1. Completa els espais buits amb A / DE / EN / o res, segons calgui:
a) No ha tornat des ………… que tu el vas fer fora.
b) No estic acostumat ….….. que em diguin les coses així.
c) S’ha compromès ………… portar-ho demà.
d) Els van convèncer ……… que allò no podia ser.
e) Em sap greu ………. que tot ho facis tu.
f) Estaven d’acord ……….. marxar l’endemà.
g) L’amenaçà ……… que l’expulsaria de classe.
h) Des ………. que sortiren de casa no parà d’enraonar.
i) La Junta es complau ………. invitar-vos a l’exposició.
j) Estic molt content ………. la vostra resposta.
2. Subratlla les oracions subordinades que hi ha en aquestes oracions i digues de quin tipus són:
a) Si no véns, me n’aniré.
b) Mentre esmorzaven, els organitzadors discutien el programa de festes.
c) Els pagesos de Ciutadella, malgrat que hi viuen a tocar, sempre han donat l’esquena al mar.
d) On aneu, no el trobareu.
e) Algunes persones s’han construït refugis antiaeris per sobreviure en cas de guerra nuclear.
f) Beu-te’l, que t’anirà bé.
g) Mentre hi hagi gent emprenedora, hi haurà festes al carrer.
h) Admetent que el viatge resulta car, les visites programades són molt interessants.
i) Ens vam citar on no ens poguéssim veure.
j) Alguns volen arribar a presidents per a monopolitzar tots els poders.
3. Reescriu aquestes oracions substituint-hi la conjunció o la locució conjuntiva subordinant per d’altres de sinònimes i sempre sempre diferents:
a) Resava perquè no el suspenguessin.
b) Hem vingut perquè ens heu cridat.
c) En cas que vagis a Besalú, veuràs el seu pont antic.
d) S’ha encarit, de forma que no en compraré.
e) Menja xocolata perquè li ve de gust.
f) No hi aniré perquè plou.
g) Com que és un bon mecànic et trobarà l’avaria.
4. Uneix les dues oracions per mitjà d’un gerundi, sempre que es pugui:
a) La barca va sotsobrar. Els mariners se’n van anar a l’aigua.
b) Feu aquestes correccions. Tingueu a mà el diccionari.
c) Va sortir dissabte a les dues. No va tornar fins dilluns de bon matí.
d) Ha caigut. Patinava.
e) La hi van portar. L’arrossegaven.
f) Veia la televisió. Es va adonar que no sabia res.
5. Digues quin tipus d’oracions subordinades són les clàusules subratllades en aquest text:
Qualsevol persona, després d’haver recorregut mínimament la nostra geografia comarcal, s’haurà adonat de la gran quantitat d’ermites i santuaris que hi ha. A les terres de Girona, un dels santuaris més importants és el de Nostra Senyora dels Àngels.
El radi d’influència religiosa del santuari s’estén per les comarques del Gironès i Baix Empordà i, en menor proporció, per la comarca de la Selva. Com que la infraestructura d’aquestes comarques té un caràcter marcadament agrícola, durant els mesos de setembre i octubre, quan s’han acabat els treballs agrícoles més pesats, els diferents pobles de la comarca hi van en romeria els dies festius. Els romeus es reuneixen davant de l’església del poble, des d’on agrupats inicien el camí amb el capellà al davant i els penons distintius de cada poble, cantant i resant. Després d’esmorzar en un lloc habitual, i abans que no arribin al santuari pròpiament dit, els pelegrins de cada poble esperen els altres pobles. Tan bon punt es reuneixen tots, junts i en processó, visiten col·lectivament la Verge i assisteixen a una missa solemne. Tan aviat com acaba la missa, els parents, coneguts i amics fan petar la xerrada, ballen sardanes, canten cançons, etc.
6. Completa els espais en blanc amb el pronom relatiu adequat:
a) Era un xicot … jo no coneixia, però molt popular.
b) La noia … em vas parlar ha estat seleccionada.
c) La solució … estic pensant no resol el problema.
d) Demana-ho a la mateixa persona … vas adreçar-te l’altra vegada.
e) El llapis … omples aquest full és massa gruixut.
f) T’espera un noi … va molt ben vestit.
g) El poble … passem l’estiu és molt petit.
7. Digues quin tipus d’oracions subordinades són les clàusules subratllades en aquest text i quina funció sintàctica fan:
Filip, enorgullit com estava pels seus èxits, enriquit per les mines d’or que havia ocupat al mont Pangeu, conscient de ser el senyor més potent de la península hel·lènica, o potser fins i tot el més potent del món després de l’emperador dels perses, buscava cada cop més fer per manera que els seus visitants quedessin estupefactes, sigui per la riquesa dels seus vestits, sigui per la magnificència dels ornaments que portava.
Després de les salutacions de rigor, el jove va ser acompanyat a les seves estances perquè es pogués preparar per al banquet.
Alexandre també hauria volgut prendre-hi part, però la seva mare li va dir que encara era massa petit, i que així podria jugar amb Hefestió amb els soldadets de ceràmica que havia encarregat per a ell a un terrisser d’Alor.
Aquella nit, després del sopar, Filip va convidar el seu cunyat a una saleta privada per parlar de política i Olímpia se’n va sentir molt […].
En realitat, Alexandre era rei de nom, però no de fet; perquè Epir estav a les mans del seu oncle Aribes, que no tenia cap intenció d’abdicar, i només Filip, amb la seva potència, el seu exèrcit i el seu or, podrien fer-lo seure al tron de manera estable.
A Filip li convenia fer-ho, per lligar així el noi a la seva persona i, al mateix temps, refrenar les pretensions d’Olímpia, la qual, veient-se sovint descuidada pel seu marit, havia trobat en l’exercici del poder les satisfaccions que una vida en general grisa i monòtona li negava.
–Tingues paciència encara uns quants anys –va explicar Filip al jove sobirà–. Necessito temps per a fer entrar en raó totes les ciutats de la costa que encara són independents i fer entendre als atenesos que per aquests verals jo sóc el més fort. No tinc res en contra seu: només que no els vull voltant per Macedònia. I vull obtenir el control dels estrets entre Tràcia i Àsia.
–A mi, ja em va bé, estimat cunyat –va replicar Alexandre, que se sentia molt adulat de ser tractat com un home de debò i com un autèntic rei a la seva edat–. M’adono que hi ha coses més importants per a tu que no les muntanyes d’Epir; però si un dia em vols ajudar, t’ho agrairé la resta dels meus dies.
Valerio Massimo Manfredi, Aléxandros.