: vendré/ Condicional: vendries/ Imperfet d’indicatiu:  venia/ Gerundi: venent / Imperatiu: aprèn.

2n GRUP. Verbs acabats en:

-ÈIXER: aparèixer, comparèixer, conèixer, desconèixer, reconèixer, reaparèixer.

Exemples:

1a p. present d’indicatiu: conec / Passat simple d’indicatiu: coneguí / Present de subjuntiu: conegui / Imperfet de subjuntiu: conegués / Imperatiu: conegui, coneguem, coneguin / Infinitiu: conèixer / Present d’indicatiu: coneixes / Gerundi: coneixent / Imperfet d’indicatiu: coneixia / Futur: coneixeré / Condicional: coneixeria / Imperatiu: coneix, coneixeu.

3r GRUP. Verbs que contenen diftong:

Aquests verbs es classifiquen en tres grups segons com es modifica la u del lexema:

u —- v: beure, deure, escriure, moure, ploure, viure, reviure, prescriure…

u —- i: caure, creure, jeure, lleure, seure, treure, veure, escaure…

Exemples:

1a p. present d’indicatiu: crec, bec, cloc / Passat simple d’indicatiu: beguí, creguí /  Present de subjuntiu: begui, cregui… / Imperfet de subjuntiu: begués, cregués,  / Imperatiu: clogui, cloguem / Imperfet d’indicatiu: bevia, bevies…; creia, creies…; cloïa, cloïes… / Present d’indicatiu (4 i 5): bevem,  beveu…; creiem, creieu…; cloem, cloeu… / Gerundi: bevent, creient, cloent / Present d’indicatiu (2 i 3): beus, beu, creus, creu, clous, clou / Futur: beuré / Condicional: creuria / Imperatiu (2): beu, creu, clou / Infinitiu: beure, creure, cloure.

Irregularitats de la tercera conjugació

Els verbs de la tercera conjugació acaben en ‑ir i es conjuguen seguint dos models: 

dormir (pur) o  servir (incoatiu).

Els verbs que segueixen el model dormir presenten el mateix lexema en tots els temps i persones: dorm‑o, dorm‑iré.

Els verbs incoatius, que segueixen el model servir, presenten l’increment ‑eix‑ en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d’indicatiu, present de subjuntiu i imperatiu.

Present d’indicatiu
Jo serveix

Tu serveixes

Ell/a serveix

Nosaltres servim

Vosaltres serviu

Ells/es serveixen

Present de subjuntiu
Jo serveix

Tu serveixis

Ell/a serveixi

Nosaltres servim

Vosaltres serviu

Ells/es serveixin

Imperatiu
 

Serveix tu

Serveixi ell/a

Servim nosaltres

Serviu vosaltres

Serveixin ells/es

!No són incoatius i, per tant, es conjuguen com dormir: ajupir, bullir, collir, cosir, escopir, fugir, munyir, grunyir, tossir…

 

IRREGULARITATS ORTOGRÀFIQUES
Canvis en la vocal Els verbs sortir, tossir, cosir,  collir i escopir alternen la vocal o/u en tot el paradigma verbal: 

Norma:

* si és tònica —- u

* si és àtona —– o

surto       tussi 

surts        tussis      tus

surt         tussi       tussi

sortim     tossim    tossim

sortiu       tossiu     tossiu

surten       tussin     tussin

sortia, cosiré, cosint…

Dièresi Els verbs acabats en vocal + ir com agrair, conduir, traduir, construir… porten dièresi tot seguint les normes: 

 

‑ s’accentua quan les normes ho permeten: conduírem

– es posa dièresi quan les normes no permeten accentuar: conduïa.

– Excepcions: No porten dièresi l’infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional!

conduïa  tradueixi  construí 

conduïes tradueixis construïres

conduïa  tradueixi  construí

conduíem traduïm  construírem

conduíeu  traduïu   construíreu

conduïen  tradueixin construïren

 

 

Publicat dins de Segon de batxillerat | 4 comentaris

Preguntes de lèxic de les PAU

1. Escriviu un sinònim dels mots subratllats:

Molt metges i molt mallorquins, mai no digueren una paraula concreta, prudència que no els servia de res, perquè tanmateix, quan davallaven l’escala, les amigues de dona Obdúlia els atribuïen les opinions més desbaratades.

2. Escriviu dues paraules femenines formades amb el mateix morfema flexiu o desinencial (terminació) que “baronessa”.

3. Expliqueu, en aquest context, el significat dels mots subratllats:

El Partit Comunista Francès, que primer havia menystingut els universitaris rebels, va haver d’apuntar-se a la protesta, per tal de no deixar la bandera al seu enemic de fons, l’anarquisme, que era el que capitalitzava la lluita contra les estructures socials i estatals.

4. Expliqueu el significat o escriviu un sinònim dels cinc mots següents:

Quan jo era noi, els meus parents pagesos feien hores de carro o de tartana per anar i tornar de Granollers, amb la finalitat d’encarregar podadores, falçs, ganivets, dalles i altres eines que un ferrer d’aquella població fabricava amb una habilitat extraordinària. A més, esmolava, feia mànecs i rebaixava el metall per suprimir osques. Jo hi havia anat més d’un cop, i recordo una farga d’una foscor trencada per espurnes lluminoses i presidida per un home robust amb la cara ennegrida, assistit per un aprenent i un fadrí que l’obeïen amb un aspecte reverencial.

5. Marqueu els lexemes i els morfemes i escriviu els mots primitius de:

Envidriades:                                                                        Recolzada:

6. Escriviu un sinònim i un antònim de la paraula “seny”:

7. Expliqueu el significat dins el context dels mots subratllats:

A l’escola del seny, potser res no la molesta tant com la confessió directa, sense eufemismes ni circumloquis. Els assenyats creuen que les interioritats s’han d’amagar. Em sembla, al contrari, que hi ha un corrent universal que es distingeix, precisament, per aquesta capacitat de sinceritat, des de Sant Agustí a Rousseau i Baudelaire, i que Ramon Llull forma part, per sort nostra, d’aquesta plèiade.

8. Expliqueu el significat o escriviu un sinònim de:

Patologia, mitificació, neguitejar-se, melangia.

9. Expliqueu el significat dels mots subratllats.

La introducció al mercat de la gasolina sense plom ha contribuït en part a pal·liar el problema de la pol·lució.

S’utilitzen en alguns països per a aprofitar els excedents agrícoles acumulats.

10. Quin és el significat de la paraula “clàssic” en aquest context?

És un producte industrial “clàssic”.

11. Expliqueu el significat en el text de les expressions subratllades:

Els neerlandesos hauran de rescatar la dita Lucto et emergo (Lluito i emergeixo), cèlebre des de les desastroses inundacions del segle XVI, per fer front a una nova guerra contra l’aigua. Quan ja s’han acabat les faraòniques obres del Pla Delta per dominar els embats del mar del Nord, els Països Baixos han patit en tretze mesos dos perillosos atacs per la rereguarda: el desbordament dels rius Rin i Mosa.

12. Quin tipus de numeral hi ha al sintagma “Els 1.835 morts”? Escriviu-lo en lletres. Digueu el seu corresponent numeral ordinal.

13. “Llarg com un sant pau” és una frase feta. Expliqueu en què consisteixen aquestes expressions i poseu-ne dos exemples més.

14. Copieu els mots que hi ha a continuació en dos grups de quatre elements cadascun: un que contingui els propis d’un registre baix i un altre que contingui els d’un registre elevat o formal.

Aitals, ficar, fats, peti qui peti, espaterrant, descendir, mers, somiatruites.

15. Substituïu les expressions subratllades per paraules o expressions sinònimes, sense variar el sentit de l’oració.

Sense la quotidianitat d’una feina que es fa a còpia d’hores

Ara bé, materialitzar el que s’imagina en una obra amb una mica de cara i ulls requereix…

16. Escriviu un adjectiu, un adverbi i un substantiu que tinguin el mateix lexema que el substantiu “espontaneistes”.

17. Construïu un discurs coherent fent servir tots els fragments d’aquesta llista i sense introduir-hi cap element nou.

es consumeix molta més glucosa, però

es produeix l’acetona, que és un residu que deixen els greixos de reserva quan cremen.

la malaltia ocasiona desgana i pot comportar vòmits. És per això que l’organisme ha de cercar un altre combustible per cremar, i així n’hi ha poca per gastar perquè

Quan es té una malatia totes les funcions s’acceleren, per això

18. Tenen el mateix significat aquestes dues frases? Justifiqueu la resposta.

a)     No cal fer tractament contra l’acetona.

b)    Cal no fer tractament contra l’acetona.

19. La paraula càtsup és una adaptació al català que l’autor ha fet de l’anglès Ketchup. El català té molts manlleus de l’anglès. Digueu-ne quatre.

20. Digueu en cada cas de quina categoria gramatical es tracta. Si hi ha alguna forma que no equival a cap mot de la llengua, indiqueu-ho.

Reflex …………………………

Reflexe …………………………

Reflexa …………………………

Reflexes …………………………

21. Aparelleu cada mot amb la seva definició:

Conclusió, experiment, hipòtesi, informe, observació, predicció.

a)     Acció d’anunciar que ha de succeir alguna cosa.

b)    Acció de mirar amb atenció alguna cosa.

c)     Deducció, conseqüència.

d)    Exposició ordenada sobre un afer, l’estat d’una qüestió, etc.

e)     Prova feta per comentar quelcom dubtós.

f)     Suposició que es fa.

22. Substituïu els mots subratllats per paraules o expressions sinònimes.

De fet vivim en un planeta banal.

La nostra nova història no evita de cap manera les qüestions espiritual i metafísiques.

23. Definiu breument el significat d’aquest dos mots:

Perjudicis:                                                                        Prejudicis:

 

Publicat dins de Segon de batxillerat | Deixa un comentari

Irregularitats verbals: exercicis de l’Àrea de formació de la UV

FLEXIÓ VERBAL

1. Escriviu la segona persona del singular i la segona del plural de l’imperatiu dels verbs següents:

 

DIR                 digues, digueu

BEURE      _________________                       CAURE             __________________

DUR         _________________                         RIURE             __________________

SABER     _________________                         VIURE            __________________

ESCRIURE _________________                     DEURE             __________________

 

2. Escriviu totes les formes de l’imperatiu dels verbs següents:

 

estar caure creure

__________             __________             __________

__________             __________             __________

__________             __________             __________

__________             __________             __________

__________             __________             __________

 

escriure dir viure

__________             __________             __________

__________             __________             __________

__________             __________             __________

__________             __________             __________

__________             __________             __________

 

Quins són els verbs que fan les segones persones sense gu?

___________________________________________________________

___________________________________________________________

3. En l’exercici següent, ompliu els buits amb la forma verbal que hi vagi bé:

 

infinitiu saber                                   infinitiu …………….                         infinitiu …………….

gerundi …………….                            gerundi …………….                           gerundi sent

participi …………….                         participi tingut                                participi …………….

 

infinitiu …………….                         infinitiu …………….                         infinitiu conèixer

gerundi …………….                         gerundi podent                               gerundi …………….

participi volgut                             participi …………….                       participi …………….

 

infinitiu córrer                              infinitiu …………….                         infinitiu …………….

gerundi …………….                         gerundi empenyent                       gerundi …………….

participi …………….                      participi …………….                        participi pertangut

 

infinitiu escriure                         infinitiu …………….                         infinitiu …………….

gerundi …………….                       gerundi …………….                          gerundi cabent

participi …………….                     participi obert                               participi …………….

 

infinitiu …………….                      infinitiu …………….                         infinitiu reflectir

gerundi traduint                         gerundi …………….                           gerundi …………….

participi …………….                     participi combatut                         participi …………….

 

infinitiu …………….                      infinitiu veure                                 infinitiu …………….

gerundi bevent                            gerundi …………….                          gerundi …………….

participi …………….                     participi …………….                       participi caigut

4. Ompliu els buits amb els participis adients fent-los concordar:

1 Ja has rebut la carta? Sí, ja l’he ____________.

2 Ja has rebut els telegrames? Sí, ja els he _____________.

3 El president havia de firmar les actes. Saps si ja les ha ____________?

4 Aquella peça de roba que s’havia de folrar, qui l’ha ____________?

5 Jo he fregit un tall, i tu n’has ____________ dos més.

6 En la meva joventut fumava molt. N’havia ____________ moltes, de cigarretes.

7 No heu pogut acabar la feina? Ens ha faltat temps i no l’hem ____________ acabar.

8 He volgut veure en persona els nous aparells: sí, els he ____________ veure en        persona.

9 Em sembla que no has sabut entendre les preguntes. Veritat que no les has ____________ entendre?

10 Han fet fer més fotocòpies? Crec que sí, que n’han ____________ fer més.

11 Heu hagut de menester una altra corda? Sí, n’hem ____________ de menester una altra.

5. Ompliu els buits que trobeu en les frases següents amb la forma adequada dels verbs que teniu entre parèntesis.

a. Jo el que no _________________ (VOLER) és que _________________ (SER) tan malpensat, has de confiar més en les persones.

b. T’ho comunique perquè _________________ (CREURE) que és millor que tu també ho _________________ (SABER).

c. Per molt que hi ____________________ (INSISTIR), jo no et __________________ (FER) cas!

d. _________________ (RESPONDRE) aquestes barbaritats, no m’estranya gens que hagin _________________ (TREURE) un zero a l’examen.

e. Fa temps que el valor de la moneda nacional està _________________ (CAURE) cada vegada més; el govern encara no ha _________________ (PODER) fer res per evitar-ho.

f. El diumenge passat, quan ___________________ (ACABAR) el partit nosaltres ___________________ (TORNAR) a casa decebuts.

g. Fa hores que t’estic ___________________ (DIR) que no he estat jo el qui ha ___________________ (DESTRUIR) el teu castell d’arena!

h. Jo ho ___________________ (FER) tan bé com puc. Ara, si no vols que ho ___________________ (FER), m’ho dius.

i. El professor ens ha dit que no ___________________ (VOLER) que ___________________ (PARLAR) a classe.

j. Abans, el meu fill no em ___________________ (DIR) mai la veritat, però ara sí que me la ___________________ (DIR).

k. El cap ens ____________________ (AGRAIR) sempre els nostres esforços, i així nosaltres ____________________ (PRODUIR) més.

l. Son pare volia que la Mar ____________________ (REBRE) una educació progressista per tal que, de gran, ____________________ (SABER) prendre les seves pròpies decisions.

m. Digueu-li que ___________ (ESCRIURE) a l’editorial i __________ (ACONSEGUIR) que li publiquen l’article.

n. No ________________ (DIR) mentides als teus amics, o al final no et ________________ (CREURE) ni una paraula.

o. En Joan _______________ (TRANSMETRE) energia positiva a tot aquell que se li_______________ (ACOSTAR).

p. Si no ______________ (RIURE) tan fort no et ____________ (MIRAR) així.

q. Fa temps que no el ______________ (VEURE), ______________ (SUPOSAR) que deu estar molt ocupat.

6. Ompliu els buits que trobeu en les frases següents amb la forma adequada dels verbs que teniu entre parèntesis.

a. Està ________________ (APRENDRE) anglès des dels catorze anys, i encara no el parla gaire bé.

b. Encara no he ________________ (REBRE) la teva carta.

c. Sempre que ________________ (FER) la teva feina bé, no m’importa que ________________ (SORTIR) una mica abans.

d. El teu fill ha ________________ (SER) molt bon noi: tota la trda ha ________________ (SEURE) en aquesta butaca i no ha mogut gens de gresca.

e. Abans, quan al poble ________________ (VEURE) algun foraster, sempre ho comentàvem.

f. Li han aconsellat que _________________ (RECÓRRER) contra la sentència abans del dia 20.

g. ________________ (TREURE) els bitllets abans del dia 15, ens estalviarem un cinquanta per cent del preu.

h. Mentre jo estudio, la meva mare ____________________ (COSIR) i el meu pare va a l’hort i ____________________ (COLLIR) fruita per al sopar.

i. ____________________ (CÓRRER) molts perills i ______________________  (RESOLDRE) tres enigmes, el nostre heroi va aconseguir per fi la mà de la princesa.

j. No us ____________________ (CREURE) res del que us diu aquest pallasso:  ____________________ -me (CREURE) a mi!

k. En aquest concurs, ____________________ (RESPONDRE) només quinze preguntes, podeu guanyar tres-cents mil euros!

l. S’ho ha ____________________ (MERÉIXER), tot el que li ha passat, per fava!

m. Les meves idees les he ____________________ (MANTENIR) sempre, fins i tot quan les han ____________________ (EXCLOURE) del pensament oficialment acceptable.

n. Escolteu: no ________________ (BEURE) d’aquesta font, ______________  (BEURE) d’aquella d’allà, que us agradarà més.

o. La televisió ha ____________________ (DIFONDRE) la notícia, però després s’ha sabut que era un rumor fals.

p. Els meus fills em preocupen molt perquè ____________________ (TOSSIR)  contínuament.

q. Les botigues d’aquest carrer han ____________________ (ROMANDRE) tancades un parell de dies per les obres del metro.

r. Recordeu: si voleu quedar bé en el sopar, no ____________________ (TREURE) el vi blanc; ____________________ (TREURE) aquell vi negre que teniu guardat.

s. ____________________ (VIURE) uns anys a l’estranger s’ __________________ (ENTENDRE) millor la diversitat de maneres de ser i de pensar.

 

Publicat dins de Segon de batxillerat | Deixa un comentari

Fonètica3

CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DE GIRONA

Oficina de Català de Calonge

1. Subratlleu els diftongs de les paraules del text següent i feu-ne la transcripció fonètica:

Escudella barrejada

Es posen a coure, en una olla bastant gran, el pit de gallina, l’os i les herbes. Un cop cuit, s’hi posen les patates tallades a daus petits, la col també talladeta, les mongetes i els cigrons i la botifarra negra. Aquesta es treu al cap d’una estona i es reserva fins al moment de servir. Vint minuts abans de menjar, es tiren a l’olla l’arròs i els fideus. Un cop això cuit, s’hi tira la botifarra negra a rodanxes i se serveix ben calent.

(De La cuina de casa meva, de B. Torrents)

2. Classifiqueu els sons de les lletres en negreta segons els trets que us donem. Escriviu a sota de cada negreta el símbol corresponent:

 

Boig, fondo, rodó, llarg, sol, curiós, lent, químic, tranquil

Oclusius:

Fricatius:

Vibrants:

Laterals:

3. Classifiqueu els sons de les lletres en negreta segons els trets que us donem. Escriviu a sota de cada negreta el signe fonètic corresponent:

Muntanya, gitano, glop, xarop, forat, nyicris, lloba, guitarra, navarrès, càrrec

Nasal:

Velar:

Labiodental:

Palatal:

4. Transcriviu:

Despatxar, tretze, passeig, lletja, potser, cartutxera

 

Casa, gat, dia, bassa, rajar, deixa, goma

 

Llibre, canya, reixa, esponja, molla, pany

 

Marina, nació, renyar, oreneta, poma, senyal

 

Coca, maquineta, quan, guerra, gos

 

 

7. Poseu sota la grafia subratllada el so fonètic corresponent:

rancorós       ronyó       falç polze

 

conill       sobre       zel       abella

 

solitud quadern       cara       cedir

 

cim       handbol       agrair       empaitar

 

avet       crear        xocolata       taxi

 

surfista       cotxe        banc       amb

 

ajuntament       homenot       drapaire       fetge

 

escabetx regar       roig enfonsar

 

 

 

 

 

 

 

 

Publicat dins de Segon de batxillerat | Deixa un comentari

Fonètica 2

Posa sota la grafia subratllada el so fonètic corresponent. Tingues en compte els fenòmens de fonètica sintàctica.

 

La producció salina ocupava prop de mil obrers a Eivissa, a començaments de segle;

assegurava l’exportació a Mèxic de més de cent mil tones de sal anualment. Mallorca

tenia també salines enmig del cap de Salines, però molt menys importants. La sal,

recollida en aquests paratges, pertany a aquest ample horitzó marí, que ha tingut un

paper important en tot l’arxipèlag balear en els darrers vuitanta anys.

 

 

Publicat dins de Segon de batxillerat | Deixa un comentari

Fonètica 1

1.1. Transcriu els mots en què hi hagi al·lòfons


gairebé, de debò, acadèmia, abandonar, església, dèbil, pregària, elegant.
1.2. Classifica els mots de la llista següent que tinguin fenòmens d’assimilacions, i fes-ne la transcripció fonètica.

canvi

un pi

panxa

un xip

sang

un cop

influir

cinc

un joc

faringe

incrèdul

encara

engany

enfilar

fanfarró

incògnit

anglès

Publicat dins de Segon de batxillerat | Deixa un comentari

Quadre de verbs

TEMPS SIMPLES
TEMPS COMPOSTOS
Present d’indicatiu

Grup I: -o, -es, -a, -em, -eu, -en

Grup II: -o, -s,  , -em, -eu, -en

Grup III: -eix-o, -eix-es, -eix-  , -im, -iu, -eix-en

-o, -s,   , -im, -iu, -en

 

Canto       Temo / Perdo    Serveixo / Dormo

 

 

Perfet d’indicatiu

Present d’indicatiu

del verb HAVER  +  participi

He cantat        Hem dormit

Has temut       Heu servit

Ha perdut        Han servit

Imperfet d’indicatiu

Grup I: -ava, -aves, -ava, -àvem, -àveu, -aven

Grups II i III:  -ia, -ies, -ia, -íem, -íeu, -ien

 

Cantava   Perdia / Temies  Dormíem/ Servíeu

Plusquamperfet d’indicatiu

Imperfet d’indicatiu

del verb HAVER   +   participi

Havia cantat       Havíem dormit

Havies temut      Havíeu perdut

Passat simple

Grup I: -í, -ares, -à, -àrem, -àreu, -aren

Grup II: -í, -eres, -é, -érem, -éreu, -eren

Grup III: -í, -ires, -í, -írem, -íreu, -iren

Cantí  Temeres / Perdé Dormírem/Servíreu
Passat perifràstic

Present d’indicatiu d’ANAR +  infinitiu

Vam servir         Vau témer

 

Passat anterior

Passat simple del verb HAVER  +  participi

Haguí cantat       Hagueres perdut

Passat anterior perifràstic

Passat perifràstic d’HAVER   +  participi

Vaig haver cantat   Vas haver dormit

 

Futur

Grup I: -aré, -aràs, -arà, -arem, -areu, -aran

Grup II: -ré, -ràs, -rà , -rem, -reu, -ren

Grup III: -iré, -iràs, -irà, -irem, -ireu, -iran

Cantaré  Temeràs/Perdrà  Dormiran/ Servireu

Futur perfet

Futur d’ HAVER  +  participi

 

Hauré cantat   Hauràs perdut

Condicional

Grup I: -aria, -aries, -aria, -aríem, -aríeu, -arien

Grup II: -ria, -ries, -ria , -ríem, -ríeu, -rien

Grup III: -iria, -iries, -iria, -iríem, -iríeu, -irien

Cantaria   Temeries/Perdria  Dormiríem…

Condicional perfet

Condicional del

verb HAVER   +   participi

Hauria o haguera servit

Present de subjuntiu

Grup I i II: -i, -is, -i, -em, -eu, -in

Grup III: -eix-i, -eix-is, -eix-i, -im, -iu, -eix-in

-i, -is, -i, -im, -iu, -in

Canti   Temis / Perdin  Dormim /  Serveixin

 

Perfet de subjuntiu

Present de subjuntiu

del verb HAVER  +  participi

Hagi cantat   Hagis perdut   Hagi temut

Haguem dormit    Hagueu servit

Imperfet de subjuntiu

Grup I i II: -és, -éssis, -és, -éssim, -éssiu, -essin

Grup III: -ís, -issis, -ís, -íssim, -íssiu, -issin

Cantés      Teméssis      Dormíssiu

Plusquamperfet de subjuntiu

Imperfet de subjuntiu

del verb HAVER   +  participi

Hagués cantat    Haguéssis temut

Imperatiu

Grup I:  -a,-i,  -em, -eu, -in

Grup II:    ,-i, -em, -eu, -in

Grup III: -eix, -eix-i, -im, -iu, -eix-in

, -i, -im, -iu, -in

Canta  Temi /Perdem   Dormiu / Serveixin

 

Passat perifràstic de subjuntiu:

vagi cantar

 

Passat anterior perifràstic de subjuntiu: vagi haver cantat

Publicat dins de Segon de batxillerat | Deixa un comentari