En el text següent la informació està organitzada seguint l’estructura problema-solució. Resumeix-lo fent un esquema com el que hem fet en el powerpoint:
La localitat xilena de Chungungo, situada 600 quilòmetres al nord de Santiago, és una de les poblacions més seques del planeta. Només s’hi recullen 40 centímetres de pluja a l’any, la qual cosa obliga els seus 320 habitants a rentar la roba només un cop a la setmana, considerar una dutxa o un bany com un luxe i oblidar-se de l’agricultura. No és que a Chungungo no coneguin els núvols. L’aire fred de l’oceà Pacífic es barreja amb l’aire calent procedent de terra i forma una boirina humida que, tanmateix, passa de llarg fins que el sol la desfà.
Ara, els habitants de Chungungo poden rentar la roba tants cops com vulguin, dutxar-se tant com els doni la gana i fins i tot dedicar-se a feines tan estranyes per a ells com l’agricultura o la jardineria. Les condicions climàtiques no han canviat, però la tecnologia els ha donat un cop de mà. Unes fines xarxes de polipropilè, subjectades per uns grans pals de fusta clavats al turó més proper, atrapen, com una gran teranyina, els núvols i impedeixen que passin de llarg i desapareguin. Petites gotes van caient cap a tubs de goma, que transporten l’aigua fins a uns tancs on és tractada amb clor i emmagatzemada. D’aquesta forma es recullen ara, en un bon dia, 12.000 litres d’aigua, més que suficients per als residents de Chungungo. D’aquesta manera, ja no cal esperar el camió que arribava cada dues setmanes.
El cost del projecte ha estat 120.000 euros i demostra, segons els experts, com es poden idear sistemes per tal que poblacions que no disposen d’aigua puguin accedir de la manera més econòmica a aquest element imprescindible.
(LA VANGUARDIA, suplement de Ciència i Tecnologia)