Aprenem llengua catalana

Aprofundim en la llengua i la literatura catalanes de 3r d’ESO

Skip to content

Pàgina d'inici
Dictats preparats
Literatura
Què passa?
La narració 1
Ortografia
- Qüestions de llengua
Les categories gramaticals
El sentit figurat de les paraules

Qüestions de llengua

Deixa un comentari Cancel·la les respostes

Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.

Vilaweb

La paraula del mes. Gener. Castellbisbal

El nom de Castell del Bisbe, del qual deriva Castellbisbal, surt per primera vegada a la història el 1045, en temps de Ramon Berenguer I comte de Barcelona, Osona i Girona. El Castell del Bisbe formava, amb Sant Andreu de la Barca, Martorell, Abrera, Sant Esteve Sesrovires i Castellví, la Baronia de Rosanes. Guillem de Castellví n'era el casteller i, quan va morir, un dels seus fills, Bonfill Guillem, heretà el Castell de Rosanes i l'altre, Ramon Guillem, el de Castellbisbal. Mentre era comte de Barcelona Ramon Berenguer I, un subordinat i parent seu, el vescomte Mir de Geribert, s'erigí en cap de la rebel·lió d'un grup de senyors feudals contra el comte de Barcelona, saquejant la pagesia del Vallès i el Penedès. Ramon Berenguer I, amb un exèrcit prou potent, dominà els rebels i obligà als senyors dels castells a que li retessin homenatge i el reconeguessin com a senyor principal. En un judici que hi va haver entre Ramon Berenguer I i el bisbe Gislabert de Barcelona, van ordenar a Ramon Guillem de Castellbisbal que els lliurés les postats del castell, les quals li serien retingudes fins que Ramon Guillem hagués prestat jurament de fidelitat al comte de Barcelona, i el reconegués com a senyor principal, tal i com ho venia fent amb els bisbes barcelonins. 1045 és la data més antiga coneguda del Castell. Aquesta informació l'hem obtingut del web de l'Ajuntament de Castellbisbal (www.castellbisbal.org). Desembre. assetjament escolar En alguns textos s’ha introduït recentment la denominació anglesa bullying per a fer referència, en l’entorn escolar, a l’acció de sotmetre un company a un maltractament físic o psicològic sistemàtic i continuat, que pot provocar-li problemes físics i psicològics. En català, aquest concepte s’ha normalitzat amb la denominació assetjament escolar. L’alternativa catalana és prou descriptiva i transparent, i és paral·lela a altres termes semànticament relacionats, com ara l’assetjament sexual (forma recollida al diccionari normatiu) o l’assetjament psicològic (forma també normalitzada, equivalent a l’anglès mobbing i utilitzada en l’entorn laboral).

Proudly powered by WordPress